dissabte, de desembre 30, 2006

Saludar i somriure

Des de petit , quan anava amb xiruques i rocciatores, i amb l'entrepà, i la fiambrera amb llibrets i empanades, els monitors del CEC, muntanyencs de tota la vida ( Kildo i Adelina Carreté, el pare Zamel, l'Eduard Bueno...), ens deien que si mai ens creuavem amb algú a la muntanya, SEMPRE s'havia de saludar...i sempre ho he fet.
La salutació ( com vaig llegir), indica "t'he vist, sé, o saps, cap on vaig i a quina hora..." , i això pot treure'ns d'un embolic si mai ens han de buscar...També és un senyal de pau, de complicitat i d'ànim...per això...sempre que anem a la muntanya, o arribem a un peu de via, o enmig de una paret, o una canal, una salutació és un senyal de companyonia, el calor de saber que algú vetlla per nosaltres, de que no estem sols....

Aquest darrer dia de 2006, igual que l'Aleix del Piri, anava rebentat de febre, i tantmateix el sol, el bon flow fuixardero a Gelida, i la roca calenta em van permetre fer alguna via i algunes fotos...

Hola sol, uààààà!!! Hola dia, hola motxilla, hola anorak, hola cotxe que em dus fins als amics, hola amics, Hola bar hola cambrer adormit amb cara de pomes agres, hola entrepà de bull, hola cafè amb llet que cremes...









Hola pista, hola boletaires enmig del camí, hola aparcament, hola sender que travesses el bosc, hola fullaraca gebrada , hola roca humida que sempre em fas relliscar, hola passamà podrit , hola soroll d'animal del bosc que no sabem qui ets, hola caçador que ens fas por, hola gos del caçador que a veure si t'escapes..., hola masies allà baix que ens heu vist passar silencioses, hola peu de via, hola pedra on deixo sempre la motxilla, hola paret encara freda i que després estaràs calenteta...
Hola material! Com sempre brut de magnesi...hola arnés, hola esparadrap, hola bossa de magnesi que mai sé perquè estàs buida i no paro d'omplir-te..., hola corda, hola grigri, hola cintes, hola peus de gat...
Hola vies per escalfar, hola bons cantos, hola pas rebotós, que fas que se m'infli l'avantbraç...encara que no en tingui ganes acabo acaronant les teves preses...



Maluta a Xapes Negres 7a, i la crew de la Fuixi apretant a tot arreu...

Alex apreta abans de caure just a la sortida de la BOKA (8a), aquell dia en David se la va endur, com un bou !!!! Felicitats!

Diverses fotos a Winchester, un 8a on les articulacions cruixeixen...

Hola via que no em surts....Hola primera presa! Hola bidit, hola regleta, hola forat a caldo, que sempre punxes per dins però t'adoro perquè em deixes reposar...hola adherència de peu que si no fos per tu no arribaria a la següent presa!...hola degotall que encara que em costa tant aguantar-me en tu fas que la paret sigui més bonica i personal...hola parabolt que quan arribo a tu em fas passar la por i agafar més energia pel següent llençament, hola mosquetó...quin soroll més xulo el "click" que fas quan et xapo la corda!, hola altres preses i hola moviment clau que sempre em fas caure i avui no!!!!....Hola cadena!!!

Hola bamboleig quan em baixen..i hola alegria que sento en baixar amb un punt vermell al fons del meu cor que ha desitjat tant arribar a assolir un repte temporal...hola companys desconeguts de peu de via , hola abraçades, hola somriures...

...Hola escalfor de ploma i guants de llana, hola company que pujes aprovar i desmuntar la via, hola pit roig que em distreus mentre asseguro encara que hagi de flashejar la via, hola capvespre gradual, adeu sol que te'n vas a dormir a poc a poc, hola núvols que ho embolcalleu tot i ens convideu a marxar amb la fredor...adeu paret, adeu pedra a peu de via i gracies per tenir cura de les meves coses...Hola frontal...

Hola de nou cotxe fred, adeu cami fosc que ens fas entrebancar! Adeu sorollets del bosc, us deixem un altra nit aquí i marxem de nou a l'escalfor del bar, la cervesa i les patates de bossa...
Hola de nou cambrer que tot i que fitxem cada cap de setmana aquí i encara que ara ja no estiguis adormit segueixes amb cara de pomes agres, hola cervesa fresca, hola gent que parla alt i hola tele amb futbol i pudors de fum...

Hola llums de les afores del poble hola rotondes,Hola carretera adormida i pluja...hola netejaparabrises que m'adormiu, hola música baixa, hola kilòmetres i senyals que mai s'acaben, hola Lila que em truques i et dic que ja arribo, hola casa meva, hola veí que em veus carregat de cordes i encara em pregutes si vinc de la muntanya, hola escalfor de la llar, hola llavis de maduixa de la Lila, hola Arnau que encara vius dins d'ella, hola dutxa , hola cansament, hola sofà...hola...adeu...fins el proper finde... BON 2007 per tothom, salut, felicitat i molta pedra...

divendres, de desembre 15, 2006

CAL MATEU. ESCALADA AMB FAMILIA

Recordo tantes nits a la porta del refu de St Benet, amb 15anys, sense un duro, ens feia por dormnir dins i a més no podiem pagar el refu si volíem apurar escalant i agafar l'aeri enlloc de anar a dit...recordo el fred, els estels, donar voltes i voltes dins al sac i que quan t'adormies es feia de dia...

La primera estada llarga a Montgrony la vaig fer en una cabana sota la paret de StPere, com troglodites...vaig fer el primer 6b "ben equipat"...de les primeres vies que vaig treballar...

Quan vam tenir cotxe vam començar a anar més lluny..Pirineus, Prades...estil REFU...almenys ja no duiem la màrfega.

ARA JA SOM TRES...amb l'ARNAU tot ha canviat i si vull mantenir el fanatisme tenim dues solucions:

*TIBAR RAPID i tornar aviat. UN dels dos s'ha de quedar el nano i no podem compartir roca

*MARXAR EL FINDE a un lloc amb bones aproximacions, bones vies i molt de fanatisme

MARGALEF és un d'aquests llocs, centenars de vies amb aproximació nul.la, bons peus de via i sobretot, unes infrastructures còmodes que ens permeten escalar en família.

A CAL MATEU, a la BISBAL DE FALSET, tenim els ingredients que ens faciliten aquestes estades. HABITACIÖ, BRESSOL, TELEVISIÓ, CUINA, DUTXA, NEVERA, LLAR DE FOC...tot molt familiar, molt bé de preu i amb la MONTSE i LACARME que ens faciliten fins al delit tot allò necessari per fer confortable una estada amb nanos menys fanàtics que els seus pares.

Ho recomanem, 35€ la nit els dos, el crio no paga, es pot cuinar a gust i sempre hi ha un somriure sincer..a 5 kms de Margalef en un poble molt tranquil..és ideal!

La seva WEB és www.calmateu.es , hi trobareu els telèfons. Una trucada, reserveu la habitació, prenem les cordes i el cistell de menjar i ja tenim el FINDE ARREGLAT!

NO DUBTEU en ANAR-HI, IDEAL FAMILIA FANÂTICA...pel preu de una furgoneta podeu passar mil nits molt més còmodes a CAL MATEU

dijous, de novembre 23, 2006

Petzl Rock Trip...un Woodstok d'escalada Esportiva

NO L'HAVIA VIST ENCARA!!!

FLIPANT...

En posts anteriors comentava el BON ROTLLO que percebia en la majoria d'ambients de l'ESCALADA ESPORTIVA en contraposició amb el cansament i esgotament de moltes de les teories que "vivim" i "patim" en els cerles d'escalada clàssica.

Aquest vídeo ( si bé tota realitat és modificable ) em confirma el que cada setmana veig a peu de molts sectors:

"Cadascú té un cos diferent, Cadascú fa moviments diferents...es que cadascu ÉS DIFERENT!..."
( Chris Sharma)

Com comenta un dels organitzadors: " No rules, no judges, routes from 5+ to 8c+ ( diu 8b però la "ultimates route for men" va resultar 8b+...)...FREESTYLE TOTAL

Tant sols surt l'encadenament flipant d'en Sharma, tot i que el que va fer la 1a ascenció de la via es va saltar tres xapes en un " aleje" de 10 mts...i era 8c+...

Hilarant i original la solució d'en TONI ARBONÉS per evitar ( al final no) el vol...

Evidentment tot té un revers i no es poden posar en un mateix raser coses diferents...però potser que n'aprenguem tots plegats per no semblar una colla d'amargats davant d'aquest exemple de BON ROLLET...
http://video.google.es/videoplay?docid=-1473448424228779099&q=climbing

dijous, de novembre 16, 2006

PERQUÈ ESCALEM ???

No us ho heu preguntat mai?

Una vegada , ja fa temps, el meu pare em va preguntar..." no creus que ets prou gran com per anar-te enfilant tot el dia per tot arreu?"...veient-me que , en una visita turística en un castell, la mà se me n'anava palpant preses....

Ahir rellegint el blog d'en Maluta, en el post http://crowledge.blogspot.com/2006/11/somiar-s-estar-en-cam.html , em vaig fer algunes preguntes a mi mateix...les que intueixo es feia en Maluta quan començava...

He anat repassant blogs, i posts, i he vist que hi ha tantes respostes com escaladors, però que ens uneix un mateix vincle l'estar lluitant per una cosa inútil aparentment, però que de tant inútil sóm capaços d'arriscar-hi la vida.

Al final de la Guerra Civil a Espanya, les BRIGADES INTERNACIONALS http://www.xtec.es/~aguiu1/imatges/030/p1.htm van ser repatriades als seus llocs d'origen...(bé, els que no havien mort o estat fets presoners). Eren gent d'altres països, que sense ser soldats havien acudit a lluitar contra el feixisme. Havien vingut a lluitar, i molts a morir per una idea, per un concepte de món, de llibertat i de futur.

No sé quin concepte de món o de llibertat o de futur implica l'escalada, però he arriscat molts cops una llarga caiguda amb conseqüències imprevisibles, patinades alucinants en gel o neu, sense possibilitat d'aturar-me, reunions ( per molt que diguin alguns) que o han petat o petarien en cas de caiguda, etc...fins i tot tinc amics i amigues que han mort a muntanya...i segueixo escalant, de vegades arriscant, sense plantejar-me molt el perquè.


Ahir la Rakel em va enviar un mail que em va fer gracia...era un d'aquests que has de reenviar a moltes persones, però enlloc de anunciar-te degracies si no ho feies, et demanava simplement respondre a unes preguntes sobre tu mateix, sobre què opinaves dels amics, què t'agradava, etc...de cara a que aquells a qui els enviaves, sapiguessin de tu i alhora tu d'ells. Mai responc ni reenvio emails semblants...però aquest el vaig passar...

Me'n vaig adonar per un costat q e era trist haver de conèxer les persones davant un teclat, però alhora em va fer gracia com de facil i senzill era obtenir davant d'aquest teclat una informació que potser, no m'hagués parat mai a preguntar o plantejar als meus amics...


Com deia en Mummery " escalo muntanyes simplement perquè hi són"...hi ha un interessant llibre de Desnivel sobre "El SENTIMENT de la MUNTANYA", però analitza fets i literatura que sovint em són llunyans o anacrònics..i m'agradaria trobar més raons, més reflexions per entendre les raons que ens duen a la vertical...
Obviament crec intuir les meves...i vosaltres?,

dimarts, de novembre 14, 2006

El Blog d'en Guillem MALUTA

http://crowledge.blogspot.com/

Un altre blog a l'univers VIRTUAL on els somnis i les experiències van més enllà de la nostra xarxa neuronal...més enllà de les descàrregues d'adrenalina, de les pors, del plaer, de l'imaginació, de la valentia i l'acovardiment, de la força i la debilitat...en Guillem demostra que tots els escaladors som HUMANS, i que a base de ser-ho , d'acceptar-ho i de lluitar amb ( no CONTRA) el nostre sentit de la vida...s'aconsegueixen els objectius que ahir eren utopies...


BENVINGUT MALUTA!

En Guillem, bon colega i un bou obrint traça carregat com una mula ( com aguantes tio????), aguantant a MOLTS graus sota zero i assegurant pacient fins al límit de les seves forces...


Tot flueix en el riu de la vida, hi a mil meandres per descobrir, corrents tortuosos, remolins i aigües calmades..i a l final el mar, el cel, i la vida recomançant de nou

Herman Hesse

Enmig de la Boira, en plena paret de l'aeri, triomfant a la VALENTIN CASANOVAS
La Colla del CADE en el darrer Curset a Vilanova de Meià...després de un dia de formació és habitual anar a "cupular" una estona al desplomaco de LA CÚPULA...

En Guillem, trinxat, a baix a l'esquerra...EL REI DEL MAMBO ja caurà!!!!!!!...de moment la paella i la microRAVE i l'afartada de bollycaos a les quatre del matí no ens les va treure ningú...heheheh!

dimarts, de novembre 07, 2006

EN TIEMPOS REVUELTOS...festival de cine...

VERDADERS "DOCUMENTS HISTÒRICS" de la cinematografia de muntanya...!!!!


La dictadura se presenta acorazada porque ha de vencer. La democracia se presenta desnuda porque ha de convencer.

Antonio Gala (1930) Dramaturgo, poeta y novelista español

Increïble el document grafic que han penjat a CARANORTE desequipant les reunions de la TEMPESTA o la LATIN BROTHERS...evidentment, tanta bravura però sense veure's un sol careto...Donat que informant sobre el desequipament ja haurien fet el fet...
Em recorda a les tècniques de certs grups terroristes que es recreen penjant a INTERNET imatges de com degollen en directe al personal...http://www.caranorte.com/foros/file.php?1,file=179 queda clar LA INFLUÈNCIA dels medis de comunicació en la actitud actual de la societat...

En aquests dies de confusió i conflicte, enmig de batalles, de dimes i diretes, una mica de aire fresc ( amb olor a ranci...perquè no), a veure si recordem d'on venim, on som i a on anem...


CICLE DE PELIS PER A GAUDIR...

http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=3171

Relació de les pel·lícules i els dies que es projectaran:

7 de novembre del 2006 : Five days, one summer (Cinco días, un verano)

28 de novembre del 2006: Victoire sur l'Annapurna (Victòria a l'Annapurna) - 1950

19 de desembre del 2006 : 70 anys de la primera al cavall Bernat - 2005 +
Montañas de ayer. La conquista del puro (Mallos de Riglos) - 2000

30 de gener del 2007: Cerro Torre: Schrei aus Stein (Grito de piedra) - 1991

27 de febrer del 2007: Premier de cordée (El primer de la cordada) - 1943

27 de març del 2007: Touching the void (Tocando el vacío (Siula Grande)) - 2003

24 d'abril del 2007: Das blaue Licht (La llum blava) - 1932

29 de maig del 2007: Primera de la Eiger Norwand - 2002

26 de juny del 2007: Berge in Flamen (Montagne in fiamme) (Muntanyes en flames) - 1931

24 de juliol del 2007: Der weisse Hölle von Piz Palü (L'infern blanc en el Piz Palü) - 1929

Totes les pel·lícules seran presentades per personalitats del mon de l'alpinisme i l'escalada, i tindran lloc a la sala d'actes del Club Excursionista de Gràcia (Passatge Mulet, 4. 08006, Barcelona), a les 21h.
Els passis seran a la Sala d'actes del Club a les 9 del vespre, l'entrada es gratuïta i per tal d'amenitzar la vetllada, qui vulgui podrà comprar un "pack- supervivència", que constarà d'un entrepà , una beguda i una butlleta, a un preu de 3€ i que donarà dret al sorteig de material d'escalada cedit per la botiga d'esports NUS de la plaça del Diamant. Qui no vulgui adquirir el "pack", també podrà fer aportacions voluntàries per l'ajut econòmic del cicle.

Salut, Llibertat i cultura....

dimecres, d’octubre 25, 2006

ACCIDENT MORTAL DE TODD SKINNER AL YOSEMITE

EL passat 23/10 succeïa un lamentable accident al LEANING TOWER a Yosemite.

Todd Skinner es precipitava al buit mentre rapelava una via amb l'intenció de alliberar-la. L'accident sembla un error humà, donat que es va localitzar en la corda el descensor i mosquetó intactes (no duia sistema d' auto-assegurança?? , se li va acabar la corda que no havia anusat al final??).

Skinner era un dels pioners del LONG,HARD and FREE, una tendència que va revitalitzar l'estancada escalada lliure nordamericana.

Després dels anys daurats de Yosemite, entre el 50 i els 70, l'aparició de l'escalada ESPORTIVA i la no acceptació de la mateixa pels gurús de la vall va fer que el nivell en lliure a Nordamèrica es veiés estancat durant una dècada, la qual va ser aprofitada pels europeus per establir graus de dificultat que no arribarien fins als 90 al nou continent.

Si bé vies com Phoenix (Jardine) i Grand Illusion (Yaniro) , suposaven unes de les cotes mundials del 8è que molts europeus van assumir als 80 ( Edlinguer, Gullich...), el refús a l'estil de "treball", anomenat despectivament "Hangdogging", o a la col.locació de expansions, va fer que personalitats com Bachar marquessin el retard de uns ritmes que arreu del mon significaven la "separació" de la escalada lliure i de l'esportiva com a especialitat de la mateixa.

Amb diversos viatges de Kauk, Smith, i Karn per Europa, l'escalada esportiva va arribar a NordAmèrica, i escaladors com SKINNER i PIANA, dos autèntics COWBOYS amb peus de gat, van aprofitar el naixent nivell per aplicar-lo a les grans parets de Yosemite.

No sense controversies Skinner va enfrontar-se seriosament per primer cop, a la gran paret del Capitán amb l'idea de rotpunkt al cap. Si bé intents anteriors d'alliberament de la Nose havien acabat amb el fracàs en punts clau o la "construcció" de preses artificials ( Ray Jardine va deixar l'escalada després d'assumir el seu error i fracàs), la tossudesa de Skinner i Piana va permetre la primera ascenció COMPLETAMENT EN LLIURE de un Big Wall a la paret del Capitan.

Tot i que aquesta ascenció es va fer en ESTIL CORDADA, i usant una reunió intermitja al Headwall ( 8a+) que després Huber evitaria ( 8b), el mèrit d'aquets escaladors va ser impressionant per l'època, i un salt endavant en l'escalada lliure.

Després de l'ascens a la Salathé, Skinner va obrir vies molt dures a Canadà i arreu del món( The Big Canadian Knife 8a+, vies a Madagascar i boulder per tot el món..). Amb l'alliberament del Half Dome (no tant sonat però igual de polèmic degut a alguna tècnica usada, a algun scalextric i a algun "company" de cordada que pretenia cobrar per l'assegurament i les fotos de paret).
, Skinner va demostrar que era capaç també d'ascendir, alliberant, tota la via de primer

Igual que l'excelent escalador i persona FRANCISCO FERNANDEZ ( primera ascenció en lliure del Pilar del Cantàbrico 8a+ i mort en saltar-li un tascó en un ràppel al que va prohibir assegurar-se al seu company...), Skinner en el seu moment no va ser comprès per un col.lectiu que si bé en el seu moment el va criticar, ha reconegut ja que gracies a aquestes ments obertes i imaginatives, l'escalada segueix avançant i plantejant NOUS REPTES.

http://www.desnivel.com/object.php?o=15201

http://www.rockandice.com/pages.php?action=shownewsdetail&newsId=101&pno=0

S'ha creat una fundació per tal que la seva vidua i tres fills puguin tirar endavant, Curiosament John Bachar afronta també unes despeses mèdiques gairebé INASSUMIBLES degut a un accident d'auto en que gairebé es va matar ( fractura de vèrtebres)...USA..terra de llibertat...

Sigueu prudents en cada rutina de les accions de seguretat basica...!

dimarts, d’octubre 17, 2006

PROU al Genocidi al Tibet i l' Alpinisme PASSIU


Soldats Xinesos amb un grups de nanos i monjes capturats, segons ells els trets es van produïr en legítima defensa...







Ja fa dies que a Desnivel.com publicaven la notícia de assassinats de pelegrins Tibetans que fugen cap al Nepal, caçats com conills per soldats xinesos davant la mirada dels alpinistes en diversos camps Base.

Aquest genocidi fa dècades que s'està produïnt, però aquesta vegada ho fan davant les càmeres amb tota impunitat...

La versió del Govern Xinès és que un "grup de Tibetans va atacar a les tropes que els volien ajudar a tornar a casa...". Cap incident diplomàtic, cap denuncia, cap condemna, cap sanció..res... la Web www.mounteverest.net insta a difondre-les i no callar, com fins ara s'estava fent

Us poso els links on es veuen les imatges filmades i publicades per alpinistes Romanesos ( crec), i les noticies a Desnivel.com , i vosaltres podeu jutjar...

http://www.mounteverest.net/news.php?news=15183

http://www.desnivel.com/deportes/expediciones/object.php?o=15151


El genocidi contra la població Tibetana es va iniciar el 1949 amb la invasió Xinesa del Tibet.

Després de l'eliminació progressiva de fins a 1.000.000 de Tibetans i l'enrunament dels seus temples i centres d'influència, i l'exili de Lames i Govern a l'India o Nepal, actualment els Tibetans són un minoria marginada o perseguida al seu propi país, per part del govern i la població Xinesa que s'ha anat instal.lant al seu país.

Fins a l'actualitat, en les expedicions comercials els guies i empreses "recomanaven" als clients silanciar allò que veiessin, sota l'amenaça del govern xinès de restringir l'accés als sectors tibetans de l'Himalaya.

Aquest és un testimoni inèdit, que cal difondre per tal que no regni la impunitat per part de un govern que opta a estar a molts cercles internacionals i que practica el genocidi davant dels ulls de "clients" passius que els visiten.... Els mateixos alpinistes "passius" que no donen oxigen a companys morint-se o abandonen portadors i xerpes d'alçada quan estan ferits o ja no els fan falta ( podeu llegir a la mateixa www.mounteverest.net el cas de un alpinista mort d'esgotament i edema a la zona superior de l'Everest quan davant seu hi havien passat fins un total de 40 alpinistes que no s'havien interessat per ell...

Per un alpinisme més compromès amb l'humanitat i les persones, i el medi...FREE TIBET!!!

dimecres, d’octubre 11, 2006

NARAYAN, en lliure

He extès el post sobre aquesta GRAN realització, penjant un parell de fotos i el link a Desnivel.es on es detalla la ascenció i el grau de cada llarg.

http://celiavern.blogspot.com/2006/09/escalada-lliure-en-alada-margalida.html

dilluns, d’octubre 09, 2006

ESCALADA a la CARA SUD de la MALADETA. (Guia Pràctica i dues vies en lliure d'alçada...)

La única manera de descubrir los límites de lo posible es aventurarse un poco más allá de ellos, hacia lo imposible.
Arthur C. Clarke

Matias Barbieri al peu de la paret. Minuts més tard "perderia" els camalots que duu a la cintura, i que van fer que escalessim el desplom final " a pèl"...(Foto Oriol)











Des del 1993 que vaig descobrir aquesta paret gracies a en Xavi Jordana , hi hem pujat diversos estius, a escalar vies existents o somniar noves rutes. ...Mentre en LLuch va tenir TOTA la paret per ell, amb l'apertura de TERRITORIO COMANCHE es va tancar el cicle de possibilitats " clean" d'aquesta paret.

Dur el taladro allà dalt no és una tasca molt viable. Encara queden plaques i esperons desplomats per obrir, potser els 8ès més alts de la península, esperant que els somniadors s'esforcin en descobrir les preses més petites i els trams més monolítics...

La actual "Territorio Comanche" fins i tot tenia nom : "Les Portes de la Percepció", poesia delirant que va inspirar el nom del conjunt dels "Doors")... En l'escalada regna la llibertat, i les parets són d'aquells qui primer arriben, per obrir-les com vulguin. Finalment els locals ( Tosas i Corominas), es van adelantar un cop més i van deixar una línia al.lucinant amb un estil impecable...gaudiu-les!


Lilona al CB,. A l'esquerra la paret de perfil, darrera l'angoixant Maldito que sovint escup llastres...( foto Mati)







MINIGUIA:

La Cara Sud de la Maladeta és un petit racó del Pirineu on l’ambient i la roca ens permetran viure una gran aventura
Si bé, exactament es tracta de la Sud del Pic ABADIAS, amb aquest nom es coneix l’al.lucinant Contrafort que s’alça des del fons de la vall de Cregüeña fins al glaciar de Coronas, just a l’esquerra del Pic Maldito.

Accés: Si bé es dubta entre pujar per la Vall de Cregüenya o per la Vall de Vallhibierna, jo recomanaria el de Cregüenya com a més “directe” i logísticament millor. El de Vallhibierna implica remuntar 9km de pista ( a peu o esperant els busos en temporada...), fins Cabaña de Pescadores, pujar per Llosàs fins sota el Collado de Cregüeña, saltar-lo, i baixar fins al Llac o Ibón de Cregüeña.

Escollint el material. Lila, Oriol,Mati i Marc Sotus..(Foto Maluta)

Millor accés a la ZONA: per Cregüeña , deixant el cotxe sota mateix de la vall que ascendeix directa amunt ( agafar la pista que va a “Baños de Benás”, i enlloc de pujar a aquest lloc, anar en paral.lel pel mateix vessant, creuar un moment el riu, tornar de nou al vessant, i aparcar just després del pas, a peu de sender que duu a Cregüeña).
L’ascens és inconfundible i petador, depèn del “plan” que porteu, entre 4 i 6 hores en estiu, i menys en hivern. Es tracta de una pujada “a sac” fins la pleta de Cregüeña, i d’allà un nou ressalt fins l’entrada del llac. En estiu, com que no hi ha glaç, el llac es voreja per la esquerra ( llastres i desgrimpades fàcils), fins els vivacs habilitats o una preciosa penísula on plantar la tenda i muntar el Camp Base.
Accés a les vies: des del CB, en 25-45 minuts es puja. Resseguir el llac per la esquerra, fins les tarteres que flanquejen les llastres que baixen de la congesta a peu de via. Un cop sota la congesta, generalment per la esquerra ( NO DIRECTAMENT!!!), s’arriba flanquejant al peu de les vies, anant en compte amb la rimaya. OJO.
"circulant" entre la rimaia i la paret ( 2004)...aquest 2006 NO HI HAVIA GLACERA...que trist...el canvi climàtic està desfent les poques congestes i glaceres moribundes que queden als pirineu...aviat imatges com aquesta poden ser un record...i és un fet que s'està produïnt a ritme cada cop més accelerat...(Foto: Matias Barbieri)

Ressenyes de les dues vies sel.leccionades.Ràpides, directes, en lliure...


Descens de les vies: Curiosament fins fa poc no s’ha divulgat un descens efectiu i ràpid que ja des de la primera vegada es devia fer. Les guies recomanàven rapel.lar vies ( perillós si us queden cordes enganxades o en cas de tempesta), o tornar pel Collado de la Rimaya, o a l’inrevés pel collado de Cregüeña, flanquejant pel glaciar de Coronas.
Actualment, des del cim i mirant avall cap a la Renclusa, si flanquejeu uns 300mts a la esquerra, pel vessant de la Renclusa i sense perdre alçada, per un caos de blocs, arribareu a un minicollet entre l’Abadias i la Maladeta. Hi ha una canal que baixa molt dreta, però sense haver de reapel.lar o desgrimpar ( ojo a les pedres!), i en 20-40 minuts us planteu a peu de via. Si en la pujada controleu les canals que baixen fins Cregüeña, el retorn al CB és molt ràpid. ( ojo a baixar per les llastres sota la paret o de pillar canals sense sortida...el millor si no ho veieu clar és tornar per l’accés a peu de paret).

Caràcter de la paret i ascencions. La Sud de la Maladeta per uns pot ser una paret a fer en el dia i per altres una paret « alpina », amb compromís i cert risc. L’aïllament i alçada (peu de via a 3000mts), fa que en els 7 cops que hi hem pujat ( en hivern o estiu) no hem coincidit amb cap cordada que assolís cap via, i sí que sempre hem vist “retirades” a peu de via o al primer llarg...
L’aparença de la Rimaya, la Paret i l’entorn fa que cordades que esperen trobar una tapia “pirinenca” amb graus de Vº, es trobin amb un mur llis i vertical de 250 mts, sols, amb ombra fins les 11:00, no sempre bon temps, i que en cas de accident el rescat sigui lent. Compteu que qualsevol estiu, a partir de les 17:00 la temperatura baixa molt i molt ràpid.

Amb un bon coneixement de la paret, l’accés i el descens, amb bona sort amb el temps, i un company amb el qui confieu, les vies que us descric ( cadascuna amb el seu grau), es poden pujar prou bé de manera « lleugera », i no hi ha possibiliatt de confusions en quant a la línia ( les he escollit per això). Us quedarà molt bon gust de boca i aquells qui somnieu en anar a Patagonia o el Trango tindreu una petita mostra de què significa escalar en lliure en alçada, sense parabolts, i en un ambient brutal de alta muntanya...en escala Pirineus, es clar. NOTA: Si bé les vies s’escalen potser amb encastadors, sempre recomanaria dur martell i quatre claus ( univ. V,U i plà), les diferències de temperatures fan que qualsevol clau de via pugui ser susceptible d’afluixar-se...aneu en compte i repiqueu, especialment els de les reunions!

Oriol escalant el ll5 de la DIRECTA segons la ressenya que publiquem. Aquest diedre curt i clar (6a) ens permet pujar ràpid un tram que en la ressenya original es presta a diverses confusions per un llarg de IVº on moltes cordadades es lien - sense cap conseqüència apart de perdre temps i forçar una R extra) .( Foto: Matias Barbieri )
DUES BONES VIES:

VIA DIRECTA: Us detallo la via, amb un estil ràpid d’ascenció. Empalmant llargs es fa molta més via!!! Joc de tascons, joc de friends ( dur almenys dos o tres de grans o molt grans), quatre claus,i corda simple de 70 mts ( is dueu una auxiliar en cas d eretirada podeu rapel.lar més ràpisd. Amb el 70 es baixa però es fan el doble de rappels...)

LL1. 25 mts: Inici “patinós”, hi ha claus on pillar-se..sinó feu V+ millor clavar. UN cop superat l’inici, amb 15 mts de IV us planteu a la reunió, penjada.
LL2. 40 mts: Inici de V+ superant un minidesplomet que hi ha just a l’esquerra, cal algun micro, i seguir directe amunt uns 40 mts, fins una bona repisa.
LL2. 60 mts: Sortir per la dreta, superant unes aparents però facils minitorres ( IV+), fins un diedre que superant per la esquerra i amb algun tac vell, presenta una cerat dificultat (6ª inf). Muntar improvitzant, la reunió just al damunt ( fa un embut), donat que acabem de empalmar dues tirades i les cordes de 60 arriben justes...
LL3.35-40 mts: Grimpar per grades i fissures fàcils a buscar el gran diedre que forma el PILAR CENTRAL. Hi ha un pont de roca ( reunió Original, i ara de la Territorio Comanche), en el pont de roca, fer una travessada cap a la esquerra ( impressionant i perciós pas de IV+), fins al flanc esquerre del Pilar. Per un sistema de fissures molt boniques i gens fàcils (Vº vertical a protegir ) arribem a una boníssima repisa. No hi ha reunió.
LL4 50 mts.: VEURE FOTO!. Aquest llarg si es fa com us descric és molt senzill i no et lies. Molta gent l’erra o va per l’Original, forçant una altra reunió. La versió que us comento va just damunt de la reunió. Hi ha un diedre molt bonic de 10 mts. Col.locant un merlet ( foto), i un micro en el pas clau, podeu fer-lo en lliure (6ª) i sortir cap a la dreta, per una fissura diagonal de IV/IIIº, fins sobre el pilar.
LL5:35-40 mts. Des de la reunió ascendir 5 mts per unes microvires (IVº), fins una fissura de punys (Vº) tancada per unas blocs ( ojo). Reservar-se algun friend gran pel darrer pas. Superar els blocs i seguir per un parell de claus (Vº), fins sota la Gàrgola. Superar una curta i vertical fissura ( A1 o 6ª/a+). La reunió es pot muntar en una fissureta a mà dreta, just a la sortida, amb micros, i algun bloc, tascó i pont de roca sota la gran llosa que protegeix la reunió.

Darrera reunió (segons la ressenya que publico), de la DIRECTA. Oriol i Lila sota el llarg de 6a/a+ o A1 final..el Mati havia perdut els Camalots i vaig haver de fer un "gesto" d'uns quants metres fins al cim...pati, cansament i la pedregada amenaçant. Sortosament va caure just quan la Ceci arribava sota la llastra que potegeix la Reunió final...( foto Matias BArbieri)


Cim: Girar darerra la llastra i veureu rampes i aresta que duen al cim, millor cap a la dreta, i seguir les vires fins el collet que hi ha al cim. Molt fàcil però recomanable seguir encordats per si de cas...)

Matias Barbieri a l'arribada a R2 de TERRITORIO COMANCHESi bé la primera tirada marca 7a/b, la segona ( 6b+.60 mts desequipats),és la més complexa d'assegurar i la que demanda més coco i resistencia per encadenar-la en rotpunkt....


TERRITORIO COMANCHE:
Aquest via l’estavem “topropejant” ( ll1 i LL3)des d’inicis dels 90, i alguns escaladors ( Vilarasau almenys i possiblement Castellet-Bladé) n’havien ascendit trams com a variants de la Directa (LL4). Ell Ll1 l’haviem encadenat en toprope però consideravem necessari posar-hi expansions. El any de la seva apertura vaig córrer a fer.la, creient que el primer llarg ( tal i com es ressenyava) seria 6c per micros ( enlloc del 7b+ que a m’havia semblat). Ens vam trobar amb la fissura que seguia sense admetre ni claus, desequipada, i molt dura. La vam encadenar amb “ploms”, i ens vam retirar. Posteriorment va ser equipada amb claus posats “a pressió” on hi havia molses i líquens, i ascendit com a A1+,6c ( vegeu la ressenya a Caranorte).. Vam posar algun plom i clau per deixar-lo de A1+ o 7ª+/b, i el vam encadenar. Sembla que en la primera ascenció la Rimaya gairebé arrivaba a la reunió...

Material: " jocs de aliens sencer, joc de tascons inclosos els petits, joc de Camalots i interessant dur martell, una U curta, un universal i una V ( vegeu descripció dels llargs)...El martell a l'alta muntanya i si hi han claus hauria de ser imprescindible per repicar les peces fixes...ojo!!


Primer llarg...6c o 7a+??? En qualsevol cas afineu els dits i les soles dels gats...foto extreta de www.CARANORTE.COM ( gracies Ferran...)


LL1 25 mts: Habitualment ja bastant equipat, portar algun tascó o friend per a l’inici (Vº). Pas molt a bloc a l’entrada del diedre i diedre llis i hipertècnic...aneu amb compte si aneu “ a vista”, compte amb els claus...es pot accedir a muntar R, o evitar el llarg a partir del LL1 de la Directa, també es pot fer LL1+LL2 de Directa i evitar les dues primeres tirades ( les més dures amb diferencia)

LL2 60 mts: Inici “expo” (v+/6ª), vaig col.locar dos claus fins a la fissura. Fissura de micros i friends petits...inacabable...la majoria no tenim 2 JOCS DE MICROS, així que vaig clavar alguns claus. A vista, en rotpunkt i amb el material que disposava, assegurant-me mínimament, em va semblar molt més 6b/c que no pas “6ª+”...a la piada de Caranorte no es detalla el rotpunkt, i em vaig trobar uns bascos que li donaven 6c+ (crec que també exageraven...).
Al final de la fissura, passat un minisostret, es va cap a la dreta, per la placa. I una fissura final delicada de Vº ens duu al la R2 de la Directa.

LL3.65 mts. que es recomana fraccionar en dos. Gran diedre, impressionant des de sota.. Llarg preciós, i vertical, més assegurable que l’anterior, fissura perfecta de diedre. Inici una mica "expo", en sortir de reunió cal posar-se sobre una lleixa per atacar la fissura que no presenta massa debilitat ( pas de V+ amb microtascó), cop de gas en 6a+ de diedre ( microcrostetes i aresta dreta, semblant a certs llargs del Ventosa o Cavallers...i friends dolents ( U curta clavable). La resta del llarg les peces entren a tort i a dret. En conjunt 6a+ o 6b. Es fa reunió en una repisa inclinada( millor pel fregament), hi ha un universal i entren friends i tascons.

El tram següent al ser més protegible no fa apretar tant les preses i s’escala més ràpid tot i que diuen que és més difícil. Jo ,que sóc més covard no em va semblar 6b+, es tracta de una fissura perfecta que va perdent inclinació. Flanquejant a la dreta, un cop fora del diedre, trobarem el pont de roca sota el Pilar central, per fer una nova reunió...aquest tram és una mica confús, el flanqueig, un cop fora el diedre i visualitzant el pilar és pràcticament en hotitzontal ( passos de V/IV d' adherencia delicats, ojo a protegir-se bé....

Ll4: Diedre perfecte, molt Yosemític. 25 mts de fissura a protegir, fins les grades sobre el pilar. Sovint es fa la reunió de la Directa si hi arribem. Aquesta reunió cada cop està pitjor ( claus vells i torçats), mola reforçar-la i anar en compte amb el factor 2...recomanable muntar damunt del Pilar si trobeu un lloc més sòlid. Si feu la reunió de la Directa, anant en compte el primer que faci el següent llarg, als tres metres posa bones peces...

Ll5: Recomanable fer el darrer tram de la Directa, més bonic, assegurable, millor roca i final espectacular sobre la Gàrgola. Des de la Reunió sortir amb lògica amunt, a buscar una fissura diedre que mor sota un sostret de blocs( Vº/V+). Caben peces grans però mola estalviar-ne una o dues per la fissura final. OJO als blocs, muntar-hi al damunt ( per la dreta), pas delicat de placa on hi ha uns claus ( Vº), i sobre un minisostret s'obren 4 metres de fissura ampla amb algun tac. Pas de 6a preciós i breu, es protegeix amb uno dos camalots dels grans...pujada a repisa curiosa i amb truc. No hi ha reunió cimera, just al final del pas, a la paret hi ha una fissura perfecta que accepta micros variats i en quantitat, i en la seva base hi cap la "u" curta. Darrere vostre , dins de la coveta, hi ha algun pont de roca entre blocs del terra.

AMB COMPTE un cop reunits, es camina darerre la cova i es fa nova reunió per protegir una grimpada de IIº/III fins al cim...cal anar amunt, a la dreta, fins trobar unamena d'aresta iu tornar cap a la paret flanquejant facil, fins una enforcadura on acaba sobtadament la paret...

Victoria a Territrio Comanche. Oriol i Mati després de encadenar-la en lliure . AMISTAT i bon Flow...en Mati ara és a Patagonia, RECUERDOS CABRÓN!!!!( foto Lila)

Fanatisme a 3.000 mts...Mati intentant la 2a asc de "CousCous" una bloc de 6b+ (FB) al CB...regletes, roms i mantle final.

Al voltant de la zona de vivac hi ha alguns blocs i una rampa on vam escalar vies de 15 mts de autoprotecció.

MIrant a la paret de la Maldeta, queden a la esquerra, just a uns 200 mts del camp base, en el camí de pujada al Bondidier, es veu des del campament.

Jugant a "sense mans", vam lograr un 6b+ només amb els peus...el joc va obrir l aporta a la ressolució del "crux" de Territorio. Al LL1 el moviment clau és un lance sense mans amb els peus en equilibri sobre regletes...

divendres, d’octubre 06, 2006

Escalada...i vida


NO TOT es ESCALADA...o si...l'escalada es com la vida...o a l'inrevés...

S'acosten grans canvis en la meva vida i això em fa reflexionar sobre tantes coses!!!

En MORODO és un raggamuffer madrile...no totes les seves lletres ni temes estan bé...fins i tot aquesta és d'una posturilla religiosa molt rastaffarian, però tantmateix no deixo d'escoltar-la moltes vegades, tornant d'escalar i reflexionant sobre què ens trobem quan baixem dels cims cap a Babylon...aquest lloc confús on si tot va com hauria d'anar ,ara vindrà un nou ésser... al qual m'agradaria educar en uns valors i principis que de vegades em costa de trobar a tanta velocitat com vaig de vegades i enmig de tanta confusió...

Fa just un any va morir la Roser, la meva germana, i ara sembla que algú arribarà al món, igual de indefens, igual d' innocent...espero que li pugui donar tot aquell temps que amb la Roser vaig passar somniant entre parets mentre ella pensava en tots nosaltres. Segur que des dels seus cims estarà contenta de ser tieta per primer cop...encara que sigui tant tard...

És potser una de les vies més dures a la que m'enfrontaré en tota la vida, amb molta pila, passos a bloc, trams exposats,... igual trobem trams que no puc fer en lliure i he de tirar d'estreps, i potser alguna caiguda que espero que no em faci massa mal...la Lila es la meva companya de cordada i ens repartirem les tirades entre els dos encara que ella porta el "pes" de l'ascenció...espero estar al seu nivell, i al de la via...

Salut...i que tinguem sort!

Divina Ciencia

Es muy difícil crear, Y muy fácil destruir
Es muy fácil bajar, Y aún más difícil es volver a subir
Al monte donde naciste por ley
Es muy fácil negar, Difícil reconocer
Es muy fácil caer, Difícil es volver a ponerse en pieEn el combate
No dejarse vencer
Es muy fácil ser dócil y débil
Mostrarse, ingenuo Confuso y frágil Ante aquel,Que quiere que cumplas sus planes desde las tinieblas
Y resistirse bien difícil es
Muy fácil seguir el camino del mal
Difícil darse cuenta y rectificar
Es más fácil vivir ficción que realidad...
Y es difícil enfrentarse a la verdad

Por eso escúchame
Yo no vine pa matarte
Solo pa cantarte mi friend
Escúchame
Yo no vine pa apuntarte
Solo pa contarte que No se trata de religión
Más bien se trata de amor propio
y no Querrás acabar en un ataúd envidiando la vida de otro


Y recuerda que nacemos puros en lo más alto
Pero poco a poco vamos bajando
Vendiendo nuestra alma al diablo
A cambio de una eterna condena

Y es muy fácil tomar una decisión
Y es difícil tomar la correcta
Es muy fácil pasar por una situación
Y difícil aprender de ella
Es muy fácil proponerse una metaY difícil que las cosas no se tuerzan
Resulta difícil cuando hablas por convicción
Y muy fácil si es por experiencia

Entonces recuerdaRasta te envia fuerza
Sabiduría y paciencia
Es divina ciencia
Haciendo uso de tu conciencia
Aléjate de la bestia...

Jah Salam Siay...
Fotos:

1) Lilita Wildstyle.8a. Vermell ( Ventosa) . Foto Manu Velasco
2)GISELA 7a+. Eden( Ventosa) . foto Luichy
3) Fissura Dreta Sense Nom. 6c "clean". LA
Pasteleria ( Cavallers). Foto Luichy ( gracies per la samarreta Sergi...al final la he posat en blanc i negre, lo siento Luichy!..hahaha!)

dimarts, de setembre 26, 2006

Va por Vosotros ( 1a REPETICIÓ i RECOTADA)


DARRERA HORA:

La via que vam equipar amb la Ceci a la BORDA D'ARNALDET, la "Va por vosotros ", ja compta amb la primera repetició per part de ISRAEL BLANCO. Segons s'ha comentat ha estat RECOTADA a 7b durillo o 7b/b+...En qualsevol cas es queda com a una bona via més o menys de 7b, un plus més o un plus menys...

Adjunto el LINK sobre la via i la Borda
http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=31930128&postID=115755817590159220

Us animo a visitar aquest sector just abans de Benasque, que compta amb un bon sector complementari al davant " LA Cantera", on hi ha bones vies de 20/25 mts i 6a+ a 7b, en roca calcàrea excelent i amb sol al matí fns a les 13:00 aproximadament.

Equipant la via aquest Agost ( Foto Niko de Benas)

dilluns, de setembre 18, 2006

Actualització Fotos Pirineus

He pujat alguna foto de ONACLIMB als posts referents als pirineus
http://celiavern.blogspot.com/2006/08/travessani-8a-2300-mts.html
Es veu força bé el sectors del Vermell ( post de TRAVESSANI 8a a 2.300 mts...)

I en el post de juliol http://celiavern.blogspot.com/2006/07/pirineu-lluminos-cel-sense-avern.html he pujat una fantàstica foto del Luichy, del TABLETOM SEA CLIFF on es veu la fissura més bonica dels piris...

diumenge, de setembre 17, 2006

ESCALADA LLIURE en ALÇADA. MARGALIDA FREE...


BRUTAL TOTAL!!!!

L'Israel Blanco i en Carlos Garcia han realitzat en rotpunkt la via "Diedre Narayan", cotant-la de 7b i 7c, en els 270 mts que té la tètrica paret Nord del Margalida.: FELICITATS!!!!

Inici de la via...poc gel, rimaya , pedra trencada i damunt unes llastres buides i mullades..20 mts per sobre un bloc amenaça a la cordada...7b+...( Foto extreta de www.desnivel.es)

Aquesta tapia està sota del que molts coneixereu com a CRESTA DE SALENQUES, just on aquesta es desvia de la cresta i esquiva la part vertical de la mateixa...

El Diedre Narayan va ser obert en hivernal ara fa 10 anys pel Pere Vilarasau, El David Tort i l'Eloi Callado, i ressegueix un marcat diedre, fruit alhora de un desprendiment inmens de mitja paret. Us n'adjunto una foto i la ressenya

Foto de la paret ( Foto: Joan Mas, penjada a CARANORTE.com):
http://www.caranorte.com/foros/file.php?2,file=123

Ressenya de la via CLICKEU AL DAMUNT I AMPIEU-LA(treta de http://www.cankinki.org)
:
La polèmica era que enmig de la paret hi ha la clàssica Haus-Estrems, i que en Haus en dibuixar la via, va confondre el diedre Narayan amb la línia escalada per ells ( la ressenya surt publicada a "Montserrat, ascensiones de leyenda"). L'estiu passat vam ser-hi ( amb la tènue idea de "provar" la via en lliure...o mirar d'escalar-la...i una cordada també havia ERRAT la via, fixant el primer llarg de la HAUS enlloc de la NARAYAN... La Narayan, però, és una esplèndida i dura ruta, molt diferent de la línia de diedres que segueix la haus. Per la seva banda, donada la llunyania i aïllament de la paret, l'apertura d'en Haus es podria considerar com a "adelantada" en el seu temps, al nivell d'aleshores a Catalunya, per compromís, duresa i visió....

Us adjunto el LINK de la pàgina de DESNIVEL on explica la gesta i es donen les COTACIONS per llargs...:
http://www.desnivel.com/deportes/escalada_en_roca/object.php?o=15071

La via ressegueix, tal i com elxplica el post, un diedre tètric i descompost de granet que, si bé millora amb l'alçada, presenta llastres expanding com taules i pistes de tennis, apunt de caure...tot cruixeix bastant i fa una angunia contínua que no et deixa estar a gust. En estiu la entrada a via presenta la rimaia, blocs caiguts arreu i 15-20 metres trencats que a l'hivern no hi són...fins i tot enmig de una esquerda sortia una corda vella engolida per la neu, i a 15 metres de la paret penjaven una friends abandonats qui sap quan...

Una altra anècdota tètrica és que ara fa un parell d'anys van apareixer les restes d'un escalador mort en intentar la repetició de la via a mitjans dels anys 70...i les restes les va descobrir precisament el fill del company que formava cordada amb el caigut el dia de l'accident!


Amb aquestes cabories l'Agost del 2005 vam anar amb en Kike a "mirar" què hi havia de misteriós en aquella paret ( una cordada amb un conegut escalador d'Osca havia dut material feia poc i havien fet un "camp base" errant la via )...vam fer el primer llarg i vam abandonar, la tornada a Benas va ser enmig de una tempesta bíblica, enfonsant-nos fins als genolls en l'aigua a l'alçada d'Aigualluts, corrent enmig de llamps que assolaven el Salvaguardia...a l'Octubre, abans que nevés, vam tornar a retirar el material abandonat, i en la baixada vaig "patinar" per les llastres que apareixen en el post de presentació...em vaig fer mal en una cama i en una costella...el Margalida no perdona i sempre està a l'aguait...aneu en compte...
Foto: Fent broma sota el Margalida ( retirant-nos del diedre Narayan amb en Kike "rabasón") i abans de caure estúpidament pel mateix lloc 250 mts junt al petate ...lessió a la cama i costella fissurada ...( 1 d' Octubre 2005)...Foto: J.Mas
Respecte a l'ascensió en lliure...una realització MOLT BONA, molt compromesa i posant en pràctica una idea que molts escaladors estàven sempre imaginant però no ens atrevíem a cuallar ( en sé més de dos i de tres que ens hem quedat amb un pam de nas...) ...BRAVO! BRAVISSIMO!!!!

dilluns, de setembre 11, 2006

AFRIKAN WALL a Cavallers: COBRA CANARIA: 8A Pedricero??...el poder de la Fe...

"Todo sueño tiene su camino..." PART 1
"A posteriori tot es bonic..." PART 2

Aquest finde vam estar per TÀRREGA, a la Fira del Teatre....bufff!!! Massa gent, massa bruticia, espectacles molt guapos, altres menys interessants...un inmens "botellon" amb molts punkis, gossos, escombraries, i bastant bon rotllo...un any més....

Com que quedava un dia i necessitavem dessaturar-nos vam tornar a CAVALLERS.

Semblava que el dia aguantaria, i vam pujar a l'AFRIKAN WALL, a veure una vies que no haviem provat encara: La BLACK MAMBA ( 7b d'adherència), i la COBRA CANARIA (8a d'adherència dels "pedriceros" germans Martin que ja fa dies que ens visiten assíduament...).

Inici de la COBRA CANARIA (8a?) a l'Afrikan WALL, partint des de la fissura de "Todo A CIEN"...les patates que es veuen al darrera són de la "Somos los Conguitos (7a molt guapo), i la COBRA va per la dreta de la ratlla blanca que s'insinua just sobra la mà esquerra de l'escalador...

HAvia caigut molta pluja el dia anterior, així que la visita a "observar" el fissurómetro va quedar en "fugaç" tot rajava...una bona zona per quan fa calor i per quan fa temps que no ha plogut...crec que fins a noves calors i sequera estarà impracticable.

Foto de www.onaclimb.com (foto: Luichy). inici i placa de l'Afrikan...almateix punt que la foto anterior...


A l'Afrikan Wall feia "xafogor"...una bona tralla de sol que no aconseguia eixugar la xorrera de Black Mamba...

Quedava però seca, la Conguitos ( 7a molt guapo), per tal de assolir el toprope de COBRA CANARIA...vam pujar i em vaig despenjar per la placa negra ... INCREÏBLE ... NO HI HA CANTOS!!!!

Com es puja per aquí??? de fet escalfant en un 6a+ ja havia "patinat"...i em semblava IMPOSIBLE trobar cantos...els seguros estaven un xic allunyats i es tractava de una escalada aparentment d'adherència gairebé vertical...VAig marcar qualsevol relleu que veiés, i ni així semblava poder aguantar-me...NO HO ENTENIA...AIXÒ DECOTAVA ( I MOLT) totes les vies que hi havia a la vall...

Els núvols anaven compactant-se...i mentre el Luichy provava un 7b més a la esquerra, vaig anar recopilant informació al meu cervell sobre la via...

Diagrama de les vies referides, al sector central de l'Afrikan Wall. Per més consulte si actualitzacions podeu veure la guia del Luichy o l'actualització de l amateixa a http://www.onaclimb.com/ACLIMB.com



L'escalada en adherència té dos aspectes clau: La TÈCNICA, i l'ACTITUD..i a nivell exògen les CONDICIONS...si les CONDICIONS!!!!

En referència a la Tècnica, es tracta de assumir que es pot pujar per allà encara que sembli impossible, en la COBRA us he de confessarq eu vaig assolir la cadena amb dues UNGLES TRENCADES, donatq eu m'havia pillat de llastretes ganxejant guarrament amb un parell de dits. ELS PEUS són claus, i a no ser que sigui irremeiable, una progressió a poc a poc, equilibrat i aprofitant qualsevol relleu existent (per ínfim que sigui), és vital.
Moltes vegades la línia fa sinuositats, o aprofita ( com aquest cas) la columneta de la dreta, o les patates de l'esquerra....es qüestió de empatitzar amb l'equipador i intentar resoldre la seqüencia...

En quant a l'Actitud...bé, després de dos dies desparramant per Tàrrega...poca actitud podia tenir..però és un aspecte paral.lel a la Tècnica...es basa en NO DRAMATITZAR, creure en que és possible i"sobretot" usar al 150% totes les possibilitats abans de deixar-se anar...l'adherència és qüestió de fè, simple i purament, i si no creus que "no cauràs" no escales un pas, i un altre, i un altre...

LES CONDCIONS, són la clau definitiva...l'Àfrikan wall és una planxa de granet negre. El granet ja de per sí reverbera la calor i la llum, i no és gens absorbent de la suor, de manera que en un dia de sol i calor, pots acabar "patinat" en qualsevol via que , hores després, tindrà l'adherència de un poaper de vidre o un velcro...Cal saber esperar el moment, un núvol, el matí, etc....

Amb aquestes "cabòries" distret per algun comentari graciós del Luichy, de tant en tant, vaig mecanitzar els moviements de la via...
Va passar un núvol, la temperatura es va adecuar un xic al meu gust, el cel s'encapotava però no plovia....bon karma...vaig pujar en toprope a seguir "investigant" com collons es pujava per allà..i el que havia "imaginat" es materialitzava...La vaig poder fer en TOPROPE, i quan posava l'allargo per fer.la de primer va caura un bon ruxat....mentre em despenjava intentava desesperadament repetir la successió de moviments, però no hi havia manera, roca mullada i sense pells, pressa i no haver descansat (condicions, actitud i tècnica negatives), van fer que ni tant sols m'aguantés allà on acabava d'encadenar...joer! A veure si podem tornar aviat!!!

COBRA CANARIA: Després dels dos Ao per assolir l'accés a la via, escalem una fissura perfecta(vira) de la "todo a cien" i a la meitat ens hi muntam al damunt per iniciar la COBRA...
No patiu al primer moviment, el seguro allunya però és fàcil, cal muntar-se damunt la patata.
UN cop xapat el seguro la "xorerra-columna" de l'esquerra en ajuda, junt amb cigrons i alguna patata, a superar el muret vertical, fins el seguro d'abans del crux.
Muntant-nos damunt les darerres patates i xapant el seguro que "allunya" ( recomanable cinta llarga per abaixar el xapatge...), ens movem a la dreta, amb preses d'ungla o inexistents, clavats de peu, i fem un"lance de mà dreta a una patata plana, de la qual sortim ja a reunió ( allunya). El pas clau té la xapa a la cara i és molt segur...

RESPECTE al GRAU ( que en un moment m'havia fet dubtar!!!), de la resta de vies de la Zona, com que fa molts anys que no anava a la Pedriza, i les vies que havia fet eren amb alguna regleta ( MAter, Ambrosias...), no recordava com d'impressionant pot ser un problema d'aquests, i la poca força que acabes fent...
Les vies del Ventosa, comparades amb això, són de continuïtat sobre "bona presa" ( fissures, regleta i algun romet...), i molt més resistents i esgotadores ( imagino com e poden obrir les ales a FUN FUN, KARMA, LILITA,MURIEL, etc...i poc comparables encara que poques surten al primer intent...i no parlem de la GLUCOSA a la PASTELERIA, desplomada i recentment "endurida" pujant la reunió...o la SMITH ROCK o RIGOL MORTIS, antagòniques però igualment belles...

Amb la COBRA CANARIA ja tenim el que faltava...una bona llambria "tumbaïta", per exprémer la goma al límit...

Al.lucinant foto feta pel Luichy (extreta de www.onaclimb.com)

Isaac Cortes a "Frambuesa" un 8a+ boníssim de l'Afrikan WAll...aquí el tema és diferent, fissura cega a l'inici, amb microcantos de peus, un monodit i el canvi de fissures que duu a la cadena. Inicialment la vam provar amb en Moreno, i semblava impossible ( la via es d'en Sutri), pero amb paciencia van sortir els cantos i en Moreno va fer la primera...són només 5 o 6 xapes però el que veieu a la foto és real...i a 10 minuts del cotxe, a Catalunya...

divendres, de setembre 08, 2006

EL MERCAT DEL GRAU

EL MERCAT DEL GRAU

Una de les capacitats que determina el grau de racionalitat de l'esser humà, és la ABSTRACCIÓ, i derivada de la mateixa, la capacitat de establir COMPARACIONS entre objectes i accions.

De fer TOTA la TEORIA ECONÒMICA ( Microeconomia i MACROECONOMIA), i com a tal la " SAGRADA EXPLICACIÓ DEL DEVENIR de L'EXISTENCIA HUMANA i ALHORA DE LES SEVES INTERRELACIONS CONDICIONADES" entre éssers racionals, es basa en els resultats que es deriven d'aquesta capacitat.
La interpretació i matisos que en base a visions metodològiques o ideològiques es faci de aquesta teoria, porta a variants i escoles, però TOTES parteixen en major o menor mesura, del fet de la COMPARACIÓ...

En ABSTRAURE I COMPARAR, som capaços de interpretar el BENEFICI que ens reporta el CONSUM de un bé ,o exercici de una ACCIÓ. És evident que no estic parlant de un benefici monetari, sinó un benefici en termes de BENESTAR o SATISFACCiÓ.
A partir d'aquestes COMPARACIONS, ORDENEM preferencies i CORBES de BENESTAR, que mentalment fan que les nostres accions i intercanvis "economics" configurin cadascuna de les actuacions i interrelacions amb el nostre entorn.

NO us donaré més el rotllo, el cas és ressaltar que, des de la més minima de les nostres accions, EL FET DE COMPARAR ÉS PRESENT EN TOT MOMENT, donat que la ESCASSETAT DE RECURSOS a ASSIGNAR ( sempre també present), fa que en major o menor mesura les eleccions impliquin sempre un cost de oportunitat ( renúncia).

Una de les premisses que aquesta teoria en la seva base primaria contempla, és la de la INFORMACIÓ PERFECTA, de manera que un MERCAT DE COMPETENCIA PERFECTA necessita que els seus agents tinguin tota la informació sobre el bé a consumir o acció a realitzar, i sobre les seves conseqüències. Quan la informació que té un dels agents, o tots, no és complerta, les eleccions i accions es realitzen igualment, però el seu resultat pot no ser ÒPTIM. És per aquest motiu que la INFORMACIÓ és un pilar essencial de la existencia de l'ésser humà, i com a tal, intenta contínuament obtenir sempre el major grau de dades per tal que les seves eleccions siguin el màxim de eficients i efectives.
Amb una INFORMACIÓ CORRECTA ( i com més gran sigui la mostra estadistica d'on s'obté la mateixa, més correcta serà), l'OPTIMITZACIÓ de decisions i efectes de les mateixes permetrà que el "Mercat" funcioni millor, de menera que s'assoleixi un òptim paretià a un nivell superior que en un mercat de competencia IMPERFECTA.


LA GRADUACIÓ DE VIES D'ESCALADA:

EN L'ESCALADA LA INFORMACIÓ és també un instrument BASIC. Tenim uns determinats RECURSOS (roca, preses, material, energies), i de manera instintual, la informació que percebem de l'entorn ( equilibri, tacte, cansament, rugositat i adherencia de la pedra, distancia entre cantos, etc), fan que el nostre cervell prengui decisions sobre com desplaçar el cos, la força a imprimir als muscles, el dinamisme a posar en funcionament...etc.

AQUESTA INFORMACIÓ fa que poguem alhora elaborar la ABSTRACCIÓ de la DIFICULTAT que estem ascendint, de manera que un cop comparat amb altres dificultats semblants podem ORDENAR jeràrquicament aquelles ascencions que hem realitzat, en funció de la dificultat que ens ha semblat escalar.

Si bé la dificultat de un pas o una via d'escalada és una PERCEPCIÓ personal ( igual que la utilitat marginal del consum de un bé o acció, a nivell de anàlisi microeconòmic), derivada de les NOSTRES CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES, ESTAT, CANSAMENT, etc...sent l'escalada una acció amb condicionants SOCIALS ( és un esport que implica interaccions, usa informació proporcionada per altres éssers racionals, i basa les seves accions en l'apertura, equipament i gradació de rutes que altres escaladors repeteixen...o no), ens trobem que la GRADUACIÓ es fa en base a l'ACORD ( punt d'equilibri), que la majoria de oferents-demandants de cada via, assoleixen en quant al seu PREU (dificultat).

En un món globalitzat, i amb una alta capacitat de moviment dels escaladors i per tant INTERCANVI DE INFORMACIÓ, ens trobemperò, encara amb l'existencia de MERCATS TANCATS, en que el nivell de PREUS-GRAUS s'estableix sota un marc referencial més reduït.

Es pooden donar alguns factors que condicionen aquests mercata TANCATS:
*poques ascencions ( mostra estadística escassa),
*escaladors amb marcs de referència poc amplis
*condicionants PERSONALS que si bé formen part de les forces actuants en quan a l'establiment de un grau en una via, poc tenen que veure amb el fet de l'ESCALADA PURA i la dificultat real de la via. ( piques, tendències preestablertes..etc)

Si bé a nivell evolutiu, l'establiment de una BASE de GRAU diferent, degut a una manca inicial de informació, podria donar lloc a una apreciació ERRÒNIA de dificultats, ACTUALMENT, un cop consolidada la evolució de l'escalada lliure, i amb amplis referents en quant a graus, és poc viable que casos de vies o escoles MAL COTADES acabin subsistint, i més PROBABLE que a la llarga els graus s'acabin traduïnt sota un patró més informatiu...

DIFICULTAT...ASPECTES OBJECTIUS:

La dificultat en escalada depèn de una sèrie de condicionanst objectius que es combinen:

*Tamany i forma de les preses
*Adherència de la roca
*Distancia de les preses
*Inclinació de la paret

A partir d'aquí hi ha una sèrie de CONDICIONANTS,que en no ser originaris de la pedra poden incrementar-decrementar la percepció de la dificultat PURA de la via, però que en no ser ni excloents i que no depenen de la roca(sinó de la acció que hi fem i del moment en què ho fem) no formen part de la dificultat real de la mateixa:

*Condicions climatològiques ( humitat, fred,insolació) i del'entorn ( alçada sobre el nivell del mar..)
*Condicions personals ( morfològiques, ritmes circadians..etc). preferencies sobre estil en que millor escalem, o el tipus de roca en què estem especialitzats..etc, adaptació al buit o a certa exposició...)
*Si la vai esta marcada, si s’escala “ a vista” , al “flash” o en toprope..

Si bé els FACTORS OBJECTIUS són la BASE de la dificultat de una via, molts haurem sentit o experimentat que tal o qual via és MËS o MENYS dura, en funció del dia que fa, de l'alçada de l'escalador, de si es fa en top rope o de primer..etc. En canvi, però, l'escalada de la via per part de MOLTS ESCALADORS, i SOTA CONDICIONS DIVERSES, fa que, al final el GRAU DEFINITU acabi sent el més NORMAL ( en el sentit estadistic), quan s’escala de primer i en rotpunkt.

Si bé la elecció DEMOCRATICA ( més o menys) d’un grau per a una via, és un dels mètodes menys imperfectes per a la seva correcta cotació, ens podriem trobar, però, amb diversos factors que alteren la veracitat de les cotacions “populars”

1) Acceptació PERMISIVA de un determinat grau en base a que la cotació de l’aperturista és més o menys dura, i s’usa el SEU GRAU amb el matís que dóna el fet que les seves vies siguin més facils o més dures. Tothom acceptaq ue determinat 8ª és dur perquè és un 8a made in X, però ningú el recota. Tantmateix realitzar les vies d’aquest aperturista implica ja de per sí una satisfacció adicional ( afegim una informació més a la nostra elecció). Passa també que certs aperturistes tenen fama de “sobrecotar” pel qual encaraq ue no es decoti la via, realitzar-la no implica, a nivell social, haver fet aquella dificultat ( excepte per a les revistes....)

2) Graduació aceptada pel col.lectiu, sense que la via hagi estat suficientment repetida. Hi ha escoles locals, o fins i tot zones més conegudes, on les poques ascencions d’una via fan que s’accepti un grau sense que aquesta via hagi estat encadenada per moltes persones.

3) Manca de REVISIÓ de les cotacions de una via después que hi hagi hagut modificacions a la mateixa. Sovint pot succeir que es peti una presa, sense que es revisi a l’alça el grau de la via tot i que el pas sigui més dur. També pot succeir que les posteriuors repeticions després de una primera ascenció trobin o desarrollin nous mètodes o coreografies en una via, fet que la pot fer més facil ( un repòs abans no descobert, preses amagades, cantos fragils que per l’ús es dilaten, etc...), es donen casos en que a mig metre al costat de on l’aperturista va escalar, hiha reposo

4) Reticencia col.lectiva, o manca de iniciativa en revisat graus que fins aleshores estaven acceptats pel col.lectii local. Això deriva en que es conegui un grau no reall ( aperturista) sinó local. Grau de la “zona x”, més dur o més suau que en la resta de zones...
L’aparició de graus “locals” pot donar-se debut a factors personals ( que ja hem comentat), a factors objectius o a la barreja dels dos. De fet hi ha llocs amb tipus de roca o escalada que exigiexen certa especialització. En anar-se especialitzant els escaladors locals estableixen cotacions que a ells els semblen justes però que a escaladors foranis, mancats de aquesta especialització, els semblen molt més dures que als locals. Igualment, partint d’una referncia inicial ERRONIA, les vies es graduen en relació a aquesta referencia inicial, traslladant-se l’error a la resta d’apertures posteriors...


La GRADUACIÓ de VIES doncs, és un aspecte que si bé de manera general sembla senzilla, pot presentar serioses dificultats en el moment de homogeneïtzar graus que poden divergir segons Estils ( bloc, força resistencia o continuïtat), Tipus de roca ( arenisca, granet, conglomerat,calcari de placa, calcari de forats i calcari de desploms), Tipus d’escalada ( rampa, mur, placa fisura,degotalls, desploms, sostres).. etc...

LLUNY DE DONAR UNA SOLUCIÓ, des d’aquí proposem diverses maners de evaluar i transmetre la informació. No són solucions OPTIMES però a nivell de satisfacció personal m’han permès sempre de evaluar correctament les vies, tant en vies de les que no conexia la cotació, com en vies en que coneixent-la havia de classificar en relació a altres vies semblants.

METODE COMPARATIU: Cada vegada que he intentat GRADUAR una via ho he fet en comparació a les sensacions “recordades” de vies semblants. Evidentment el màxim desaventatge d’aquest mètode és la EVOLUCIÓ i CANVIS en la meva forma física, que han anat falsejant idees sobre la complexitat o facilitat de tal o qual via. En canvi en vies que he anat repetint, o en moment que he anat obtenint un nivell homogeni, aquest mètode ha estat molt efectiu.
Es tracta de COMPARAR la via amb el màxim número de vies, del mateix estil i de zones i roques diferents. Així evitarem les diferències de judici que implica escalar vies de zones diferents amb diferents graus.

Exemple: FRAMBUESA. Via molt tècnica en granet. Fisura cega en mur de 12 mts ( força-bloc) semidesplomat, on condicions climatològiques ( calor i humitat) són claus. GRADUADA de 8ª+.
Vies del graus semblants amb què hauria de comparar.
FRAMBUESA vs Vuelo a ciegas ? (8ª+ St benet)
FRAMBUESA vs Lucky Lluch?
FRAMBUESA vs Tu diràs (7c Ventosa).15 mts Granit
FRAMBUESA vs Glucosa Extended ?(8a Pasteleria) 15 mts Granit
FRAMBUESA vs Rigor mortis (8ª.Afrikan Cavallers) 10 mts Granit
FRAMBUESA VS TIRABRECS o Kiff me Kiwi ( 8ª ‘s del Can simiro oel Duc )
FRAMBUESA vs Citius altius Fortius (8ª La Vena.Montgrony).10 mts Calcari

El resultat de analitzar la via un cop encadenada, es que en el seu estil és més comparble a graus semblants a 7c/c+ que a graus de 8ª i 8ª+.


HOMOGENEÍTZACIÓ: Sovint em trobo amb vies semblants que ofereixen cotacions diferents en la mateixa zona. L’error més freqüent que faig és sobrecotar les vies que em costen ( estil en que escalo pitjor) i decotar les vies que em costen menys ( estils en que pugui estar més especialitzat o que morfològicament em van bé). El que intento en UNA MATEIXA ZONA i per extensió, respecte a altres, és elaborar una llista de vies, ordenar-les per grau OFICIAL i PROPASAR un GRAU PERSONAL. Realitzant la ordenació de les vies pel grau personal descobreixo que realment el grau personal evalúa de manera més homogènia la difrencia de dificultats entre vies. Comentat.ho amb els comopanys aquest mètode ha donat resultats curiosament bons i coincidents si es realitza de manera CEGA

Exemple: Comparar blocs de vies de estils i roca semblants com :

Unicorni ( St Benet 18 mts força resistència) 7c+ oficial. 8a suau PERSONAL
S de Sorro (Guilleumes 25 mts. Estil variat-de tot-). 7c oficial 7c+ PERSONAL
El Vianant ( Xincarró 25 mts .Resistencia). 7c+ oficial. 7c PERSONAL
Ministra de Verdures ( St Benet 40 mts. Variat) 7c oficial 7c+ dur PERSONAL
Coma etílic (Guilleumes 30 mts Resistencia-Força amb pas bloc) 7c+/8ª oficial. 8ª PERSONAL
Clan del Bonsái 7c+ 20 mts Força –resistencia
Xylum 8ª 25 mts. Resistencia-Força amb pas dur


RESULTATS FINALS:
Utilitzant la COMPARACIÓ ENTRE VIES, la HOMOGENEïTZACIÓ ENTRE ZONES, i la DOBLE COTACIÓ ( OFICIAL /PERSONAL), s’obté com a resultat una cotació més ordenada, més real i més adaptada


El Vianant 7c
S de Sorro 7c/c+
Ministra de Verdures 7c+
Coma etílic 8ª/7c+
Unicorni 8ª /7c+
Xylum 8ª /7c+Clan del Bonsái 8ª

dimecres, de setembre 06, 2006

BENASQUE. LA BORDA DE ARNALDET.


























1a asc Rotpunkt de "VA POR VOSTROS!(7a+?): Foto Niko

El principal enemigo de la creatividad es el buen gusto.
Pablo Picasso

A uns Quilòmetres abans de Benàs, passareu per Villanova , i després, abans d’un túnel, veureu a mà dreta el càmping i una paret d’aspecte fosc...es LA BORDA...

Sol a la tarda i ombra al matí, tot i que excepte els dies més calurosos o freds, s’hi pot escalar bé en la major part de l’any.Podeu veure el croquis d’accés i ressenyes en la GUIA DE ESCALADAS EN BENASQUE Y ALREDEDORES, o en aquest LINK de ONACLIMB ( buscar Huesca i Sahún).HI surten les vies actualitzades...exceptre "va por Vosostros":

http://www.onaclimb.com/resseesp/index.htm

Hi ha vies de bastants graus ( de IIIº a 7b+/c), la majoria molt guapes, en una roca molt especial, u calcari curiós que provoca regletes franques, plans, algun forat o fissura, i uns sostres al.lucinants a la part del mig.... A al part dreta hi ha rampes molt fàcils on iniciar-se, coronades per un muret de vies entre 6ª i 6c+. A la part mitja hi ha un mur curiós coronat per grans sostres, amb vies de 5º a 7b+. I a la part esquerra hi ha murs i bombos de 6ª a 7ª+, així com l’espectacular diedre de 6c de fissura, molt bonic. La alçada màxima, unint dos llargs a la part central o esquerra és de 30 mts, encara que heu de vigilar la despenjar-vos si uniu tirades.



Realment m'agradaria recomanar o destacar alguna via per sobre la resta ( n'hi ha més de les que marca la ressenya...ja ho completaré)...però totes són magnífiques. Especialment em molen les dels sostres ( ultraguapes i amb un gran ambientorro...) i en el mur esquerra un genial 6b+ o 6c de dues tirades i preses guapíssimes, aixó com la Klntas You...NO US LES PERDEU!

Aquest estiu hi vam equipar i escalar, amb la Ceci:"VA POR VOSOSTROS!" ( 7a+? 18 mts) , un bonic i difícil itinerari de 18/20 mts, sobre un esperó desplomat molt guapo. La via entra per un 7ª (Klntas you?), i assoleix la cadena de un altre 7a/6c+ de l’esquerra, després de superar passos atlètics sobre regletes i plans i un pas clau que ens posarà el cor a to...una bonica via dedicada als amics KIKE,RAFA,JOSIÑO i CESAR, els locals del poble amb qui compartim “risas”, birres i roca sempre que anem allà.

Igualment agraïr al NICO que m’ha passat les fotos que va fer.

Salut i “VA POR VOSOTROS”!

NOTA DE DARRERA HORA: La "Va por vosotros "ja compta amb la primera repetició per part de ISRAEL BLANCO. Segons s'ha comentat ha estat RECOTADA a 7b o 7b/b+...En qualsevol cas es queda com a una bona via més o menys de 7b, un plus més o un plus menys...