" TODO SUEÑO TIENE SU CAMINO...Y SI LO SUEÑAS TE VIENE SEGUIDO..."(MAKAKO: BRÚJULA)
divendres, de juny 29, 2012
dimarts, de juny 26, 2012
El Destí...MATRIX de NOU
"CAPSULITIS...és capsulitis, no hi ha cap fractura o arrencament del tendó...no pateixis...Fèrula una setmana-si te'n dic dues no ho faràs- i les dues següent et lligues dos dits si de cas...ves fent amb calma..."
MERDA...
El destí és absurd, de vegades...una setmana sencera entrenant i encadenant blocs com un possés, escalant inclús divendres i arribant a CAVALLERS amb el cos destrossat i amb moltes ganes. FA CALOR i dissabte de ST JOAN, el primer dia de bloc del finde, m'arrossego per quasi tot arreu...me'l prenc mig de descans i estic amb els pekesmentre la Lila escala...
El Dieumenge segueixo desmotivat, i la millor manera de despertar-se és l'adrenalina...anem a la XALMET i encadeno a vista l'empalme de ARITJOL i BLUE JEANS BLUES...sobre el paper 6b+ i 6b+ i en total 55 o 60 mts...18 seguros.
Van sortir més de 70 mts de placa ultratècnica, uns alejes del copón i el grau DIGNE dels anys 80...com es nota en "JOANET" i que el "LUICHY" venia d'on venia quan va equipr allò...una via molt recomanable, res a veure amb una recta de parabolts, ni amb el que un pot acostumar-se a CAVALLERS...jo la deixaria de 7a de 75 mts, amb alejes i el pes de la corda, i no facil a vista si no saps interpretar traçats...
La resta....va ser un procés d'ALEATORIETAT que va desencadenar la "TRAGEDIA"...no cal un ordre exacte dels fets, sinó veur com un cúmul de factors acaben desencadenant una detrminada situació i resultat.
"OJO IVAN, que caic...!"
El que l'Ivan em retreia és que en SOLO aquesta frase és un preludi dramàtic, i que una via de 7b que no has fet a vista i amb un mantle a 14 mts no és el millor objectiu per treure't la son o concloure que has de saltar al pas clau...
Una persona tenia les cintes a LICENCIA PARA VOLAR ( 7b-15m a la paret Inerte), una via de regletes i tensió amb el crux a la tercera xapa, i uns 13 moviments...vam pujar i encadeno prou bé a la segona ( el pas clau és un bloc de 6c màxim)...hi torno i em surt millor...i hi torno en toprope amb comba i em sento encara més bé. Als USA aquesta via seria un bon HIGHBALL...dels de pel.lícula de lolos...
"MERDA, molaria dur un crashpad pel crux, hi ha pedres i no em sembla segur saltar encara que tingui els peus a només 4 mts del terra"...
Hi vam posar les motxilles i la corda per amortiguar...i començo a pujar a muerte.
Tot ok i de sobte noto que em rellisca la regleta clau...no sé si arriscar a llençar, llençar a una expréss, o saltar al terra...a mitja desgrimpada agafo la cinta de sota i baixo en A0...buffffff!
No em dono temps per relaxar-me i pujo rapid de nou, faig el bloc i ara només queda un rebot molt llarg d'espatlla on arribo just a la regleta sota el canto gran.
Ara ja estic molt alt, no es pot caure...BANZAI.
Llenço i l'agafo, creuo al repòs. No hi ha volta de full, em queden 4 moviments pel mantle final, que l'VAN no ha resolt però que a mi m'han semblat factibles amb comoditat...respiro i surto per dalt més còmode que quan l'havia assajat...ja està...desgrimpo per una vira i torno al terra...la propera vegada l'hauria de fer millor, no es pot improvitzar tant...
QUINES COSES QUE TÉ EL DESTÍ...La lesió me la vaig fer "saltant" la valla del pantà, per GOS, ja que anava empanat i passavem de donar la volta davant un "prohibit passar" que ens vam trobar sense avís a la entrada de l'altra banda...enlloc de recular vam decidir passar de tot però em vaig oblidar de treure la mà de la reixa mentre saltava...per uns moments vaig creure que m'havia arrencat el dit, després que me l'havia trencat i al final tant sols només és una "hiperextensió" que em tindrà una setmana aparcat- sense fer monodits vaja, que encara puc fer traccions...
Portes que obres i et duen a passadissos on mai saps que hi haurà al darrera...de vegades no sé què pensar...
MERDA...
El destí és absurd, de vegades...una setmana sencera entrenant i encadenant blocs com un possés, escalant inclús divendres i arribant a CAVALLERS amb el cos destrossat i amb moltes ganes. FA CALOR i dissabte de ST JOAN, el primer dia de bloc del finde, m'arrossego per quasi tot arreu...me'l prenc mig de descans i estic amb els pekesmentre la Lila escala...
El Dieumenge segueixo desmotivat, i la millor manera de despertar-se és l'adrenalina...anem a la XALMET i encadeno a vista l'empalme de ARITJOL i BLUE JEANS BLUES...sobre el paper 6b+ i 6b+ i en total 55 o 60 mts...18 seguros.
Van sortir més de 70 mts de placa ultratècnica, uns alejes del copón i el grau DIGNE dels anys 80...com es nota en "JOANET" i que el "LUICHY" venia d'on venia quan va equipr allò...una via molt recomanable, res a veure amb una recta de parabolts, ni amb el que un pot acostumar-se a CAVALLERS...jo la deixaria de 7a de 75 mts, amb alejes i el pes de la corda, i no facil a vista si no saps interpretar traçats...
La resta....va ser un procés d'ALEATORIETAT que va desencadenar la "TRAGEDIA"...no cal un ordre exacte dels fets, sinó veur com un cúmul de factors acaben desencadenant una detrminada situació i resultat.
"OJO IVAN, que caic...!"
El que l'Ivan em retreia és que en SOLO aquesta frase és un preludi dramàtic, i que una via de 7b que no has fet a vista i amb un mantle a 14 mts no és el millor objectiu per treure't la son o concloure que has de saltar al pas clau...
Una persona tenia les cintes a LICENCIA PARA VOLAR ( 7b-15m a la paret Inerte), una via de regletes i tensió amb el crux a la tercera xapa, i uns 13 moviments...vam pujar i encadeno prou bé a la segona ( el pas clau és un bloc de 6c màxim)...hi torno i em surt millor...i hi torno en toprope amb comba i em sento encara més bé. Als USA aquesta via seria un bon HIGHBALL...dels de pel.lícula de lolos...
"MERDA, molaria dur un crashpad pel crux, hi ha pedres i no em sembla segur saltar encara que tingui els peus a només 4 mts del terra"...
Hi vam posar les motxilles i la corda per amortiguar...i començo a pujar a muerte.
Tot ok i de sobte noto que em rellisca la regleta clau...no sé si arriscar a llençar, llençar a una expréss, o saltar al terra...a mitja desgrimpada agafo la cinta de sota i baixo en A0...buffffff!
No em dono temps per relaxar-me i pujo rapid de nou, faig el bloc i ara només queda un rebot molt llarg d'espatlla on arribo just a la regleta sota el canto gran.
Ara ja estic molt alt, no es pot caure...BANZAI.
Llenço i l'agafo, creuo al repòs. No hi ha volta de full, em queden 4 moviments pel mantle final, que l'VAN no ha resolt però que a mi m'han semblat factibles amb comoditat...respiro i surto per dalt més còmode que quan l'havia assajat...ja està...desgrimpo per una vira i torno al terra...la propera vegada l'hauria de fer millor, no es pot improvitzar tant...
QUINES COSES QUE TÉ EL DESTÍ...La lesió me la vaig fer "saltant" la valla del pantà, per GOS, ja que anava empanat i passavem de donar la volta davant un "prohibit passar" que ens vam trobar sense avís a la entrada de l'altra banda...enlloc de recular vam decidir passar de tot però em vaig oblidar de treure la mà de la reixa mentre saltava...per uns moments vaig creure que m'havia arrencat el dit, després que me l'havia trencat i al final tant sols només és una "hiperextensió" que em tindrà una setmana aparcat- sense fer monodits vaja, que encara puc fer traccions...
Portes que obres i et duen a passadissos on mai saps que hi haurà al darrera...de vegades no sé què pensar...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)