Amb en Xavi J, com sempre, acabem endagant alguna sortida "a darrera hora", quadrant agendes impossibles i horaris estrafolaris, rutes divergents i condicions terminals a muntanya...vaja, l'antítesi de la "PACIENCIA de l'ALPINISTA"...i no sé com al final gairebé sempre triomfem...
Són les 17:00 del divendres...surto corrents de la feina ( plegava a les 15:00, però ja se sap...sempre l'"última hora")...a les 18:00 tenim una reunió i hi arribo pels pèls, a les 19:45 acabo un plat de pasta que no sé ni què hi he posat.
A les 20:07 sóc al DON CANDIDO de Terrassa, canviem els trastos al cotxe del Xavi i FUGIM de la ciutat...a les 21:45 estem sopant al AUTOGRILL de la autovia...a les 23:30 ja sóc dins del sac a ISIL...buà...puc dormir! Sona el despartador a les 04:45...l'ignoro i espero a que soni el del Xavi... ales 06:00 sortim per Bonaigua cap a l'Aran..travessem el túnel i a les 07:20 estem al pàrquing de Cavallers després de saludar per la carretera solitària a tots els isards ressacosos del piri...
NO hi ha ningú, un dia radiant i el risc 4 deu ser a partir de la presa...bé, la del Víctor esta coberta ( fins colgant mitja PASTELERIA) per un allau descomunal...de fet no existeix...i a la esquerra de l'African la RULETA RUSSA ha caigut...quina angúnia...ens quedem a Roques Negres, més val ser prudents..i de pas aprofitar per fer el darrer pegue a les cascades d'allà que els queda poc temps...hores?
Començo fanàtic per RASKA d'ALASKA ( 3/30 mts)...buf, la part de dalt costa de protegir, és fàcil i ramposa però en algun tram acabo traspassant la cascada i assegurant amb un pont inmens de gel...clooonggg ! Això sona guai eh bou? Somric per dins...som uns pringats...amb el solet que deu estar fent a StBenet i nosltres aqui rascant misèria...Dubtem, el sol comença a estar alt i no sabem què fer...
Debatim, Valorem, Negociem i anem cap a YUKON al ROM ( 5/75 mts)....Fa anys que la vull fer i mai hi és quan jo hi sóc...i a l'inrevés...no arriba al terra i pujem per dalt, ens despenjarem... Baixo rapel.lant i col.loco alguns cargols per intentar anar per sota...però el gel a baix és una trista capa d'uns centímetres i la part més potent esta descarnada...La línia contínua va per uns tubs gairebé desplomats i sònics a la dreta...poc protegibles...¿Què fem?...buf...li crido al Xavi que col.loqui la corda per fer un inmens toprope de 60 mts i ja veurem...rapel.la... En Xavi dubta, ell en sap més i jo estic més sonat ( o fanàtic)...pero com que està protegit pel desplom el convenço que m'asseguri...li vull fer un pegue en tosrop a veure què tal i si de cas després premosquetonejat algun cargol a dalt li foto de primer.
Començo a pujar...AGUANTA!!! Vaig sel.leccionant cada picada, m'enfilo a poc a poc pel verglàs vertical i just en un moment delicat veig que la comba creix cada cop més...MERDAAAA! En Xavi s'ha oblidat de passar UNA SOLAcorda per les cintes i a dalt el nus deu haver bloquejat el sistema...estem atrapats a la R1, 60 mts verticals per damunt i 20 ( desgrimpables) per sota..no podem recuperar les dues cordes i jo atrapat enmig de la placa de verglàs....waaaaaah! Que tontos!!!...
Amb molt de compte en Xavi em llença el shunt...m'anclo a les cordes...i tiro amunt ..a poc a poc i autoassegurant-me...passo les "flautes" desplomades i la cosa ja va més de pila delicada al mig i de pila-conti fins al cim...a cada parell de cops m'he de deixar anar d'una mà per autoassegurar-me, les cordes estan gelades i no corren pel shunt...vaig molt tens però gràcies a les hores de plafó ( qui ho diria!!!) baixo els braços i la sang em torna a circular...perdo la noció del temps...una hora?45 minuts? Poc a poc avanço pel gel vertical, em deixo anar d'un braç, em pujo la corda pel shunt, pico un parell de cops més, obro les cames...
EL GEL NO SÉ SI M'AGRADA MASSA, però a pesar del dolor als dits, a pesar de la por i la incertesa, al final acabes entenent més o menys com interpretar cada cruixit, com valorar cada cop, cada vibració de la estructura i aleshores la angoixa esdevé una mica més plaent...vanitat? M'és igual...estic gaudint i és l'important...acabo puntejant en estalactites que creia que ni aguantaríen el meu pes i en un viatge al.lucinant em planto a la reunió...la corda esta bloquejada al nus i glaçada...en un segons de tensió desfaig el tema i asrribo finalment a l'arbre del cim...bufff...Rapel.lo, trec els cargols i li deixo el tosrop al Xavi que, aquest cop ja més tranquil, escala, primer dubtós, i després gaudint, l'infinita formació agonitzant...
Com que cada cop goteja més i gairebé no queda res que punxar a baix li crido, que quan arribi a dalt rapel.li, que fotem el camp...quan arriba a dalt no ens sentim...veig que la corda es tensa...no sé si vol que pugi o vol muntar millor el ràppel...veig que fa la senyal que pugi i corrents m'enfilo com puc, la corda es tensa..ok vaig de nou amunt...i de repent la corda cau avall mentre estic enmigs dels tubs...NOOOOOOOOOOOO ! XAVIIIIIII! PILLAAAAAA!...buah, és per flipar ! La corda es tensa.... avanço un metre i de repent baixa de nou una comba inhumana fins la repisa deu metres més avall....jodeeeeerrrr!!!! Estic pìllat o vaig a pèl?!!!! Casumdena XAVIIIIIIIII !!! La dutxa que em cau al damunt m'estressa...començo a intentar baixar amb molt de compte però m'agafa el pànic, és pràcticament impossible, a baix ja no queda gel punxable...i de repent la corda es tensa novament...pujo i quan veig que la corda em va seguint penso alleujat que ja ens hem entès...buffff...arribo a dalt amb el coet al cul...boooow, no m'ho facis mésssss!!! Riem.
Decidim que en Xavi baixa a peu i jo rapel.lo de nou ( tenim les motxilles a la repisa...)...baixo a tota pastilla pel desplom i miro de no "destensar-me" a la repisa mentre recullo les motxilles, no sigui que el Xavi tragués la coda de la instal.lació...crec que amb 60 mts arribo gairebé al terra...bé, me'n falten sis o set...desgrimparé, no és molt vertical... De repent veig que la corda ( a la que ja no estic connectat) puja una mica...MERDAAA!!! EN Xavi, com hem quedat...esta a punt de llençar-me al damunt dues cordes de 60 mts ( i el que vingui al darrera) i jo a pèl enmig de la canaleta d'entrada...NOOOOOOO!!!!! Per sort només cauen les cordes, i per separat....m'aferro als piolos i em resingno...un corda...dues cordes...intento desfer-me com puc de la xarxa que m'atrapa i desgrimpo fins al terra...JODER...fa 18 anys que ens coneixem i SEMPRE ens hem entès a la primera, en roca o en muntanya...anem a pinyón...i avui crec que ens hem relaxat...o potser sí que ens fem vells? La puta, quines pujades d'adrenalina!!!...Al final ric i l'espero mandrejant als blocs del prat...gaudim del sol...Anem al Viuet a fer roca o tornem a casa?
S'imposa la cordura...17:00 som al cotxe camí de Pont sota un sol de puta mare....20:30 sóc a casa...un quilometrada i dues cascades...buf...no sé si surt a compte però la "Yukón" tampoc al tinc al costat de casa, no sempre es pot escalar i aquesta temporada me l'he controlat...a veure si la propera arriba a baix i la puc fer posant cargols per sota...
Lína contínua ( des de la R1, per la DRETA) de glaç "escalable" fins al cim a YUKON AL ROM, 60 mts bastant verticals que a les xorerres de la part inferior fins i tot tirava enrrera...
RASKA d'ALASKA, 3/30 mts, interessant per escalfar i en condicions prou bones...
Zona inicial desplomada al LL2 de YUKON al ROM...
Buah, em falta temps per fer de tot...igual aquest estiu em dedico a assajar la MUTANT per l'hivern que vé...heheheh...
