ZONA d'INCERTESA

JA fa dies que vaig deixar una bona temporada el friky, més que res per lessions i objectius més "alpinus", van ser un parell o tres d'anys de artifo, alliberaments i coses estranyes...era el que hi havia...
Amb la gent de Sabadell vaig recuperar un fanatisme que encara dura...
Ahir rebuscant entre CD's i llibres, traient coses de caixes per trobar records, va apareixer un video que vaig fer a PAPARRES...

Havia encadenat ZONA DE INCERTIDUMBRE a inicis dels 90, i volia repetir-la però no podia. Molts dies bonics, riures i apretades amb en Juanjutx i el Jaumet...de Paparres a Siberia, han passat alguns anys i seguim tibant, més i millor...al final del vídeo un encadene express de un 7a+ (si hi hagués aigua a sota seria un dels millors psicos de Mallorca) que he finalment he fet també sense corda...

ZONA DE INCERTIDUMBRE és una via preciosa ( amb picats) de bastanta intensitat...calcari vermell i no hiperadherent. TRES blocs llargs seguits: a) Entrada de dits i lance de invertits amb xape una miqueta tens fins que no s'assimila b) Pas un xic morfo de dinàmic de molla...a pillar xorrera estranya c) Trave i sortida de sostre amb moviments antigravitatoris, evitant porta i levitant alhora...bloqueig a caçar regleta una mica infame i apretada de taló a canto gran.
La resta de la via és un curt 7a ( o menys) de tràmit, a cadena...

El 7a+ és un bonic desplom de megacanto amb pas coreoacrobàtic en que un taló i la cama oposada , apretant, gairebé permeten fer la bandera , restant tota la força necessaria de bíceps...megatruquill !!!

Gracies Juanjo, Jaume, Josete, Lila, LLuis Agustí, Rodri, Juani, Albert, JD, i Guillem Aka Maluta pet TOTES aquelles sessions de riure...insuperable...

ZONA CERTA ( 8a i més...)

PER FIIIIIIIIIII !!!!

Ja he tancat l'elipse !!!!

Aquest diumenge, sota un sol calurós, en les "pitjors" (???) condicions ( ressaca inhumana de dos dies de rave laboral desfassada), vaig lograr LEVITAR a la ZONA DE INCERTIDUMBRE. No és més que 8a..però es tracta de una via dels anys 80, d'aquelles que la gent "obvia" degut a que és molt més CARA que les vies de continuïtat que es porten avui en dia.

Aquesta via l'havia feta el 93 i es tracta de un 8a estrany i dur. 12-15 mts justos, compost de 3 blocs amb passos atlètics i contundents rematats per un sostre-desplom on arribes ofegat i t'has d'enfrontar a un pas potent on la gravetat t'escup en diferents direccions..un cop estabilitzat hi ha un regleta inhumana i la bloquejada a canto gros. A més és una via per a gent de un tamany determinat, i noi precisament el meu...

UN INFIERNO!!!

En aquest incongruent i erràtic camí de recessió temporal que vaig començar fa dos anys i mig hi havia també un redescobriment de zones on feia anys que no anava..i les PAPARRES van apareixer com una solució ràpida i còmoda a la vida més caòtica que duc actualment.

Veure en JAVI CANO fer-li pegues a mort em va motivar a tornar-la a fer, QUINZE ANYS DESPRÉS !!! Vam asediar-la amb en Jaumet i en Juanjo, però ja no tenia la força de quan tenia 23 anys...em sortia tot però em faltava la rabia.

SI VOLS POTS!! Mentre que em faltava PUNCH em sobrava experiència i paciència...i TOT ÉS A LA MENT..sense estress, sense pressió, i amb il.lusió i felicitat, GAUDINT...UN hivern compartint PAPARRES i SNOWBOARD no va funcionar...són esports antagònics i poc compatibles...l'altre va ser el GEL i l'ARTIFO...però ara amb l'Arnau, més cansat però menys polivalent, el fer més plafó i anar més fanàtic ha donat resultats.
Torno a estar com abans, i tinc 15 anys més de butlla temporal per encadenar moltes vies.

CAPRE DIEM!!!!!

COM SEMPRE NO PODEN FALTAR ELS AGRAÏMENTS a la penya amb qui he compartit tantes estones de fanatisme a peu de via:

JAVI CANO: per recordar-me que la via era allà i per refrescarme els moviments. Quin bou...
JUANJO, i JAUMET: Amb ells he viscut la seva evolució i la meva recuperació. A muerte els de Sabadelllllllll ! Panxadelbou POWER!
LILA i ARNAU: per deixar-m'hi anar, per motivar-me a peu de via, i per confiar...
PENYA PIRI: per les rialles i fanatismes varis el primer any...
MALUTA: pel GOOD FLOW al dia D, i per assegurar-m'hi...felicitat per la NEPALÍ ! I gracies per les fotos !!!
I als altres amb qui hem estat i fanatitzat cada moviment: Joan, El LLuís Agustí i Cia, el Juani, El Albloc, el JD ( vinga machine que ja veus que tot és recomançar!!!), i tants i tantes amb qui SOBRETOT, hem rigut i hem passat moments de felicitat verdadera.

SALAM a tots BOUS i BOUES!!!

PAPARRES....ZONA D'INCERTESA

Hablan mucho de la belleza de la certidumbre como si ignorasen la belleza sutil de la duda. Creer es muy monótono; la duda es apasionante.

Oscar Wilde (1854-1900) Dramaturgo y novelista irlandés.

A inicis dels 90, la zona de Paparres compatva amb un cotitzat 8a ( no n'hi havia massa aprop de BCN), que ha passat a l'oblit com altres petits "tresors" que s'han anat relegant en favor de vies noves en zones noves...Poca gent recorda ja els assetjaments a Makoki, Puja la Febre, Coraje, Arribabà,La Restauració, Tocat de l'Ala, La Cuenta atrás, la Dapi...etc...Tot evoluciona, tot canvia, tot s'oblida...

És un cicle, de vegades real... o potser el que dic només és fruit de la nostra percepció del temps en funció dels nostres cicles...

Fa molt de temps, en un EXTREM va sortir un reportatge del Marcel, explicant-nos la gènesi , ja aleshores llunyana, del sector, a mans d'un escalador pioner del freeky, en Josep Batlle ( AKA el Rubio)...

Els anys van passar i la zona es va anar omplint de vies i variants de vies, i minivies i minivariants de vies, fins gairebé no quedar un centimetre de pedra per explotar. El resultat va ser un curiós i fanàtic racó on tibar fort de canto gran en desplom encara més gran. La situació i orientació el fan ser un sector preferiblement d'hivern...
Va ser un d'aquests hiverns que en Salva Serrano...un altre impulsor de l'esportiva a BCN, ens va "ensenyar" cap on anava la cosa del friky...INUMANOOOOOO! Era el crit de guerra..recordo encara el mal als dits i la pell destrossada per regletes i columnes abrassives que ara estan molt polides...no em vaig menjar res...
Vaig prometre que tornaria, i ho vaig fer quan vaig ser capaç de tibar de cadascun dels cantos d'aquell monstre de 15 mts que em devorava l'ànima. La vaig encadenar i me'n vaig oblidar...al sector hi havia escalat la Paparras i la Zona..i prou. L'input a la meva memòria era el d'un lloc residual, polsós i sense cap altre interès...

Han passat els anys i he estat a molts sectors, bons, dolents, interessants, sense interès...abans estudiava i ara t5reballo...abans tenia temps i ara no en tinc... abans m'emborratxava i em recuperava i ara m'he de cuidar si vull escalar al llarg de les 48 hores del cap de setmana...Tot canvia, tot evoluciona...tot s'oblida...
---------------------------------------------------------------------------------------
Feia molt de fred i buscàvem pedra calenta que no haguessim tocat tant com Gelida o Garraf. No sé com vam decidir tornar a Paparres, no recordava ni com s'hi arribava.
La primera sensació va ser de sorpresa"!Quin desplom!","Quantes viessss!!!", "QUE GUAPES!!!!...hi vam escalar part de l'hivern, ens permetia fer el ronso al llit, llevar-nos tard, i escalar fins rebentar a mitja tarda..genial.
Un altre cop la Zona de Incertidumbre...el monstre...la volia repetir. Havia vist en Javi Cano lluitant finde rera finde per encadenar-la i em va tornar a agafar el virus

Javi Cano apretant a l'entrada del "monstre" (Foto Josete)
En companyia del Jaumet i el Juanjo, que estaven experimentant la seva primera "mutació" en el 7è nivell, vam començar a toquetejar aquell desplom. Aviat teníem els passos, encadenavem moviments i arribavem morts al "crux"...era una qüestió de "pegues" i prou...
Va passar un hivern i no la vaig fer...no ho entenia...
El següent hivern hi vam tornar..entre cascades, snowboard i alguna alpinada...la ZONA es reia de nosaltres, deixava fins i tot acaronar el canto de sortida, tibant de la regleta fanàtica, amb el cor a cent i els braços paralitzats...i aleshores, mofant-se de tot, ens escopia riallera una i altra vegada...jugava amb la nostra paciència.

Al final, un dels atacants, el super JUANJO, a base de alçada i de internminables sessions al plafó del Santi, va lograr agafar el canto de sortida del crux. EL SEU PRIMER 8A !!!!!!!!!!!!!!!!!!! Per un moment vam oblidar la impotència i vam celebrar la seva victòria com si fos nostra. HO HAVIA ACONSEGUIT!!!
HA ARRIBAT LA CALOR i Paparres es queda sola, sota el sol...amb en Jaumet mirem de no oblidar la psicomotricitat de cada sensació a la via, i ens posem forts, esperant amb ganes el fred que ens permeti posar punt i final a la via.
Per Jaumet serà també el primer 8è ( si no en fa cap aquest estiu que poc li queda...)
Per mi serà confirmar que després de 13 anys, encara puc retornar pels vells camins recorreguts i començar de nou el cicle...

Bon Kharma pel 2006-2007, Amor i amistat junts per motivar als guerrers.

Lila, Juanjo,Jaumet i Xavi...

Foto: Josete

En el círculo se confunden el principio y el fin.
Heráclito de Efeso (540 AC-470 AC) Filósofo griego

===========================================================

Accés al Sector: Des del Poliesportiu de OLESA DE MONTSERRAT, seguir una pista que comença en acabar l'asfalt i enfila cap a la muntanya. Molt aviat gira a mà dreta ( diposits) i ascendeix pacient i continuament pel vessant dret de la vall, gira a l'altre costat de vall, i en una zeta arriba a un coll característic, mirador de Montserrat. Aparcar el cotxe. Darrera un pesebre metàl.lic i mirant a Montserrat, en 8 minuts de còmode descens estem sota el sector
Horari. Fins les 12:00 ombra a la part esquerra, a partir d'aleshores sol tot el dia. De vegades es un lloc ventós.
Equipament: Tot parabolt i algun spit en vies concretes
Dificultats: Algun IVº/III a la dreta de tot, placa de Vº a 6c al sector dret de placa, 6c a 8a al sector Central de desplom( predomina 7a/a+), 6b i 6c al lateral esquerre de mur, i de IV a V+ vies darrera el sector de placa-mur. Roca Calcàrea dolomítica.