Justamente ayer, al salir de clase, pudé leer en una publicación de mi escuela, una historia que decía...
"Un maestro zen le pidió a su díscípulo que limpiara el jardin del monasterio. El discípulo limpió el jardin y lo dejó en un estado impecable. El maestro no quedó satisfecho.
Le mandó hacer una segunda limpieza, y una tercera... Desanimado, el pobre discípulo se quejó : .- Pero Maestro, no hay nada más que poner en orden, ni que limpiar en el jardin. Todo está hecho. está perfecto.. !!!!
.- Falta una cosa - le respondió el Maestro.
Sacudió un árbol y algunas hojas se desprendieron y cayeron tapizando el suelo. .- Ahora sí que el jardin está perfecto." :-))))
LA foto és al turó de l'home..el pujava des de STa fè amb KATIUSKES, tant campante..l'altre dia vaig anar-hi amb unes FIVE TEN...i vaig pujar amb cotxe fins al cim...curiós..heheh..
jajajaja.. bona reflexió... katiuskes - Sta Fé i cim.. versus Fiveten - cotxe - cim...:-)))
L'altre día vaig pujar desde ksa fins a dalt amb la bici... i alguns que anaven en cotxe... i portaven calçat tipo Pánama Jack.. ;-))) crec que no van entendre del tot que feia un individuo com jo a sobre d'quell extrany artefacte pujant fins allà dalt.. ;-)))
El plaer de la baixada... veient ls seves cares.. no te preu..;-)))
Salut bow.. i a continuar buscant "l'imperfecció"... ;-)))
mmmh...posiblement , com moltes altres atribucions que fem a un objecte o idea o situació, la seva valoració no deixa de ser subjectiva...
I dins de aquesta valorció de pERFECCIÓ o ESPECIAL, hi té molt a veure el procés cognitiu, alterat, segurament per un procés hormonal que alimenta la nostra sensació de perfecció o especialitat de l'objecte...
A partir d'aquí jo passaria a valorar les coses eternement perfectes o eternaent especials com allò realment perfecte o especial...
I la resta son il.lusions imperfectes que transformem en perfctes...i que duri eh?
Justamente ayer, al salir de clase, pudé leer en una publicación de mi escuela, una historia que decía...
ResponElimina"Un maestro zen le pidió a su díscípulo que limpiara el jardin del monasterio. El discípulo limpió el jardin y lo dejó en un estado impecable. El maestro no quedó satisfecho.
Le mandó hacer una segunda limpieza, y una tercera... Desanimado, el pobre discípulo se quejó :
.- Pero Maestro, no hay nada más que poner en orden, ni que limpiar en el jardin. Todo está hecho. está perfecto.. !!!!
.- Falta una cosa - le respondió el Maestro.
Sacudió un árbol y algunas hojas se desprendieron y cayeron tapizando el suelo.
.- Ahora sí que el jardin está perfecto." :-))))
Salut i muntanyes... !!!
Pekas,
ResponEliminaCom sempre arguments IRREFUTABLES...
LA foto és al turó de l'home..el pujava des de STa fè amb KATIUSKES, tant campante..l'altre dia vaig anar-hi amb unes FIVE TEN...i vaig pujar amb cotxe fins al cim...curiós..heheh..
UNA abraçada bow...
jajajaja.. bona reflexió... katiuskes - Sta Fé i cim.. versus Fiveten - cotxe - cim...:-)))
ResponEliminaL'altre día vaig pujar desde ksa fins a dalt amb la bici... i alguns que anaven en cotxe... i portaven calçat tipo Pánama Jack..
;-))) crec que no van entendre del tot que feia un individuo com jo a sobre d'quell extrany artefacte pujant fins allà dalt..
;-)))
El plaer de la baixada... veient ls seves cares.. no te preu..;-)))
Salut bow.. i a continuar buscant "l'imperfecció"... ;-)))
Las cosas más bellas no son las perfectas...son las especiales
ResponEliminammmh...posiblement , com moltes altres atribucions que fem a un objecte o idea o situació, la seva valoració no deixa de ser subjectiva...
ResponEliminaI dins de aquesta valorció de pERFECCIÓ o ESPECIAL, hi té molt a veure el procés cognitiu, alterat, segurament per un procés hormonal que alimenta la nostra sensació de perfecció o especialitat de l'objecte...
A partir d'aquí jo passaria a valorar les coses eternement perfectes o eternaent especials com allò realment perfecte o especial...
I la resta son il.lusions imperfectes que transformem en perfctes...i que duri eh?