Martina

LOVE COLD EXTENSION ( 7a+).TARGASONA

Hi ha dies de sol, dies de núvols, dies de calor, de fred, tristos o brillants, melancòlics, de colors o en blanc i negre...

I TAMBÉ hi ha dies en que et miro als ullets i m'entren ganes que el temps passi ràpid per agafar-te a coll sense que et caigui el cap em somriguis mentre ballem una cançó com aquesta...boweta...

Mètodes...

UPSIDE DOWN

El món de vegades se'ns apareix de cap per avall..o som nosaltres que hi som?

En un planeta rodó se'm fa difícil d'interpetar qui esta a baix i qui esta al cim...és estrany...discursos, notícies, disbauxa i engany...SÓLO HAY COBARDES y CABRONES...serà cert?

Davant de tanta absurditat per totes bandes, allò RECTE i PRECÍS, ESTATIC i HABITUAL al que estava acostumat també ha variat...els plaços s'escurcen, l'exigència augmenta fins l'extrem Kafkià i tot plegat esdevé una voràgine increïble d'una incongruència tant gran com l'hora inestable...

Hi ha qui es tanca en una closca, qui s'especialitza, qui critica la resta creient que amagant-se darrere un discurs o unes preferencies l'eximeix de la realitat... Però la realitat és evolutiva ( que no la veritat... ¿qui cony té la veritat???), de manera que, si obrim els ulls, si mirem de gaudir i d'apendre, apart de estar bracejant, xisclant, o sofrint per mantenir-nos en la superficie enlloc de enfonsar-nos en el record de dies millors i segurament "més autèntics i tal"...possiblement arribem a la conclusió de que allò que esta per venir serà sempre el que volguem, un BRAVE NEW WORL brútal on cada dia serem més bons , més durs, més oberts i més eficients... Obvio evidentment el concepte de RENTABILITAT...que no toca...

SIMPLEMENT també es pot gaudir de UN MÓN AL REVÉS, on preses, grau o distancies de seguros a vegades ens poden semblar histriònics o desfassats a primera vista, però que si ens parem a pensar veurem que aquestes vies, més que SEGUIR FENT COM SEMPRE, són el resultat accions de persones amb una dèria de superar, de veure coses noves i, sobretot, de gaudir de la roca i de noves maneres de escalar, sempre a tope, sempre més dur... Aquesta temporada allò que era "el futur" fa una dècada, és una autopista de encadenes...i allò que fa pocs anys era també el futur, és el present de uns quants... No hi ha futur? És tot present? No sé si és BO o DOLENT...simplement que m'encanta observar-ho, i , ens les possibilitats o més enllà, ser-hi...

St Miquel del FAI: "POSSIBLEMENT" 8a+. Foto CARLOS DíAZ ( Fotoescalador.blogspot.com)

Ingravitto-CANBRU CLASSICS III

Je serai, serai, serai,
ce que je cherche ce que je trouve,
en sortant de ma cachette.
Je portais ou rien je revenais,
pendant que crient les sirènes...un futur incertain arrive,
ils ont laché le gouvernail parfois la vie,
la vie est une glissade, ecoute moi...

(Hilo y Aguja: MACACO)

La temporada s'acaba, entra la calor i amb ella disminueix l'adherencia d'aquesta roca perfecta pel bloc que és el granet...la Martina va creixent i ja podem sortir a fer corda...és la vida, un equilibri incert entre allò que busquem i allò que en realitat anem trobant...

Curiosament cinc mesos de boulder i deixar l'entrenament per dedicar-me exclussivament a millorar algunes capacitats de Bloc no m'han passat factura, i en la primera sortida de corda puc encadenar a CAN JORBA un 8a de 40 mts..MARTINA, per dedicar-la  a la bufona que es remena al bressol de casa...pililla i un pas més dur amb final aeri i de coco, que esdevenen una prova de resistencia que em sembla prou facil com per pujar posant les cintes, i, en una segona visita amb en Juanjo, encadenar-la dues vegades per confirmar que el bloc és el power, fijo......revalido el crux de MIREIA ( 8a) i picotejo timidament McEnroe ( 8b) per valorar què em falta...ara ja ho sé...i seguiré cosint amb fil i agulla aquest vestit a mesura que ens intentem anar fent a LA VIDA...

Amb els records encara latents de les sessions de dissabte al SANTUARI, us deixo la tercera entrega dels pepinillos classic i bonics d'aquest racó del bosc del Montnegre, amb en Toni, escalant DURDUEK (un 7a+ CINC ESTRELLES que quan el fas sembla facil però pot costar un ou i mig), els blocs alts del mateix bloc, i BIG FAD ( 7a), un problema de regletes molt guapo i curiós.

M'hauria agradat filmar SE ME VA LA PINZA ( 7b), però donada l'alçada de la darrera caiguda abans de l'encadene, un cop fet amb en Xavi Escuer, vaig decidir que el dia havia acabat prou bé i marxar amb el millor gust de boca...penjo només una foto d'en Toni, segona versió de les del CARLOS...

 Se me va la pinza ( 7b)...un altre bloc 5 Estrelles de CanBru...

NAwet, la millor companyia d'aquests mesos, gracies Bowetix!!

Bon flow, moltes gracies a tots plegats, de veritat..!

En els darerrs mesos d'embaràs i els primers com a pare doble NO HE DEIXAT MAI DE TREPAR..i això tant sols es pot explicar per la paciència de la LILA, i la companyia del NAwet que tot i pillar dies i dies de fred i Bloc, cada cop que li demanava si hi volia tornar em deia que SÏ!!!

Amics com en Toni, la Nuria i els pekes NIL i QUERALT, en XAVI Escuer i la crew més fanatica de CanBru ( Victor, Armando, Kueka, Java, i cia) i l' Agus o el Meka, que amb els seus consells i recomanacions m'han enganxat definitivament a aquesta disciplina...crec que ara ja no puc dir que "només em mola el rotllo" sinó que definitivament sóc tant bloquero que només tinc ganes que torni el fred per treure guspires al Crashpad...per sort queda tot l'estiu a CAVALLERS per no oblidar el inmens plaer que és compartir pedra i mètodes amb aquells que estimo i aprecio...

Gracies a tots Bows..IRIEEEEEE!