diumenge, de juliol 31, 2011

MALADETA...quasi ja està

ON FIRE...

Amb una previsió "variable" que esdevé galàctica enfilem de nou, a tota ostia, la vall de Cregüenya....cada batec de cor m'és familiar...anem lleugers i a dalt ja hi ha el Xavi i la Laura que s'ho han agafat amb calma per Corones...

Amb un "shot" al cos em poso cúet mentre el Llanos fa honor al seu prestigi anunciant-nos que ha oblidat els gats...igual farà de suport jumant , oferint lingotassos de conyac Torres i amenitzant moments amb les rises extra de la factoria més personal i autèntica...encara no sé si em fan mal els abdominals de tibar o de riure...

A mitja pujada les "cletes" que duu li peten..un cordó a pendre pel sac...m'adelanto i ell i el Juanjutx van fent...tinc por de no trobar el dipòsit de material a les fosques...passo de dièsel a TDI 2.5, apretant pedal...arribo al llac que el cor em surt de la boca...aviat sento olor de foc...em trobo un angles autèntic beatnik tocant la guitarra i amb una llar de foc en un vivac (????..ha carregat la llenya aquí dalt? per flipar)...m'ofereix un glop i al.lucina de l'hora que arribem..."yo're really keen to get here now with that backpack!!!"..."ou yeah paio...bo el guisky..apadeu fins demà...btw, my friends are coming afetr me, don't give that wisky to the rasta one, he'll empty da bottle !!!"...sorry Llanos, però es que ja anaveu prou tard per que li donéssis la xapa al guiri...segueixo cúet!!!!!

Arribo al CB i el Xavi F està preocupat, em fa un salt al cor, no ha trobat el dipòsit de material...anem a piñó i el localitzam, munto camping i fem sopar...tot a sac...mengem ( ara tenim MASSA PAPEIG) i fotem un parell de tragos de la petaca i ens partim les birres...anem mig cuits a dormir...

SONA el DESPERTADOR a les 06:00...dia genial, no fa massa rasca...anem apareixent d'entre la boira de morfeu, fem material, el Llanos s'apunta, i pugem a sac cap a la gelera...dos llargs en neu vidre ( quina temperatura fa? ostia si som dues hores abans que l'habitual!!QUINA RASCA!!). La Rimaya ha baixat uns 10 metres, i els crampons em treuen guspires...xrssss! M'enfilo com puc una mica emparanoiat i arribem a peu de via...fa MOLT de fred.

Escalo a sac el llarg de Vº-6b ( segons la guia on surti) de la Directa, sense tacte...fa tanta rasca que els companys pugen a jumar, sense complicar-se. Amb el Segon llarg de la Directa ( v+/6a) fem el mateix...arribo a la repisa sense tacte, a l'ombra...tremolo com si estéssim en una hivernal, no em sento les mans ni els peus..una mica inferno fins que al final el sol ens calenta. L'equip va pujant darrera...

Els Xavis pugen per la Directa i jo i el Juanjo continuem per intentar allargar el que poguem la nostra via...el JUANJEITOR treu "la Ratlla" al Flash, amb un tactum inhumà ( sol i fred!)...jo pujo de segon i encara que no em sembla tant"dur" co a la F.A el deixem entre 6c i 7a...ja veurem quan fem la integral...hi ha cantos i trucs que a flaix segur que suavitzen el tema, i el Juanjeitor està titanawer...

El Juanjo encara "el Rayón", una fissura mig oberta, de 40 mts, de 6a que necessita del cam del 5...puja amb el Makita i els bolts a coll, que no duem corda auxiliar (un altre error brutal)...va pujant i després de les dues xapes que vaig posar comença a escalar terreny nou...posa una xapa molt amunt i surt anant fent...6a+ que em costa un ou amb la motxilla i el pesq ue em xucla avall...i com allunya!!!!

Corregeixo un error de calcul del Juanjo que s'ha desviat, i arribem a el balcó del Corb...on ens ajuntem els 4 novament. Els Xavis cap a la Directa i jo enfilo sense taladro cap a "L'Orella"..mig cabrejat per no saber com solucionar el tema que em passin el taladro...M'enfilo uns 20 mts, fins el sostret, equipant com puc,i poso algun seguro bo abans de la llastra BRUTAL que tinc damunt...supero el sostre, provo, agafo la llastra...és bona! ( no sabíem si hi cabrien dits o era cega)..però sense assegurar millor passo de seguir pujant i haver de improvitzar enmig del marro...triangulo,dos seguros, baixo i munto R..el Juanjutx puja amb el material. Fraccionarem el llarg en dos...i resulta una bona idea...

Amb una R de bolts les coses es veuen més interessants, el Juanjutx aprofita el que he posat per damunt i ja parteix de pedals amb la Makita a coll...fa molta rasca i el sol va girant...lluita i lluita i acaba muntant R...genial!!!Peaso bow i peaso llarg...

Els Xavis fan cim i ens ofereixen llençar-nos una corda per acabar d'obrir assegurats per dalt.

La bateria fa figa...encadeno el llarg de la llastra de segon, i em sembla simplement UNA JOIA...2o o 25 metres amb un tram de fissura de 6c on si no poses un cam verd queda una galeta en un crux...al final un clau i un pas dur on la cleca m'ajuda a solucionar ( no m'imagino a vista, cansat i sense saber quin cam entra o on he de bloquejar...sublim!!)...arribo a la R, acabo de reforçar-la, corregim una pas i un seguro i baixem...estem esgotats, el dia s'acaba i ens queden 80 mts pel cim...

POSO GAS i enfilo cap a la Directa ( IV+ i 6a+), els Xavis estan nerviosos perquè es fa tard i no mola pillar el negre aquí dalt ( el Frenandez no duu frontal)...escalem a pinyó i en mitja hora sóc a la Gàrgola, i surto a fixar una corda fins el final de la paret mentre el Juanjutx acaba de pujar...

Estem filmant el capvespre i brindem pel Maluta...fot un fred del quinze, estic cansat, rebentat, és la 3a vegada que encarem la paret i només hem pogut escalar dos dies, i ja quasi està, i me'n recordo del Maluta...vaya putada amic, aquesta via, al final, segur que ens haurà costat suor, però l'acabem fijo..no pateixis bow......i em poso a plorar...em sap greu pel Xavi que s'ha quedat una mica impressionat, però em costava parar...aquí és el primer cop on vaig veure la seva carona de Bollycao espantat, i estar de nou sobre aquesta pedra damunt de la Maladeta em toca...sorry Xavi, ja està, gracies per la paciencia i la calma...

El sol esta baixant i fugim avall per la canal-pedrera, desgrimpant enmig de blocs mòbils una mica suicidament...el Xavi enfila cap al CB per aprofitar la darerra llum, mentre el LLanos i jo anem a recuperar material a peu de via..el Juanjo es lia per un sistema de llastres i quasi pilla...gestiona com el titan que és i va destrepant com pot , i enmig de la fosca ens reunim en algun punt, la llum dels frontals ens juga una mica de mala passada i anem mig erràtics cap al CB...estem esgotats, són les 23:30 i portem des de les 06:00 de marxa loca per aquí dalt...

Mengem moltíssim, xerrem, riem, la petaca va passant entre el Llanos i jo, em poso al sac, m'adormo però el cansament em fa cruixir fins les parpelles, no descanso de tant petat que vaig...merda...
----------------------

Ens llevem tard, un dia magnífic però estem buits de energia i motivació...no ens veiem repetint la moguda i a més baixar TOT fins al cotxe...decidim acabar els darrers metres accedint des de la Renclusa i rapelant amb el material just per obrir el tram final...ja veurem...queda motivació encara però no és el moment de cremar el darrer cartutxo quan quasi hem guanyat...encara no...ja tirarem salves quan toqui

Desfem el campament i empaquetem tota la moguda, les motxilles rebenten i som 4!!

Xerrem amb els beatniks i els cedim una mica de papeig...tampoc en volen massa, aquí dalt 100 grams és un pes que si te l'estalvies pot ser la diferència entre pujar a un lloc o no...no volen carregar més pes...

Molt a poc a poc baixem, rient amb les anècdotes del Llanos, desfassant amb cabòries i reflexions hil.larants...fins el Juanjeitor somriu sentint aquest geni de l'humor amb rastes que és el Xavi...jo ric i ric, oblidant el dolor de tot ( no sabria dir què NO em fa mal...), amb el centre neuràlgic en el tema femení la cosa es desfassa fins l'infinit..sembla que el Torres 10 encara està per aquí, però no...es que és ( i som) així...

I xino xano anem avall, amb descansos i reposos i banys, gaudint del sol i l'exhuberància del piri a l'Agost...

Òstia, que ja és agost!!! Dissabte era el meu aniversari, ni me'n recordava massa allà dalt!!!

M'enyoro de casa, em sento extrany, em faig vell i m'agrada tant això de pujar parets...!!!

Al mòbil hi tinc un missatge del Nawet i la Lila, cantant allò del club super 3 "per molts anys!!"...i anem a benàs a fotre'ns dos litres de clara per barba, mig xerrar i pesar figues, descansar i fugar a casa...el Llanos es quadra agenda de lludris per la setmana ( el puto amo oiga!), elogiem a Peret i els Chichos i prenem bona nota ( eh Juanjutx?!) de les seves classes magistrals sobre faldilles, vida i vivències...el viatge es fa curt...i jo segueixo anant cuet...és el meu destí...sempre amb els talons tocant el cul...és el preu a pagar si es vol tenir tot o més...

dijous, de juliol 28, 2011

Adéu, Trinkeles...Adéu Nikita

7 hores de stress continu, contrarrellotge, sempre amb la vista posada al rellotget del pc que avança inexorablement...no fa tic tac però gairebé sento el sorollet al meu cap...tic-tac-tic-tac...

Cada segon m'acosta a un final de jornada en que la feina marca el ritme, s'apropen les vacances i tot ha de quedar tancat, i manca temps i manca de tot...l'estomac s'estreny...i el rellotge fa tioc-tac-tic-tac...tothom truca i els mails i documents entren i surten de la meva memoria inmediata..esborro informació del meu cap per tal que n'entri més...a pinyó...

I finalment l'hora màgica...les 15:00, i amb la feina acabada avui surto corrents, i volo cap Stllors, que, com sempre, esta coronat de boira i núvols grisos que a pesar d'amenaçar es rendeixen i escampen..i corro amunt...hola-hola als qui baixen ja trillats, adéu-adéu i bones vacances!!! Segueixo corrent, el Diego m'ha promès que hi seria però no contesta al mòbil..., igual no ha arribat encara...

Pujo en temps récord i els pulmons controlats, pensant en Cregüeña, dosificant però forçant, mirant de sentir cada palpitació del cor,escoltant com la sang circula, i intentant de governar cada sensació del cos...és interessant, deu ser curiós córrer habitualment rotllo atleta...
Sempre s'aprèn...

I pensant en moltes coses vaig arribant a la Sardineta, i apreto el pas aprofitant que aplana, i corro quan fa baixada...hola-hola a una multitud que sembla que avui s'ha citat a la Gran..i al Gruyere...habituals o no tant...escalfant i començant a muntar els seus projectes...adéu-adéu...!

Passat el Gruyere ja troto, jugo a saltar i a fluir pel sender, miro de controlar l'equilibri, de clavar cada pas, d'aïllar el cos de la ment i que la segona ho controli tot...és curiós, estic concentrat i alhora absort...flow...

Arribo al Blau i hi ha una cordada...munten NIKITA...mentre em canvio arriba el Diego..chauchau boludo, me pillas? Pujo corrents per l'"OSSET" que em té encallar, la "Adéu Trinkeles" ( 7c+...????)...el dia que en tres pegues vaig liquidar "IMPACIENTS" ( 8a), vaig veure en Juanjo que la feia, i també la Lali B....i vaig menysprear la via...bah, 7c+!!!

M'ha costat quatre visites, la majoria enmig de boires i regalims, és cert, però es tracta de una de les vies putilles de Stllors, una mena de setèvuitè enmascarat que sovint deixa alguna colleja de regal als qui tampoc anem massa sobrats en aquests andurrials...i a mi me'n va fotre algunes!!!

Ls due darreres setmanes he fet tres 8a's en pocs intents, mentre estava encallat aquí ...curiós això del grau...

Treballada enmigs de xuxus i humitats la tenia bastant clara, però la estructura de la via ( inici i final a bloc sense reposos massa clars) feia que en un o altre extrem m'encallés, per falta de pell o de tacte.

El Diego Marsella ataca Nikita en un primer pegue que quasi ens sorprèn a tots...un 8b+ inhumà de bloc que quasi té embastat...cau...

I jo em concentro...el cel esta cada cop més clar i bufa un ventet rotllo TACTEGALACTICJUANJERO...i com un talismà, mentre em lligo la corda arriba en Juanjutx, l'habitant del més enllà del més enllà del Blau...de la secta siberiana...boooow, nopressure! Pujo, faig el bloc, em sento levitàtur, endinyo fins al segon tram, clavo les banyeres i ja sóc al pas final...( recordo que en Juanjo m'explicava que havia caigut "uns quant cops" allà, ...GLUPS)...és el primer intent de primer, i tampoc vai flútan...però apreto, llenço al bidit, arqueig i bloqeig a canto final...rampa i cadena...uààààà !!!

Era el DEADLINE que em posava per tornar a la Síber!!! Ja esta !!!

En Diego PULVERITZA "NIKITA" com el boss que és i flipem...

Faig dues vegades el magnífic PA DE RAL ( 7b/c) i empaqueto motxilla...començo a la carrera i no paro fins al cotxe...jugant a fluir i saltar pedres, graons i tal...les cames em cremen...una mica Forrest Gump però divertit...les cuixes em fan figa....

Volo cap a casa...demà toca MALADETA...Gracies al Diego, i al Xavi pels belays, i a la LILA per la paciència...!!! SANTLLORS és BOIRA....

FLAIXBASIC: Tres remades de picats...regletes juntes i mossegaires per dinàmic esquerra...ojo que el seguro queda sota el peu ( 2a xapa) i el terra aprop..a mi no em molava, es pot sortir prexapat ( jo resolia el pas amb peu dret a la dreta, en adherencia, i esquerre regltejant exterior just en microregleta a la dreta de la xapa, just al costat...Lance i semiparadaen regletes positives i boca... Tres xapes de transició on SOBRETOT cal tenir clar peus tènues i equilibris laterals que permeten estalviar...no hi ha cap repòs...mini sostre on mola bufar abans de les dues xapes finals perquè entrem en una zona molt apretosa...pillar invertit dreta sota el sostre i amb esquerra bidit extensió a la vertical...jugar amb peus quasi inexistents a la dreta i graunets a la esquerra, seqüencia a controlar...i endinyar-li amb dreta a boca semibona.
El tram de les boques és decisiu...joc de tango de peus a esquerra i rebot a dues regletes-boca paral.leles...nou joc de tango de peus a esquerra i pas dinàmic...una mica de fals repòs un cop xapat...tot bastant a braç i sense peus bons...
Boques seqüenciades a dreta i esquerra on cap apretar bastant...al pas del bidit hi ha una mena de "tac-regletós" amb dreta, que permet recolocar peus i escurçar al bloqueig....centrar-se i dinàmic molt curt...arqueig final al bidit i aguantar per endinyar esquerra en bidit proper...bloqueig final a boca, xape i sortida tecnica que es va aplanant fins cadena...
VIA MOLT GUAPA, SENSE REPOSOS i tot iq ue no té bloc de boulder, moviments de tensió de braç non-stop...molt recomanbl si tenim l'ego massa elevat per algun encadene vidilla...hehehe!

IRIE

dimarts, de juliol 26, 2011

Boira


Enmig del NO-RES, que no és líquid ni gasós, que és una mena de tel blanc que ens embolcalla i ens va impregnant...primer l'aire, la pell, la corda, el magnesi...No plou però estem mullats, no suo però em sento xop...respiro boira, toco boira...fa fresca i el món ha desaparegut, els sorolls s'atordeixen, el moviment es fa difús i la visió es torna opaca...Enmig del NO-RES...

Un clap-clap m'atemoreix...lluny, en algun racó, una tempesta passa rugint, però com que la boira ens amaga els trons i els llamps ni tant sols ens veuen...estem enmig del NO-RES...i el goteig que sento és el resultat de milers de partícules ínfimes d'humitat que s'acaben trobant per formar gotes i, fins i tot, regalims que es precipiten des del cim de la paret, des de les fulles, com una esponja saturada...

I enmig del NO-RES la tarda s'escola, sense percebre que ho fa perquè el sol esta en algun lloc, lluny d'aquest racó oblidat enmig del núvol...tot es perla de gotetes...les meves cames, la roba, els cabells...tot regalima i el vent arrossega llengues de fum mullat...les mans rellisquen i els peus es veuen cada cop pitjor...la pell s'estova i les forces es dissolen com l'aire líquid...

Pleguem. Una altra tarda expréss d'un estiu expréss que no ho és, en un món envoltat de nuvols que van i vénen, de sol que apareix i s'envà sense un ordre més enllà dels capricis meteorològics d'un sistema aleatori i alhora estabilitzat en el caos...

Torno pel camí de sempre i ja no queda ningú...és tard, som els darrers, com sempre...sempre arribo massa tard i me'n vaig massa tard, sempre empaitant rellotges i fugint de núvols...sempre corrent...

dimecres, de juliol 20, 2011

Tibantor mimètica

L'hereu, amb just 4 anys complerts el maig, sembla que apunta maneres...lluny de pressionar-lo, el deixem fer, i fins fa poc ni li ensumavem ganes de enfilar-se més enllà del joc...però uns casals a la PANXA DEL BOU li han despertat una ànsia desconeguda...a casa s'enfila per tot arreu i cada cop que anem a entrenar em discuteixo amb ell perquè em parasita els blocs...i com que sembla que els nanos no lacten, el paio es passa la tarda amunt i avall...

Amb el seu primer IV+ de via encadenat ara li ha agafat amb els Tsunamis, i avui no ha parat fins que li hem deixat fer el mantel final de una via que treballava feia dies...Ha anat trobant els seus mètodes i un cop solucionat l'start amb un empotre de peu que se li quedava a caldo, bloquejant a la seva olla al final ha sortit per dalt...




Deu minuts més tard quasi encadena el desplom de la dreta, ens hem quedat flipats...ha estat increïble..la propera el filmo...primer 6a amb 4 anys...

dimarts, de juliol 19, 2011

L'instant

Hi ha moments, hi ha instants..potser és simplement un matís de durada...? Però és una matís de intensitat, de qualitat...un instant i un moment són dues maneres de veure un succés temporal que pot ser dimensionalment reduït però d'una importancia que trascendeix la banalitat de un temps que simplement s'escola...Ahir vaig viure moments intensos, lluitant al llarg d'un mur desplomat, sentint com a cada segon la sang se m'acumulava als braços, i els dits se m'inflaven de poder mentre el cos s'escolava al llarg de un camí de forats i regletes que malrecordava...creia que cauria a la segona assegurança i ja en duia set o vuit, i seguia, i seguia, a mort...

Ahir vaig fruir d'un instant tant fugaç com decisiu en una fracció de segons...la gravetat feia els darrers intents per tombar-me mentre el cervell maldava entre l'angunia i el plaer, com desafiant-se a si mateix i a la Matrix que altre cop descontrolava en trobar-me reaccionant de manera inhabitual...no vull caure, m'hi nego, m'és igual on esta el darrer bolt...

Només veia els cantos, la seqüència, aquella marca blanca allà dalt i els dits crispats en la pedreta i la regleta...pujar peus, inspirar, fer una molla brutal amunt i avall... i saltar..saltar sense que t'importi res, ni arribar ni no arribar, simplement saltar a mort i sentir que mentre desacceleres la mà es projecta cap aquella banyereta final, i que mentre comences a baixar de nou els dits són acollits i aguanten la fricció...bufffffffffffff !!!

Hi ha moments de sinergia, en que la energia col.lectiva es transforma en fanatisme, i la derrota d'un instant té una efecte fona d'alegria comú, de motivació que fa que tot brilli, i espurnes de poder vital espeteguin arreu, a l'entorn i a les cares...i tot flueixi, i a base de xerrar i xerrar com posseïts de com fer un moviment acabem analitzant com científics boigs cada detall de les preses, dels balanceigs, de les adherències, de les col.locacions, de les direccions i les intensitats de la força i el moviment...simplement és un coneixement compartit que incrementa fins a l'infinit la capacitat ressolutiva i la productivitat del cos i del cap...

Passos impossibles esdevenen factibles, i els factibles s'acaben fent...allò que a un no li funciona però ho comenta els altres ho aprofiten...i així, a poc a poc, cauen els projectes o s'acosten les victòries...i la gent riu, i claca les mans i s'agraeix els consells, i el flow es materialitza en tardes que voldries que no s'acabessin mai perquè et sents bé, i tampoc saps perquè...però és igual...


De vegades la felicitat explota en l'instant en que arribes allà on volies...d'altres la felicitat pot ser l'instant en que saps que en algun moment hi arribaràs...


IRIE

diumenge, de juliol 17, 2011

Guanyar i Jugar

De vegades es guanya...de vegades es perd... i de vegades ni tant sols es juga...el món al revés?

Són les 03:00 de la matinada i el clap-clap a la lona de la tenda ens diu que igual hem errat la tirada pujant avui...plou. La "meteo" ens havia dit que dissabte hui hauria un dia "variable", amb nuvols, sol i sense pluja...

El Juanjo treu el cap per la porta,m dormim capicuats com sardines...no dormim massa..."què tal bow??".."buf, tapat tapat..."

LA mateixa lletania fins les 07:00, i fins les 08:00...merda...

Estem recollint-ho tot i una cordada autista ens passa aprop...no sé ni si ens han vist o no sé si són tant botrdes com per creuar-se amb uns paios a 3000 mts, amb la tempesta recent i tot ennuvolat, i ni tant sols saludar o comentar "què tal"...flipo...m'adonoq ue hi ha gent que no sap encara "saludar i somriure"...(¿sóc jo l'estrany o ells??)...

Frustrats sabem que si la cosa es lia haurem perdut temps preciós ( els bonus de temps cotitzen molt en el mercat de valors familiars i laborals), i no haurem progressat suficient...hem pres una decisió, baixem avall,frustrats, sabent que igual l'hem cagat ( el temps aguanta), iq ue, almenys, a la propera pujada no haurem de carregar gairebé res..

Migdia a la borda, alguns 7ens bonics i retorn amb volta per Tremp...

A la propera va la vençuda, dels errors s'aprèn...

IRIE...

dimecres, de juliol 13, 2011

MALADETA

En XAvi i la lAura han publicat aquest curtet al Faceboook...THANKS LAURAAAA!

GArcies també de nou al Santi per venir, a veure si a la propera l'acabem...aquell finde express va servir per trobar el "link" entre les dues zones verges, una tirada wapíssima de escalada digital i molt enravessada, però no més de 7a...yeeeepaaaa!

NO t'HO PERDIS!!!! o TRASPOSICIONS SITUACIONALS

Soleiant, soleiant, soleiant...

VAig començar el dia aprop del suicidi existencial...perdo el matí desquiciat creientq ue havia perdut(robat) el portatil del curro i la cartera, la feina de mesos, els arxius, la documentació...una mena de col.lapse estratègic que em derrotava moralment...ffffff...al migdia l¡'ànima caritativa que el va trobar em truca. Estava salvat...i m'animo a pujar una estona a baixar adrenalina...

El camí a la Paret Gran, pels dipòsits, és un tràmit que cada vegada escurço més, tot xino xano, a petits trots o, amb l'ànsia del tram plà final, corrent de cara a guanyar uns segons més de xerrameca amb la colla...piu-piu-blà-blà...i diuen que el twitter és una modernor?

Blau-Gran-Blau-Gran...no he tingut findes allà, o sigui que el "setge", i més en època estranya de motivació, es limita a els projectes escampats entre aquest dos murs...i em quedaven els menys rendibles...la Síber auest any no em quadra...joder...

la NOTHUPERDIS, la "NOTU", és una bellíssima via de 30 mts, "digital" ( presa petita i pila) amb un crux de bloc absolut i una sortida una mica infartant sobre presa esquiva i coreografia curiosa...de repent em vaig adonar que havia trobat la manera de fer el pas, però amb la abúlia característica de tardes de tacte estrany, vaig començar a entendre que em caldrien més que un parell de pegues per fer-la...buè...narinant...

"escales gaire darerrament"? em va preguntar un company...no vaig saber què dir...darrerament la productivitat no ha estat molt alta...assajar és escalar? heheh...bon dilema.

Ahir de nou vaig "escalar", a l'estil afternoon...warming a la Bauhaus, muntar l'osset, i pegue a mort...el primer relliscós...el segon amb pitjor tacte però més coneixement...BANZAI...inflat d'endorfina quan vaig "sentir" que aquella ombra de canto m'aguantava,...peu mà en forat, un altre nyapeo curiós, lance a mono i...passo de xapar que també passo de gastar...brrrrr, total, a la sortida m'esperen dos bulills que amb la humitud seràn inferno, perquè patir!!!....El màntel final, amb aixecada de cama letal i la xapa allà baix...aiaiaiaiaia...síiííííííí´ !

Uah bow, ja està....darrere, les cortines d'aigua a Castellar i l'arc de St Martí tènue ens indiquen que per sort ens hem salvat de una mullena que intuïa però esperava que no succeís...i no ha plogut...

Escalar mola, però mossegar cadena és un tripi...

dissabte, de juliol 09, 2011

Evaristo i l'Ase del Malpaso



"Que te pasa viejo?

"Nada muchacho, que no me salian las cuentas...ahora ya está..." (*)

"Pocker d'Asos" a la Agulla del Pas de la Burra...7b+ o 7c segons es miri...a poc a poc han anat caient tardes de "bloc alt amb crashpad" ( no hi havia ous de fer-ho sense...), aquest amb un lance una mica killer ja al final...la seqüència abans del lance se'm va fer durilla de retrobar, però s'hi arriba molt millor que a la de Bastardo, i al final es mecanitza OK...canvi de peus, megalefes i banzai...BLOCAZO...

Santbenet segueix sent el futur del passat...terreny sempre innovador i HARD a TOPE...

Thanks Xavi pel porteig i el matalàs...bow...la propera tu...no hi ha treva bow...!

(*) VERSIÓ PROPIA: Lee Van Cleef (Douglas Mortimer) al Mr Malpaso Eastwood ( El Manco) just quan havia acabat de liquidar els comptes pendents...

divendres, de juliol 08, 2011

Tarda al Bosc

Mai sabré si les calmes són espais entre tempestes o les tempestes espais entre les calmes...importa?

Quan començo a escalar patint per els núvols que hi ha a l'horitzó entenc que és absurd...sempre hi haurà núvols i l'important potser és concentrar-se en la paret, en gaudir cada llarg...i ficar-s'hi si vull saber què hi ha damunt, que amaga cada esperó...els núvols sempre són una excusa dels covards..?

Quan arriben els dies de descans m'angoixa l'inactivitat perquè crec que el temps se m'escola inutilment i he de fer un esforç per reposar, per dedicar estones a allò que equivocadament crec secundari o un simple farciment de la meva vida...

UN dia passejant pel bosc em va ensenyar com de efímer és tot i alhora, recordant tardes inacabables de jugar entre els arbres de Gualba, com de llarga pot ser una vida si se sap aprofitar...vaig saber perdre una bona estona simplement gaudint cada instant, cada respiració enmig de aquell verd que gairebé marejava de tant bonic, enmig de aquella munió de vida en la qual la meva era simplement un petit ingredient sense massa importància...

Mai sabré si són calmes o tempestes...igual l'important és tenir la inmensa fortuna de estar-ho pensant i que, en el fóns "són", per damunt de tot. El millor de la vida és estar viu...

dimecres, de juliol 06, 2011

Blood Bank...


Well I met you at the blood bank
We were looking at the bags
Wondering if any of the colors
Matched any of the names we knew on the tags

You said see look it that's yours
Stacked on top with your brothers
See how they resemble one anothers?
Even in their plastic little covers

And I said I know it well

That secret that you know
That you don't know how to tell
it f--ks with your honor
And it teases your head
But you know that its good girl
Cause its running you with red.

Then the snow started falling
We were stuck out in your car
You were rubbing both my hands
Chewing on a candy bar
you said ain't this just like the present
To be showing up like this
There's a moon waning crescent
we started to kiss

And I said I know it well

That secret that we know
That we don't know how to tell
I'm in love with your honor
I'm in love with your cheeks
what's that noise up the stairs baby
Is that Christmas morning

And I know it well

La ratlla i el desig....(CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA)

Era allà dalt, ho sabia, no sé si perquè l'havia vist de reüll en algun moment , i el meu cervell l'havia guardat fins materialitzar el somni o perquè simplement l'havia somniat com expressió d'un desig...

Però no m'ha passat com a aquell paio d'en PERE CALDERS (*)...almenys ara...ja veurem d'aquí a un temps...heheheh

Tant me fa...ara ja l'he trobat...i joder com m'ha costat...!
Quan parlen de METALLS PESANTS i de com de perjudicials són per la salut suposo que també es podríen referir als 23 kilos 700grams que ens esclafen les cames i l'esquena, camí de Cregüenya, mentre ens enfilem amunt, amunt, amunt...per pedra i rierols, enmig de un bosc fosc, sota el brogit de l'aigua...

A la farmàcia la balança, per 50 cts li ha diagnosticat obesitat al Petate..."visite de medico de cabecera, su indice de masa corporal es muy alto"...heheheh
Dormo malament i menjo poc, i en poques hores de nou carreguem els porcs a l'esquena i lentament ens arrosseguem fins al peu de la paret. Dos llargs per la neu glaçada i de seguida som a peu de paret...I en dues tirades a pinyó, som al "balconet-solarium"...waaaah, que guai al principi i quin tou de sol després...!

Ordenem material i surto amunt, a veure què hi ha darrera aquell somni: NO hi ha res...fissura cega i roca increïble per escalar en lliure...la llisor amaga arruguetes com si estéssim a l'Edén del Ventosa!!!...la Makita fa la seva feina, igual que les puntes de clau i algun plom...estic rebentat i baixo...el Santi es porta com el campió que és i l'acaba el llarg amb una sortida gloriosa de friends...es fa tard...baixa i rapel.la a pinyó 75 mts fins el gel...se'n torna corrents a casa...

Joder que bow, que maco i que fort...ha pujar tant sols a ajudar unes hores...a la Maladeta!!!
Encadeno "LA RATLLA", bufant, apunt de relliscar mil cops i improvitzant massa...és un llarg molt guapo, preciós sens dubte...En Xavi puja ràpid i penjats del"niu de corb" a l'esquerra ens apareix un nou regal de Jah...una increïble fissura de 35 metres ("EL RAYÓN"), perfecta, regular, sense discontinuïtats, recta com una plomada i que ens durà a la Directa i d'allà fins l'Orella i el Headwall final...uàààà!!!
JA tenim la connexió que buscàvem!!!!...Això esta fet!!!!
Escalo en clean fins que el CAMALOT del 3 em fa figa..poso una xapa i arrossego el del 4 fins que de nou em balla massa...espantat no arribo a desgrimpar i col.loco un bolt curt...la bateria de la Makita ha agonitzava, però com a les pelis li ha donat temps de dir la frase final...per sort!!!
EL Xavi em baixa, tasta la part que he obert i baixem empalment cordes fins al peu de via...
Torno a la tenda al límit...el Xavi cuina i porta l'aigua, em poso dins del sac i m'anul.lo...em faig gran o el petate és excessiu?
L'endemà baixem els fardos, i a sobre incrementats amb el del Santi, que va marxar sense pes...em desplomo al cotxe...destrossat...i abans que ens refredem baixem a Benàs a buscar dos Cams del 5, conèixer la petita Elia del Kike i la Iselle, i trobar coneguts que mai hagúéssim imaginat de coincidir allà ( en Soto al Barrabés i els Aprenents a la BORDA amb qui compartim una mica d'esportiva fanàtica terminal...)


Gracies Xavi Fernandez i Santi Puig per formar part d'aquesta moguda que comença..i gracies a amics i aquelles llums que brillen en algun lloc remot, pel material i el suport...moltes gracies...

La Ratlla i El Desig

(*) El que tracta l'autor en aquest conte és un tema molt abstracte. La voluntat i el desig d'un home, l'arriven a portar a la bogeria i confusió al veure que el seu desig s'ha complert i per culpa d'aquell desig tota la seva vida a canviat i no pot seguir-se enganyant d'aquesta manera.