Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noticies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noticies. Mostrar tots els missatges

divendres, de desembre 10, 2010

Anàlisi d'un accident

Aquest cap de setmana es va produir un accident a Gelida. Podia haver estat fatal però en Marc se'n va sortir prou bé a pesar de la lesió al turmell que el tindrà aparcat una temporada.

Crec necessari aclarir les causes d'aquest succés per tal de donar un toc d'advertència, tant a equipadors com a usuaris, sobre la perillositat de certes instal.lacions en les que confiem cegament però que poden provocar accidents mortals.

Catalunya gaudeix de un clima i una quantitat de roca que fan que, cada cop més, no hi hagi pedra, bloc, agulla o paret sense vies, esportives o no, on escalar tot l'any.

L'aparició de l'ESPORTIVA ja fa anys que es va produir, i l'eclosió dels equipaments ha fet que, per manca de homogeneïtat en els criteris, pressupost, control i també, que ja fa temps que existeixen, ens trobem amb una diversitat i envelliment de equipaments que implica un risc a evitar...

El cas que analitzem ha estat inverstigat pels GRAE, qui ens han facilitat aquesta fotos per tal de difondre-les.
L'escalador va pujar correctament per la via, sense cap incident, amb el material adequat, amb coneixement suficients i nivell fisic i tècnic tant per ascendir com per baixar-la.

La instal.lació de descens constava d'un PARABOLT superior, sense xapa o anella, amb la femella escanyant una cadena ( no homologada). De l'extrem de la cadena hi penjava un MAILLON que passava alhora per una XAPA. Es desconeix si el maillon va ser colocat en aquesta posició per l'equipador o posteriorment. Igualment es desconeix si el MAILLON és original o abandonat per algú en trobar-se que havien robat el MAILLON o el MOSQUETÓ ORIGINAL. Tantmateix sembla que el fet que la cadena estava "tensada" en excés ( el MAILLON penjava enloc de estar suportat per la XAPA inferior), fa pensar que l'equipament original era el que es veu a la foto. IMAGINEU-VOS EL MAILLON TANCAT.
Un cop a la "cadena" l'escalador ja va advertir que la instal.lació no era del tot correcta, i que el MAILLON no s'obria. Podent passar la corda per la part intermitja del MAILLON, va decidir baixar d'aquesta manera.
La corda passava doncs, pel MAILLON però recolzant-se entre la XAPA i la tanca del MAILLON i no per la part inferior del mateix, com seria el més aconsellable. S'adverteix ( no en la foto) un desgast en la tanca del MAILLON i en el caire de la XAPA, que fa pensar que no era potser el primer cop que algú baixava així.
Recolzada sobre la XAPA la corda va pressionar sobre la tanca i amb el moviment va arribar a descargolar-la. El Maillon, OBERT i ENVELLIT, va cedir, i la XAPA va evitar que la corda baixés i restés enganxada en la part inferior del MAILLON sinó que va saltar enfora.
L'escalador havia recuperat ja algunes cintes i per tant hi havia una longitud lliure de corda suficient perquè la resta de cintes no evitessin la caiguda fins el terra.
FACTORS FAVORABLES però poc previsibles ( alçada de la caiguda, complexió del Marc, recció i capacitat per estabilitzar-se a l'aire-ha fet psicobloc-, reacció minima pero sortosament suficient de l'assegurador, base de la via...) van fer que per centímetres la corda començés a absorbir la caiguda i es donés una mínima desaccel.leració abans de l'aterratge. En Marc va picar amb la cama dreta i no amb el cos, l'esquena o el cap, evitant lessions vertebrals o cranials. La seva complexió i musculatura va permetre evitar lesions internes...
Quelcom tant simple és facil d'explicar a posteriori i de vegades dificil de preveure IN SITU...la majoria d'accidents són la materialització d'un PERILL degut a riscs diversos que conjugats desemboquen en un desenllaç. La millor gestió del perill és gestionar els riscs que poden comportar aquest desenllaç.
Pregunteu-vos si és millor abandonar un mosquetó, o dos si cal, que no pas intentar confabular totes les circumstàncies que han salvat al nostre company. Ell no estava advertit, però gracies a aquest accident igual es poden salvar moltes vides. ANEM TOTS en COMPTE !!!
Del Blog amb les ressenyes de GELIDA ( me les han passat, el citaria) afegeixo el detall amb la VIA num 7, que és on va haver-hi l'accident.
BONES ESCALADES i ÀNIMS al MARC !!!
*Agraeixo les explicacions de testimonis i en PGB, i al NIFO i GRAE per passar-nos la foto. i SOBRETOT al MARC per permetre'm publicar el post que, només que salvi alguna vida ja estarà recompensat.

dijous, de maig 21, 2009

LILITA WILDSTYLE

Aquest és el nom de una de les vies més guapes que he equipat i encadenat mai...48 metres absolutament verticals de granet vermell negre i daurat, inexpugnable, i en el que una successió de regletes invisibles van anar apareixent fins constituïr un camí resseguible de 8a que enllaça DE MATARÓ NEN ( 7b) i BÁJAME UNA ESTRELLA ( 7c+ o 8a segons els pocs repetidors)...enmig de un paratge al.lucinant, sobre un llac amb platges, a 2.400 mts a la zona del VERMELL ( VENTOSA-TRAVESSANI)
Crux de LILITA WILDSTYLE 8a a 2.300 mts ( Ventosa.). Foto Manu Velazquez
Lila fent la 1a asc. de la seva via pedricera "Tallaüngles" V+ al Vermell. Ventosa.Foto Manu Velazquez
Aquell estiu la "LILA" va encadenar 7a+ ( GISELA), una placa de 7b ( LA TUMBONA...encara que li vaig decotar, la va fer "a vista"), ULTRAKUMBA ( 7a), ELVISLAPELVIS ( 7a) i altres vies en granet i calcari entre 7a i 7b...de sobte un dia estava marejada, i al cap de 9 mesos treia el cap l'Arnau...
Lila fent ELVISLAPELVIS ( 7a) a vista...L'EDEN-VENTOSA.

La impressionant Gisela ( 7a+). Darrera via encadenada per la Lila. Tècnicament l'Arnau ja cuejava al seu interior!

Volcada en la maternitat en dos anys ha escalat bastant poc ( per no dir gens)...i ara, just dos anys després i amb quatre passades pel plafó ha tornat a encadenar 7a... jo diria que fins i tot escala millor... independentment que la via sigui "vidilla" o no, que sigui el seu estil ( Tècnic i pililla, sense grans desploms, flashamiguíssimo i exacte que ella va matisar a la seva morfologia...), jo deixo dos anys la vertical i crec que no faig el meu 100% mai més..i ella en quatre pegues torna a estar a to!!! Amb el que em va costar a mi arribar a aquest nivell lapuuuuuuuuuta! ( anys de parc Güell i escalar cada finde...).
És de justicia felicitar-la...ah..i MARC, si em llegeixes gràcies de la seva part per la felicitació, encara es va animar més i la setmana que vé tinc una nova sessió de chico-grigri al 7a+ de la esquerra!!! Jodeeeeeer!
M'agafa por de pensar que s'esta poosant les piles al plafó...se m'ha acabat el txollo...sort que l'Arnau ja és més autònom a peu de via!!
Lila a EGO TRIP 280mts,( Arco ITALIA)sortint de un dels llargs de 6b+
Ja pensa en decotar-ho tot....

dimarts, de novembre 14, 2006

El Blog d'en Guillem MALUTA

http://crowledge.blogspot.com/

Un altre blog a l'univers VIRTUAL on els somnis i les experiències van més enllà de la nostra xarxa neuronal...més enllà de les descàrregues d'adrenalina, de les pors, del plaer, de l'imaginació, de la valentia i l'acovardiment, de la força i la debilitat...en Guillem demostra que tots els escaladors som HUMANS, i que a base de ser-ho , d'acceptar-ho i de lluitar amb ( no CONTRA) el nostre sentit de la vida...s'aconsegueixen els objectius que ahir eren utopies...


BENVINGUT MALUTA!

En Guillem, bon colega i un bou obrint traça carregat com una mula ( com aguantes tio????), aguantant a MOLTS graus sota zero i assegurant pacient fins al límit de les seves forces...


Tot flueix en el riu de la vida, hi a mil meandres per descobrir, corrents tortuosos, remolins i aigües calmades..i a l final el mar, el cel, i la vida recomançant de nou

Herman Hesse

Enmig de la Boira, en plena paret de l'aeri, triomfant a la VALENTIN CASANOVAS
La Colla del CADE en el darrer Curset a Vilanova de Meià...després de un dia de formació és habitual anar a "cupular" una estona al desplomaco de LA CÚPULA...

En Guillem, trinxat, a baix a l'esquerra...EL REI DEL MAMBO ja caurà!!!!!!!...de moment la paella i la microRAVE i l'afartada de bollycaos a les quatre del matí no ens les va treure ningú...heheheh!

dimarts, de novembre 07, 2006

EN TIEMPOS REVUELTOS...festival de cine...

VERDADERS "DOCUMENTS HISTÒRICS" de la cinematografia de muntanya...!!!!


La dictadura se presenta acorazada porque ha de vencer. La democracia se presenta desnuda porque ha de convencer.

Antonio Gala (1930) Dramaturgo, poeta y novelista español

Increïble el document grafic que han penjat a CARANORTE desequipant les reunions de la TEMPESTA o la LATIN BROTHERS...evidentment, tanta bravura però sense veure's un sol careto...Donat que informant sobre el desequipament ja haurien fet el fet...
Em recorda a les tècniques de certs grups terroristes que es recreen penjant a INTERNET imatges de com degollen en directe al personal...http://www.caranorte.com/foros/file.php?1,file=179 queda clar LA INFLUÈNCIA dels medis de comunicació en la actitud actual de la societat...

En aquests dies de confusió i conflicte, enmig de batalles, de dimes i diretes, una mica de aire fresc ( amb olor a ranci...perquè no), a veure si recordem d'on venim, on som i a on anem...


CICLE DE PELIS PER A GAUDIR...

http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=3171

Relació de les pel·lícules i els dies que es projectaran:

7 de novembre del 2006 : Five days, one summer (Cinco días, un verano)

28 de novembre del 2006: Victoire sur l'Annapurna (Victòria a l'Annapurna) - 1950

19 de desembre del 2006 : 70 anys de la primera al cavall Bernat - 2005 +
Montañas de ayer. La conquista del puro (Mallos de Riglos) - 2000

30 de gener del 2007: Cerro Torre: Schrei aus Stein (Grito de piedra) - 1991

27 de febrer del 2007: Premier de cordée (El primer de la cordada) - 1943

27 de març del 2007: Touching the void (Tocando el vacío (Siula Grande)) - 2003

24 d'abril del 2007: Das blaue Licht (La llum blava) - 1932

29 de maig del 2007: Primera de la Eiger Norwand - 2002

26 de juny del 2007: Berge in Flamen (Montagne in fiamme) (Muntanyes en flames) - 1931

24 de juliol del 2007: Der weisse Hölle von Piz Palü (L'infern blanc en el Piz Palü) - 1929

Totes les pel·lícules seran presentades per personalitats del mon de l'alpinisme i l'escalada, i tindran lloc a la sala d'actes del Club Excursionista de Gràcia (Passatge Mulet, 4. 08006, Barcelona), a les 21h.
Els passis seran a la Sala d'actes del Club a les 9 del vespre, l'entrada es gratuïta i per tal d'amenitzar la vetllada, qui vulgui podrà comprar un "pack- supervivència", que constarà d'un entrepà , una beguda i una butlleta, a un preu de 3€ i que donarà dret al sorteig de material d'escalada cedit per la botiga d'esports NUS de la plaça del Diamant. Qui no vulgui adquirir el "pack", també podrà fer aportacions voluntàries per l'ajut econòmic del cicle.

Salut, Llibertat i cultura....

dimecres, d’octubre 25, 2006

ACCIDENT MORTAL DE TODD SKINNER AL YOSEMITE

EL passat 23/10 succeïa un lamentable accident al LEANING TOWER a Yosemite.

Todd Skinner es precipitava al buit mentre rapelava una via amb l'intenció de alliberar-la. L'accident sembla un error humà, donat que es va localitzar en la corda el descensor i mosquetó intactes (no duia sistema d' auto-assegurança?? , se li va acabar la corda que no havia anusat al final??).

Skinner era un dels pioners del LONG,HARD and FREE, una tendència que va revitalitzar l'estancada escalada lliure nordamericana.

Després dels anys daurats de Yosemite, entre el 50 i els 70, l'aparició de l'escalada ESPORTIVA i la no acceptació de la mateixa pels gurús de la vall va fer que el nivell en lliure a Nordamèrica es veiés estancat durant una dècada, la qual va ser aprofitada pels europeus per establir graus de dificultat que no arribarien fins als 90 al nou continent.

Si bé vies com Phoenix (Jardine) i Grand Illusion (Yaniro) , suposaven unes de les cotes mundials del 8è que molts europeus van assumir als 80 ( Edlinguer, Gullich...), el refús a l'estil de "treball", anomenat despectivament "Hangdogging", o a la col.locació de expansions, va fer que personalitats com Bachar marquessin el retard de uns ritmes que arreu del mon significaven la "separació" de la escalada lliure i de l'esportiva com a especialitat de la mateixa.

Amb diversos viatges de Kauk, Smith, i Karn per Europa, l'escalada esportiva va arribar a NordAmèrica, i escaladors com SKINNER i PIANA, dos autèntics COWBOYS amb peus de gat, van aprofitar el naixent nivell per aplicar-lo a les grans parets de Yosemite.

No sense controversies Skinner va enfrontar-se seriosament per primer cop, a la gran paret del Capitán amb l'idea de rotpunkt al cap. Si bé intents anteriors d'alliberament de la Nose havien acabat amb el fracàs en punts clau o la "construcció" de preses artificials ( Ray Jardine va deixar l'escalada després d'assumir el seu error i fracàs), la tossudesa de Skinner i Piana va permetre la primera ascenció COMPLETAMENT EN LLIURE de un Big Wall a la paret del Capitan.

Tot i que aquesta ascenció es va fer en ESTIL CORDADA, i usant una reunió intermitja al Headwall ( 8a+) que després Huber evitaria ( 8b), el mèrit d'aquets escaladors va ser impressionant per l'època, i un salt endavant en l'escalada lliure.

Després de l'ascens a la Salathé, Skinner va obrir vies molt dures a Canadà i arreu del món( The Big Canadian Knife 8a+, vies a Madagascar i boulder per tot el món..). Amb l'alliberament del Half Dome (no tant sonat però igual de polèmic degut a alguna tècnica usada, a algun scalextric i a algun "company" de cordada que pretenia cobrar per l'assegurament i les fotos de paret).
, Skinner va demostrar que era capaç també d'ascendir, alliberant, tota la via de primer

Igual que l'excelent escalador i persona FRANCISCO FERNANDEZ ( primera ascenció en lliure del Pilar del Cantàbrico 8a+ i mort en saltar-li un tascó en un ràppel al que va prohibir assegurar-se al seu company...), Skinner en el seu moment no va ser comprès per un col.lectiu que si bé en el seu moment el va criticar, ha reconegut ja que gracies a aquestes ments obertes i imaginatives, l'escalada segueix avançant i plantejant NOUS REPTES.

http://www.desnivel.com/object.php?o=15201

http://www.rockandice.com/pages.php?action=shownewsdetail&newsId=101&pno=0

S'ha creat una fundació per tal que la seva vidua i tres fills puguin tirar endavant, Curiosament John Bachar afronta també unes despeses mèdiques gairebé INASSUMIBLES degut a un accident d'auto en que gairebé es va matar ( fractura de vèrtebres)...USA..terra de llibertat...

Sigueu prudents en cada rutina de les accions de seguretat basica...!

dimarts, d’octubre 17, 2006

PROU al Genocidi al Tibet i l' Alpinisme PASSIU


Soldats Xinesos amb un grups de nanos i monjes capturats, segons ells els trets es van produïr en legítima defensa...







Ja fa dies que a Desnivel.com publicaven la notícia de assassinats de pelegrins Tibetans que fugen cap al Nepal, caçats com conills per soldats xinesos davant la mirada dels alpinistes en diversos camps Base.

Aquest genocidi fa dècades que s'està produïnt, però aquesta vegada ho fan davant les càmeres amb tota impunitat...

La versió del Govern Xinès és que un "grup de Tibetans va atacar a les tropes que els volien ajudar a tornar a casa...". Cap incident diplomàtic, cap denuncia, cap condemna, cap sanció..res... la Web www.mounteverest.net insta a difondre-les i no callar, com fins ara s'estava fent

Us poso els links on es veuen les imatges filmades i publicades per alpinistes Romanesos ( crec), i les noticies a Desnivel.com , i vosaltres podeu jutjar...

http://www.mounteverest.net/news.php?news=15183

http://www.desnivel.com/deportes/expediciones/object.php?o=15151


El genocidi contra la població Tibetana es va iniciar el 1949 amb la invasió Xinesa del Tibet.

Després de l'eliminació progressiva de fins a 1.000.000 de Tibetans i l'enrunament dels seus temples i centres d'influència, i l'exili de Lames i Govern a l'India o Nepal, actualment els Tibetans són un minoria marginada o perseguida al seu propi país, per part del govern i la població Xinesa que s'ha anat instal.lant al seu país.

Fins a l'actualitat, en les expedicions comercials els guies i empreses "recomanaven" als clients silanciar allò que veiessin, sota l'amenaça del govern xinès de restringir l'accés als sectors tibetans de l'Himalaya.

Aquest és un testimoni inèdit, que cal difondre per tal que no regni la impunitat per part de un govern que opta a estar a molts cercles internacionals i que practica el genocidi davant dels ulls de "clients" passius que els visiten.... Els mateixos alpinistes "passius" que no donen oxigen a companys morint-se o abandonen portadors i xerpes d'alçada quan estan ferits o ja no els fan falta ( podeu llegir a la mateixa www.mounteverest.net el cas de un alpinista mort d'esgotament i edema a la zona superior de l'Everest quan davant seu hi havien passat fins un total de 40 alpinistes que no s'havien interessat per ell...

Per un alpinisme més compromès amb l'humanitat i les persones, i el medi...FREE TIBET!!!