dilluns, de juliol 23, 2018

ESCALADA A LA COSTA BRAVA ( ESTARTIT- CAP DE LA BARRA)- Wyatts, Cap de Trons, Mar cel i terra, i Bros

Escalar vies llargues a la Costa Brava?!?!?

Sense ser un terreny especialment afavorit per a l'escalada, a la COSTA BRAVA ( des de la Selva a l'Empordà) s'estàn recuperant llocs per a escalar i alhora s'en descobreixen de nous.

Des del granet i sauló de les zones més al Sud fins al calcari divers de les zones de l'Alt Empordà, els cingles que s'aboquen al mar están veient com ( de la mà de gent bastant concreta i dedicada!), comença a haver-hi una bona oferta de rutes de tot tipus.

Concretament a la zona de l'ESTARTIT, ja fa anys que el cingle del CAP DE LA BARRA, davant mateix de les illes Medes, ja es va equipar la CAP DE TRONS per part dels Rubio, amb una visió més futurista que va quallar 20 anys més tard ! Posteriorment Alex ventura amb altres Companys ( D.Oliver, Ivan Ruiz, i J.Leal) s'ha dedicat a deixar un llegat que s'ha de reconeixer com una gran feina i molta dedicació...

EL CAP DE LA BARRA és una paret abocada al mar que amb els seus 110 mts presenta una aparença de gran ambient malgrat ser d'accés quasi inmediat.
Actualment consta de 3 vies més, apart de la citada, equipades pel mateix grup, que també ha reequipat CAPDETRONS.

SITUACIÓ i OMBRA: El Cap de la Barra és EST, de manera que el sol s'hi amaga cap a les 14.30-15:00 a les vies BROS i MAR CEL i TERRA, mentre que a WYATTS i CAPDETRONS desapareix una mica després.
S'hi pot escalar tot l'any tenint en compte que al pic de l'estiu millor anar-hi a la tarda si no volem deshidratar-nos. La brisa marina permetrà que malgrat la canícula, es pugui escalar. EL TACTE de la roca pot anar de passable a molt humit, especialment als llargs més aprop de l'aigua ( DUR LA BOSSA DE MAGNESI BEN PLENA).

ACCÉS al SECTOR: Des de l'Estartit, cal dirigir-se cap al PORT. No es pot entrar al port i obliguen a girar cua, de manera que just aleshores a MÀ DRETA, veurem un carrer en pujada ( carrer CAP DE LA BARRA al costat del restaurant EL VOLANTÍ). Per aquell carrer s'accedeix just al final, per unes escales, al cim del cingle del CAP DE LA BARRA.
A TENIR EN COMPTE: Es tracta de un carrer PRIVAT amb una tanca automática. Segons un cartell la tanca té horaris d'obertura (generalment obert fins les 21:00), i si entreu en cotxe us podeu quedar dins. Igualment ara s'ha restringit molt les zones on aparcar i no sempre hi ha lloc.
Tot el voltant del port és zona blava ( i cara), apart que només pots posar 3h de saldo. Parlant amb els vigilants em van comentar que els pots comentar el tema i posar dos tiquets en funció de l'hora que sigui i l'hora de retorn…
També podeu buscar lloc pel poble i caminar 5 minuts més.

Un cop a les escales que pujen al sender, seguir el camí principal que voreja per dalt les parets. COSTA IDENTIFICAR el final de les vies.

ACCÉS A LES VIES: Cal localitzar el final de cadascuna, de cara a poder rapel.lar ( l'accés per mar és logísticament més complex). Per les dues primeres heu de anar pel sender que circula aprop del cingle.
WYATTS: A certa distancia de les baranes de protección hi veureu un PI i una FITA BLANCA GEODÈSICA a la dreta, Si us aboqueu uns metres més a la dreta de la fita veureu la cadena de rappel.
CAPDETRONS: ídem més a la Esquerra, a la esq. de un altre pi veureu que està desbrossat. Si us aboqueu veureu que hi ha un químic i una anella antiga. Hi ha una pedra enganxada (al costat de la reunió) amb el nom de la via
Lila flipant a la sortida de Bros ( 7a+)
Recuperant cordes a MAR CEL I TERRA ( 6c+)

Per MAR CEL I TERRA i BROS millor seguir el sender principal fins una gran fita de pedres. Allà tirar per corriolet a la dreta fins el caire del cingle. Hi ha una altra fita blanca on s'aclareix, just abans de que la paret comenci a baixar cap a cala Calella. ES EL FINAL DE LA VARIANT dreta d BROS...uns metres abans entreu entre dos pins i alla hi ha una mica de clar, on acaben BROS i MAR CEL I TERRA.
Mirant al mar veureu a la esquerra un químic ( visible ja que està al terra just al caire del cingle) que permet anclar-se i accedir al final de BROS. Just a la dreta veureu una cadena ( molt de compte!) que permet accedir en metre i mig de descensa a la reunió de MAR CEL I TERRA. Personalment diría que no està de més reasegurar-se al pi per accedir a aquesta reunió. No és d'accés difícil però en fred i amb el pati fa angúnia.
Lila al Ll1 de MAR CEL I TERRA ( 6b/+)

Les vies están equipades per rapel.lar, al llarg d'elles o empalmant rap.pels de 60. ALS LLARGS QUE TOQUEN A l'AIGUA cal gestionar correctament la corda ja que en recuperar-la pot caure a l'aigua i millor rapel.lar el llarg concret enlloc de venir del de sobre...
WYATTS té repisa correcta, deixant el llarg amb cintes passades, en recuperar la corda no es mulla. CAPDETRONS s'accedeix per WYATTS flanquejant a dreta o rapel.lant-la ( hi ha bosc intermig).
MAR CEL I TERRA acabes quasi sobre l'aigua, és gestionable amb compte.
BROS millor fer el primer llarg en toprope si no sou masters en recuperar corda.

DESCRIPCIÓ DE LES VIES: Cadascua de les vies tenen un carácter concret. No hi ha graus alts però en general la sensació d'escalada és aèria, atlètica i exigent, amb trams de continuïtat i alguns passos concrets més explossius que marquen el carácter del llarg. Amb 18 cintes i reunions es fan totes. En alguna (veure cada via) es pot dur material complementari si aneu justos amb el grau obligat

WYATTS: Bonica via de 105mts i 6b/A0e (6c+ en lliure). 4 llargs variats amb dos llargs inicials de 6a, flanqueig empalmable a reunió a la dreta, i llarg de  6a+ ( passos a mirar), un llarg intermig preciós amb sostre apurable en lliure ( no arriba a 7a tot i ser un pas explossiu),i el llarg final més complex i obligat. Si voleu protegir-lo adequadament dueu un tasconet o micro per arribar al darrer parabolt de la tirada, o bé quan rapel.leu deixeu una cinta llarga a mode d'escalextric per protegir el crux ja que allunya: No és un pas extrem però costa de veure i l'assegurança queda a sota mentre veieu angoixats com podeu caure als darrers metres de la via. Dificultats estimades: 6a,6a+,6c+/7a (6a/A0), 6b/+ obligat ( amb un micro o deixant cinta llarga precol.locada es pot evitar el cop de gas)
NOTA ACTUALITZADA ( octubre 2018): el darrer pas de la via compta ja amb una assegurança extra, fet que treu la obligatorietat del pas mencionat.
Lila al LL1 ( 6a) de WYATTS
CAP DE TONS Via pionera ( 1993) reequipada. 105 mts i 6c+ no obligat. Roca espectacular i tres llargs amb feixa intermitja abans del llarg final. El darrer llarg és el més bonic. Es pot baixar per Wyatts i flanquejar a la dreta fins la R0. primer llarg molt bo, segon molt vertical en una mena de paret/esperó que pasa un sostre, i llarg final més explossiu. Equipat

MAR, CEL I TERRA Potser la més exigent i bonica del conjunt. Molt aèria. Ben equipada tot i que cal escalar trams puntuals de 6c si no dueu micros i domineu el trampeig. Al tercer llarg allunya en un tram molt fácil.
Primer llarg ( 6b/+) amb pas difícil a l'inici i la resta de continuïtat.
Segon llarg amb pas a bloc. No es 7a, potser 6c ( 6a/A0)
Tercer llarg amb sortida de reunió, placa fácil ( ON RECOMANEM UN CAMALOT #1 abans del desplom), i desplom espectacular ratllat per una fissura a esquerres amb passos molt atlètics. 6c+ espectacular.
Darrer llarg sublim, molt estètic i aeri. Placa vertical/desplomada de 25 mts que des del primer al darrer moviment solicita la nostra atenció. Navega Intel.ligentment en busca de les debilitats fins uns darrers metres molt coreogràfics amb pas final de pel.lícula. Ha petat alguna presa original, i caldria regraduar-lo a 6c o 6c+.
(A Sobre i a Baix) Darrer llarg de MAR CEL I TERRA, fantàstic mur aeri 5 estrelles, graduat inicialment de 6b sembla que ha trencat quelcom. El vam veure almenys de 6c/+, possiblement el llarg clau de la via 
 

BROS Via molt ben trobada, no obligada ( 6a/Ae) tot i que sobre el paper sembli la que té més grau.
El primer llarg parteix de l'aigua, millor fer-lo en corda per dalt. 6a de continuïtat
Segon llarg de 6a atlètic amb algún pas a mirar entrant a reunió, potser 6a/a+
Tercer llarg molt bo. Fissura bavaresa que tot i marcar 6c+ em va semblar molt més fácil...6b de bona presa
Quart llarg de pel.lícula. Fissura desplomada ( compte a l'entrada) primer amb molt bona presa i després cada cop més roma, fins a un bidit on apretarem bastant. Hi ha un encastament de genoll esquerre just al crux. Sortim del desplom i una gloriosa bavaresa/placa final ens duen a la reunió de cim. RECOMANEM dur C#1 o C#2 o alguna tascó gran, ja que al tram final no hi ha un parabolt que falta i allunya molt en Vº tot i que ho vam fer sense problemas.
Hi ha una variant-escapada ( PARMALY) a la dreta d'aquesta tirada, de 6a equipat.
 Fantàstica bavaresa de BROS ( 6c+ que ens va semblar suau)
Lila a la aèria sortida del fantàstic darrer llarg de BROS (7a+ que ens va semblar un xic més suau...)
 
IMPORTANT : La situació d'aquestes vies ( com les de la resta de la zona on s'accedeix amb barca/rappel) implica el fet que no hi ha RETIRADA possible ( a baix tindreu el mar) a no ser que us vinguin a buscar en barca o us escapeu nedant. Qualsevol emergencia o situació imprevista complica seriosament el tema.
Hi ha qui usa una estàtica de 100mts de cara a rapel.lar i garantir-se la sortida.
En qualsevol cas tingueu-ho en compte abans de retirar la corda quan rapel.leu.
Igualment, tot i tractar-se de una zona "benévola", no oblideu que les tempestes al mar i a l'estiu acostumen a ser de rápida formació, violentes i amb abundant aparell elèctric. CONSULTEU LA MÉTEO. A Montgó, en una senzilla via de "love climb" vam patir una de les situacións més absurdament perilloses de s de feia molts any, envoltats per una mànega que en una hora quasi ens arrenca de la paret…

 
Salut i Costa Brava!!!!

dimarts, de juny 12, 2018

PSICOBLOC a TOSSA: RELOADED

Corria el 2007...el naixement del "nanu" feia presagiar que aquell estiu seria difícil pujar al Ventosa, a la vall de Bohí, com feia des de mitjans dels 90 cada agost...

La vinguda del petit implicava que ara ja dúiem amb nosaltres un altre component familiar que en certa manera ens condicionava allà on podíem escalar...apart que la nostra manca d'experiència prèvia suposava cert temor de fer-ho malament o no poder amb les noves circumstàncies a l'hora d'escalar.

Malgrat tot, la clau era la de sempre: ADAPTAR-SE.

I així ho vam fer. Miraculosament en PGB em va comentar que havíen trobat un racó a Tossa, on era posible obrir línies de PSICOBLOC, que d'altra banda ja s'estava posant de moda amb algunes expedicions que la gent del principat feia a MALLORCA.

De petits haviem escalat a ST FELIU DE GUÍXOLS algunes vies de màxim 6b que per nosaltres significaven "solos" amb cert control. Desconeixíem què era el psicobloc. I Tossa ens va oferir un racó verge on entendre què significava escalar sobre el mar, en el moment clau i aprop de casa els pares on podíem passar les vacances amb el bebè sense embogir per manca d'escalar. SOLUCIONAT!!!!
Inici del crux de LARNAU ( 7a+), el rom de la mort abans de la pinça invertida per esquerra que hi ha damunt
 

Va ser un estiu amb moltes visites al sector en el que vam obrir les línies principals que s'anirien perfeccionant al llarg dels anys...i ja en fa 11 !!!
Creia que allò no quallaria, però a l'any següent ja hi havia gent quasi cada cap de semana...flaixos a full i molta pedagogia al personal van difondre les línies i van mirar de contenir la brutícia que implica que es comparteixi l'espai amb un gran nombre de visitants...malgrat tot, creiem que el mar s'ho menja tot...de tant en tant m'he entristit en veure restes de burilles, algún paper o llaunes...val a dir que la zona també rep visites de pescadors que tampoc sempre estan prou conscienciats de l'impacte que suposen...
Lila caient mentre treballava PSICOBLOG ( 6c )
 

En les primeres sessions ja vam obrir la Cova principal i el mur desplomat de la dreta...i amb poques caigudes prenia forma LARNAU, un bon setè del que vaig resoldre "a vista" el truc clau que un cop escalat vaig oblidar inmediatament, i ens va costar molts intents tornar a repetir!!

Al següent estiu vaig començar a intentar FLOWTHING, un imponent pas de bloc que va quedar en 7c o 7c+ de via...desenes i desenes de caigudes per obrir per sota una línea molt bonica i fanática...viatges des de BCN en afternoon sesión inclosos...
I finalment, amb la extensió de 7a que vaig escalar sota l'inici del desplom, ja comptàvem amb linies de resistencia, i el 7c pujava un nivel..."8a"??? Bé...proveu-ho...cal resoldre FLOWTHING sense el taloneig que en KUEKA va trovar després ( sinó es 7b+, diuen), i després escalar el conjunt des de la esquerra de la terrasseta ( desgrimpant fins l'aigua), el qual fa que arribis al "repòs" previ al bloc, amb un 7a resistent ja als braços...
Em va costar de nou molts intents...i finalment LIONSOUL ( l' "Ànima del Lleó") va poder escalar-se, en homenatge a Jah i el Rastaffarisme....
 Resolent els 2 moviments Claus de FLOWTHING ( 7c ) que permetríen escalar LIONSOUL ( 8a)
Des d'aleshores s'han concretat algunes linies més però poc hi ha de nou.
Lila al crux de PSICOBLOG (6c)

Aquí us deixo els croquis ben clars, per tal que pogueu gaudir d'aquest racó.

Accés al sector: Des de Tossa dirigir-se per carretera en direcció a ST FELIU DE GUÍXOLS per la costa. Es passa un bonic mirador a la badia i Castell de Tossa, i després una corba a l'esquerra amb una casa de pedra que ja ens fa canviar de vessant...seguir una estona més i després de una gran corba a dreta, baixem i veiem un posible aparcament per a un restaurant-cala( CALA BONA) seguir 100 mts i trobareu l'aparcament-mirador on deixar el cotxe. teniu aparcament a dreta ( asfaltat) i Esquerra ( no asfaltat, en batería siusplau).
Abans de l'aparcament podeu saltar el "quitamiedos" i descendre pel fprt pendent cap al mar, travesseu el camí de ronda i arribeu RECTE a l'aigua. La cova queda a la Esquerra tal i com baixeu ( 4 minuts o menys)
 


Esperem que tingueu en compte alguns principis bàsics del Psico així com alguns trucs per tal que la experiencia sigui positiva:

1) Malgrat és un sector "soft", esteu al mar. El principal perill és que en cas de caiguda sou en un medi hostil. Aneu amb compte, no escaleu sols, els incidents en psico vénen més de estar al mar que de caigudes. Amb mar picada aneu en compte al sortir

2) La millor época és quan el sol va "baix" ( inici i final d'estiu), i a la tarda, ja que la roca està més seca. Si escaleu amb gats secs i magnesi apart de no mullar les vies, experimentareu millor la dificultat..ningú escala mullat i sense magnesi en bloc o corda no? És el mateix però al sol, amb calor, i la bona brisa marian que ajuda bastant...Tovallola i assecar-se despés de cada pegue apart de canviar gats i bossa de magnesi seca amb més magnesi. EL magnesi líquid serveix uns instants i ajuda a no suar tant però s'evapora en pocs moviments i amb la suor...

3) No deixeu cap resta al vostre pas, Encara que hi hagi onades la merda acaba al fons del mar...penseu-hi, el món és un ecosistema tancat...allò que llenceu sempre us acaba tornant...

4) La cova de la dreta ( tal i com mireu al mar), NO ESTA EXPLOTADA perquè regularment hi entren vaixells de turistes. ANEU EN COMPTE i absteniu-vos d'escalar si arriba el vaixell. Hi ha un pacte no escrit de no-interferencia amb els barquers de cara a que no hi hagi merdrers, respecteu-lo i no tindrem problemas per escalar on ara ho fem...
Pel que fa als "microcreuers" ( iots o catamarans amb guiris borratxos/txes i la música a tot drap) que van passant, com menys cas els feu millor...si els "motiveu" us poden liar la tarda envaïnt el sector...
Dos moments del combo BANDITO, el 8a de cala Varques que TOSSA em va permetre escalar garcies a l'experiència porèvia adquirida
 

dimarts, de juny 05, 2018

PEDRIZA BOULDER

Està clar que el Xovinisme sempre ha estat un error...però igual també és una debilitat, especialmente si el provoca més la mandra que la mala fè...

Amb en Talo ens vam conèixer cap al 2006, ja feia temps que els madriles apareixien a Cavallers buscant la fresca que a l'Agost no trobaven a casa seva, i mirant de fer eterna la temporada de granet. però en Talo i en Palan van pujar al Ventosa, a mirar de ampliar encara més les inmenses possibilitats que els oferia la vall...

La familia i en Carles

Ens vam coneixer a l'Edén...flaixos, riures emails i telèfons...just l'any següent ens vam veure de nou...i dúiem un petit de 3 mesos ja...i vam repetir molts anys fins obrir REPUDIADO DEL EDEN ( el 8b de la XALMET).

Cansat de tanta rampa els TRanki vam emigrar a Rodellar i als Alps durant l'estiu...i els Talo seguían insistint en que havíem de baixar a la Pedriza. Jo hi havia estat al 2000, i no hi havia tornat...i vaig trigar uns 18 anys en tornar-hi.
Lila Apretant

Gran error. LA PEDRIZA ES UN PARADÍS DEL BLOC !!! I ÉS BRUTAAAAAAL !!!

Imagineu 10 TARGASSONES...blocs inacabables, de granet tosc i amb tot tipus de vies...em vaig tornar boig i vaig maleïr haver perdut mitja vida ignorant-la. SI TINGUES 18 ANYS i visqués allà només faria bloc...merda...

APART DE LES ZONES DEL VOLTANT (BAYUELA, HOYAMOROS, ZARZALEJO, ESCORIAL i altres com a més conegudes, la PEDRA es divideix en 3 o 4 maxizones dividides en sectors, depenent de l'accés per on entreu ( MANZANARES, CANTOCOCHINO, etc)...i de fet s'han explotat les zones properes als parquings principals...entre 0 i 45 minuts de camí.

Hiverns freds i secs que s'allarguen fins a ben entrat el maig...a una alçada aprop dels 1000 mts...i milers de blocs oberts ( ressenyats a la guía d'en talo uns 1800 i pico), amb VERDADERES JOIES CLASSIQUES I MODERNES...
Rous en un bonic 6b+
 
Hi vaig anar en un moment de mala forma acabant la temporada de gel i paret...però allò és per embogir...

NO HO DUBTEU...i a el BOALO hi teniu un econòmic i genial AIRB&B d'en TALO i LA ROSER amb un tracte EXQUISIT i on no podreu trobar millor info i orientació bloquera i escaladora que la seva.
A 35/40 minuts de MADRID, a 200mts de la Pedri i 10 min de les principals zones, i molt ben comunicat...6h de BCN...per 3 dies llargs ja val la pena

Tot i que no vaig fer massa fotos ( posseït com estaba escalant), en CARLES DE DIEGO publica un dels millors blogs de bloc a zona centro ( CLIMBING with DR SPUTNIK) i va recollir algunes boniques imatges de l'estada amb ells... BONA ROCA I MILLOR GENT !!!

Arnauet onfire i motivat pel SENSEI TALO
 
FILO DEL BUBA ( 7a )
 
La cosa va anar de escalar o provar molt a mort els blocs més clàssics, encadenant a LABORATORIO ( La Sonrisa- 6c altot-, El bonic Magnesiao, Filo del Buba ( 7a) i l'entrada directa, El Matiz (6b+), una F.A de 7a de Mantle que vam fer amb en Talo, i altres, (tot fins a 7a).
L'endemà vam anar a la PRADERA on vaig fer un 7a i la PLACA INFINITA ( 7b ) en un flaix perfecte que em va fer en TALO...quina por escalar a 6 mts i en preses inexistents...minihigball només posible gracies als consells milimètrics del mestre Martín...
També vam coniexer PUNTOS AZULES i un sector al costat on vaig fer BUSCANDO A KLEM ( 7a+) i EL CARACOL ( 7a)
I finalment també vam coneixer la Dehesa on ja destrossats vam limitar-nos a picotejar i probar ja sense força un bonissim TANGA del CHULO ( 7a+) que vaig deixar per la PROPERA, que segur que será aviat! Quan torni el fred SEGUR que anirem cap allà!
 
PENJO TRES VIDEOS MÉS per si encara dubteu en motivació:
 
INFINITA VALENTIA: 7c+ de 6,5 mts paral.lel a PLACA INFINITA
I WANT TO BELIEVE: preciosíssim 7b a no oblidar per l'any vinent...
 
I pels curiosos...aneu flipant amb els MASTERPIEZAS de l'EDU PASCALS on es veu el darre bloc amb la ROUSER apretant a PLACA INFINITA...brutal....

Infinita Valentía, 7c+ highball slab. La Pedriza, Spain from Talo Martin on Vimeo.


I Want to Believe 7B | La Pedriza from francesco maggi on Vimeo.


Master Piezas Vol.1 from Eduardo Pascals on Vimeo.

dimecres, d’abril 11, 2018

L'UNICORNI // SANT BENET CLASSICS

Ja fa temps en SANTI MARTOS em va proposar filmar L'UNICORNI.

Tenia una càmera xula i ganes de recollir imatges. Vam quedar i va filmar "del tirón" el rotpunkt d' aquesta via que, personalment, és una de les joies de Montserrat...18 metres desplomats de "7c+" ( si estés de 8a hi pujarien més caçagraus i la sobarien...un bon criteri local per preservar els tresors de StBenet...)...ambient i assegurances allunyades...i una resistencia contínua que fa que respecte als habituals "totxos", sigui una mica "rara avis" en l'estil local...

Equipada per J.M.Alsina, i graduada inicialment de 7c ( així la vaig llegir per primer cop a un antic EXTREM, on CRIT DE CRIM estaba també de 6c+ !), va ser durant temps una pedra de toc per als que escalàvem poc menys de 3 xapes i ja bufàvem...no hi havia EL SENGLAR on matisar la pila, i l'UNICORNI ja era un bon TREKKING!

Fa uns dies en TONI JIMENEZ em va trasladar la trista noticia del traspàs d'en SANTI...em va saber greu...recordo com ens vam trobar amb en Santi per xerrar del vídeo i ell ja duia un cd amb els arxius que em va donar...també alguna conversa intrascendent a Trinitats on tenia un lloc per pasar els findes (va currar-se i refer l'ermita fins que novament la van reventar i omplir de merda...una llàstima), i l'ampolla de vi que vaig pujar i ens vam trincar quan va caure PIRIPI i els vaig agrair a ell i en FERRAN guardar-me el petate...
Equipador i reequipador de força vies a StBenet, i personatge de la tropa històrica dels anys més prolífics de StBenet...

Penjo novament aquest vídeo que va fer, en record seu...Gràcies i Bon viatge Santi...les seves cendres descansen allà on tantes hores va passar...

dimecres, de març 21, 2018

CAP DEL RAS-AGER, NILTINA i VIA DEL SALLA

Quan em van vendre AGER em vaig fer la imatge de un lloc IDEAL per als freds dies d'hivern, amb roca bona i sense polir, vies mínimament interessants, llargada mínimament interessant, equipament mínimament interessant, poc pati ( això sí), i sobretot BON SOL ( no mínimament interessant sinó una alternativa real al guaret hivernal de la nord de Montserrat).
Amb en Marc i en Xavi al cim...neu i fred
 

Com que la experiencia a HOMO MONTSERRATINUS en hivernal va ser una mica "freda" ( malgrat la qualitat de la via i un rotpunkt autèntic i patagònic), i també la DIRECTA SAGITARI (en plomes i quasi picant vivac al rappel) van confirmar-nos que certes parets tenen "temporada" , vam decidir fer una ullada a aquells llocs dels que tothom parla, que sempre havia vist i a les que mai m'havia acostat...

Havia anat dos cops mig "portat" sense saber massa a on, a una via del MARC, però eren èpoques enq ue sortia del cotxe, escalava i de vegades ni situava al mapa on havia estat...
No recordava que els dos primers cops a AGER vam acabar a la DISBLIA...

PRESENTACIÓ ( mitjans dels 90): AMOR DE MADRE...ni arribem a paret, neva malgrat una meteo que semblava que ens deixaria...
NO ENS RENDIM ( el cap de semana següent): AMOR DE MADRE...plou en arribar a peu de via...joder...
PRIMER INTENT( 2017): BURUNDANGA, abortada al penúltim llarg per un xàfec de inici de primavera...
SEGON INTENT: NILTINA ( 2018), encadene i al cim trobem mig metre de neu...darrers llargs en rigurós estil patagònic...
TERCER INTENT ( 2018): Via del SALLA, encadene però des de la meitat amb el plomes i molt de fred...encara hi ha neu al cim.

Potser es que en algunes parets tinc el gafe...

Les vies són interessants, bona pedra, algunes vies ben equipades i altres a complementar, hi ha feixes que tallen ritme ( o permeten treure's els gats i asegurar a gust, segons com o miris), i excepte el promès sol, la experiencia és engrescadora si t'agrada col.leccionar clàssiques de grau mig.

NILTINA: Via d'en JOAN VIDAL ( INDI ) i ANTON GARCIA...estil habitual d'aquests aperturistes...semiquipada, on caben estris es posen estris, on cap un clau o pont de roca el deixen i on fa massa por o no cap res posen un bolt. reunions equipades i roca sanejada, grau mig amb algún tram a apretar un xic més però res obligat. Em va semblar una via minimament interessant-

    * ACCÉS: l'habitual per les parets de CAP DEL RAS, hi ha un VISIBLE EMBUT INMENS i LLIS, i un xic més endavant de la vertical del mateix hi ha lloc per aparcar. Es remunta sender que puja directe ( sempre remunten alguna tartera-torrentera) amb tendencia a la esquerra ja quan s'apropa a la paret, i flanquejar cap a l'esquerra per sota de la paret fins veure el supercaracterístic bloc-sostre sobre l'inici de la via ( FOTO). A la dreta hi ha l'inici de la SIRENA d'AGER...i si ens passem arribarem a un lloc on SEGUR QUE NO ÉS ( via PROU DE ROMANÇOS, roca carbassa i ultraesperó que comença en 7a+)
Marc a l inici de la via
 Marc al 2n llarg  (6a+)
Quart llarg, inici de 6b, ojo si esta mullat

    *VIA: Una mica tallada per feixes però no tant com diuen ( n'hi ha de més rostolleres per Ager). Inici de IV de vegades humit, un llarg de diedre (6a) a completar i llarg tonto que acaba en feixa...El llarg de la coveta( 6b) també esta sovint mullat però es puja ( a completar i apretar més). COMPTE NO PASSAR-VOS la R a la dreta...
El següent llargs s'ha de navegar més ( 6a/a+) i gestionar roca. Nova feixa.
Sota una coveta comença un avantpenúltim llarg de roca perfecta que engalta una mena de formació cimera arrodonida. Després d'un inici fácil arribem a un mur llis i arrampat que sembla imposible...6c de pas tonto a entendre i veure per ón...la resta fantàstic, de ratlles, algún tram més tenset però no passa de 6a+...ojito entrant a R.
El penúltim llarg és gloriós...la reunió d'on sortim és enmig de un tram crucial...sinó tot plegat ja seria molt més dur. Sortim de la R i amb dos apretades difícils de veure ( ojo, el primer bolt el vam posar a pedals i vaig fer el pas premosquetonejat, si caus hi ha factor2 tontíssim), donen pas a una placa 5 estrelles ( MOLT MACO) de entendre moviments tecnics i anar fent. Acabes novament en una feixa.
Ultim llarg de tràmit, a protegir
Des del cim de la via ja desencordats s'arriba CAP A LA ESQUERRA al cim del Cap del Ras
 Sortint ja sota el cim...molt de fred
 Baixada cap a la canal que torna a la pista on hi ha els cotxes
Panoràmica del cim, des de una mica abans de la canal de baixada

    *MATERIAL: Joc de Friends, útil fins al C#3, joc complert d'Aliens i algún tascó i baga per savina o alargar assegurances.

    *DESCENS: 30-45 min de baixada. Amb la paret a la esquena tirar a la DRETA, en lleugera baixada, es passa unes casetes elèctriques i la cosa ja baixa més ( més comode per quasi la vora de la paret), fins que planeja i remunta una miqueta ( coll, a la esq. es veu una pista i un auto abandonat blanc- estaba cobert de neu i no el vam veure) fins un coll més destacat on JA NO HEM DE PUJAR sinó baixar seguint fites i MARQUES BLAVES.
ÉS IMPORTANT SEGUIR LES MARQUES i la baixada correcta ja que el descens fimbreja entre Canals i feixetes aparentment sense cap lógica ( sembla obvi baixar i ja està)...en 15 minuts entrem a bosc i arribem a la pista on es deixa el cotxe, i en 10 min més cap  a la dreta, al pàrquing.

VIA DEL SALLA Via d'un conegut aperturista de la Zona ( té altres vies a Puntals i altres llocs de la comarca). TOTALMENT EQUIPADA, es pot dur algún alien però ni obliga més de 6a, ni allunya on obliga. ë suna via que seguiex una linia bonica, sobre bona roca però a partir del tercer llarg va superant ressalts ( llargs) i feixes, on les reunions són amplies repises...
 foto ressenya extreta de blog: ESCALADOR EN PRACTICAS
 
    * ACCÉS: l'habitual per les parets de CAP DEL RAS, hi ha un VISIBLE EMBUT INMENS i LLIS, i un xic més endavant de la vertical del mateix hi ha lloc per aparcar. Es remunta sender que puja directe ( sempre remunten alguna tartera-torrentera) amb tendencia a la dreta, on es fa visible el sostre de la zona ALCAID-SALLA-REDRUM... ja quan s'apropa a la paret, i flanquejar cap a la dreta i  ja sota de la paret grimpar un relleix fácil ( I/II 25 mts) fins la vira de peu de via. INSCRIPCIO "SALLA" a peu de via, on hi ha un bloc a la esquerra.  la dreta queda REDRUM, i si us poseu per bosquet a la esquerra hi ha ALCAID.

 Peu de via, sol timid, era una ilusió
 
 Inici de via ja apretant
 LL1, passades dificultats
 Marc passat el crux inicial del LL2, negociant la 2a part
 Mesurant els passos del sostre amb l'inici xop...no chance pel 7b+ tot i que la resta surt
Marc traient el cap del sostre i a sota la placa perfecta
 Despes de la 1a feixa, mur bonic de 6a+
 Primer dels 3 ressalts on marca 6c+...molt de fred
Sortint del 7a, darrer llarg
 
    *VIA: Successió de llargs, en bona roca, però mancats una mica d'"ànima"...currada equipadora de l'oberturista, ben protegida, però li vaig trovar a faltar alguna coseta...minimament interessant...
NO HI HA RESSENYA per internet...només el traçat i descripció dels llargs. ELs graus em van semblar una mica desequilibrats. Proposo:
LL1: Marcava 6c, no m'ho va semblar ni de fallo, i això que comences gelat. ës un llarg curt i xulo.
LL2: Marcava 6a+, burro a matar del 1er al 2n bolt. CAl anar per la esquerra i flanquejar...ojo al segon de corda. Recte será 6b+
LL3: Marcava V+/Ae...LA realitat es que la placa es BRUTAL, però de 6a hipertècnic no baixa, passos verdonians i traçat molt ben trobat caçant les preses allà pn n'hi ha...preciós, però li donaría 6a/a+. Un cop sota el sostre ja venia previngut per fotos que hi havia mullena. Xorrera bona però xopa i pas llarg a forat bo però fangós...d'aqui en amunt 7a+ sec, imposible encadenar. 5 bolts d'Ae fácil i reunió. Diuen que el sostre és 7b+...será això...
LL4: Paret perfecta on marcava V, em va semblar just IV..roca bonissima i molt de canto, a dalt més arrampat.
LL5: Feixa, és per la esquerra, hi ha un muret tonto de III protegit, i seguir caminant. La reunió és recte amunt ENTRE 2 ARBRES !!! no confondre's amb una línea a la esquerra amb una M gravada al peu del llarg.
LL6: Marca 6a+...hi ha bona presa i és relaxat...6a/a+ a tot estirar, al final flanquejar a la esquerra, reunió també en repisa cómoda.
LL7: TRES RESSALTS units per corda i cadena ( ???)...quin remei...però de escalada diferent cadascun i interessants. El primer marca 6c+...apretada a bloc i regletes com "arreglades"...será 6c perquè no té pila...mantle i corda. El segon és més tècnic...escalada de veure el pas en ona que es fa vertical...marca 6a+ i em va semblar almenys 6b ( estaba mullat a la esquerra i es Poot fer per la dreta apretant una mica més)...s'agafa una cadena una mica estranya i cal apretar una mica per enfilar-se a l'inici del 6b...compte...Es tracta de un desplom a esquerra de bona presa amb un bloqueig burro i sortida a roms...em va semblar 6b+...
LL8: Marca 7a...espanta perquè es veu llis però es concentra a les 4 primeres xapes. Inici d'apretada bloquera però ja es veu com va, s'arriba a un sostret i es xapa el crux...apretada a dits i iemes i amunt...em va semblar entre 6c burríssim i el 7a que li donen...de fet mig queia aiguaneu...no se...

Des del cim de la via ja desencordats s'arriba CAP A LA DRETA al cim del Cap del Ras

Amb l'Albert i en Marc
 
    *MATERIAL: CINTES i si es vol joc d'ALIENS..no en vam posar excepte al penúltim pas i és fácil...
     *DESCENS: 30-45 min de baixada. Amb la paret a la esquena tirar a la DRETA, en lleugera baixada, les casetes elèctriques están a l'alçada d'on sortim i les deixem a l'esquena i anem a la DRETA...la cosa va baixant ( més comode per quasi la vora de la paret), fins que planeja i remunta una miqueta ( coll, a la esq. es veu una pista i un auto abandonat blanc- estaba cobert de neu i no el vam veure) fins un coll més destacat on JA NO HEM DE PUJAR sinó baixar seguint fites i MARQUES BLAVES.
ÉS IMPORTANT SEGUIR LES MARQUES i la baixada correcta ja que el descens fimbreja entre Canals i feixetes aparentment sense cap lógica ( sembla obvi baixar i ja està)...en 15 minuts entrem a bosc i arribem a la pista on es deixa el cotxe, i en 10 min més cap  a la dreta, al pàrquing.


dijous, de febrer 01, 2018

La Dansa de la Por...

Escalar aigua...en la seva forma sòlida però aigua...aigua que pren qualsevol forma segons els capricis del fred, de la humitat, del sol, de la gravetat...
Gotes gelades, boles amuntegades, vidre transparent, flors, acumulacions de pètals, bombolles inmòbils, coliflors o meduses, columnes grans i columnetes amuntegades i fràgils una damunt l'altra...llàgrimes de glaç i candeles amenaçants...

Tot desafiant la gravetat i creant estructures que mai saps ni com ni fins quan aguantaràn...que són allà, penjant, encaixades, adherides...esperant a desfer-se lentament o col.lapsar al més petit cop d'aire.

Però són línies, i les línies hi són per ser escalades...amb vanitat o amb humilitat, amb coratge o amb temor, amb confiança o amb desconfiança, fluïnt o a trompicons...però s'escalen!
La "Dama" de CAVALLERS, la ISLANDIS, 60 mts ben verticals després de dos o tres llargs més facils...
 
I tot allò que s'escala m'atrau, no sé perquè però em crida...i ja no sé si ho fa l'objecte a escalar o allò que l'envolta, el microcosmos natural i humà que barrejat amb la meva visió dels dos creen un globus de desig que em posseeix com el cant d'una sirena i fa que, al final, acabi sempre caient algún cop en les temptacions...i apurant cada cop més, provant, aprenent, amb prudència però amb l'ímpetu del novell...i tot i entendre que els enamoraments al principi són intensos, caic un i altre cop en el síndrome de començar camins que sé que no podré acabar...però m'endinso amb l'ànsia de veure on puc arribar...
Buscant el camí correcte en un mar vertical plè de meduses...Aiguilles-Queyras
 
Un escriptor deia que "NOMÉS HI HAURIA D'HAVER COMENÇAMENTS SENSE CONTINUÏTAT..." , i en certa manera té raó...no sabia com lligar la efimeritat dels inicis inacabats...però el somni d'un INICI INACABABLE és el que lliga el desencís de saber que quelcom no serà etern amb l'esperança que duri el màxim...
DANCING FALL ( 5+ de referencia a LES ORRES- ECRINS)
 
I de fet la vida és això...tots hem de morir algún dia, res és per sempre o almenys per cadascú de nosaltres tot acabarà...aleshores, som tant sols inici que no duú enlloc malgrat ho volguem?
Camins que es creuen, camins que divergeixen...som nosaltres el nostre camí o el camí ens fa a nosaltres?

El gel apareix i desapareix, fins i tot es transforma en pocs minuts i res del que puguis fer-hi es trasllada més enllà del mateix sentit de percepció que puguis tenir dins teu... És quelcom únic i intransferible, tant poc permanent com la essència que el conforma i tant etern com ho sigui el nostre record...no és res més i en canvi, al contrari de la roca ( perenne i atemporal), en el gel arrisquem infinítament molt més pel fet d'escalar-lo...

Pujar penjat de dos eines i unes puntes de metall als peus, assegurant-nos a cargols extraíbles col.locats en un sòlid voluble i adherit a la pedra per la simple temperatura, aguantant tonelades de pes sobre mai sabem què ni com...
Cigar Somital de DANCING FALL...
 
En gel s'escala sobre un sospir de temps, sobre una idea que no existeix, sobre un desig que mai podrem repetir, ni tant sols esperar amb seguretat que poguem pujar-lo...i en canvi fem quilòmetres, ens deixem els pulmons, ens posem sota estructures que ni volem acceptar que són Titans ultraperillosos...i simplement gaudim de l'inici sense pensar en la continuïtat...

I em vaig adonar que aquesta era la essència d'allò que feia allà...simplement gaudir, aplicar cada aprenentatge no tant sols tècnic sinó sobre mi mateix, sobre un camí on tot estava per descobrir, i...simplement...escalar...escalar sabent que allò que vius desapareix, que segurament no hi haurà condicions més endavant per seguir fent-ho, i on "aprofitar" és la clau...aprofitar el regal que la Natura, encara, ens deixa en forma de gel...en forma de temptació...
 Columna de ISLANDIS ( 5+... 60 mts de somni..)
 
Ballem una Dansa de la Por, però on la POR és l'esca del Desig, allò que fa que vegis arrampat quelcom que en una estona et farà esclatar els avantbraços de dolor i et pot fondre el cervell...i és aleshores, en aquest moment de màxima pressió on sonen alarmes, bull el cap, i sents el cor i la suor, quan, si ho aconsegueixes, de sobte tot calla, tot queda inert, no tens res al voltant i tant sols veus dues eines i un espai tridimensional on moure't, on equilibrar-te i per on ESCALAR...
Escalar...quasi com acaronant el gel, ganxejant per pìcar al mínim, picant amb delicadesa...joc de canell...joc de jugar a guanyar centímetres, pams, metres i "ja veurem"...
 
Ali sortint d'un bombo bloquero a Aiguilles-Queyras

Fred, nassos vermells, mirades perdudes i alhora posseïdes pel mateix encís, alè que es glaça, sorolls somorts per la neu, repte, incertesa, FANATISME...
 
I al final la calor, com antítesi, que al vespre ens acull per trasladar-nos a la realitat, la més estàtica, que ens abraça gelosa i es demana que tornem...i tornem malgrat quedi latent a la sang algún residu del virus que desperta cada cop que el termòmetre baixa, i dels litres de endorfines que corren per la sang i que truguen sempre tant a dissoldre's després de cada cascada...
 
No crec que mai acabi de llençar-me totalment en braços d'una amant tant ferotge i alhora absorbent, però ara entenc cada minut d'el vídeo d'en Pau Escalé...de la seva mirada i del seu ritme...GAS...

Escalant per l'interior de la columna SOMBRE d'HEROS (CEILLAC), on vam fer SODOM'ICE ( 5+/M6)
Segon llarg de la classica FORMES DU CHAOS ( 4+/300mts a CEILLAC), malgrat tenir una cascada líquida en l'interior vam poder pujar per aquesta titánica línea de glaç pels costats...igual era més difícil i tot...
Xavi R. a DANCING FALL...
 
Fanatics d'arreu...mateixa mirada d'eufòria...
 
Dry Tooling a Agulles, aquest any vaig poder fer un M7...
Ni de nit s'acaben les forces...GASSSSSS !