BD athlete Jvan Tresch attempts a 700-meter big wall in Switzerland from Black Diamond Equipment on Vimeo.
Anava a dir "pel PACA", però crec que qui no vibri veient això es que és molt friky...flipant com es transforma l'entorn en una gran paret de la patagonia xilena: Cochamó Valley!! Per cert: RASTA-FARY ( les GUILLEUMES)...algú l'ha feta?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris artifo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris artifo. Mostrar tots els missatges
dijous, d’abril 14, 2011
dimarts, de desembre 07, 2010
INTROSPECCIÓ: Pel PACA
Ja fa molts anys que al Bar de l'Anna vaig veure la PIADA del PACA de la repetició en solitari de la AMICS DEL SOL ( A3+/6a ,5 llargs, a la ROCA ROJA de MONTSERRAT SUD...i no vam trigar en anar-hi amb un amic...a muerte...
Posteriorment vaig escollir aquesta via com a eina catalitzadora i analítica del meu jo en un període confús on necessitava trobar-me ( o simplement fer una paret com diu en PACA)...i hi vaig pujar en solitari, a reflexionar mentre escalava...
AQUESTES MORTIFICACIONS MAI EM FUNCIONEN, igual que no vaig trobar absolutament res, enmig del fred hivern, i sol, a la NORD DEL MARGALIDA...misèria i polls que diria en DAVID!!!...al final te n'adones que la majoria de nosaltres naixem per viure acompanyats, estimant...i que tanta suada inútil serveix només per adonar-te'n de les coses boniques que estas deixant enrera...
Però no hi ha mal que per bé no vingui, avui estic aquí, gaudint de l'amistat i l'amor dels qui m'acompanyen...tinc bons records que gaudir i records durs per fer-me reflexionar...tinc CELS i AVERNS al cap, al cos, al cor i a l'ànima...hi ha VIDA i aquesta "INTROSPECCIÓ" que forma part d'ella. La vida no és circular, sinó el.líptica, no ho puc negar, és una evolució recurrent a través d'un eix mòbil i òrbites que es distorsionen i es recargolen sobre un punt que som nosltresmateixos...un infinit variable que s'extingeix cansat de tant repetir-se sobre sí mateix...
INTROSPECCIÓ:
veig les ones rodoladisses, que sen vénen i sen van
Les que venen duen flors, i alguna fulla marcida
més aquelles que se'n van,
només s'enduen ruïnes,
¿de les que em venen damunt, quina s'endurà les mies?
(+ o -...no record lo vers exacte..Jacint Verdaguer)
Les que venen duen flors, i alguna fulla marcida
més aquelles que se'n van,
només s'enduen ruïnes,
¿de les que em venen damunt, quina s'endurà les mies?
(+ o -...no record lo vers exacte..Jacint Verdaguer)
No sé perquè m'agrada tant escalar...no ho entenc...hi ha alguns dies però, que si, que ho entenc una mica més ...no són la majoria...i és aleshores quan també em comprenc més a mi mateix...hi ha altres dies, però, que NO HO ENTENC, i malgrat tot segueixo pujant per tot arreu...TAMPOC M'ENTENC...però el cert és que M'AGRADA...potser és l'important..potser no cal cap resposta...o es que la pregunta no és el PERQUÈ sinó el QUANT...i aqui ja no em queda dubte en la resposta...MOLT
(TRanki i segur que la majoria de fanàtics...)
DIA 6: Estic enmig de un mar de pedra i soledat...miro les xemeneies i fumeroles dels Brucs i imagino la gent despertant-se, desmandrant-se, esmorzant i preparant-se pel dia que també es lleva...i jo aquí...buah...
Començo a estar petat de canyell...falta de pràctica...duc tant sols mig llarg dels dos que he de fer ( el primer de gairebé 50 mts...), i començo a agobiar-me..suposo que com que vaig una mica arrepentit estic clavant i assegurant tot el que puc i més...no hi ha res en tot el llarg ( excepte un clau sortint de reunió...es surt en un breu lliure a la esquerra (Vº))...i la cosa tiba de valent sense recés...passo una bauma amb una figuereta..m’hi pillo i pitono a la dreta...les falques que em vaig currar el finde van a “canyón...( bruc i cirerer..simplement “tallo” cilindres de diversos diàmetres i alguns els afilo amb la destral...). No controlo massa com carregar el material ( ¿deixo una fifi uns claus per sota amb la metralla i vaig recuperant?) i vaig carregat com un burro...em fa una mica de mal l’esquena i tota l’estona em vaig recolocant l’arnés...
Buah estic desentrenat bow...
Estant aquí dalt creía que seria un bon moment per rular el cap, però es tracta de una batalla contra el temps i no paro ni per respirar...tac-tac-tac! Tactectectiiiic!...ja esta, ha entrat a caldo!!! Daysi, provo, poso pedal, fifi, apropo, miro el següent, falca, omplo, repasso, uve...una altra...
Ahir parlant molta estona amb una amiga me’n vaig adonar que la REALITAT és variable, tots la veiem diferent i cada situació, cada moment, cada argument, cada desenllaç que percebem són SIMPLEMENT INTERPRETACIONS...potser d’aquí es genera la BABYLON que fa que no ens entenguem...donada aquesta premissa el clau que tinc davant pot ser solid o no, pot aguantar o no..però la sensació que em dóna és tant sols una sensació MEVA..la diferencia entre les paraules ETERNITAT i ETEREÏTAT és molt tènue, i són conceptes pràcticament ANTAGÒNICS...un error de interpretació pot dur-nos a conclussions pràcticament oposades...és la vida i tantmateix tot va “tirant” sense massa adevacles..no som res en realitat...
Collons! Va tira amunt que t’encantes amb aquest ocellot que va grallant Fina amunt Fina avall...!!! Entenc que la POR és una sensació, mentre que el que es tracta és de valorar si tot està correcte i si ho esta deixar-se d’òsties...comprovo nus, grigri, cadena de seguretat i espero que a baix no m’hagi equivocat en res...en QUIMI em va explicar al rocòdrom com fer que la corda no pesés tant..però jo tenia un ull posats en el cul d’una noia, i en les explicacions del meu amic...no recordo com era ( la noia si, la tècnica no)...una goma..duc gomes? Buf doncs no...miro de fer un microprusic microscòpic amb codino de 2mm i només dues voltetes de res..., suposo que aguantarà la corda i no una caiguda...espero que funcioni.
Sóc sota la bauma...gairebé en la part plana poso més fusta, un parell de uves a caldo i miro amunt...joer...que valent era de jove...busco a ma esquerra i hi veig EL FORAT..a veure? PLINK, PLINK,PLINK..bé, no poso més “plinks” perquè vaig estar almenys 30 segons FRUINT de la PENETRACIÓ dels 15 cms d'acer de “u” SENCERA dins d’aquell orifici...EROS i TANATHOS...quina imatge bow...si no estés aqui dalt fins i tot estic segur que conec algu a qui li posaria el veure-ho...a entrat fins l’ull...és un parabolt que em dóna plaer enmig d’aquest mar de angúnies...m’hi refugio una estona i reflexiono( post coitum omnia homine tristum est)...ostia..i el que vé ara? Torno a pensar amb la conversa d’ahir..no hi ha res ni blanc ni negre..tant sols són percepcions de llum i de colors, interpretacions del què ens envolta...res és sòlid i res és imperceptible, és la nostra opció sentir-ho com poguem o com volguem..miro amunt...uns deu metres desplomats, una mena de TOTXO MANOLITO ARTES MOLINA, però desequipat ( buah..imagino sortint en lliure per una Brutus aquí dalt...booooooow ¡ Tornaaaaa!)...em centro, que això del pedal “deskizia”, especialment si ja venies inflat d'aspirina i red bull i amb el cor i el cap a Venus...
A mà dreta col.loco un parell de pitonisses, no em permeten elevar-me molt però ja m’aixeco amb el cos enmig de la bauma...joer quin pati bow...tinc la “u-parabolt” als peus i ja em puja la taquicardia...com més amunt pitjor...segueixo? Quina pregunta més imbécil..què puc fer sinó? Hahahah! Fins i tot somric...això no és un bloc o un psico, no hi ha expansions ni una cadena , ni la corda per dalt...ostia, com costa de vegades de canviar el xip...
Remeno el portamaterial...un gantxo per recolzar l’estrep esquerre, m’hi fifejo bé i ja estic ben col.locat per la següent punta...un dolç que entra dolçament un parell de centímetres...no me’n fio...tibo i salta...buah!!!!! descàrrega..tiutiutiutiut ¡!! Alarma..pensa!...joer clar...li poso DOS clauets..i tal i tal, i es veuen més sòlids...de fets ho són i ho comprovo quan en el seguent pas m’he de estirar a topppppppe per pillar un plom que hi ha més amunt...buf buf...poso un altre plom per asegurar l’anterior...porsiaca que el cable esta molt fet caldo...i dos ploms més i un gantxo...
Recordo els meus crits al mateix pas..ara fa molt de temps....JOER ADOLF CALLA QUE EM MATO! NO DIGUIS RES BOU I ESTIGUES AL LLORO QUE AIXÒ ES DESMUNTA SENCER uaaaaaaaaaa! JOER QUINA TRALLA DE POR!!! Quan m'espanto deixo de ser educat...i l'Adolf l'unic que em preguntava...(rotllo lletania, cada 20 minuts) era "ei tiu, com va? de què estas?"..vaig trigar cinc hores en fer el llarg...de les 12 a les 17:00 ens va pillar el negre a metres del cim...i vam baixar...
Ostia...roda món i torna al born...on deu ser el punki de l’Adolf ara? Fa 15 anys almenys...o més...vaig pujar amb ell per aquí..quina paciencia que tenia...recordo q e amb ell vaig decidir que usaria corda simple i grigri en aquestes vies...el paio es clapava a les R’s!!!! Vam fer aquesta, la LADY, la Vol Ras..i alguna més...un okupa divertit i filòsof que barrejava escacs, escalada, filosofía mística, bon rotllet i era molt tranquil..em compensava bastant el carácter...amb ell tota anva bé, i tot i que passava por era un curarnte i no es posava massa nerviós...Aquell dia vam tornar contents a casa, amb la victòria a les mans i al cap...i el SEAT FURA GROC de la mare, heretat de l'avi, va perdre la cadena de transmissió a Vacarisses...un any abans havía destrossat aquell mateix cotxe tornant del PEDRÄNCANO amb la DEL JOSEP a la butxaca...joer espero que avui no em passi res a la carretera...són les 9:30 del matí i ja estic molt cansat...molt...!!!
Ara sóc en el mateix lloc i enyoro tantes coses!!!!...És una sentiment passatger ( potser quan tens el cor tant al límit tot és més profuund...ara t’entenc SQ quan deies que es poden anyorar també tant els amics ...joer, veus com la realitat és variable?)..miro avall i no veig la cara de taliban de l'ADOLF, el MESTREMOTIVADOR amb la barba negra, la calva i la microcresta, les malles de licra per on mostrava provocador els gallumbos i de vegades algun ou, i el somriure tranquilitzador...collons...joer...on són tots...? EOOOOOOOOOOOO!!!! Ningú em contesta...tant sols el puto corb...em sembla que vaig una mica just de neurones avui... o sobrat..qui sap...
M'estiro dels ploms i a dalt veig una baga podrida...no hi arribo..passo ben bé deu minuts sel.leccionant i mirant de fer encaixar un BONG en un llavi estrany...un metre! Necesito tant sols un metre més d’abast i pillo la baga!...estar acompanyat dóna ànims..estar sol deprimeix..i ara estic una mica deprimit bow...i si peta? I si no arribo? HI ha quelcom més d’on elevar-me? Em dóna una petita crisi de eufòria quan veig un foradet a la dreta i hi col.loco un gantxo...traaaaanki, de vegades hi ha oasis que ens enlluernen i ens fan perdre el món de vista..hi correm extasiats, malbaratant forces i deshidratant-nos, i quan hi arribem són miratges o bassals bruts...EL BONG és el verdader refugi, allò on m’he de centrar...el hook és l' ajut, simplement, per arribar amunt...poso baga a la punta del bong per evitar palanca i apreto el cul ( no sé resar bow) per tal que no peti...quina gracia de vegades m'imagino que sé com fer per pesar menys als estreps....
Pillo amunt, trinco la baga i m’elevo pels dos pedals fins al darerra graó...bidit esquerra...joer quin TAC més podrit...ràpidament poso un friendaco totxón i respiro...ja estaaaaaaaaaaaa!!!! CAGONLAPUTAAAAAAAAAAAAA, ho he fet!!!! Ara sé que tinc alguna possibilitat...buah...respiro, crido mig boig un parell de cops espantant al corb de la Fina i em relaxo...guai la ostia...fote't puto corb !!!!
Miro darerre...l’Aritjol ( l'agulla no el bar...), TOT el Serrat de perfil...caminets, boscúria, boirines, degotalls que sonen amagats en la meva ment o en algún racó de torrentera...que bo bow..que guapo que és tot...ahir vaig fer coca de recapta i la seva energía es desborda per dins ( no tinc cap apretón...es que em sento fort)...tiro amunt i vaig recuperant friends per si de cas...quan el darrer queda lluny en deixo un. CLIP, CLAP, RIS RAS, CLACK. M’anclo i davant queda una llastreta estranya..un plom i…damunt a la esquerra molts burins I bagues I fins I tot un parell de moscates de seguro abandonats…Vaig de subidón...em descarrego totalment i pillo tant sols dues cintes..m’elevo, poso un tímid clau, pillo una sucada de magnesi i em dóno tres metres de corda...TORA-TORA, INSHALLAH, SHAPOROSKI, VIA FORA...és V+ o 6ª però em sembla 6c+...apreto una minifissura, un cantillo de esquerra i gairebé em tiro en lance a la instal.lació de la R, que és hipervolada i aèria...m’anclo, passo la corda, fixo estàtica i ràpidament tiro avall...
De vegades cal aprofitrar un subidón...és bàsic..els trens passen i cal enxampar-los al vol...de vegades et troves viatjant allà on no volies, és una probabilitat, però en general si no et vols quedar a terra el millor és tirar i ja veurem què passa, no hi ha miracles, però si n'hi ha els hem de aprofitar, no mirar-los...tiro avall i vaig recuperant alguna cosa....el més fácil, especialmente els friends i tascons..passo la estàtica pels seguros i arribo al GRAN FORAT...bec, menjo un sniker i em dóna el bajón...l’esperava...ara sí...em queda jumarejar 50 mts DESCLAVANT almenys 30 peces...un putoputoputopal...ADOOOOOLFFFF...TORNAAAAAAA!!!! MALUTAAAAAAA!!!! ON EEEEETS??? Joer només em respon el cabrón del corb des de la Fina fotent-se'm de nou...La corda és fixada a dalt...tampoc podría abandonar...foto una siesta al forat? BUah...amb fred será pitjor i encara queda el llarg final...són ja les 10:30
¿Qui ha dit que he de fer el llarg final?
JOer amb els UELI’S STECKS, ELS PAQUES, ELS ALSINES, LES SILVIES VIDALS, ELS XIMENIS, ELS ATHOS I tots els solitaris power dels collons..quina pressió!!!! Quins bows, quin aguante…osties si fer A4 no és el pitjor..el pitjor és el curro, remuntar, desmuntar, aguantar la tensió després de la tensió i estar disposat a pasar-ne més...¿Què hi tenen al cap? De vegades crec que sóc de ferro, de vegades crec que sóc de sucre candi...va a estones...i de vegades no sé com sóc...va a instants...
Novament pensó amb la S, hi penso massa, amb la K, amb la L, amb la A, amb la D, amb la A de quan era petit, amb la Y, amb la G, ...amb tot l’abecedari sencer i algunes lletres repetides i altres que mai vaig poder escriure... TOT ES RELATIU, tot depèn de com ho miris, de vegades estas a dalt i et sembla que estas a baix..i a l’inrevés just després...perquè tot depèn del marc de referència, de allò que prens com a dalt o baix...i sovint la miopia t'impedeix llegir quan toca, o mai tens el llibre que toca quan te'n cal un altre...com em lio joer...quina son....zzzzzzzz!
PLOP!PLOP!PLOP! Les gotetes que cauen en un racó del forat em desperten...m’he quedar uns instants mig somniant dins el plomes...miro al forat, i veig esquelets sencers, egagròpiles, restes de tot tipus d’éssers que em lluquen inquisitius...un petit crani ratolí sembla que em critica embotat dins d'una mena de bola de pèl i ossos...i em diu “Que cabrón, mite'l el filldeputa! Aquí amb disquisicions existencialistes i jo assecant-me dins una cagada i a l’ombra de la eternitat” TIRApaAMUNTMALPARIT que m'ofens!!!!
Ostia, perdona bow..que sí, que tens raó...! L'entenc..no tinc motiu per queixar-me...ell si..i a sobre no es va buscar ni acabar dins un mussol ni pujar vies bastardes, ni esgotar abecedaris...com eixut em trec el plomes i li faig cas...em sento avergonuit i em foto un altre red bull...
11:20:Sóc una puta màquina elecrohidràulica desfermada, el sol va girant damunt meu...aprofito per extasiar-me rotllo mártir iraní que es fueteja..però jo ho faig a cops de Martell...ris-ras! TAURINA DIRECTA EN VENA i al CERVELL ,és com NITROGLICERINA pels meus braços!!!!... Dues manxades al júmar i set cops al clau..RIS RAS...PLACPLAC PINK.. cauen dos o tres claus avall de tant ràpid que vaig...encara no m'he picat cap dit però tinc els nusets a caldo...
Arribo suant i espitós a sota al R, amb els ulls oberts, rient, plorant, bufant, com un posseït embogit i destruït...Em calmo... Ja no tinc força..miro avall com algú que mira enrrera d’un camp de batalla quan ha sobrepassat la línea enemiga...no s’ha de fer!!!..Veus allò que deixes enrrera, maldeixes la batalla i t’arrepenteixes de haver matat...et compadeixes de tu i de les tevés víctimes...et sents monstre..i tens por de l’incert...GUANYAR UNA BATALLA implica una responsabilitat, la d’administrar els vençuts...no m’estranya que després la metralleta elimini les mirades dels presoners...són la prova del teu desfici...de la teva desorientació...és més facil compadir-se de un vençut que d'un vencedor i jo no buscava alabances sinó consol...merda...
A dalt tinc la següent trinxera a conquerir..la darrera, una paret fosca de 10 o 15 metres, o més, o menys...jo què sé!, la bauma de la visera final...estic fotut...no em sento les mans..no em sento els braços..miro el corb i el maleeixo, ell pot arribar allà dalt com una alenada, sense esforç...l'odio, i ell em somriu sorneguer si tingués una escopeta ( ho confesso , i ho sento) li fotria una perdigonada al putocorbdelscollensdedéu...i jo aquí baix, entumit, sol i una mica ( be, no, ho confesso recollons..MOLT I MOLT) espantat...rotllo terror, rotllo panic..rotllo NO PUC MÉS!!!...Miro de buscar qualsevol raó que justifiqui un abandó fins al terra...ho vull però no ho desitjo...ho penso però no ho reflexiono...no sé si ho sento però ho percebo...ho visc però mentalment ja no hi sóc...estic a casa, calent i segur...estic projectant una situació que tot i satisfer el meu cos i el meu cap no satisfà la meva puta ànima...si me’n queda...i avui tant sols duc un llarg...joer amb els lolos..que lolos són...a més tinc al corda solta a baix..i tot desploma i el forat queda a la dreta...molt..l'he cagat com un burro....em sembla que només puc sortir dalt...és com una mena de darerra part de una peli que vaig veure fa anys...PLATOON...sentoq ue estic rodejat..les veus..l'amenaça...em poso nerviós i ara no estic filosofant...l'he cagat.
Em desperto enmig de bardisses com un animal a qui li deixa de fer efecte la morfina d'un dard, M’arrossego pels peus de la Tonsura com un moribund, llenço el petate avall...marejat, ...no recordo res...ha estat com una orgia de sang enmig de un assalt de soldats bojos i espantats a un poble de desamparats...he caigut un cop i ni m’he alterat. Havia tancat tots aquells forats per on entrés res que no fós la visió totalment quadriculada de preses i maneres d’agafar-m’hi, de llocs on picar, de aquella savina i aquell buri dalt de tot...les meves retines eren un puto punt de mira que es movia a tort i a dret com en una consola d'un joc d'ultraviolència, disparava, apunyalava, recarregava, sentia com punts i bonus pujaven a cada pas mentre cada moviment esgotava el combustible, la munició i les ganes de lluitar...però no era cap joc ni hi havia opció...trencava cranis, esbudellava cossos i pujava, tant sols pujava entre aquell infern de pedres i pati que volia engolir-me...Gairebé rodolo avall del cim, cap a l'altra banda...era dalt...
LA resta ha estat un TREBALL de BOTXÍ...com cavar fosses, amuntegar cadàvers, tirar-los dins, posar-hi calç, tapar-los,i oblidar cada imatge que pot ferir el sentit comú...hi ha gent que ho va fer, hi ha gent que ho esta fent...no recordo massa cosa, tant sols com punxava cada esbarzer del descens fins damunt de les vies del Senglar...he llençat coses avall, he baixat la motxilla, he dormit una estona al solcaient, i m’he arrossegat al cotxe...no sabia si riure o plorar...i no he fet res...no m'ha molat....
========================================================================
Ara encara no puc dormir, a pesar de les cerveses i l’afartada de cacauets, a pesar del mal al colze, a pesar de tot el que em pesa al damunt...no puc deixar de reviure i tentar el record...perquè sinó no quedarà res més que el PANIC per amagar...i al cap d’uns dies la VANITAT per relatar.
Ja enyoro... enyoro l'abans, el més abans, l'ara fa una mica i el fa uns dies i uns mesos i uns anys...i també el molt abans...m'agrada recordar com si a través del record els meus somnis em fessin estar de nou amb aquells i aquelles amb qui vull estar, allà on vull estar, tal i com vull estar...no imagino, revisc...i m'agrada molt...somric satisfet qui sap de què...semblo un babau...i em llenço al portàtil sense ni tant sols dutxar-me...
========================================================================
Ja esta, ara ja m’adormo...buah quin petament...mola més el friki...bé...no..l’artifo però acompanyat també..que si no se’m gira l’olla...o no...i el psico? Joer també mola bow, recordo aquell pas fliñant...zzzzzz..i la birra, i les noies...i la meva més, buah, que guapa que és, la que més...bé, ehem, ho retiro, totes són increïbles....ella irreal...i...l’Arnau petitó..quin carall de pare que té...zzzzzz..i els pares i els amics, uf que bons, i quines paciències...i la vida..zzzzz....tot mola i els que la treuen o la fan malbé són uns malparits de merda...i al Congo, i a Colombia..i a l’Afganistan, i l’Irak i el Tibet i Somalia...ostia segur que hi ha mil llocs que ni conec i estan patint...som imbècils de patir nosaltres per tonteries...buf quina son..el cap ja es va deturant, la roda es para...blanc, i claror, i calma...bona olor de les mantes i dels llençols...zzzzzz
MMMMM, així ja em sento millor...tot esta bé...el món és una merda o és un paradís..depèn d’on siguis i de com te’l miris...a mi m’agrada...tantmateix és perquè tinc sort...zzzzzzz.....buh quina via més guapa que ..que ...zzzzzzzz.....zzzzzz
Descens per la via a ràppels ( 15 - 50 -ojo aeri i tècnic entrar al forat si no hi ha reenvio..potser impossible i tot a no ser que es desescali el llarg, un cop solta la R3 - 35- 30 - 45 o 50) Per darrera es baixa desgrimpant entre bardisses i canals i rappels de arbres fins el cim de la agulla del Senglar...seguir per la canal fins al la vira i anar per sota la TONSURA-PROA , desgrimpant i fins les instal.lacions que menen a la Bauma del Cabrit ( ojo, roca trencadota en algun tram i amb el petate i molt carregat es fa incòmode en algun lloc molt puntual... també des de la repisa hi ha 1 sol ràppel si saps on hi ha la instal.lació d'accés als "tops" de les vies del Senglar ( damunt "Viatge imaginari"..o des de algun parabolt del passamà que mena ja sobre els 6ens de la zona de l'Agulla del Senglar...
Feta en dos atacs LL1-LL2-LL3 i LL4 i LL5, ojo que a partir de les 15:00 et quedes a l'ombra i hi fa FRED, mola entrar sempre de matinada...mireu regulacions per escalar...
dimecres, d’octubre 14, 2009
PARET DE DIABLES: CÒSMICA ( MD+/A2-3 280 mts)
Amb l’Albert BLOC dúiem una bona temporada escalant com a cordada estable…lamentablement un accident el va apartar de la escalada I tot I que ara ja se n’ha recuperat i viu MOLT FELIÇ, la seva prometedora trajectòria ( A3 i 8a quan va anar fanàtic) es va estroncar amb una caiguda fent el solitari a la Falconera de Garraf...
Un dels objectius que teníem des de feia temps era la via CÒSMICA a la ombrívola i tenebrosa fisura desplomada que queda dins de l’immens desplom que formen la paret de Diables i el seu Plàtan.
(foto extreta de FLICKR de Xavi.V)
Feia “relativament” poc que la via s’havia fet en lliure (7c+) i fer-hi una ullada ens motivava, per si era possible seguir les passes del Kim Santacatalina i en Moreno, els seus alliberadors.
Una breu trucada al Moreno em va revelar la duresa de la via ( van fer diversos intents) i, en canvi, em va deixar la impressió que la necessitat de material era poca...”amb un joc complert de encastadors i friends anireu fent SORTIDETES EN LLIURE, tu tranki!”, va dir en MORENO ( amb qui havia escalt molta esportiva al llarg de més de 10 anys...
Realment vam entrar “no massa d’hora” a la via, però amb temps, directament per la Canal de la LLUÍS CREUS ( que aleshores no tenia cordes ni estava paraboltada), i per sort vam dur bastanta metralla per si de cas...la realitat es que la via estava molt despitonada, i l’ascenció ens va costar un VIVAC penjats, sense menjar, i a pèl ( era a finals d’Octubre) que vam fer en una minirepisa, fotuts de fred i veient que el tema “alliberador” estava a “anys llum” de les nostres possibilitats i/o motivació. I també ens en vam adonar que trigaríem més en baixar de on érem que de anar amunt.
L’endemà del primer dia, a poc a poc, amb el cul petit i baldats per la nit, vam remuntar per les cordes el llarg que havíem deixat equipat, i em va tocar a mi el megadesplom...buah...almenys vaig clavar 25 claus...excepte un parell de burils i un clau abans de la R ( en una xemeneieta)...ALLÀ NO HI HAVIA RES...quin fracàs!!! El llarg de sortida del desplom, per sort era curt..i el que semblava una burilada equipada es quedava en un pas a gantxo a mort degut a un buril petat...L’Albert va fixar una corda i jo havia de pujar AMB TOT, per l’altra, però degut a que no ens sentíem i que CAP DE LES DUES CORDES es movia vaig fer “pito-pito” per escollir la corda de la que jumaria...i amb l’altra em vaig anar autoassegurant...per sort no vaig escollir la equivocada.
Vam arribar al cim derrenegats, baixar fets pols i a sobre l’Albert va beure tanta aigua i menjar massa depressa dues canyes de xocolata que a Vacarisses em va retornar les pastes directament al parabrisa...abans que pogués parar...
I tantmateix ens va agradar, vam decidir NO BAIXAR i seguir amunt...i va funcionar...
RESSENYA DE LA VIA:
Un dels objectius que teníem des de feia temps era la via CÒSMICA a la ombrívola i tenebrosa fisura desplomada que queda dins de l’immens desplom que formen la paret de Diables i el seu Plàtan.
(foto extreta de FLICKR de Xavi.V)
Feia “relativament” poc que la via s’havia fet en lliure (7c+) i fer-hi una ullada ens motivava, per si era possible seguir les passes del Kim Santacatalina i en Moreno, els seus alliberadors.Una breu trucada al Moreno em va revelar la duresa de la via ( van fer diversos intents) i, en canvi, em va deixar la impressió que la necessitat de material era poca...”amb un joc complert de encastadors i friends anireu fent SORTIDETES EN LLIURE, tu tranki!”, va dir en MORENO ( amb qui havia escalt molta esportiva al llarg de més de 10 anys...
Realment vam entrar “no massa d’hora” a la via, però amb temps, directament per la Canal de la LLUÍS CREUS ( que aleshores no tenia cordes ni estava paraboltada), i per sort vam dur bastanta metralla per si de cas...la realitat es que la via estava molt despitonada, i l’ascenció ens va costar un VIVAC penjats, sense menjar, i a pèl ( era a finals d’Octubre) que vam fer en una minirepisa, fotuts de fred i veient que el tema “alliberador” estava a “anys llum” de les nostres possibilitats i/o motivació. I també ens en vam adonar que trigaríem més en baixar de on érem que de anar amunt.
L’endemà del primer dia, a poc a poc, amb el cul petit i baldats per la nit, vam remuntar per les cordes el llarg que havíem deixat equipat, i em va tocar a mi el megadesplom...buah...almenys vaig clavar 25 claus...excepte un parell de burils i un clau abans de la R ( en una xemeneieta)...ALLÀ NO HI HAVIA RES...quin fracàs!!! El llarg de sortida del desplom, per sort era curt..i el que semblava una burilada equipada es quedava en un pas a gantxo a mort degut a un buril petat...L’Albert va fixar una corda i jo havia de pujar AMB TOT, per l’altra, però degut a que no ens sentíem i que CAP DE LES DUES CORDES es movia vaig fer “pito-pito” per escollir la corda de la que jumaria...i amb l’altra em vaig anar autoassegurant...per sort no vaig escollir la equivocada.
Vam arribar al cim derrenegats, baixar fets pols i a sobre l’Albert va beure tanta aigua i menjar massa depressa dues canyes de xocolata que a Vacarisses em va retornar les pastes directament al parabrisa...abans que pogués parar...
I tantmateix ens va agradar, vam decidir NO BAIXAR i seguir amunt...i va funcionar...
RESSENYA DE LA VIA:
ENTRADA LLUIS CREUS: En desconec l’estat actual...segurament millor que aleshores...es tracta de pujar per la canal, almenys un parell de llargs facils i feréstecs, entre III i IVinf, assegurant-se de arbres i algun encastador. De seguida s’entreveu un MUR que dona pasa la parta ja vertical de la paret. Aquest mur recordo que tenía un primer pas més llis (Vº) amb una expansió, i un tram de burils i claus ( 6ª almenys), al final del qual calia anar DIRECTAMENT a la ESQUERRA, a fer reunió en la repisa on comença ( o continúa, si veniu per la ORIGINAL), la via.
LA CÒSMICA (com ja he comentat obvio la part inferior, que no vam fer)
LL1: FISSURA AMPLA, de 20 mts...calen camalots grans ( entre el 2 i 4), hi ha dues expansions. Vaig col.locar un parell de friends i tirar amunt. En les expansions hi ha el pas dur...aleshores V+, a mi em va semblar almenys 6ª+...molt guapo.
LL2: GRAONS, una aaltres 25 metres, en graons vermells, una mica trencats i per sort no difícils..IVº en general amb algun moviment delicat (Vº)...ho vaig protegir amb algun clau plà i dur...tampoc cap maravella...
LL3: Ae...l’ALBERT va fer reunió al final de l’Ae...pel que em va costar de arribar a la següent reunió crec recomanable fraccionar el llarg...sense massa secret...part inicial amb bona roca i alliberable.
LL4: ESTRANY...de la reuió ( penjada) se surt en A2/V+, en realitat una bavaresa a anar en compte...hi ha algun tac...de sobte hi ha una burilada molt deteriorada ( MOLT) i amb les expansions allunyades...fa por si no esta reequipada ( RECOMANABLE BURILADOR...)...hi ha alguna baga podrida per arribar a burils llunyans...em va semblar MOLT DELICAT. Al final de la burilada cal posar un parell de falcats (A1+) per assolir una llastra genial de uns 5 o 10 mts que en lliure ( entre v+ i 6ª) ens duu a una repisa bona. Aquesta llastra es protegeix genial amb algun friend mig-petit. VAm perdre MOLT DE TEMPS a la burilada...de fet a un buril o no arribavem vaig haver de pillar-lo llençant el Martell que es va quedar enganxat al cordino que hi penjava...la putada és que no vaig encertar a la primera i el Martell em va donar un cop bastant tonto al cap...em sentia imbécil, la veritat...REPISA AMB BON VIVAC..AERI i CÒMODE
LL5:VIDILLA. A1+ i Ae, vertical i de roca bastant bona, es surt per la dreta i es retorna a la fisura, fins la reunió, inclinada i molt aèria. CREC QUE POSTERIORMENT s’ha REFET LA REUNIÓ amb SPITS o PARABOLTS. L’Albert va clavar bons universals i posar encastadors, majoritàriament.
LL6: MEGACRACK desplomat i ultrapenjant...hi ha MOLTS forats dilatats pel qual si dueu FUSTES de tamany mig i algun TAC us estalviareu molt de ferro...comptar un bon joc de V grans repetides i U’s mitges i llargues, junt amb universals i algun bong...també recordo penjar d’algun tascó...hi havia algun buril en bon estat a partir de la segona meitat. GRADUAVA A3/2...per la feinada, i segons com estigui de pitonat...bé...sense ser la adrenalina de penjar de coses dolentes, el curro EL té...es tracta de una fisura MOLT DESPLOMADA i atlètica...
LL7: CURT CANVI DE PARET. Pas de friend gran invertit en fisura, algun bong o clau i de seguida es pillen burils per fer una reunió també de estreps enmig del mur final...et pots escaquejar en Ae cap a la tirolina de ARCO IRIS
LL1: FISSURA AMPLA, de 20 mts...calen camalots grans ( entre el 2 i 4), hi ha dues expansions. Vaig col.locar un parell de friends i tirar amunt. En les expansions hi ha el pas dur...aleshores V+, a mi em va semblar almenys 6ª+...molt guapo.
LL2: GRAONS, una aaltres 25 metres, en graons vermells, una mica trencats i per sort no difícils..IVº en general amb algun moviment delicat (Vº)...ho vaig protegir amb algun clau plà i dur...tampoc cap maravella...
LL3: Ae...l’ALBERT va fer reunió al final de l’Ae...pel que em va costar de arribar a la següent reunió crec recomanable fraccionar el llarg...sense massa secret...part inicial amb bona roca i alliberable.
LL4: ESTRANY...de la reuió ( penjada) se surt en A2/V+, en realitat una bavaresa a anar en compte...hi ha algun tac...de sobte hi ha una burilada molt deteriorada ( MOLT) i amb les expansions allunyades...fa por si no esta reequipada ( RECOMANABLE BURILADOR...)...hi ha alguna baga podrida per arribar a burils llunyans...em va semblar MOLT DELICAT. Al final de la burilada cal posar un parell de falcats (A1+) per assolir una llastra genial de uns 5 o 10 mts que en lliure ( entre v+ i 6ª) ens duu a una repisa bona. Aquesta llastra es protegeix genial amb algun friend mig-petit. VAm perdre MOLT DE TEMPS a la burilada...de fet a un buril o no arribavem vaig haver de pillar-lo llençant el Martell que es va quedar enganxat al cordino que hi penjava...la putada és que no vaig encertar a la primera i el Martell em va donar un cop bastant tonto al cap...em sentia imbécil, la veritat...REPISA AMB BON VIVAC..AERI i CÒMODE
LL5:VIDILLA. A1+ i Ae, vertical i de roca bastant bona, es surt per la dreta i es retorna a la fisura, fins la reunió, inclinada i molt aèria. CREC QUE POSTERIORMENT s’ha REFET LA REUNIÓ amb SPITS o PARABOLTS. L’Albert va clavar bons universals i posar encastadors, majoritàriament.
LL6: MEGACRACK desplomat i ultrapenjant...hi ha MOLTS forats dilatats pel qual si dueu FUSTES de tamany mig i algun TAC us estalviareu molt de ferro...comptar un bon joc de V grans repetides i U’s mitges i llargues, junt amb universals i algun bong...també recordo penjar d’algun tascó...hi havia algun buril en bon estat a partir de la segona meitat. GRADUAVA A3/2...per la feinada, i segons com estigui de pitonat...bé...sense ser la adrenalina de penjar de coses dolentes, el curro EL té...es tracta de una fisura MOLT DESPLOMADA i atlètica...
LL7: CURT CANVI DE PARET. Pas de friend gran invertit en fisura, algun bong o clau i de seguida es pillen burils per fer una reunió també de estreps enmig del mur final...et pots escaquejar en Ae cap a la tirolina de ARCO IRIS
LL8: BURILADA FINAL...es fácil excepte dos trams: el primer un canvi a esquerres, amb un pas obligat de Vº de buril a savina i buril ( poseu cinta llarga o la corda frega molt a la sortida)...el segon un tram, ja a la segona meitat, amb un buril trencat...es tracta de un pas de 6b+ o 6c...o segons l’Albert, solucionable amb un gantxo...preveure un plom per si de cas...al final hi ha una baumeta amb un burí de xapa recuperable ( cinta llarga) i lliure fàcil fins al cim.
MATERIAL: Millor dues cordes
20/25 claus, especialmente AMPLES, baguetilles
Joc de tascons i joc de friends
Algun tac i diverses falques mitges per omplir forat
Un gantxo d epunta i un plom per si de cas
Recomanable dur espitador, un parell de spits
MATERIAL: Millor dues cordes
20/25 claus, especialmente AMPLES, baguetilles
Joc de tascons i joc de friends
Algun tac i diverses falques mitges per omplir forat
Un gantxo d epunta i un plom per si de cas
Recomanable dur espitador, un parell de spits
i almenys un parell de xapes recuperables
Guíndola
Guíndola
dijous, de maig 07, 2009
ANGLADA CERDÀ A L'AERI
Iep tiu...com has dit que et deies??
Joanfra..i tu?
Oriol Tiu...
Aquesta conversa es va produir dins del sac, a la 5a reunió de l'Anglada Cerdà a l'Aeri...després de escalar junts els llargs anteriors...
Hores abans pujava amb en Raul, a qui havia enganyat a acompanyar-me en un intent de tres o quatre dies en que havia d'apurar ja al rotpunkt tots els llargs ( la 6ª tirada, la burilada la havia tocat en tosrobet i no la veia de primer, però em conformava en encadenar-la si hi havia chance...).
A la pujada vam coincidir amb un paio carregadíssim ( era el segon porteig que feia), que anava sol al VIATGE SENTIMENTAL ( A3+/6a)...i en arribar a la paret vam veure que una cordada acabava la primera tirada del MIRALL IMPENETRABLE ( A5/6b)...teniem el pont de tots sants per endavant, el petate carregat de menjar, l'hamaca i tot el mataka necessari per la moguda...prèviament ja havia assajat els llargs conflictius ( 1,2,5,6,7 i 8)...a veurecom anava...el Raúl sabia jumarejar ( feia espele), i a la Fuixi es defensavaen el 6b i 6c...haviem escalat força, junts, a StBenet, i s'havia llençat a la piscina en venir a l'Aeri...mai havia fet artifi..i via llarga...tampoc massa per no dir gens.
Mentre pujo mig en lliure mig en Ae pel LL1 els del Mirall tenen una caiguda lleu al ll3...en Raul s'ho mira i flipa...el company del Viatge em demana si li puc fixar l'estàtica a la R1...ell vol començar el seu Viatge i li faig el favor...Puja i s'organitza mentre en Raul jumeja pel LL1 de cara a pujar coses...equiparem fins la R3 i baixarem a encadenar els llargs amb els catxarros precol.locats...Mentre som a la R1 en company del Viage cau a la sortida tont del llarg de travessia ( pendol a pillar un gantxo)...gairebé en paral.lel al ll3 del mirall hi ha una altracaiguda...aquesta vegada més llarga ( els Bascos van amb coppers-no ploms-i enlloc de apurar en lliure segueixen la variant de a2+ burríssima pr estalviar-se el 6b). el raul comença a posar-se nerviós..l'intento calmar...el company del Viatge torna a pillar i li cau damunt, i també cauen denou els del MIrall...ostia putaaaaa! Vaya merda..el Raul diu que ell vol baixar...el del Viatge també baixa...decideixo que amb la bona méteo, i el percal muntat jo vaig amunt...el Raúl rapel.la, el company baixa el material al terra....¿NO vols fer el Viatge amb mi tiu? ostres tiu, es que em molaria mirar-me els llargs en lliure...¿Et fa res si vinc amb tu? Se m'obre el món! De puta mareeee!
El Raúl va desfer els DOS PORTEIGS del col.lega en un de sol...el mirava des de la via i flipava...quin paio...es de puta mare...jo i el col.lega anem fent a pínyón cap amunt...passo de apurar, ja ho veuré un altre dia...hem perdut molt de temps i no conec el company...no la vull liar...
A la nit ens presentem..fins aleshores m'havia fet cosa preguntar-li el nom, i anavem molt per feina.
A la nit els el MIrall mengen pollastre al "chilindrón" i nosaltres bocata...Ei us passeu alguna cosaaaa? Joderooooos, pide un telepizza por el mobiiiiiiillll!!! ( eren uns altres temps i el tema mòbil a les parets ncara no es veia molt..i la xati em va demanar que la truqués si em quedava...heheh) l'endemà mentre surto de la R7 vaig "flashejant" a un dels bascos que ja és aprop del buril on acaben les dificultats de "repte personal"(A5)...de sobte el veig caure i desapareix sota l'escut...ostia puta...¿Estas biéééeéénnn?!!!
No es retiren...el veig com intercanvien coses amb el col.lega...forçaràn un altre vivac...son bascos laostia...
El Joanfra ha apurat el LL7 de segon ( 7a+) LL8, jo el faig en tosrop( 6b+), apuro el 9 ( 6a+) i el 10 em toca de nou de segon( 7a+ o 6c+2 Ao)...a l'hivern torno amb la Lila i encadeno el ll1( 7c),2(7c),3+4(6a+ o 6b), i el 5( 6c/b per mi 6c)...em quedarà per sempre el repte del ll6...(8a+?)...roca txunga i rivets de por...passo...
============================================
LA VIA: En principi marca A2/Ae i Vº i uns 320 mts...darerre s'amaga potser la via més bonica de Montserrat en el seu estil ( artifo en un 90%), i un repte de mini bigwall a tenir en compte si sou aficionats al pedal. Com a incentiu el team està en que es tracta de una paret absolutament vertical, on els pioners van saber posar un morro dels collons escaquejant-se pels punts més dèbils del frontó que és l'Aeri. ACTUALMENT es tracta de una linia d'Ae's intercalats amb trams de A1 i A2 i alguna sortideta fugaç en lliure assequible. Els Ae's però són els que donen el grau a la via...si bé son Ae's verticals ( excepte el LL2), es tracta de "rivets" molt petits ( 5-6mm) que travessaven un tub de coure xafat ( tipus tub del gas), que es llaçava amb cordino com si fos una plaqueta...no hi entren rivet-hangers i els tascons hi queden malament...el resultat es que cal una trentena ben bona de cordinos de 2-3 mm per al LL6, el més espectacular. La resta es va fent a base de trams més tècnics, alguns falcats, un LL5 de treball ( a equipar en ran part) i un vivac si no ets ràpid i no vas en època de dies llargs ( unes 12 hores per cordades normals). No feu cas de horaris més ràpids...tot i que no es fa cremallera escalar la ANGLADA en ensamble d'Ae és una mica suicida, i no es tracta d euna paret tan llarga com per anar-hi a fer rècords a l'estil Capitan...que bonic veure sortir el sol damunt la boira, i imaginar els racons del Montseny, StLlorenç de Munt o el Prepirineu des del balcó privilegiat de l'Hamaca, lluny de tot, per damunt del món...
Material: 20 claus variats, sobretot V,U, i universals, o dolços...no calen pitonisses, si algun tascó petit i mig, i algun friend que es posa en llocs molt concrets ( ll3,ll7 i 8). 30 baguetilles, falques, un o dos tacs, un bong, alguna plaqueta, algun gantxo ( no l'he posat mai tot i que per baixos és útil al ll6)...algun plom opcional. Sé que alguna repetició posterior va col.locar algun spit ( també sé qui, bow!), però no va deixar el cargol i la xapa. Si el voleu aprofitar dueu un parell de xapes i cargols del 8...
EL PELUT i el DANI van arreglar reunions ( parabolts solids) i algun tram més trencat ( burils i spits nous). Ara és igual de dura però un xic més segura. BONA FEINA BOWS...
BREU FLAIX( abstenir-se onsighters pedaleros):
LL1: Ae sòlid i ràpid que es va depauperant sens eser alarmant, sostret d'A1+(bong), algun clau i pitonissa arcaics amb sortides factibles de V+ o Vº( no obligades però permeten apurar el temps). entrada a R vertical, ab tascó i falcat clars). 7c resistent en lliure amb pas al sotret i entrant a R
LL2: Uns quants rivets ( A1e o 6b), dun a un tram facil (A0 o Vº). es clava solid sota la bauma i es fa un cop de gas en 5 rivets adrenalítics ( A2+e). Algu pas de clau i buril vell menen a la R2. En lliure queda 7c, vam col.locar una megadaisychain a la R i un buril ( 8 mts) per escalar el tram per la esquerra de la línia..més calcaric però patinós...llarg lleig
LL3+4: Sortida de Ae de rivets rampada ( 6a+)...flanqueig a una lalstreta on es col.loca un friend mig, i d'allà a plaça Catalunya empalmem la resta del llarg i el ll4, màxim Vº/V+...cal algun tascó, alguna V, i algun friend i algun cordino ( molts burils algn no xapable sense el cordino)..i una xapa recuperable per la sortida de la r4...total 50 mts
LL5: Un puto curro...A2 de pila, falcats, flors, algun tascó..molt bonic. en lliure suputamadrequeés6a!! Encadenat amb els claus posats va quedar de 6b+..posant-lo no ho sé...guapo i interessant...
LL6: 40 mts nonstop de buril...hi ha un dolç doblegat enmig i es pot posar quelcom..i gantxejar...traqnuis que aguanta...calen els cordinos i escanyar bé el tema...ara esta més segur amb alguna peça nova que s'ha col.locat...graduable de A3+e almenys...imagineu una bona rsitra de 40 mts de ploms solids i ben posats...pues eso...amb la feinada dels cordinos...és el crux mental de la via. En lliure l'inici esta trencat, al mig la roca és buida i a dalt sembla la MACHIN...el vam deixar marcat però mai vaig picotejar seccions complertes...
LL7: Inici en 4 rivets del pal, forat per falqueta petita i dolç a caldo...secció de Ae/vº fins sota la baumeta on una flor de V a la zona plana ens permet col.locar un tac en un inmens forat que palpem i on entra un U llargaAMEGACALDO..ens aixequem i coloquem encara una bona p curta falcada...fins a la R és A1+ de peces grans ( friends i potsr el bong)...sempre l'he fet en lliure, un 6a al.lucinant de bon canto amb tot lAeri sotael cul...breu però un tripi...El llarg es va apurar de segon i sense el falcat de la sortida dels rivets incials...7a+?
LL8: inici clavant o amb micros. A1 o A1+ facil i ra`pid fins pillar rivetsi burils saltejant lliure de IV+ i Vº fins la r...cal algun cordino i ojo als rivets. E lliure la fissura perfecat inicial surt de 6b+, la resta Vº i entrant a R un tram de Vº finillu i un xic trencat.
LL9: LLarg preciós. No l'he fet mai en artifo ( A1 V+??). Es surt rodejant per l'esquerra, col.locant un falcat i pas de V+ per pillar una fissura equipada de V+ i Vº amb burils sans...al final, quan es posa dreta, s'estreny i hi ha uns burils grans vells ( llaçar)..és un pas de 6a que ns permet pillar un llastrot espectacular...hi ha una pitonissa i el crux és clavar el darrer falcat ( universal) de la via...és un pas únic de 6a o A0 i sortim en IV a la R final de paret.
LL10: Inici facil (IIIº), equipat, que es redreça fins a un bolo marró ( micro col.loocable a sota a la dreta) en un pas una mica burrillo ( Vº/V+)...aleshores podem sortir en Vº per la original, tapiada i una mica confosa cap a la casa ( lines de sortida en la paret de obra i roca)...o seguir recte i amunt per un Ae solid que ens porta directe en 20 mts més al cim...en lliure es va redreçant i el crux és la baumeta de pillar la R..un lance a 320 mts i amb el pati a sota..7a+ de un pas...sense ell 6c/i 2Ae's. La R és al caire de l'Aire...us podeu reassegurar darerre..més endins del cim ( ojo si remunteu petates i tal en abocar-vos desassegurats...)
Joanfra..i tu?
Oriol Tiu...
Aquesta conversa es va produir dins del sac, a la 5a reunió de l'Anglada Cerdà a l'Aeri...després de escalar junts els llargs anteriors...
Hores abans pujava amb en Raul, a qui havia enganyat a acompanyar-me en un intent de tres o quatre dies en que havia d'apurar ja al rotpunkt tots els llargs ( la 6ª tirada, la burilada la havia tocat en tosrobet i no la veia de primer, però em conformava en encadenar-la si hi havia chance...).
A la pujada vam coincidir amb un paio carregadíssim ( era el segon porteig que feia), que anava sol al VIATGE SENTIMENTAL ( A3+/6a)...i en arribar a la paret vam veure que una cordada acabava la primera tirada del MIRALL IMPENETRABLE ( A5/6b)...teniem el pont de tots sants per endavant, el petate carregat de menjar, l'hamaca i tot el mataka necessari per la moguda...prèviament ja havia assajat els llargs conflictius ( 1,2,5,6,7 i 8)...a veurecom anava...el Raúl sabia jumarejar ( feia espele), i a la Fuixi es defensavaen el 6b i 6c...haviem escalat força, junts, a StBenet, i s'havia llençat a la piscina en venir a l'Aeri...mai havia fet artifi..i via llarga...tampoc massa per no dir gens.
Mentre pujo mig en lliure mig en Ae pel LL1 els del Mirall tenen una caiguda lleu al ll3...en Raul s'ho mira i flipa...el company del Viatge em demana si li puc fixar l'estàtica a la R1...ell vol començar el seu Viatge i li faig el favor...Puja i s'organitza mentre en Raul jumeja pel LL1 de cara a pujar coses...equiparem fins la R3 i baixarem a encadenar els llargs amb els catxarros precol.locats...Mentre som a la R1 en company del Viage cau a la sortida tont del llarg de travessia ( pendol a pillar un gantxo)...gairebé en paral.lel al ll3 del mirall hi ha una altracaiguda...aquesta vegada més llarga ( els Bascos van amb coppers-no ploms-i enlloc de apurar en lliure segueixen la variant de a2+ burríssima pr estalviar-se el 6b). el raul comença a posar-se nerviós..l'intento calmar...el company del Viatge torna a pillar i li cau damunt, i també cauen denou els del MIrall...ostia putaaaaa! Vaya merda..el Raul diu que ell vol baixar...el del Viatge també baixa...decideixo que amb la bona méteo, i el percal muntat jo vaig amunt...el Raúl rapel.la, el company baixa el material al terra....¿NO vols fer el Viatge amb mi tiu? ostres tiu, es que em molaria mirar-me els llargs en lliure...¿Et fa res si vinc amb tu? Se m'obre el món! De puta mareeee!
El Raúl va desfer els DOS PORTEIGS del col.lega en un de sol...el mirava des de la via i flipava...quin paio...es de puta mare...jo i el col.lega anem fent a pínyón cap amunt...passo de apurar, ja ho veuré un altre dia...hem perdut molt de temps i no conec el company...no la vull liar...
A la nit ens presentem..fins aleshores m'havia fet cosa preguntar-li el nom, i anavem molt per feina.
A la nit els el MIrall mengen pollastre al "chilindrón" i nosaltres bocata...Ei us passeu alguna cosaaaa? Joderooooos, pide un telepizza por el mobiiiiiiillll!!! ( eren uns altres temps i el tema mòbil a les parets ncara no es veia molt..i la xati em va demanar que la truqués si em quedava...heheh) l'endemà mentre surto de la R7 vaig "flashejant" a un dels bascos que ja és aprop del buril on acaben les dificultats de "repte personal"(A5)...de sobte el veig caure i desapareix sota l'escut...ostia puta...¿Estas biéééeéénnn?!!!
No es retiren...el veig com intercanvien coses amb el col.lega...forçaràn un altre vivac...son bascos laostia...
El Joanfra ha apurat el LL7 de segon ( 7a+) LL8, jo el faig en tosrop( 6b+), apuro el 9 ( 6a+) i el 10 em toca de nou de segon( 7a+ o 6c+2 Ao)...a l'hivern torno amb la Lila i encadeno el ll1( 7c),2(7c),3+4(6a+ o 6b), i el 5( 6c/b per mi 6c)...em quedarà per sempre el repte del ll6...(8a+?)...roca txunga i rivets de por...passo...
============================================
LA VIA: En principi marca A2/Ae i Vº i uns 320 mts...darerre s'amaga potser la via més bonica de Montserrat en el seu estil ( artifo en un 90%), i un repte de mini bigwall a tenir en compte si sou aficionats al pedal. Com a incentiu el team està en que es tracta de una paret absolutament vertical, on els pioners van saber posar un morro dels collons escaquejant-se pels punts més dèbils del frontó que és l'Aeri. ACTUALMENT es tracta de una linia d'Ae's intercalats amb trams de A1 i A2 i alguna sortideta fugaç en lliure assequible. Els Ae's però són els que donen el grau a la via...si bé son Ae's verticals ( excepte el LL2), es tracta de "rivets" molt petits ( 5-6mm) que travessaven un tub de coure xafat ( tipus tub del gas), que es llaçava amb cordino com si fos una plaqueta...no hi entren rivet-hangers i els tascons hi queden malament...el resultat es que cal una trentena ben bona de cordinos de 2-3 mm per al LL6, el més espectacular. La resta es va fent a base de trams més tècnics, alguns falcats, un LL5 de treball ( a equipar en ran part) i un vivac si no ets ràpid i no vas en època de dies llargs ( unes 12 hores per cordades normals). No feu cas de horaris més ràpids...tot i que no es fa cremallera escalar la ANGLADA en ensamble d'Ae és una mica suicida, i no es tracta d euna paret tan llarga com per anar-hi a fer rècords a l'estil Capitan...que bonic veure sortir el sol damunt la boira, i imaginar els racons del Montseny, StLlorenç de Munt o el Prepirineu des del balcó privilegiat de l'Hamaca, lluny de tot, per damunt del món...
Material: 20 claus variats, sobretot V,U, i universals, o dolços...no calen pitonisses, si algun tascó petit i mig, i algun friend que es posa en llocs molt concrets ( ll3,ll7 i 8). 30 baguetilles, falques, un o dos tacs, un bong, alguna plaqueta, algun gantxo ( no l'he posat mai tot i que per baixos és útil al ll6)...algun plom opcional. Sé que alguna repetició posterior va col.locar algun spit ( també sé qui, bow!), però no va deixar el cargol i la xapa. Si el voleu aprofitar dueu un parell de xapes i cargols del 8...
EL PELUT i el DANI van arreglar reunions ( parabolts solids) i algun tram més trencat ( burils i spits nous). Ara és igual de dura però un xic més segura. BONA FEINA BOWS...
BREU FLAIX( abstenir-se onsighters pedaleros):
LL1: Ae sòlid i ràpid que es va depauperant sens eser alarmant, sostret d'A1+(bong), algun clau i pitonissa arcaics amb sortides factibles de V+ o Vº( no obligades però permeten apurar el temps). entrada a R vertical, ab tascó i falcat clars). 7c resistent en lliure amb pas al sotret i entrant a R
LL2: Uns quants rivets ( A1e o 6b), dun a un tram facil (A0 o Vº). es clava solid sota la bauma i es fa un cop de gas en 5 rivets adrenalítics ( A2+e). Algu pas de clau i buril vell menen a la R2. En lliure queda 7c, vam col.locar una megadaisychain a la R i un buril ( 8 mts) per escalar el tram per la esquerra de la línia..més calcaric però patinós...llarg lleig
LL3+4: Sortida de Ae de rivets rampada ( 6a+)...flanqueig a una lalstreta on es col.loca un friend mig, i d'allà a plaça Catalunya empalmem la resta del llarg i el ll4, màxim Vº/V+...cal algun tascó, alguna V, i algun friend i algun cordino ( molts burils algn no xapable sense el cordino)..i una xapa recuperable per la sortida de la r4...total 50 mts
LL5: Un puto curro...A2 de pila, falcats, flors, algun tascó..molt bonic. en lliure suputamadrequeés6a!! Encadenat amb els claus posats va quedar de 6b+..posant-lo no ho sé...guapo i interessant...
LL6: 40 mts nonstop de buril...hi ha un dolç doblegat enmig i es pot posar quelcom..i gantxejar...traqnuis que aguanta...calen els cordinos i escanyar bé el tema...ara esta més segur amb alguna peça nova que s'ha col.locat...graduable de A3+e almenys...imagineu una bona rsitra de 40 mts de ploms solids i ben posats...pues eso...amb la feinada dels cordinos...és el crux mental de la via. En lliure l'inici esta trencat, al mig la roca és buida i a dalt sembla la MACHIN...el vam deixar marcat però mai vaig picotejar seccions complertes...
LL7: Inici en 4 rivets del pal, forat per falqueta petita i dolç a caldo...secció de Ae/vº fins sota la baumeta on una flor de V a la zona plana ens permet col.locar un tac en un inmens forat que palpem i on entra un U llargaAMEGACALDO..ens aixequem i coloquem encara una bona p curta falcada...fins a la R és A1+ de peces grans ( friends i potsr el bong)...sempre l'he fet en lliure, un 6a al.lucinant de bon canto amb tot lAeri sotael cul...breu però un tripi...El llarg es va apurar de segon i sense el falcat de la sortida dels rivets incials...7a+?
LL8: inici clavant o amb micros. A1 o A1+ facil i ra`pid fins pillar rivetsi burils saltejant lliure de IV+ i Vº fins la r...cal algun cordino i ojo als rivets. E lliure la fissura perfecat inicial surt de 6b+, la resta Vº i entrant a R un tram de Vº finillu i un xic trencat.
LL9: LLarg preciós. No l'he fet mai en artifo ( A1 V+??). Es surt rodejant per l'esquerra, col.locant un falcat i pas de V+ per pillar una fissura equipada de V+ i Vº amb burils sans...al final, quan es posa dreta, s'estreny i hi ha uns burils grans vells ( llaçar)..és un pas de 6a que ns permet pillar un llastrot espectacular...hi ha una pitonissa i el crux és clavar el darrer falcat ( universal) de la via...és un pas únic de 6a o A0 i sortim en IV a la R final de paret.
LL10: Inici facil (IIIº), equipat, que es redreça fins a un bolo marró ( micro col.loocable a sota a la dreta) en un pas una mica burrillo ( Vº/V+)...aleshores podem sortir en Vº per la original, tapiada i una mica confosa cap a la casa ( lines de sortida en la paret de obra i roca)...o seguir recte i amunt per un Ae solid que ens porta directe en 20 mts més al cim...en lliure es va redreçant i el crux és la baumeta de pillar la R..un lance a 320 mts i amb el pati a sota..7a+ de un pas...sense ell 6c/i 2Ae's. La R és al caire de l'Aire...us podeu reassegurar darerre..més endins del cim ( ojo si remunteu petates i tal en abocar-vos desassegurats...)
divendres, de gener 05, 2007
Galeria ANTONIO GARCIA PICAZO a la nord del POLLEGÓ INFERIOR del PEDRAFORCA
El Maluta ha marxat uns mesos al Yanki..i del fons del seu PC han aparegut les fotos d'aquells gèlids dies al Pedra en que vam estar intentant la via d'en Picazo a la nord del Calderer.
El primer dia enmig d'una tempesta de neu, vent fred glacial vam poder escalar només el LL1. Vam pujar un parell de cops més en hivern, fins que vam decidir que un llarg per dia era massa lent, i vam acabar-la a la primavera. Aquí va el reportatge complert primare dia d'aquella tossudesa absurda...
El sol surt darrere els cim...Suant a -10º carregats de ferro y nylon . L'accés fins a peu de via implica carregar el "petate" enmig del bosc amb neu fins als mindonguis...les tres vegades que hi vam anar vam obrir traça...els "curtits alpinistes" del refu aprofitaven que sortíem per anar uns deu minuts al darrere i "casualment" feien els mateixos reposos que nosaltres....
Maluta "xerpa", i darrera la paret glaçada, 210mts de verticalitat neta...
Joer, i a sobre comença a nevar... la canaleta no para d'escopir pols que taparà
continuament la repisa de l'assegurador i reverbera fins a la R1 emblanquinant
cada microressalt
Grrr. Puta raska!. Vista del ambient i la
verticalitat al primer llarg
Inici de la via, el vent aixeca la corda i
ni tant sols em puc treure les manoples per manejar els claus
Aguantarà? Quina tonteria de pregunta...
Una trevaaaa! Para de nevar i tot i que estem a -15º i fot un vent de la òstia,
almenys el pobre Maluta no es quedarà enterrat a peu de via, dins la funda cada 10 minuts.
Em puc treure les manoples de tant en tant i avancem més ràpid!
La paret és llisa i vertical, encara que falta poc per la R1 el panorama superior
impressiona, .
La via acaba just sobre el pilar de la esquerra,
recorrent els darrers metres per una llastra
expansionada en la que al posar els friends veus
l'altra banda
A la dreta hi solca la Feliç Aniversari,
i al diedre la classica Estorach
Ja falta poc fins la Reunió!!! Aviat el Maluta m'indica l'hora i la seva
temperatura corporal, i veiem que la cosa no és tant senzilla com semblava...
A cada pas les mans se'm gelen, el dolor és brutal...com s'ho fan els
russos a l'Himalaya obrint A4 a 7000mts?
Fixada la R1 toca baixar, descansar una miqueta i remuntar per l'altre
extrem de la corda a desmuntar el llarg...
D'això Maluta..mira, es que se m'ha fet un tall a llavi,i em fan mal les mans , i tall i tal...QUÈ ET SEMBLA SI DESMUNTES TU EL LLARG??
Ostres si ho va fer!!!...estar a peu de via, inmòbil i assegurant era una agonia agoniosa de veritat...
El primer dia enmig d'una tempesta de neu, vent fred glacial vam poder escalar només el LL1. Vam pujar un parell de cops més en hivern, fins que vam decidir que un llarg per dia era massa lent, i vam acabar-la a la primavera. Aquí va el reportatge complert primare dia d'aquella tossudesa absurda...
Aquí teniu l'enllaç a l'ascenció i la RESSENYA de la viahttp://celiavern.blogspot.com/2006/07/cel-pedalartifo-fanatic-ag-picazo-al.html
El sol surt darrere els cim...Suant a -10º carregats de ferro y nylon . L'accés fins a peu de via implica carregar el "petate" enmig del bosc amb neu fins als mindonguis...les tres vegades que hi vam anar vam obrir traça...els "curtits alpinistes" del refu aprofitaven que sortíem per anar uns deu minuts al darrere i "casualment" feien els mateixos reposos que nosaltres....
Maluta "xerpa", i darrera la paret glaçada, 210mts de verticalitat neta...
Joer, i a sobre comença a nevar... la canaleta no para d'escopir pols que taparà
continuament la repisa de l'assegurador i reverbera fins a la R1 emblanquinant
cada microressalt
Grrr. Puta raska!. Vista del ambient i la
verticalitat al primer llarg
Inici de la via, el vent aixeca la corda i
ni tant sols em puc treure les manoples per manejar els claus
Aguantarà? Quina tonteria de pregunta...
Una trevaaaa! Para de nevar i tot i que estem a -15º i fot un vent de la òstia,
almenys el pobre Maluta no es quedarà enterrat a peu de via, dins la funda cada 10 minuts.
Em puc treure les manoples de tant en tant i avancem més ràpid!
La paret és llisa i vertical, encara que falta poc per la R1 el panorama superior
impressiona, .
La via acaba just sobre el pilar de la esquerra,
recorrent els darrers metres per una llastra
expansionada en la que al posar els friends veus
l'altra banda
A la dreta hi solca la Feliç Aniversari,
i al diedre la classica Estorach
Ja falta poc fins la Reunió!!! Aviat el Maluta m'indica l'hora i la seva
temperatura corporal, i veiem que la cosa no és tant senzilla com semblava...
A cada pas les mans se'm gelen, el dolor és brutal...com s'ho fan els
russos a l'Himalaya obrint A4 a 7000mts?
Fixada la R1 toca baixar, descansar una miqueta i remuntar per l'altre
extrem de la corda a desmuntar el llarg...
D'això Maluta..mira, es que se m'ha fet un tall a llavi,i em fan mal les mans , i tall i tal...QUÈ ET SEMBLA SI DESMUNTES TU EL LLARG??
Ostres si ho va fer!!!...estar a peu de via, inmòbil i assegurant era una agonia agoniosa de veritat...
diumenge, de juliol 30, 2006
CEL a PEDAL....ARTIFO FANATIC!!! ( AG Picazo al Pedra...)
Foto: En el Primer llarg de la via..una tènue fissura, bona i segura, preludi de metres de adrenalina controlada, feina i sublimació...(foto: Guillem Malet AKA MALUTA)
BUf...feia almenys sis anys que no em penjava de cap via...
A finals dels 90 estava molt fanàtic pel pedal...vies com "el MIrall", la "cinc de NOu", la "Vol ras", la "amics del sol"..la "Anglada" a l'Aeri, la "viatge sentimental", la LAdy FAntasia", i altres..m'havien menjat molt l'olla...va ser una mena de "catarsi" de la por...una mena de "desquite" per la angunia que m'impedia practicar el free a molta alçada, i que em va permetre superar alguns fantasmes i afrontar nous reptes en l'escalada lliure de paret...
Després una etapa friki total va fer que tot això es quedés en res...
Aquest hivern volia tornar al tema...heheheh! I vam escollir una ruta "aparentment" fàcil sobre la ressenya. A més, el segell de l'autor ( el Picazo), i la pinta que feia, així com la proximitat ( la cara Nord del Pollegó inf del Pedraforca), feien que fos ideal per tornar a "practicar" en condicions durilles.
Havia fet la PICAZO a la Nord del Calderer el 1998, també en hivern, i la que volia fer aquest any semblava més curta i assequible..així que després de reunir de nou el material i "liar" al superMALUTA ( el Guillem), vam encaminar-nos cap a l'Estasen.
Aviat vam flipar amb la rasca i el VENT que no ens va abandonar. Després de l'infern de pujar la teretar amb neu fins al genoll, la tempesta de neu ens va esbatussat de valent. El GUILLEM assegurava en un forat, dins la funda vivac i glaçat mentre jo, sense poder treure'm les manoples, només vaig poder fixar el primer llarg ( un A2 facil...).
L'artifo és una qüestió de paciència...i vam tornar avall, esperant millor temps...
I el millor temps no va tornar...després de dos intents més les cordes tant sols penjaven a la tercera reunió ( un llarg per intent!!!). Estavem flipant...A2 amb cinc passos de gantxo seguits sense possibiliatt de clavar...falques a dojo, mur compacte, llastretes, algun plom...dues caigudes del GUILLEM en una sortida de reunió...un llarg estelar ( el tercer...per un costat era un AVERN, per l'altre el CEL del repte i l'assoliment...jo disfrutava ( perdona'm Guillem) benmig d'aquesta èpica absurda de l'alpinisme..quin flipe... adarrera hora, trucades per telefon mòbil des dela reunió...fixar o desmuntar??? VAig decidir fixar i ja veuriem...i si calia l'acabaria sol...
El GUILLEM em va acabar deixant per sonat i per dedicar-se a coses més "normals"..però de seguida ( i recomanat pel GUILLEM), em vaig liar amb el XAVI LLANOS...bon rotllet, quedava tant sols la sortida al cim ( dues tirades també d'A2"), uns 80 mts...
Amb les noies, amb alegria i amb la caloreta d'Abril ( o era maig???), vam pujar amunt..molta gent fent la "normal", allò semblava les rambles.
LA quarta tirada...molta molta feina, molta estona, i després de la tensió...cap lloc on muntar una reunió bona...
Les noies van començar a tenir fred, i quedant-nos la darerra tirada, van decidir baixar..igual que el sol...Damunt una llastra desplomada, i l'incertesa. L'antrada marcava V+ ( HAHAHAH!), quina broma del PICAZO...clavant pitons cutres, en una placa vertical, aqui em pillo allà m'agafo...fins la llastra....20 mts desplomats, fissura gran i impossible pitonar massa..tota a friends i després d'un petit ensurt...sortida de curro i pitons curts fins la reunió...que tampoc existeix...munto un reunió de "manual". El XAvi jumeja, desmunta el llarg, remuntem el petatillo i el sol se'ns tira al damunt..just quan em poso les wambes la reunió fa "plaf"!!!! ie s desmunta pel clau més bos, seguit de una latres de la dreta...resultat, acabem penjant del reenvio a un clau de via que havia posat "per si de cas"...
Es fa fosc...sóm a cinc metres de la sortida al cim...tirem avall corrents i espantats, trobant les reunions de la FELIÇ ANIVERSARI (UN PARABOOOOOOOLT!), i l'Estorach ( es veu brutal...de nit...). Arribem al refu que les noies ja volien trucar als bombers...a més de haver preparat un wok de pasta i verdures ( osti Vane que bona estav la pasta i quina gana tenia...).
L'endemà anem cap a Berga...per casualitat i de rebot donat que el canell del xavi fa pena de inflat que el té ( això de assegurar i desmuntar llargs no és cap broma). El roc de l'Alou és una maravella, vies de 4rt a 8b...per fi trobem un sector "per a tots els públics"! Aquí recupero les ganes de magnesi i goma cuita i aquí em retrobo de nou amb la 8a dimensió!!!!
Moltes gracies als amics, a l'amistat, als del refu i a la Ceci per la paciència.
MAterial: Molts claus, "us curtes", V normals, alguns universals i lost arrows, moltes falques IMPRESCINDIBLE un joc complert de gantxos variats, i un joc complert de friends ( des de Micros repetits a friends migs i grans repetits...), alguns ploms ( almenys tres o quatre), un bong, i la metralla típica per una via on NO HI HA RES DE RES, excepte algun burí i clau ocasional. Les reunions s'han de muntar sobre la marxa, ojo als factors 2. Tot iq ue no és "extrema" en el sentit de grau ( pot ser A3 complicat sobradament), a nivell tècnic és molt exigent. Roca , ambient i recorregut la fan una de les millors vies que he escalat mai ( no n'he escalat tantes però és igual....brutal totalllll !)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)