SANCHEZ MARTINEZ a DIABLES, el secret...

Ahir vaig TORNAR a fer via llarga....bé, a Diables i amb bolts ( no tants com per considerar-la una via esportiva en tota regla, sinó una clàssica renovada).

Des de l'Abril de fa un any, quan se'm va arrencar una reunió a la 5a tirada de la Picazo al Pedra ( vam quedar penjats de un clau de via el LLanos, la motxilla i jo), havia considerat que el Karma m'indicava que m'havia de concentrar més en el grau i menys en l'alçada, i junt amb l'embaràs i arribada de l'Arnau, he estat sortint sempre a fer esportiva...
Però els mites de Montserrat criden encara més fort que la por, així que ahir vam anar a fer una ullada a la SANCHEZ MARTINEZ, a veure QUIN era el secret de aquella via que tothom comenta que és un XIQUIPARK després de que l'hagin reequipat.





EL REEQUIPAMENT: El resultat és que TAMPOC N'HI HA PER TANT, la via segueix sent una bona via...si vas en ARTIFO evidentment no és el mateix tirar de una burí petat que de un bolt del 10, però simplement era una via de Ae, sense més pretensions, i el lliure clàssic segueix sent igual...i si vas en lliure, donat que no s'han substituït totes les peces als llargs de 6c+, tampoc es pot dir que vagis xapant com a Calders, encara que està molt bé per apurar...si no te la planteges en lliure, la via es fa en Vº/V+ i A1e sense cap problema.





CALEN TRASTOS? Que si no calen, que si sí que en calen...buf...la realitat es que vam carregar els friends i els tascons, i els vam posar sobretot abans de arribar a sobre el "puro" i a l'inici del llarg de 7a.
Ll1: Placa equipada de 6a.
LL2 i LL3: Empalmables, Xemeneia de IV/IV+, calen TASCONS i no agobiar-se amb l'estretor..si vas amb compte es passa bé i sense cap problema...és més "espeleo" que escalada...
LL4 i LL5: Fins al cim del Puro. UN cop fora la xemeneia arribes a un replà i hi ha una preciosa fissura amb molt de canto i uns tacs vells...un Friend del 1,5 ajuda a sentir-se més segur tot i que el canto és sublim.
LL6: Hi ha algun bolt a la fissura abans de la placa, però per arribar al 7a un curt pas fissura i després de xemeneia és recomanable protegir-lo amb un o dos friends mitjos.
LL7: Completament equipat. Abans del "crux" hi ha una fissura de dits, per xapar la "v" forcxes un pas de 6a o si vols passar en Ao calkdria un tascó o frined mig-petit, la resta està cosit amb bolts i algun clau
LL8:Absolutament cosit, amb bolts claus, burins i algun invent. Si vols passar en Ae totalment cal una plaqueta encara que es tracta de un pas de V/Ao.
LL9: Equipat amb bolts totalment, i un pont de roca a l'inici ( un friend seria més segur). Si duus estreps evites algun V+ obligat
LL10: Equipat completament amb bolts.
LL1. Fins al cim....amb una bagueta en savina es protegeix tènuement el tram de III+..i a córrer.





¿I el LLIURE?? Buffff!. No es tracta de una via equipada per ser escalada en lliure. No em refereixo a la protecció, sinó que estem parlant de una via eminentment artificial que s'allibera.


Esquema rapid dels moviments claus del llarg de 7a, possible de escalar en rotpunkt a pesar que la linia de bolts va per la esquerra. Roca blanca que impedeix visualitzar bé els passos...

A Montserrat algunes vies alliberades són millor en lliure que en artificial , per la bellesa dels passos, per la roca ( exemples els tenim en la BABY de la Bessona, en la Anna Beth de la Talaia, en la GAM del Bisbe, o la CADE a la mateixa paret...semblen vies fetes per pujar en lliure)..però NO ÉS EL CAS DE LA SANCHEZ.

Content, el toprope no és ROTPUNKT, però la tirada es pot encadenar en lliure i amb la protecció existent. Foto Javi Duro

CURIOSAMENT, i en contra de tota la informació que m'havien comentat, el llarg més factible és el de 7a. Diverses persones m'havien comentat que era IMPOSSIBLE...i la veritat es que el vaig tocar en Toprope, i després de un intent falit em va sortir net...i era interessant! IGUALMENT la linia de bolts, tot i que queden a la esquerra de la línia en lliure, permeten assegurar-se correctament ( potser cal alguna cinta llarga). PENJO el "SECRET" dels passos en lliure.
TAMBË CURIOSAMENT els llargs de 6c i 6c+, em van semblar MËS TXUNGOS que el propi 7a.
Inici del primer larg de 6c+, a dalt a la esquerra es veu el "crux" del llarg, el bloc fissurat que has de passar per sota...
Foto Javi Duro

El primer té un pas al mig en que els peus no m'arribaven a les preses en un moviment ( clau amb baga) en que has de passar per sota un bloc mentre t'agafes a regletes damunt del mateix. Excepte AQUEST moviment ( 1 mt), la resta es resol. No vaig encadenar. EL SEGON 6c+ és una travessa ULTRADELICADA per sota d'un sostre, en horitzontal i a base de preses ÍNFIMES de dits i romes i cutres de peu...l'ambient i la línia és excepcional, l'escalada bastant estressant ( pots patinar). Vaig fer un repòs, potser mirant-ho ho podria encadenar...no em va agradar massa.
Els dos llargs de sobre els vaig empalmar..no sé sie ra que em faig gran però aquets 6a's de paret , inclús amb bolts, em semblen a anys llum dels 6a's de les vies esportives de Montserrat ( Can Jorba, Vermell i inclús alguns a St Benet)...tantmateix són bonics. A la segona xapa del darrer llarg de la paret ( 5+ o 6a), has de "apretar" bastant per superar un ressalt..la resta ok.

Gaudint de la bona roca i equipament dels llargs superiors...

Fotos: Javi Duro
Tot i que reconec que no era el meu millor moment de coco i potser em va semblar més del que era, no es tracta de una via interessant per "treballar" de cara a alliberar-la, a no ser que et surti a vista. Tantmateix el llarg de 7a és "curiós" i el de 6c+ sota el sostre un tripi a nivell de ambient i traçat ... llastima de roca una mica escopidora...

CONCLUSIÓ: Bona via, per a tots els públics ( classica, o en versió més free, encara que exigent).

ALUCINO amb la història de l'Oriol Batallé, posar-se a apurar aquesat via ( quan encara no estava alliberada), en SOLO, és un suicidi en tota regla, donat que es tracta de una escalada complexa tècnica i una mica aleatòria.

En Javi Duro, content per haver fet els deures que s'havia posat. Foto TR