EL PLORAMIQUES ( 7c/c+ )

A finals de Novembre del 2008, Després del primer èxode a Mallorca i d'estades perdudes als llimbs de l'ànima a Montserrat ( http://celiavern.blogspot.com/2008/11/introspecci.html )vaig aterrar de nou a la enigmàtica i desconeguda cova que havia equipat a l'estiu, abans de marxar sol a fer psico gairebé un mes...

El naixement del Nawet em deixava poques possibilitats d'escalar lluny de casa i m'estava desesperant. Aprop de ca'ls pares a la Vall d'Aro, amb uns avis delerosos de quedar-se amb el peke, i amb unes possibilitats que tot i reduïdes podien exercir de balsàmic ocasional, aquell forat estrany era una mena de vàlvula que tot i esclatar abans d'hora, va fer el fet...almenys temporalment.

Havia fet alguna visita passejant, atret des de la carretera per la forma de la paret, i el tamany de la cova, mentre anava a escalar a un altre lloc ( lleig i sense massa interès)...i vaig decidir equipar la via...pujant per la tartera de matinada per evitar la calor asfixiant, em situava a l'ombra i tenia fins al migdia per treballar abans la temperatura no arribés al màxim. Un parell de matins tatuant-me l'arnés a la cintura i desgrimpant en artificial o pujant en Ae/A2 i vaig lograr deixar enllestida la via...i allà es va quedar fins a la tardor, quan la tempesta en que estava es va calmar...

Saciat d'escalada sense corda a les cales de Mallorca vaig tornar a la cova, i aquell "projecte" que semblava que havia de ser el projecte de la temporada va caure només en dos intents. Decepcionat per la facilitat amb que havia fet la via i il.lusionat per la seva bellesa la vam filmar tot seguit...ja estava...i aleshores què???

El dimoni fosc d'ànima negra que tots tenim en algun racó em deia que trenqués cantos o en tapés algun... volia tralla, necessitava tralla i s'amagava darerre la decepció que tenia per haver malgastat l'esforç i els dies per equipar una via "simple" al meu entendre...però l' angel rasta em deia que "TRanki", que era una bona via i que ja estava bé, que la roca mana i nosaltres la adorem...els locals van equipar algunes vies més que vaig poder gaudir a mode de metadona i allà va quedar aquell sector, interessant si més no...vies de IV+ a 7c o 7c+ i algun projecte...

Durant alguna altra ocasió vaig veure cintes a la cova de gent que la provava, i semblava que deien que era "dura" ( sonava 8a)...no sé com ha quedat, i segurament aquest hivern m'agradaria encabir quelcom que costi una mica més, enmig del bombo...però de vegades la natura crea i reserva línies lògiques que amb la seva harmonia ens diuen que NO CAL posar més ferro ni forçar més forats que aquells que revelen el camí natural que la pedra ens regala...que ja queda bonic i que la visita bé val la pena per gaudir del paisatge davant del mar, de la riba del riu que hi fa camí i dels cims nevats tant aprop i tant lluny en aquest país petit on m'estic...és bonic, i amb el crepitar de la llar i amb una cervesa al davant la mirada solícita d'aquest nano que ja fa tres anys que creix somrient al nostre costat em diu que quan tot va bé no cal tocar-ho sinó agrair que es té...de vegades ho oblidem...

Gracies al PGB per aquell matí, a l'ALBA per la paciencia de filmar tota la via, al belayer per no espantar-se quan em vaig tirar ( que gairebé toco terra boooooooow), i a la crew local per acollir-me i fer claca...VINGABOOOOOOW!!!

Dies de fred i pluja...

Suposo que en altres "temps" la bona TEMPERATURA ROTPUNKT d'aquest finde ens hagués enviat directament a provar aquelles vies que amb calda eren més xuxufluoses...no, de fet no era per això...simplement, quan hi ha fanatisme no hi ha fred que valgui...

Però amb el CADELL a mig gas i esgotats de dormir poc, aquest finde hem fet un intensiu PXB i una mica de Fuixarda...coses de paternitat...i que l'entrenament no va mai malament...duc quatre sessions seguides sense tocar pedra...I què millor que un finde urbanita per fer repàs a l'estudi..i als records??

Tot seguit alguns exemples de que EL TEMPS PASSA, a poc a poc però passa...la resina de la PXB n'és fidel testimoni...

"Expe" amb la Lila a CREGÜEÑA ( sud de la Maladeta) 15 dies fent el Beatnik al llac, tres vies ( Picazo, Diedre i Territorio Comanche. Vam aguantar dues nits de tempesta i nevant a -4ºc , en AGOST!!...per a la Lila era la TERCERA vegada que feia via llarga en tota a seva curta experiència escalatrice. La primera va ser el la EASY i la segona, directament, el GRAN DIEDRE en hivernal rigorós...pa flipar amb la nena...va passar la prova prou bé...( a pesar que li va caure el friend del 4 avall:"Ei Uri, la cosa aquesta del "gatillo" m'ha caigut...! ¿Era molt cara?" . Més tard vaig descobrir COM feia en lliure tranquilament llargs on jo m'arrossegava amb les mans insensibles: duia guants fins i una "història d'uns sobrets que produeixen calor" enganxats amb cinta al canell !!!! en les hivernals ho portava fins i tot a les plantilles de les botes...no era tonta no...

Cim de l'ABADIAS, després de la DIRECTA ( 6a+ 250mts), una de les vies més belles del Pirineu, amb ambient: 4 hores de aprox., camp base, rimaya, glaciar i una paret molt guapa amb roca perfecta i fissures ideals per a l'escalada d'autoprotecció...encara recordo el mal a l'estómac que tenia en veure aquella "neneta" de 19 anys, sense ni idea d'autorrescat, pujant enmig de la paret amb un somriure com que estés en un rocòdrom...quina imprudència, però que flipant....

Volada l'hivern del 1999 a L'UNICORNI ( 7c+ aka 8a)...per mi una de les millors vies esportives de StBenet, Montserrat, Catalunya i potser el món...no em canso de fer-la encara que de tant en tant encara falli en algun moviment ( foto FERRANIKI-TIKI)

VUELO a CIEGAS ( 8b), una via mítica. Ara mateix l'escalada s'estila MOLT DIFERENT, però aleshores era una via clau per passar al món de la dificultat. Si us fixeu en els anclatges veureu les xapes originals de l'Scheel...el 1996 em va costar mesos d'assaig, especialment l'entrada, que provava com un boulder...quan la vaig tenir controlada van començar els pegues de corda..teníem molt de temps i paciència...( Foto FERRANIKI-TIKI)

EL ARBOL DEL AHORCAO (7c+) 1998. Boníssima i poc coneguda via del BARBERÀ...bidits i passos durs, contundent i amb una mica d'ambient, assegurat pel Germinal i foto de l'ALBLOC

1997, crec,MIRALL IMPENETRABLE ( LL1: Antic A4 o A3+ vidilla encara que amb el terra aprop). després dels porteig el vaig començar i l'endemà el vaig acabar. Bonic però el terra a sota ralla una mica...Anavem tres i ens vam dividir la via en llargs...a mi em va tocar el primer i el trecer ( "La otra cara de la Moneda , 6a+/A2") que vaig fer en lliure de 6b+ "pamatalse"...40 mts, un plom , una flor, dos burins, , i tres o quatre falcats guarros al final...Un temps més tarda vaig estar provant en toprope aquest PRIMER llarg...no superava el 7c o 7c+..., el segon no passava del 7a+/b...

MIRALL IMPENETRABLE Desmunto el LL5 "Alta tecnologia"(A4): en Roger s'ho va currar, placa vermellosa, curta i contundent, molt bonic. En la foto potser no s'aprecia, però es veu un MERLET FIXAT AMB CINTA AMERICANA rotllo iosemitic...en lliure 6c+ com a molt, o menys i tot...
MIRALL IMPENETRABLE LL6 "REPTE PERSONAL" A5 o A4+...no sé..simplement vaig assegurar i el vaig desmuntar...van ser dos dies de posar ploms, puntetes, flipar i grinyolar...quin bou el Ximenis!...el seu primer "A5"( i pensar que dos anys abans m'havia fet baixar de la ANGLADA !!!!)...Mentrestant jo buidava el forat de la R fins fer un nínxol per vivaquejar sense hamaca o cuinar-hi més còmode( Chez Mirall). hi vaig dormir dues confortables nits...(Fotos Tochín, Ximo i Oriol). a la via també hi era en Joan Ma Vendrell. Ens vam retirar del darrer llarg ( MAR DE PEDRA A4+)...ja en teníem prou...en SERGI BERMUDEZ ens va ajudar a baixar els patracols...havia estat dos dies al costat fent el VIATGE SENTIMENTAL...

"NADA PERMANECE, PERO NADA ES EN VANO..." ( buah, m'ho he inventat o em sonava de quelcom..però a que mola?!)