Fissures i esquerdes...

SUPERCRACK...la mítica fisura de MOAB ( UTAH) que tants pósters va protagonitzar als 80’s...marques de peus de gat, de cordes...els lolos europeus fent-se la foto de rigor en la seva visita als USA...és 5.10a o b...més o menys 6b?

Recordo però un antic "EXTREM " on es relatava, en un raconet petit de les piades i ressenyes, la primera ascenció de una FISSURA A MONTSERRAT, anomenada SUPERCRACK a l’Arcada, graduada de 7A i semiequipada amb burils-spits per J.LL.SASOT i FERNANDO TERTXUNDI. Igual que la SUPERCRACK en aquella època es van obrir fissures com la TABLAS DE GIMNASIA, ECOLOGICA, ALGUIEN VOLÓ.... i altres del Vermell i voltants, que tampoc han trascendit massa tot i la seva bellesa.

En realizar-se la compe del CADE ,el 1988 o 89, i amb l’inici de la esportiva amb spits i parabolts al Xincarró, aquelles vies van quedar en l’oblit...

Ahir va ser un dia estrany, molt estrany...vaig estar assegurant a peu de una via de artifo, moltes hores, simplement escoltant música i veient les hores pasar a mesura que el sol tombava davant de l’Arcada...pensant, reflexionant...
Un cop desmuntat el llarg vaig plantejar-me la possibilitat d’alliberar la via. Vies com la SENYALS DE FUM, o PRESSIÓ PSICOLÒGICA tenen “possibilitats” reals, la primera per l’equipament i la segona pel canto..la roca però no acompanyava massa...tenia poca estona i no veía un rotpunkt inmediat...vaig desistir, estava poc fanàtic...així que per aprofitar l’estona vaig anar a mirar què collons era allò de la SUPERCRACK..i de sobte la vaig veure just damunt meu...

És una fisura de 20 mts, regular, vertical i sòlida!!!! Increïble, bella i elegant, reptadora...no vaig dubtar en posar-m’hi, però l’equipament i el grau em feien dubtar (amb la calorada) de si pagava la pena provar-la, amb la entrada a bloc, amb un burí i una escarpa de seguro...i després? “ Buah tranki , pujo a mirar què collons és això, sembla agònic...no em quadra gens el grau!!!”

Error, no vaig empatitzar..abans el 7A era INFERN, no podia ser que sigués una via de “perullo” d’aquestes que s’equipen ara...i era cert...simplement calia mirar. Un bloc fácil on el problema és tant sols el tamany de un monodit de fisura amb un peu molt bo...amb el dit petit es feia perfectament bé...després del segon burí la cosa ja baixa de exigent a semiexigent...i assajat era realment un passeig...flútan...

Al final vaig acabar la paret per un 7b del costat ( un metre a la dreta...brut enmig de una xorerra de aigua i sorra), fins la cadena, que esta al costat de la de Supercrack. Em vaig despenjar i a la primera ja va sortir, flútan, la fisura amb els burils vells. “BONÍSSIMAAAAAAAA!!! Ei que això s’ha de reequipar!!! Val la pena bow!!!!”

Tantmateix amb els catxarros ( nutcams, una mena de tasconets amb un botó que es mou i fa de leva, per fisus molt primes o forats de clau), i els meus la cosa quedava de colló de mico...Al final no cal reequipar?...més aviat es podrien eliminar els burils podrits ara que hi ha elements tant bons de fisura?? ( jo no hi crec massa en roques toves...)...El pas de bloc de la entrada, un salt a un bon bidit i un taloneig, es protegeix bé amb l’escarpa, bé amb el BOLT de la via de 7b que hi ha sobreoberta al costat...entren pel mateix lloc...

En quelsevol cas una via de les de no perdre’s...de dits a palmells, algún pany, i sobretot, una bona manera de entendre que moltes vegades la técnica a la que estem avesats ens limita molt a l’hora de graduar i a l’hora de escalar o equipar...Em va semblar 5.10 i pel pas de bloc de baix!!!

Vaig recollir uns espàrrecs del 15 que creixen a peu de la SENYALS DE FUM i vam baixar corrents, pensant que en aquest cas el taladro també es quedarà a casa...que curiós que UN COP FETA, ja no sents la necessitat de reequipar una via...és vanitat,o mandra? I el voler reequipar-la? És per la comunitat o per la nostra por?

La existència sempre ens planteja dilemes, tota reflexió o acte presenta "fissures" o "esquerdes" per on es cola EL DUBTE...Encara que al final tirem pel dret: Els espàrrecs de la Cova estàven de puta mare en una truiteta, amb all i regats amb una miqueta de vi bo...la vida és bona si es sap gaudir adequadament...o amenys intentant-ho...

IRIE...

ALFLASH: ABSTENIR-SE ONSIGHTERS. Amb mà esquerra es pilla un canto mig bo que hi ha, d'arenisca, a la esquerra, amb la dreta una cantonada plana sota el sostre, també gran, pujar el peu que ens convingui i llençar a mà dreta...hi ha un plà...el de la fissura no, a la dreta, fa un "ou" o bidit bo...clavar peu per estabilitzar, pillar al costat de la dreta la esquerra, una mica pinçant...i aleshores puntejar amb peu esquerre el canto plà de mà esquerraq ue hem agafat inicialment. Si bloquejem força, lateralment, amb la dreta, ens quedem penjats del bidit i del peu esquerre, molt clavats...damunt la escarpa fa una microfissura on podem clavar entre dit petit i monodit ( depèn del numero dedit que calcem...jo hi poso el petit o el tonto ESQUERRE)...empotrem dreta a sobre i ens recoloquem...a la esquerra hi ha un forats, en la placa, prou bo...recoloquem l'empotre de dreta i ja sortim delicadament amunt, fins una repisa...cal fer el mateix...bolo dreta a la repisa...pujar MOLT peu equerre ( cassoleta visible a la fisura), pillar amb esquerra fissura, i rebotar amb esquerra a la part que la fissura diedreja ( un pamet més amunt).Remuntem el cos i ja hi som...la resta de la fissura 6a+...ojo que amb els burils ronyosos és expo, encara que estan molt ben situats...

CASTIGAT ! De CARA a la PARET ! ! A estudiar !!! ( REEQUIPMENTS i SIMILARS).30 anys de àrdua tasca renovadora...

En Guillamón dona un cicle de conferències relatant la seva vida "de cara a la paret"...he trobat una foto que em va fer una amiga i que em va enviar fa poc..i la veritat es que feia gracia.

Aquell dimecres va ploure molt, vam plegar veles i quan marxavem vam anar a fer el curiós a sota el totxo..el divendres reequipava i encadenava la via. Van ser dues tardes fanàtiques en companyia de una gran persona i bona escaladora. Un diamant per tallar...bon flow

En la foto es veu un moment de concentració abans de fer la via "A IGUALADA TAMBÉ S'ESCALA" 7c/c+ del totxo del Vermell del Xincarró.

Era un 7b+ de picadets i arreglats, amb algun canto natural, de cinc spits vells i amb caiguda a dalt una mica obligada...un cop encadenada vam picar-nos a fer-la sense el picats ( valgui la rima)...es podia! La vam encadenar però quedaven moviments no tant "naturals" (que curiós) i com que l'equipament no acompanyava vam reequipar la via, respectant el traçat, el número de seguros i sense tapar els cantos, picar-ne de nous, o variar l'emplaçament...simplement. AIXO ÉS UN REEQUIPAMENT.

La via és dels 90 i els espits estaven rovellats, amb xapa variada i seguros molt aprop ( 5 en 7-8 mts justos. Alguna estil "EMILSA")...per fer-se mal ( el terra és molt aprop!). La via és d'un conegut REEQUIPADOR, que espero que no s'emprenyi per no haver demanat permís per millorar la seguretat de la seva via . En aquelles dates el devia tenir molta feina a la nord, i suposo que no li importarà que les vies esportives ( algunes prou bones) que té pel massis rovellant-se es li vagin renovant...

Fa anys, poc abans de encadenar la Sílfides ( 8b) vaig partir-hi un moscata amb una mala caiguda sota el bombo...l'espit feia girar malament la cinta i al final va passar el pitjor. Miraculosament en R. havia "amputat" hores abans l'arbre a peu de VAQUES BOGES i vaig deixar la sodomia vegetal per un altre moment...vam substituir l'espit del 10 per un bolt, sense reequipar la via al 100x100.La resta com que ja estava bé va quedar igual...( d'això se'n diu REEQUIPAMENT CONSERVADOR).

L'endemà del desprendiment de la megallastra de la Panxa del Bisbe vaig anar amb un cursetista a la PATATAS CON BEICON ( 7a / A3) . Per fipar: "tranki Josep, apendras a clavar i si no puges en artifo o lliure jumes que això és un aprenentatge moooooolt important !!") ...El segon llarg és un 6b de matar-se una mica..algun clau, rp's entre un bolo i un falcat protegeixen el que era un A2+/V+ en pedals i vertical...vaig encadenar a vista i vaig quedar tant espantat que vaig decidir preequipar l'A3 o 6b ( em va semblar 6b+) que l'Endika havia fet amb dos ploms i un merlet...un dels ploms devia ser original..una bola amb un cordino...el vaig treure i en vaig posar un de nou L'Alsina deia que com que era de cable això era un REEQUIPAMENT. Jo ho vaig considerar UNA RESTAURACiÓ. També ens va fotre una bronca per haver estat escalant en un sector que encara no havia acabat de caure tot...de fet encara no ha caigut l'extrem de la llastra...el cursetista va flipar des de que se li va partir el tercer buril , de segon, fent Ae fins que va tornar al terra...un nano molt pacient...

Quan la Lila va encadenar la GISELA (7a+) a l EDEN, amb en L.A vam considerar que la via estava clarament envellida i perillosa en quant a anclatges.
ORIGINALMENT es va equipar amb assegurances cada 2 mts o menys,(hi havia els tacs encara) però un cop col.locats els spits es van adonar que no tenien suficients xapes i en van posar 5, confiant en que hi ha trams protegibles amb bicoïns i friend.

El primer cop la vaig escalar només amb catxarros i sense xapar els espits, per allò que abans era una mica tonto o integrista...i a partir d'aleshores ja hi pujava " a muerte".xapant només els spits...quina por, els vells spits del 8 no haguéssin aguantat vols que amb parabolts ja haurien siguit per fer-se mal ( 7a+ 20 mts 5 xapes i algunes aprop...).Vaig posar parabolts entremig, d'acord a les dificultats reals de la via, i amb bastant de aire...en L.A ja ho havia comentat a en T.V, un dels equipadors)

NO SE JA SI és un SOBREEQUIPAMENT, un DESEQUIPAMENT REEQUIPADOR, una RESTAURACiO, un ATEMPTAT AL PSEUDOHARD GRIT, UNA CUTRADA, o QUÈ..la via va quedar expo igualment, no calen catxarros i es passa amb molts menys seguros que els que s'haguessin usat originalment...en qualsevol cas dels reequipaments que he fet en 30 anys (que acabo de relatar-lo tots), aquest és el que menys em satisfà...i el que millor va quedar !!!
Amb vermell els espits ( alguns sense xapa on cap un catxarret semifiable)...en negre els parabolts...

Ai, me n'oblidava...quan tenia 15 anys vaig robar un clau a la via "L'ESPERÓ" de Solius, i el vaig posar a la INTEGRAL CASALS, de cara a alliberar el 3er llarg. Encara hi és...l'ESPERÓ era V+, i vam posar un spit en el Ae ( va quedar de V+, el vam fer en lliure i al final en solo i tot). La integral CASALS va quedar de 6b+ amb reposos entre els rivets cutres enmig del Sauló. Un cop parabolsellamentada la vam encadenar al rotpunkt, i va apareixer un 7b...

CREC QUE MÉS AVIAT això va ser una PIRATADA (ens ho va deixar escrit un dels "avis de solius" en un pot de registre).

L'altre dia vaig escalar aquesta via amb la Lila i vaig FLIPAR de com ens derrapava la olla en aquells temps...també vaig trobar-me una amiga, la dona del qui em va "adoptar" com a "nebodet politic llunyà dels pares de Solius"...quan ens vam conèixer teníen 26 o 27 anys i ara ja fa 20 anys i segueix igual de guapa...i ell igual de fanàtic per tot...que bonic...RECORDS !!!

VANITÉ....VERITÉ...( GRADUACIONS)

Debat acalorat a les valls de Bohi sobre la COTACIÓ CAVALLERS, en la foto es percep la tensió i la adrenalina entre els locals que debaten en un pols aferrissat per mantenir una cotació propia enfront la GLOBALITZACIÓ HETEROGENEïTZADORA que impera al PLANETA

Tinc un amic que quan arribava a sota un sector movia el cap i obria els ulls...i després es pirava a pendre una birra ( o no)... Que fas bow? Un dia li vaig preguntar...estranyat. Ja he fet TOT el sector a VISTA !!!! hahaha ! És un paio capaç de fotre's coses a dins del cos que a mi em tinddrien mesos a la UVI, i l'endemà aixecar-se el primer a tibar...I ES QUE TOT ES RELATIU...

El petitó, condescendent a tope, però aquesta miradeta em diu que el dia de demà a l'EDEN tot ho veurà de 7a+..."no et preocupis papa que et decotaré fins i tot els V+'s..."

Busquem un PERQUÈ i un ORDRE de tot plegat, quadratures de cercles i tancar cercles quadrats, que tot estigui polit o desendreçat segons les nostres caòtiques corbes de benestar, isocostos de oportunitat i filies i fobies que van molt més enllà de la nostra raó per sumir-nos en els secrets més recòndits del nostre subconscient que fa que de vegades, certs estímuls artificials o aleatòris desencadenin una sobtada descàrrega de endorfines que en reporti un PLAER, una recàrrega al nostre EGO...

ORDRE DESORDRE...

LES COTACIONS de vegades formen part de tot això..hi ha un tema regaee que diu "vanité, tout es vanité, ces't la verité"..i la cosa crec que va per aquí...el que passa es que com que els escaladors som tant PURS, això de veure'ns a nosaltres mateixos en plan GOLLUM o en plan ESCURÇÓ NEGRE, maldant per protegir un TRESOR inexistent i eteri, queda lleig...

La cotació no és més que una elecció més o menys democràtica de IMPRESSIONS...fins que algú es despenja i VARIA LA PERCEPCIÓ d'AQUELLA IMPRESSIÖ...WAAAWWW! De repent els que veuen REVALUADA la via es senten MES FORTS..i els decotats miren amb cara de "no pot seeeeer!" i se senten més FLUIXOS...buf..i la via és la mateixa...i nosaltres també...

Generalment els humans som incapaços de passar sense un dubte personal...imagineu-vos sense dubtes col.lectius...les nostres cèl.lules es rebel.len i creen tumors i malalties, les famílies es discuteixen, les parelles s'enfaden i algunes s'assassinen, els veïns no es parlen, els gangs de barri s'ostien, els països es disgreguen i entren enguerra, els astres xoquen i els univesos s'expandeixen...

NO sé..a veure que en penseu...es que volia entrar en tecnicismes, comparacions, mirar de posar ordre, de sistematitzar, de analitzar, de CONCLOURE..i la veritat es que amb una birreta, assegut al bar de Monistrol després de una sessió a Guillewmexs, i amb dos dies de trepada fanàtica per davant em costa molt calentar-me el cap amb tot això...

MMMMM...el dia de demà les ascencions de l'Arnauet es podrien considerar A VISTA o AL FLAIX??? No sé perquè però em sembla que el paio s'esta quedant amb un lance a releta amagada...

VANITOSAMENT us diré que m'agrada el grau dur quan em surt, em decepciona el suau quan em surt i em puteja el grau dur quan no em surt i el tou si no em surt..o sigui que... SI TOT és segons el PUTEIG QUE PORTI, el GRAU DEPEN DONCS DEL PUTEIG...

Però com que vaig pendre la sana decisió de no putejar-me MAI MÉS ni el MËS MINIM per la escalada ( gracies amics i encara més gracies enemics)..pos que FANTASTIC, que la ROCA és MARAVELLOSA i la gent molt GUAPA i enrotllada...

BONES ESCALADES i a VENTILAR la habitació,que de vegades de tant de refregir.ho tot s'espatlla el menjar...

SALUTE !

A DEBAT ( a DEGÜELLO..?)

Enfrontar-se a una paret descomposta i mig nevada és menys perillós que endinsar-se en l'obscur bosc de milers de EGOS que lluiten per sortir de la NORMALITAT però encanvi usen les mateixes regles i normes que en aquella Babilònia de la que escapen...

Darerrament hi ha molta moguda entorn dels dilemes dels que sempre estem discutint, ETIQUES, SENTIMENTS i VERITATS de l'ESCALADA posades a debat.



¿És actualment la escalada MENYS ROMANTICA?



¿ESTAN CAIENT els valors ancestrals de la escalada VERDADERA?



¿TENEN DRET aquells qui no escalen de "VERITAT" ( la meva VERITAT) a conviure amb mi en el MEU terreny?



La Rakel, el Luichy, i altres , junt amb els encesos ( poc) forums de la FEEC, o del DESNVEL ( infumables), s'han dedicat a expressar i recollir opcions i opinions.

La meva opinió ja és més que coneguda..."cadascú evoluciona segons el seu Karma..uns no arriben enlloc altres es projecten en la història...la llibertat individual és una premissa inapel.lable i el temps ens jutjarà a tots..però la llibertat significa que tant sols podem existir sense causar en els altres una manca de la seva llibertat".

En l'escalada això ho aplico en que FAIG EL QUE VULL (PUC), sempre i quan això no signifiqui una acció directa sobre un altre escalador-via. NO RECONEC TERRENYS ni exclussivitats i miro de respectar la ètica de cada disciplina que practico, quan la practico..i les practico on vull (o puc).
L'única barrera que ens posa la muntanya és la seva propia essència. Sóm nosaltres qui hi posem barerres i normes, "HUMANITZANT-LA" i destrossant-la al nivell que ens permet la nostra escala de valors i consciència.


I com que el tema dóna per molt, enlloc de posar el que em mou he intentat "rular" una mica sobre el tema, estructurant un trist anàlisi sobre el que estem debatent.


Qui tingui paciència que se'l llegeixi...


http://celiavern.blogspot.com/2007/06/summer-sessions-el-secretivo-marcelino.html



Salut