dimarts, de novembre 20, 2012

ÈPOCA NEGRA...


És quasi surreal, però el determinisme lacerant de la vida fa que alhora que ens xiulin les bales al voltant i no ens n'adonem, i quan, de vegades, i de la mateixa manera, sobtadament caigui algú al nostre costat ens sentim quasi com ofesos per la crueltat que significa un cop sord de coltell que no ens toca però ens esquitxa...

Com en una carrera folla de la que no creiem participar...però en la que guanyem i perdem en cada instant des del moment que neixem creient allunyar-nos de la mort mentre que ens hi acostem inconscientment a cada sospir.

Corro, corro, i no sé cap on, MAI, desconec ja si estic fugint, o simplement precipitant-me...però corrent...i mentre crec relaxar-me és just només l'estona entre tronades que sordes s'acosten anunciant-se amb llamps cegadors...m'ho miro de lluny, i després darrere la finestra, creient-me a cobert i inert davant la tempesta que s'engendra. No sé si la calma és l'espai entre tempestes o al revés...perquè en el fons m'és igual, sé que tant se val des d'on ho miri...hi ha tempestes que duen les riades brutals que ens obliguen a fer cap, més tard o més d'hora, al riu que ens durà al mar...sempre...només hi ha un sentit.

I és aleshores, quan aquest corrent se'ns enduu, que m'adono de l'essència eixorca de la SOLEDAT, que no d'estar sol...simplement de la cruesa de la individualitat,  que ens fa tant còmplices de les nostres accions com víctimes del nostre destí. NO hi ha res més, per molt que ho busqui, més enllà de la meva percepció, tant del bo com del dolent...allò que em passa és quelcom que no passa a un altre...i el que passa a un altre no em passa a mi...i no hi puc fer res. i em sento plè de rabia, i d'impotencia, i de soledat, de la soledat de no ser capaç de compartir o de canviar destins, i veure com en aquesta cursa cap al final escolto el so malèvol del ferro i el plom foradant als amics, ferint-los, esquinzant-los, fent-los mal, fent-los caure i repartint dolor als qui estimo.
I miro de creure'm acollit, de ser responsable d'altres, a través de l'amor i del deure, de la coherència i de la cura...i novament el cruixit sord de la ineludible destral que talla sense pietat em desperta, i em diu que RES puc fer, i el seu xiular pervers em fa perdre la fè, em fa pedre les sensacions, les creences, la força i molts valors...i ja sé que la paraula JUSTICIA no pel fet de existir significa que s'apliqui...ja sé que només és per als actes dels homes i sovint errats, perquè la REALITAT és tant dura com mancada de l'omnipotencia divina que li permetria ser divina i omnipotent. La seva desesperant aleatorietat quasi mecànica, inhumana, inconscient em desquicia...em fa sentir que estem perduts en la buidor...
La ruleta russa de la puta vida a la que ens obliguen a jugar sense diferenciar en res allò que haguem fet, allò que no haguem fet...és un joc estupid que mirem de disfresar

És aleshores quan, amb rabia cega, em nego tossudament a creure que ELLA mana, em nego a creure que sigui capaç d'impartir castig o benefici amb el seu plaer supí...perquè simplement és quelcom tant desesperat, sol i trist com la totalitat dels qui administra, i sigui com sigui, només la motivació, la força, el desig i la nostra follia ho pot capgirar tot...

Cada segon és únic, cada instant no torna, cal viure'l com si fos el primer i l'últim...

Amic, t'estimo, si pogués em posaria al davant per tal de parar la bala que va cap a tu, perquè arriba un moment que cada cop sento menys i em sento més sol i perdut malgrat la inmensa bellesa que em rodeja i m'estimo...només puc plorar i demanar que lluitis tant com puguis...que tots seguim corrent endavant, amb tu i per tu. Amb sort i fe, i desitjo que l'esquivem, no pots imaginar-te com ho desitjo...

dimecres, de novembre 07, 2012

JA TORNA LA FEDERAL????

Ja fa dies que el meu pare(**) escriu...sempre ho ha fet, apart de editar llibres (*). Els seus assajos i anàlisis sobre poesia sempre m'han embadalit, i com més gran em faig més admiro la seva capacitat per exprémer els sentits de la lletra escrita...al poble, forma part de les interessants "tardes sota la surera a la Vall d'Aro" on una colla de persones que admiren i difonen la cultura (musica poesia i ciència), es dediquen a fer trobades d'estiu per mantenir l'interès entre els joves, de coses que es van perdent...entre elles la capacitat de observar i entendre...

Fa dies em va enviar un text, amb la obvia caducitat del 25 de NOVEMBRE, aixíq ue , abans del dia clau, he mirat de penjar-lo per si algú s'hi sent identificat o interessat...Tantmateix, si mirem el que diu i les referencies, veureu que POC CANVIA UNA SITUACIÓ en EL TEMPS, si´nó és UN MATEIX QUI LA GOVERNA...


GAUDIU-LO!!!

* El pare és editor de llibres científics i mèdics.
**Davant esdeveniments que s'apropen, i tot i que el dia a dia pugui alterar el sentit d'algunes de les estrofes, us detallo aquest petit romanç, una mica burleta, revisant el que en el seu dia va fer LO GAITER DEL BESOS, sobre el FEDERALISME que tant sona...El pare s'ha apodat LO GRALLER DE RIPOLLET...

M'hi manca alguna referencia a les retallades ( indicatiu d'afinitats que no comparteixo en la seva totalitat), però és ben adequat per prevenir-nos del que podria ser i no serà si no ens ho prenem seriosament.

Gracies pare!!!

----------------------------------

Ja torna la Federal ! (Romanç de lo federalisme sobrevingut)

- Desperta, ferro, desperta!
va sentir lo Pi i Margall
que dormia un son pregon,
un son de més de cent anys.


- Qui me crida? Què voleu?
Què és tot aquest guirigall?
- És la Gloriosa, senyor!
Ja torna la Federal!

-Valga’m Déu que és el què sento?
Lo monarca heu despatxat?
- No! Que ens ha donat paraula
de fer-se republicà
si li deixem, per caçar ossos,
lo nord del Pallars Sobirà!



-I l’Església? Prou suposo
que sou menjacapellans.
- Posau-vos al dia, senyor..!

Ja ni ha pocs, de capellans.
Els que avui tenen requesta
son los clergues musulmans,
i amb tan nodrida presencia
de tot l’arc confessional,
los bisbes tenen prou feina
per vetllar son setial.

- I lo poble? Ja es prepara
per donar bon cop de falç?
- Tots los nostres son a casa
a Telecinco amorrats,
i els que van anar a la “mani”,
eren quatre mal comptats.

- L’exèrcit i el sometent,
estan del nostre costat?
- No senyor, no val la pena,
puix ja tenen ben clissat
que la nostra rampellada
es cafè descafeïnat.

- I voleu més llibertat,
justícia i fraternitat?
- La molta que tenim ara,
baix lo jou de “la unidad”.

- Doncs, què diantre voleu?
Per això m’heu despertat?
- Volem fer passar l’estona
jugant a la rata i el gat,
i distreure de quimeres
aquest poble cabrejat.

Mes no cal que passin ànsia
rei, bisbes ni generals;
que no pateixin los jutges,
ni magistrats dels tribunals.
Conservaran sa poltrona
senadors i diputats
i tota la tirallonga
dels orgànics i endollats.

....Que no corri qui los tingui
a expatriar sos cabals,
que el nostre federalisme
es de focs artificials!


- Doncs anau a fer punyetes
i deixau-me dormir en pau!



Lo Gaiter del Besos

Adaptat a les presents circumstàncies

per “Lo Graller de Ripollet”,

amb llicència (la que s’ha pres).

diumenge, de novembre 04, 2012

Tsunamis al Santuari...

El SOLO permet escollir-lo...sovint es practica sobre vies equipades...que sovint s'acaben fent només amb corda...

Els TSUNAMIS però, únicament permeten dues opcions: MIRAR-LOS DES DE SOTA o ESCALAR-LOS...

A CAN BRUGUERA els homes del bosc van crear DEPOSITO DE CADAVERES, un imponent esperó on la aleatorietat del slab d'entrada i un tecnic canvi d'esperó, configuren un pepino que "havia" d'escalar.

Pujo en brut el video, sense edició degut a probemes tècnics, tot i que segurament el so i els esdeveniments són el millor testimoni del que es sent escalant aquesta maravella...PUGEU EL VOLUM i veureu que ja ho deia la MALA MARIA...Solo hay CABRONES y COBARDES...BANZAIIII!



"de ñajo mi viejo me dijo
hijo, usa tus ojos,
no juegues sucio, ve despacio
no te metas si no te toca

usa la cabeza antes que la boca

y mi tío me dijo
chico, haz todo lo que puedas
todo a su tiempo

algunas cosas no se olvidan

las palabras se las lleva el viento

tienes que estar tranquilo

disfruta tu momento
juega tu partida

vigila, todo gira

todo vuelve, todo es mentira

hay perros que ladran y muerden

hay días de suerte

hay días que no terminan

en plaza Castilla

hay días que se complican

y se repiten

la vida es un kinder

y son dos días, que caigan en finde

el domingo en el Caribe

quiero delicias mañaneras

playas y palmeras

no es por lo que mueras

es por lo que vives

Hermanos también acaban a tortazos
y ni las montañas ni el sol se caen a pedazos

si te vas no des portazo

y paga, paga a plazos

vigila quien te agarra del brazo

una linea no es un trazo

separar a dos borrachos es llevarse el botellazo

no hay mas nudos que hacer si ya hay lazo

solo queda cumplir o liarse a puñetazos

solo hay cabrones y cobardes

solo hay cabrones y cobardes

y si te haces mayor
piensa a lo grande

yo estoy conmigo

aquí con mi sangre

cabinas se rompen

cadenas se parten

dame

¿quieres?

toma

dame

tanto compartir

y pa ti no queda parte

cambian las tornas
yo sigo delante
ella ya no suelta el volante

si yo no falto

a mi no me falten


solo hay cabrones y cobardes

solo hay cabrones y cobardes

hay que ponerse en lo peor
pa tonterías siempre hay tiempo

mucho talante
mu poco talento
pa hacerlo mejor

fíjate si tienes intentos

ni con cuatrocientos quiebros

a mi predícame con el ejemplo"

cojeme la vuelta y y luego dala tu...
IRIE