PACTE SATANIC AL SENGLAR

Ara fa uns 16 anys que al Senglar només em quedava el VIATGE IMAGINARI ORIGINAL ...Amb més o menys esforç havia anat tatxant els magnífics i pilosos itineraries que s’havien traçat als voltants de 1992 i 1993 entre el CADE i els MANRESANS. El 2009 vaig fer el Viatge Imaginari Original. GAME OVER...

Ahir xerràvem amb en Giulio sobre el fet de que escalar “molt” en una zona, provoca una adaptació i millora en vies concretes, característiques d’aquella roca, tipus de escalada i, fins i tot sector…NO DESCOBREIXO RES, simplement que la repetició, i adaptació i millora física i mental sobre un determinat tipus de via t’acaba donant el “flow” del lloc on escales habitualment. Quan trobes aquest FLOW, mentre que les primeres vies (a pesar que acostumen a ser les “facils”) et semblen més dures, les vies que fas després ( especialment si són del mateix grau), acaben sent resoltes més rapidament.

Ara fa 16 o 17 anys, un matí, vaig posar cintes per primer cop a SOMNI DIABÒLIC ( aleshores 8a+), amb un bon flash d’en David Cerdà sobre com fer els moviments.

La vaig fer al segon intent.

Ahir, sense resoldre ni l'entrada ( feia calor i escalfàvem), vaig tornar a posar les cintes…no recordava més que la estructura básica de la via ( llocs durs i llocs menys durs), i que hi havia un monodit difícil al crux…res més.

En Giulio bramava en italià sobre les maldats del CAZZO DI MERDA DI MONODITO SQUIFOSSO*que li tallava la pell i li feia patir el tendó ( es recupera de una politja lesionada)…i la TACCA INPRENDIBILE DI DIO CANE (**) que relliscava quan els núvols se n’anàven i sortia el sol a pet contra la tapia…

El meu segon pegue va ser patètic…flútan mentre em tapàven els arbres i aguantant un moviment just quan vaig arribar al sol. No havia resolt la major part dels peus i em va costar una bona suada arribar de nou a cadena, amb dos o tres vols…suava sang i esgotament…

Ens vam calmar, xerrar, fer plans imaginaris en milers de projects, i xerrar de noies i vida…i vam esperar. Era un dia sense pressa, perquè el company conegués Montserrat.

La temperatura va baixar i el TIFO va clavar-la “a morte”, com sempre va…8a al segon pegue, el seu primer a Catalunya ( ha encadenat 8b+ a casa seva…).

I jo, vell i eixorc, sense massa ànim donades les mancades pells i forces que em quedaven, vaig prometre’m almenys arribar al crux, per intentar el pas on relliscava. No tenia cap esperança ni de fer el pas , ni de sortir del repòs posterior, i menys de fer la secció sobre el sostre. Fa 17 anys vaig flotar no sé ni com en cada moviment…ahir veía imposible ni deixar-la apamada per “anar fent” el finde següent.

Deu ser la calor…la mala pècora va desaparèixer i em vaig trobar clavant el mono ( amb el dit tonto!!), el repòs, endevinant-ne la sortida i lance al sostret, i arribant dignament a la cadena.

Havia invertit un pegue més que fa 17 anys…però feia quasi un any que no anava al Senglar…interessant.

Comentant amb en Giulio el fet que em sento absolutament sedentari des de ja fa molt anys ( tenint Stllors i Montserrat al costat…inclús baixar a Siurana se’m fa una expedició), vam arribar a la conclusió que, inclús sense repetir vies, si necessito només un finde per cada 8è que tinc a menys de 60 kms de casa, possiblment haría de per un PACTE AMB EL DIABLE per tatxar-los tots…inclos ala nova versió de TRENQUEM EL BLOQUEIG, sense la pedra...buffffff !!!!

La d’ahir es deia SOMNI DIABÒLIC. 8a 30 mts, preciosa, increíble…me n’adono que en aquella paret hi ha verdaderes obres d’art de l’esportiva a Catalunya…i les que encara no conec…crec que intentaré contactar amb el Banyeta…diuen que fa uns entrenaments increíbles…

*Tros de merda de monodit fastigós
**Regleta impossible de cagundéu ( litarlment "gós de déu")

NT. en Giulio no és el fill de l'exorcista, es que els Tifos blasfemen així...

L'efecte PIGMALIÓ

La manera més bonica de arribar a l'èxit és creure cegament en ell...i a pesar que les persones recordem o som recordats només pels èxits ( no pels fracassos), aquests fracassos són la manera més instructiva de consolidar els assoliments i de fer-los més retributius encara...Les coses no sempre surten com vols quan vols, però si a pesar del fracàs segueixes volent arribar allà on vols, en algun moment hi arribes...mai és massa tard...

El 1992-1993 vaig conèixer el senglar, el 2010 el vaig acabar de liquidar. Aquesta paret és ultraquilitativa, i les seves vies mai deixaràn de posseïr la meva motivació...de nou, com a un camí cap a altres estats del poder, el mur desplomat del senglar marca la ruta a seguir...

Amb el cos marcat per l'entrenament "piraña" que em mosega cada fibra i em deixa rebentat, retorno a vies conegudes per motivar-me, per gaudir del sol i les amistats i per sentir la sang com, a pesar de l'esgotament, bombeja per les meves venes...

A la foto ( crec que ja penjada abans) EL CRUX de VIATGE IMAGINARI ORIGINAL( 8a), una via molt bona ( i curiosa) amb dues parts ben diferenciades, un 7c de via i continuïtat, i un curt 7a de bloc...el 94 vaig intentar-la i la vaig deixar...em faltava tot ( conti, bloc, nassos per fer el crux obligat volant a dalt de tot...)...el 2010 la vaig encadenar, amb els amics, la familia i els anys amb mi. Gracies al Luichy tinc aquesta foto, que és el resultat de aplicar sempre la il.lusió de Gepetto...

A sota, amb la PICAZO al POLLEGÓ inf ( "A3"-Vº) a l'hivern del 2005-2006. A pesar de les tempestes, que feia 5 anys que no pedalejava i tot plegat, vam acabar la via...el company que aleshores tenia, i que tant va creure en que es podia pujar per allà en aquelles condicions, aquest 2010 segueix lluitant contra el seu CRUX...i se'n va sortint...perquè creure en les possibilitats és sempre el pas inicial per assolir-les...endavant bow!!!

AGULLA DEL SENGLAR. GAME OVER

http://www.youtube.com/watch?v=qNgA38SZ3js

Em llevo amb una mica de ressaca, ahir vam "tancar" la PXB, els amics de sempre, amb una psicodèlica barra lliure i sessió de DJ ( molt pro, però potser massa privada)...després de tripar amb les elucubracions d'en Huber, compartint amb ell unes ( bastantes) cerveses, bon flow i explicacions de la seva perspectiva...des de els solos a els fills...no és precisament una persona descontrolada i que no planifiqui les seves ascencions o vida..això sí, com a bon muniquès també té una gran pilaca a l'hora de les libacions de llúpòl...

La PANXA del BOU va oferir un excel.lent sessió de conferència, amb la presència de l'Anglada,en Cerdà, i la Eli Vergés com a convidats d'honor. És molt remarcable el fet de la bonaq visió en connectar de manera molt clara el passat amb el present i les tendències punteres reconeixent d'on venim, qui som ( o podriem ser) i on anem...l'escalada com a essència per damunt de tanta tonteria...Bravo als de la PANXA amb un llarg i emocionant aplaudiment a en Joan , en Josep Manuel Anglada i la Eli ...que van explicar com d'al.lucinats estaven en haver vist com l'Alex escalava una via en poques hores i en colo( la directa Hasse-Brandler) que a ells els havia costat dies i innombrables llargs d'artificial...

En quant a la conferència: PLÈ TOTAL. Es va duplicar l'assistència prevista i les explicacions d'en HUBER van demostrar al públic que l'escalada és un esport que mai deixa d'evolucionar. L'Alex comença la conferència amb una foto del Mont Blanc, la muntanya més alta d'Europa, conquerida al segle XVIII...si "el més alt i més dificil" ja estava fet finals del 1700...què queda per fer? la 5a DIMENSIÓ és un recorregut per les seves darreres expedicions, una mostra de la dimensió del "sentiment" més enllà de l'alçada, l'amplada la profunditat o el grau...l'esperit.
Sentir-lo parlar ens va traslladar a una visió, si bé no mística, molt propera a un estadi evolutiu madur, amb una perspectiva fanàtica però molt experimentada, que permet evaluar el món de la muntanya des de molt enllà de la majoria de la gent...no costa entendre el perquè uns són a el més alt d'aquest esport i altres ( http://www.feec.org/forum/forum.php?accio=llegir&IdMissatge=16942&IdGrup=8&ordre=1) es mouen per les clavegueres i cap l'obscuritat de l'oblit...

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ahir vaig tancar un altre cercle...la darrera via que em quedava a l'Agulla del Senglar, molts anys després del 92, el primer any que hi vaig ser i fer la primera via...

Passat el crux del sostre i encarant la darrera part de SPRINT FINAL 8a+ (foto LUICHY)

Amb el SEGON LLARG DE LA DISCORDIA ( 7c+) ja tinc tot el sector al sac...va ser breu ( surt al 1er intent despés de muntar-la) però emotiu, emocionant i amb una temperatura SOTA MÍNIMS ( no superem els 4ºc), amb en JUANJO BOW que va encadenar la SOMNI DIABÒLIC ( 8a) despres de una èpica lluita a mort contra la pila i el fred...felicitats, va ser molt bonic....

Si bé ja havia publicat un post FLAIX del sector, avui publico la ressenya, tal i com vaig fer amb el sector CENTRAL DE GELIDA o el SECRETIVO, de les vies i "COMBOS" possibles que he escalat al sector, de cara a aclarir-ne graus (personals) i traçats possibles o recomanats...

Va ser un genial dia d'escalada "LIGHTSPARKS and BUBBLES" de GOOD FLOW ...vam acabar compartint un excel.lent COUS-COUS, cervesa i olives al GRANADA, on el Barça, com un lleó, guanyava la SISENA en un redpiont brutal i inèdit en la història...
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------La major part de les vies ja són prou conegudes però incloc els graus que més o menys consensuats em semblen, per referència...

1. DIEDRE: 6b .Bonic i amb assegurances on cal però allunyades

2.FISH: 7a+. Enravessat i massa aprop del diedre, preses relliscoses, poc interessant

3.RUSH: 7c ( ll2 7c+). Línia pionera de la dificultat al lloc. Traçat sublim de placa vertical desplomada. Assegurances distants encara que molt segura. es pot muntar pujant pel diedre. La segona tirada, a pesar de un bon repòs a la R1, presenta una placa delicada i pas més dur a un sostret, amb bloqueig de bidits. Interessant arribar fins dalt encara que la part sublim és la inferior...

4.DISCORDIA: 7b. Inicialment un sòlid 7b+, que traçava directe a la part superior. Actualment s'escala per la esquerra, de manera que segueix presa més agraïda ( 7b). Assegurances adequades encara que amb alguna distància allà on la presa és més generosa...

EL SEGON LLARG DE LA DISCORDIA segueix un escut a la DRETA, que és combinabñe de dues maneres:

• CAP A VIATGE IMAGINARI ORIGINAL: 8a. Després de la DISCORDIA escalar un tram molt bonic i calcari fins el repòs del VIATGE, d'allà sortir per VAITGE IMAGINARI ORIGINAL, a la esquerra, un duríssim pas a bloc que projecta la via a la 8ena dimensió, especialment després de l'apretada anterior...
• CAP A VIATGE IMAGINARI PER LA DRETA: 7c/c+. MOLT MÉS HOMOGENI, després del pas de calcari, escalar en bona presa i atlètica cap a la sortida falsa de Viatge Imaginari. EL PRESENTO COM EL COMBO més interessant i homogeni...

5.VIATGE IMAGINARI: 8a. Entrada de presa petita i vertical. Interessant prexapar la 1a assegurança. Placa de continuïtat amb algun pas ( hi ha una reunió intermitja per baixar del cim amb cordes curtes), tram calcari al.lucinant i atlètic i repòs abans de la tralla. ORIGINALMENT la via sempre ha anat per la esquerra i existia un spit a la dreta que es va usar per muntar les vies ( i una reunió que ara també esta desequipada). El pas final és un complexe bloc de tres moviments contundents ( Rom dret a tridit esquerre d'espatlla, tridit a monodit de iema dret d'espatlla, i lance d'esquerra a canto bo amb microajuda intermitja...). Via que tot i estar molt concentrada és un bonic i psicodèlic itinerari, dels més llargs del sector...35 metres de tralla mental amb la cleca final.

POSTERIORMENT es va reequipar i escalar la VERSIÓ DRETA ( 7c/c+), interessant per ser una via de CONTINUÏTAT on l'entrada és el crux...la resta és un bonic llarg de resistencia soft, molts passos, reposos i tram final de terrassetes desplomades. Si bé és una mica apòcrifa i escaquejant realment és un combo atractiu per progressar entre RUSH i CORRECAMINS ( 7c+/c)

6.CORRECAMINS.7c+...antic i breument considerat com a 8a, es va deixar de 7c+ encara que la comparo a vies de la ROCA D'EN BARBERÀ ( St Benet) de l'estil de YUYU (7c). Hi ha gent que considera BEN PETAT com a 7c+, sent Correcamins menys dificil. Via contínua de 7b o 7b+ plaquero ( una mica trencat i inconcret, i amb algun aleje...compte) fins a un bloc final enravessat i vilonet, però no dificil quan s'ha controlat. Sembla impossible donat el tamany de una regleta-bolo, però amb una bona combinació de peus i ben recuperat, es fa bé. La vaig encadenar al segon pegue però l'he provat de nou, molt més tard, i ´çes una via que no es pot menysprear

7.TRENQUEM EL BLOQUEIG: Originalment amb una pedra sikada a la seva part superior es cotava de 8a+. Es tractava de una via resistent amb un pas morfo al mig, tecnica i esgotadora i amb un final de força on la pedra ajudava en el penúltim moviment abans de reunió. Actualment la pedra no hi és...suposo que una mena de pedra com mitja pilota de tennis ( amb canto) és molt millor( també presa de peu), que l'actual bidit ( natural) de primera falange o menys...abans podia ser 8a dur o 8a+ soft...ara puja un plus segur...seguei de 8a+

8.BEN PETAT. 8a. Antic 8a decotat a 7c+, el temps l'esta mantenint com una prova de resistència amb pas intermig. PRECIOSA i CONTÍNUA VIA de les de lluitar fins al final. Mur inmens desplomat amb algun repòs a aprofitar. A la primera vira un complexe empotrament de colze permet relaxar-se molt. A la llastra calcària cal sortir prou descansat per afrontar la secció CRUX i aprofitar el megarrepòs ( efecte sinpèrgic sio us hi esteu prou estona) per sortir descansat cap al tram final a reunió. La major part d'ascencionistes la considerem un petit 8a sense cap dubte...jo tampoc en dubto massa tot i que és una via espoecialment coreogràfica que quan la entens és més assolible...pilosa i fanàtica....decidiu vosaltres...

9.SOMNI DIABÔLIC: 8a. Antic 8a+, menys difícil que la seva veïna Sprint Final, ha quedat com un bonic i sòlid 8a. Entrada complicada fins la 2a assegurança, repòs abans de un mur desplomat i vermell on un monodit i una regleta esdevenen la clau de la via. Travessia complexa amb assegurança sota els peus i muret final a l'estil de SOLEIA i de resistencia. Tot i ser més bloquera, la seva concreció fa que, anant per feina, sigui comparable en dificultat a BEN PETAT...

10. SPRINT FINAL. 8a+. Una altra joia montserratina. Entrada de dits, reposos varis i mur desplomat de bidits-monodits hiperfanàtics fins una repòs semibò. Pas tecnic i sostret de bloc. Sortida resistent amb sorpresa final en una banyera roma a gestionar ( menyspreany aquest pas el 96, el 2010, sota el sol se'm revela com el verdader crux final de la via...). Molta pila on s'ha de saber aprofitar els reposos abans de la carrera a reunió. POTSER la millor via del Senglar, tot iq ue entre tantes joies és absurd escollir...

11. SAME 7a+/b. Fissura corresponent al primer llarg de A1/2 de la via SAME d'en Santi LLop, primer dels exploradors del sector. Si bé TOTA la via és interessant, es tracta d'una dificultat que espanta a clàssics ( A1+/V+), mentre que els frikis no estan interessats en carregar els aliens i friends per acabar passant angúnia en una via on el crux superior es protegeix amb alguna escarpa i buril antic. La via és bonica i els passos difícils interessants. Recomanable per a polivalents que vulguin tatxar el sector...Cal dur encastadors i una U llarga i una curta tampoc sobren, a l'igualq ue alguna paqueta recuperable.

12-13-14: Vies amb scellements, 7b+,7c, i 7a+ de placa delicada i poc marcada. L'equipador no ha volgut difondre-les. Laberints montserratins sense massa acceptació.

Agulla del Senglar

Als 90 "El Senglar " estava "on fire" !!!

Cap al 92 crec, els del CADE van equipar unes primeres vies de V+ a 7c ( la Rush), arrel de una compe interna de la secció...quina aprox! Suats i després de seguir el sender ( que van acondicionar) fins a la paret, vaig trobar-me al davant d'aquell mur vermell tant impressionant.

La base de la paret només tenia neta la part esquerra, i les vies es concentraven al mur de la esquerra i a l'inici...la darrera ( i final) era la Rush.

Mentre esperava als altres participants vaig mirar elq ue quedava al costat i vaig flipar...ERA EL FUTUR !!!...En aquella època just havia escalat els meus primers 8a ( Arribabà, Gaia, Cràpula, Êpoca Negra, Anabòlica, i alguns que no recordo el nom a França...), i aquella llargada em semblava molt impressionant...buf! 25/30 mts de placa desplomada!

Sprint Final 8a+, pila i pila....

Era un altre estil, un estil que els Manresans van inaugurar...al llarg de l'hivern vaig estar punxant finde sí finde també a un company que tenia una Rioby, però l'accés ( o el seu record) i les ganes d'escalat van fer que ho anessim postposant...quan hi vam tornar els del Bages ja havien fet tota la feina..MILLOR!!!

Amb en Moreno ens vam dedicar CADA DISSABTE a assaltar totes les vies...algunes van sortir ràpid ( Ben Petat a la 2a, Somni diabòlic a la 2a), i altres van esdevenir un "os"...Mentre en Moreno "desgastava fins a la sacietat" les preses de la Lourdes, jo em vaig quedar encallat a la "Trenquem el Bloqueig".

Aquesta via té un pas intermig llarg...al 2on intent em plantava sota la reunió...ja la tenia! de repent vaig oblidar un canto de peu (i el vaig oblidar tot l'hivern), i em quedava encallat sempre allà al mig...UN dia vaig fer-la posant les cintes i saltant-me la última xapa...havia "retrobat" el canto amagat...

UN altre "os" va ser la Sprint Final...en aquella via em faltava nivell i oxígen...a base de pegues ( un puto curro), em va sortir..no sense abans caure xapada la darerra...la via és bellíssima !

Amb en Luichy en vam fer algunes fotos per a la Guia Montse Sud...penjo aquesta fotoq ue he trobat a la web d'en Fernando.

JA esgotada la Agulla del Senglar, ens vam traslladar a el totxo de la Sílfides..seguíem una evolució...Vermell, Castell, Senglar, Secretivo,Pedráncano, i al final Sílfides...tot amb intercalaments de Trumfa i braç de la Mòmia..eln tema era anar tatxant.

Quan vam encadenar totes les vies que erem capaços de fer, vam girar de nou la mirada a la Agulla Fina..jo tenía exàmens i en Moreno anava flipat per equipar-hi el seu projecte..."Ei Què tal dimecres tarda?" Ostres Moreno no puc, demà pillo ! "I dissabte?" BUF, ho miro, divenres tinc festuki..."què tal diumenge?" OOOOK ! ( mentre feia sonar la Hilti a través de l'auricular...)

Imagineu-vos quina cara se'ns va quedar en arribar a peu de via i veure la via que en Huber havia equipat ( UN POCO LOCO), en el que seria el nostre projecte...qui no corre vola...a sobre se li va acabar la bateria sense haver posat tots els bolts, i ho va deixar tal qual...la Lourdes té 23 cintes i la POCO LOCO en té 11, i 5 estan molt juntes al bombo de baix...després de algun toprop escadusser ( el Moreno provava per baix), ho vam deixar estar...

Allà vaig passar tanta por assegurant i veient l'pmbra del Moreno allunyant-se del bolt, que vaig decidir començar a usar el Grigri...

Breu Resum de la Zona de l'Agulla fina

Agulla Fina:

Accés: Bloc de 7a estil st Benet, si vols apurar...arribes a les cordes que duen a les vies de dalt

Angle invers: 7c+.Va sortir a la 2a, en guardo pocs records...molta pila, molt montserratina, alejes constants i roca excel.lent..ojo a la corda , és una via de 35 o 40 mts. Suposoq ue pel yuyu tots dos la vam fer rapid...hehehe!

Mínim Esforç: Idem que la anterior, però més Vermellosa i atlètica amb alguns passos complicats enmig de una pila inhumana. La vaig fer "al Flash" en un toprope amb la corda de 120 que un col.lega usava per treballar Lourdes. Quna vaig arribar a R estava marejat de l'esgotament. No la vaig arribar a encadenar mai de primer per mandra suposo...via bona.

Lourdes 8b: He encadenat els dos primers trams ( cre que hi ha tres instal.lacions intermitges), just fins al pas txungo. em va sortir "al flash" i fins allà em va semblar 7c..creia que anava sobrat i només "sortir" amunt la pila va desparèixer per encanteri...vaig arribar amb vols a sota la bola i vaig demanar que em baixéssin...encadenar-la és un viatge sideral...

UN POCO LOCO:8b. EXPO. Bloc burro de 5 xapes, aprox 8a, i la resta un altre 7c+ o 8a de pila més relaxada, amb alejes surrealistes, tècnica i aèria. La primera part té un pas un xic lessiu...no em va convèncer. Allà està....

Apa..a gaudir-les !!!