divendres, d’agost 21, 2009

BANDITORFINES for our minds or ENJOYING BABYLON

SUNSET from ESTELLENCS

YEAAAAAAHHH MAAAAAAAAAAAANNNNNNNNNN !!!!

Joder, lapuuuuta....que m'ha sortit el pas!!!!

L'any passat vaig poder escalar SOLECITO, un preciós 7c de 12 metres en el que el CRUX és un dinàmic inicial, al tercer pas ja has de fer un salt descontrolat al principi, que si et permet agafar la presa et fot una bandera que provoca les més gracioses caigudes entre la penya...la caiguda és curta ( 6 mts) però fer-ho en les més hil.larants posicions propina costellades, apretades al timpà i una sensació de "pelele" que et fa tornar a la repisa amb cara de tonto. Aquest any tocava BANDITO...la dura...

NO SOM LOLOS, però a putilla no em guanya ni l'eslovè aquest que li aguanten la esquena per mirar el crux...xaaaaaaf...els dos a l'aigua!
Els gavatxos van molt sobrats al crux i pillen a la sortida de dalt ( 7a) de SOLECITO o a la de BANDITO ( 7b de lance a morte)...vols de 12 mts més controlats...fins i tot n'hi ha un que es permet el luxe de fotre un mortal enrrera quan està pillat...

He escalat MOLTS cops el lance de 7b...per escalfar, per recordar, rebentat i sense magnesi...per si de cas..no vull fallar...ahir vaig provar la via i no m'aixecava del crux...cinc pegues i cinc esnafrades...a caraperro...joder.

Avui vaig a tret fet...hem descobert que a SA COVA hi ha un tactum brútal, i poden caure els 7b's...el JOSE de València m'explica DOUBLE PENETRATION, un llarg recorregut que empalma XXL (trave) TRANSVERSAL (desplom) i surt per un bloc GUAPISSIM on el roñatrón de talonatge està garantit...
FAig DACHICAS des de la Ledge per escalfar...sempre GENIAL, catxo abusiu i "oooohhhh's" de la crew turista...vanitat interna, si sabessin com sobrega la via igual la decoten ells i tot!!!! em sento bé i oblido BANDITO...
El JOSE progresa al BLOC ( un pas de dinàmic a campus...genial) de KLEM'S ERECTION ( 7b.¿Com un degotall pot "creixer" amunt?)...Dues Alemanyes somriuen entre elles cada cop que en Jose s'apalanca damunt del fal.lus que desafia les lleis de la gravetat...la veritat es que fa goig i dóna un toc llibertí a cada intent...fijo que avui pilla...la via vull dir...(;O).

Penjem tots de la repisa, mirant la via i els pegues respectius...mentre vaig fent proselitisme al HARRY, que ha abandonat la perla de Montserrat uns dies, el JOSE em va explicant els secrets de D.P...hi ha color...vaig fer TRASVERSAL al lorxu...i la DP és una variant de sortida.
Un pegue,,,hi ha color...plaaaaaf!
SEGON....joder se m'ha escapat el taló....però ja la teniaaaaaa.....PLAAAAAFFFF!ronyatrón...
CAGONLAPUTA, ara mossego cadena....mmmmmh...bow que això és psico! bufff...pos mossego la tovallola de la guiri que em desconcentra cada cop que trec el cap del sostre!!!!
TERCER PEGUE...FLUTO, la via és CINC ESTRELLES...surto per DACHICAS quan la repeteixo, pot ser 7b dur i de pila ( 15 mts en total de desplom-sostre). Amb XAPES seria una via HIPERReputada...però que bonica casum dennnna!!!

En Jose fa el darrer intent a la KLEM'S...llença, aguanta revinguda, a campus bota i recoloca millor la mà...crits, xiscles, tothom li passa energia a través de l'ànim, de VINGABOWS, DE COMEONS, de yeahmans i de guapooooooo! ( les dels yates sempre donant la nota...)...ha arribat al repòs però se li ha acabat la pila...cau en el darerr bidit suant i molt trist...avui marxava...buf...next year man...

Marxo a buscar la FAMILIA...que ja deuen estar fins els collons a la platja ( he enviat missatger a avisar del darerr pegue..però la LILA ja coneix els meus pegues i la meva verborrea)...mal rotllo...se me n'ha anat l'olla i fa quatre hores que faig tard a fer de cangur.

Anem a METROSEXUAL, per tal que el nano dormni a l'ombra i la Lila provi els seus bloquets sobre l'aigua. Quan és el meu torn reemprenc la rutina i col.loco la bossa de magnesi al repòs..per si de cas.

Avui estic sol, ni l'eslovè, ni els adonis noruecs dels collons, aquells que van tant sobrats i són una mica maleducats ( per sobrats i perquè no parlen un borral d'anglès)...el putos ho mullen tot i ocupen la repisa fent sèries interminables de intents a la via....avui la tinc per mi..i amb les meves paranoies això és un aventatge.
Pegue...plaffff
Pêgue...plaffff
Pegue...casi...plaffff

Joder, ja no em queda més que un parell de peus de gat...LILAAAAAA! UN PEGUE MÉEEEESSSSS!...no veig res a contrallum...suposo que hi és....estic entenent el moviment, he vist que és possible sortir més controlat i si apreto la regleta ( una crispada de mitja iema en sostre bows...), igual no surto volant enrrera amb cara de pelele....yahhhhhhhh! Ho he aconseguit! Joderrrr..i ara què..quin mal rotllo...nocaiguisbow, nocaiguis...ostia puta. fluto...si..no...ai la bandera...buf...de sobte enmig de tot sento un crit que creix des de la repisa..."VINGAPAPABOWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW!
Osssstia si és el NAWET!!!!! Fins i tot ell m'anima amb la veu de piñó!
Ja esta soc al répos...em col.loco la bossa de magnesi al coll i tiro cal al lance...inspiro, una remada i amunt..la tinc! Vinga un més i surto d'un salt al top...JA ESTÀ!!!

INCREÏBLE, aquest any ja he fet el 8a ( soft?) en psico..ara DIABLES...a veure què tal...necessito reposar...

Puta mare, quin babylon més bo a la platja...riem compro cava, mengem QUELLIS i anem cuits al sobre...genial...

MALLORCA ES MEGAFONQUI...

dimecres, d’agost 19, 2009

HARD LESSONS

First ascent of FLYING CIRCUS (6a+/10) over S'AGUILOT (ANDRATX HARBOUR), a good crack leading to the top of a beauty rock in the middle of the bay...thanks to PEDRO to take us to it!!!!

Days are passing slowly...repetitive but not boring..wake up, feed the kid, pack the gear , drive across the Island, park the car..sun, hot, heat,water, salt, good weather, bad, worst or fine "tactum" of the holds...dry?wet? everybody does the same answer...

We are on good flow,but a little dubt planes over our minds...where do we go now? Our sensations become better, nor fear and all the old projects of the last year fall at the first attempts...i climb comfy and comfortable...till yesterday...

It was the last dat for LEO in MALLORCA...and we decided to give a sight to the TEMPLE...Leo said the sentence...if you move to siurana you gotta go to the base of la RAMBLA..if you go to Ceüsse you gotta go to the base of REALIZATION...i wanna give a sight to 2 SMOKING BARRELS...we moved to DIABLE with a strange sensation in our stomacs...LEO becouse didn't know about...me due to the opposite...

Quickly LEO realized about what DIABLE means...just FRIGHT, HIGNESS,BRAVE SEAS ROARING under you...is like alpinism and sport climb when you compare DIABLE and VARQUES...

But i like walls a lot, and while LEO hanged the rope to take some pics we descended slowly to the sea...i warmed up with a good try to AFROMAN...i catched the crux and jumped to the exit...my hand was no strong enough and suddenly i was flying along the wall...15 mts but controlled...buoah...not scary but tense...at the sea the stream was strong and coming back to the "vivy" was a hard work...fortunately the crew from Valencia was there and we succeded to climb back to the ledge with all the equipment...

We dryed our souls and the party started...emotions get closed into brave sights and hidden dry mouths...Leaving the ledge at the begginning of LOBSTER (6c with 20 mts of AIR down your ass) i climbed back down, the first crux was wet...i toke more chalk and shutted up my frights...resting in good positions, slowly i got the route...my firts "20" of the season...not any problem but allways leves a mark on your minds...buah...

Hearth beating uncontrollable and injection of adrenaline...buah...the point of no return is a roof finishing on campus ( my allways fucking short size!!!)...but only up there is the succeed...i enjoyed it a lot but at the top i needed a lot of time to recover my breath...i descended again and went to the cave of AFROMAN ( 7b)...the big roof cave...under LEO's CAmera i succeded again...another mental trip ...and leving the route i could take a look to the crux of my dream: ALL CATS ARE BLACK...buf...too much hard at the first sight...but..possible?

JOse, from Valencia floated after he made his decision, trought his frights to the top across LOBSTER ( 6c/20)...once he did the no retorn crux in the roof the doubt appeared...o red light switched and he started to controll the reception...give up the idea of succeed means to let failure appear...he flew a lot, long, silent and didn't get injured...when he climbed back to the ledge his sight was confused and full of adrenaline...in the middle of his trip he almost decided to get up again..but the long rest made his frights grow, the waves beating against the wall incomodated us and we decided to quit. While the crew was packing the gear i did an attempt to ALL CATS ( 7c+/8a/15)...i was tired and not motivated, but i wanted to meet the problem...to feel and to investigate...The route is simply PERFECT...a overhanged wall full of short holes lead to the crux, a jump from a good two fingers right poket ans a sloopy edge for your left hand...i jumped to nowhere, there was nothing in the white mark...i didn't reach the exit hold...big fall, and in spite i tried to controll my body the dyno made me fall on my back...i got inside the water as a release but suddenly i felt the pain...buah...fuck...i got bad and i tried to ignore it while i was swimming against the stream...the ledge was the salvation again.
HATE...VANITY...no surrender...i got to the top across SURFED DEAD ( 6c/20), an easy climb till 15 mts, where a crack leads to technical moves that leave a scary feeling on your soul...i arrived to the top again with my heart uncontrolled, junkie of endorphines...we are really insane, now i'm sure.

We all decided to quit DIABLES, we where completely empty...needed to have some beers before coming back Varques...

The afternoon was a downline to accept our cosmical inferiority...while other crews climbed happily we where still catched by the devils of the waves, just hanged over the sea...i tried BANDITO ( 8a) again and again, and the fucking boulder move of the beginning laughed on my face...hate again...even the salckline session over the sea was a disaster...when it's good is so good, when it's down is down...at least we learned it...

The french guy who was trying BISEXUAL ( 6c/10) in Varques finally succeeded on his goal...it was an explosion of happines and shouting to fight against our frustration, i was very happy for him, last year he started working patiently this route, again and again, not giving up...it was his second trip to Varques, and this redpoint was a gift for all the crew...congratulations man!! Yeah mannnnn!!!

I left Varques to get to the north...a rest looking the sundown, taking more energy to my soul and arms...enjoying life...

Good flow...

dilluns, d’agost 17, 2009

TUNBAIT TUNAIT TUNAIT !....

Buah...MALLORCAESFONQUI fijo...després de 365 dies de rotacions de la terra i una volta al voltant del solano, apareixen les mateixes cares que fa just un any ens animàvem Varques pera pretar una mica més, lluitant conta el làctic i l'adrenalina...som ionquis fijo...la penya que arriba d'itàlia, el paio que prova METROSEXUAL ( 6c/10) des de fa dos anys mentre el monument que té per novia llegeix a la repisa, com levitant...els gavatxets imberbes que es passejen per les vies i cauen als tops fidels a la seva filosofia radikal de no usar magnesi ( fluten als cruxs i cauen al final facil)..el paio gavatxo que es curra mortals enrera cada cop que cau, el canadenc fanàtic, simpatic i tímid que fa les mateixes rodes de torn que jo ni sempre ens somriem a les repises, la parelleta fanàtica que encadena els destrepes " a muerte" ( cadascu al seu nivell bows...;P)...els rusos catxñissims que es liguen les Basques frikis, els argentins estranys, els alemanys solitaris, uns brasilenys/nyes marxosos..i topta la fauna dels psicoq ue flipa flinyant i que anima des del primer a l'últim, celebrant cada encadene sigui 6a o 8a, i fentq ue cada fracàs, si l'has lluitat a morte sigui una esperança de tornar a empassar saliva i apretar en el moment més flinyant sempre un moviment més.

Aquest any els dos primers dies van ser de mala mar, es va poder fer alguna cosa a la hipersobada Varques, al sector més resguardat encara s'estava còmode, però a la primera cova realment feia angúnia baixar a l'inici de les vies...els surfers triomfàven mentre noslatres estavem putejats...

l'endemà millor, escalfem hard al primer sector i anem al segon a la tarda, vull controlar que la sortida de BANDITO em surti molt cansat pert intentar la via al complert...després de MOLTS intents la crew gavatxa fa dos bons encaenes de la via...flipo...tant de bop anés sonbrat com ells al crux...no entenc com fan el bloc de baix i s'esnafren a la sortida facil...rellisquen...

Dia 1: CALA VARQUES ( PORTOCRISTO-MANACOR)
*TOWER OF POWER : 6c/10. Preciosa, esperó vertical desplomat, monolític, sobre bons cantos a l'inici i bidits perfectes al crux. Sortida de regletes en roca grisa. Ambient.
*GOLDEN NASSE: 6B/8...Pas fanatic, llàstima que curt, roca brutal vermella vertical
*RAlph Kaiser's: 6b/8...pffff...V+ o 6a de fissu..la destrepo per marcar-la pel Leo i decidim que no, que és EXPO per possible caiguda si rellisques a la Bavcaresa, contra una repisa...no aconsellable sinó vas molt sobrat...oblideu-la o feu-la conscients del perill, no és psico, és un solo...
*GENOVESES 6b/10 Interessant, interior...roca sovint Mullada...curiós, de les vies que amb xapes no superarien el 6a o V+...al meu criteri...guapes per entrar en el tema
*DACHICAS: 7a/10. Boníssima. destrepe des del cim, un xic complicat, flanqueig i bloc de molt de canto amb sortida d'ambient curiós i canto petit,una maravella de la natura, massa curta en dificultats...la repeteixo tres cops per pur plaer...
*DOUBLE PENETRATION: 7b/10...brutal, genial, molt dura, un pas molt dificil i fanàtic per sortir de la cova...al segon pegue...
*TRANSVERSAL:7a/10. Guapissima, com DOUBLE P. però menys a bloc.més cantelluda...pilla la 1a cova pel mig, si encertes la coreografia de bon canto tens el 80% de la via..el 20% restant és un bloqueig fliñant, un empotre de cama de cap per avall i no posar-se nerviós sortint ( més facil però diedre-fissura ansiós...).Via cinc estrelles.

*BISEXUAL: 6c/10. Aèria i crux al darrer moviment. Una clàssica genial de les que a tothom agradaria haver obert
*METROSEXUAL: 7a/10...aèria i guapa, un tripi, la meva via test...hi fluto sempre gaudint al màxim...crec que no és massa més difícil que la BISEX...
*TRAVE METRO-SOLECITO-SEXUAL: 7b/10...més llarga, uns 20 metres de recorregut amb crux alt, lance a nmorte i bloqueig de regleta petita una mica campus...la gaudeixo tres cops per preparar-me de caraa a no fallar quan vingui de BANDITO ( 8a)...via MOLT BONA...
*FORTUNA: 6a/5-8 mts: pfffff, curiosa, pas a bloc guapo però entrada HIPERSOBADA DE PEUS... llàstima ue no hi hagi vies d'aqquesta dificultat en bon estat.

PER COMENÇAR: MOLT INTERESSANT nedar fins al peu del destrepe de CALA VARQUES-SA COVA, assecar-se i fer-lo com a via...un 6a molt guapo i que sembla molt alt encara eu no passi dels 10 mts...

A la platja molt de nudisme, bon rotllet, birra, slack line, cool una mica de postal i el flow de sempre...mola, fanatisme en mode "mig" per partt del personal ( ja el farem pujar)...es nota el TUNAIT TUNAIT encara que si vas per feina ni molesta...

A fliñar que demà és festa...

A...per l'anònim, bellesa gourmàndica, fonqui a topppe i molt de somriure sincer en tothom...notes que quan la penya esta de vacances tot és genial...

dimecres, d’agost 12, 2009

Els Sorolls del Món...ENDURANSIA vs MISSING HAPINESS

"El ansia ni se crea ni se destruye. Simplemente se transforma como la energia: Hoy puede aparecer en este bloke y mañana en ese otro y asi sucesivamente..."MORTISMEN, FILóSOFO PEDRIZóNICO.

Buf,

Funciona!!!...el cos s'adapta lentament a una sèrie d'impulsos mentals, ambientals i físics que fan que es vagin notant certs resultats. THE WALL ADDICTION no és tant greu, el retorn ansiós és una qüestió de resistència, continuïtat i ànsia...d'ENDURANSIA. I tot flueix...canvi de xip...mode friki "ON"...oblido por, oblido estréss, oblido mistica i entro en una nova poesia, la del moviment pur, la del èxtasi de fútar a morte...

Buscant el "FULL D'ASOS" d'aquests dies...no surrender total, amb els braços petats i la mirada limitada als tres metres que tinc per davant...escalo posseït per l'ansia total, amb temps i ganes...

Ahir ja anava molt cansat ( 12 dies amb un de repòs) però tantmateix un bon resultat, la JO CLAUDIO ( 8a) en pocs pegues ( 3 o 4 més el tsosrob de prova, alguns psicos de fins a 7b+ i 15 mts, 7c a vista i la moguda a ECOS

...Avui amb en Ximo ens veiem al Gruyére...una mica de Xuxuflú però bon feeling. A l'entrada de la pista de Can Robert unes noies em fan un senyal...creia que m'advertíen que anés lent per no axafar amb el cotxe el gos que duien, l'esquivo i poso mirada RAIKONEN per pujar la pista...miro pel retrovisor i veig que es queden parades amb cara d'enuig...¿He fet res? Sembla que s'han perdut. Em pregunten "on és l'aparcament d'Estenalles"..????!!!!???? Estic flipant...Han pujat a la Mola des d'Estenalles, i un cop a dalt, empanades, enlloc de tornar PEL MATEIX CAMÍ han baixat per la banda oposada. Resultat, tenen el cotxe a uns 8 kilòmetres, estem a 35º i els queda la opció de pujar de nou i baixar pel lloc correcte, perdre's per la Urbanització Cavall Bernat per trobar la carretera i fer autostop a veure si les duen...o que algú s'enrotlli i les dugui a recuperar el cotxe...merda, un "pegue" menys que podré fer...passo...si...no...joder, quina putada si em passés a mi el mateix...casumdena, com pot anar tan empanada la penya!!? Va vinga...En mode Carlos Sainz en duc una a Estenalles i tornem enxufats...ni baixo del cotxe...DEEEEEWWWW!!!
Les meves sandalies van soles cap a Soleia, tinc cintes per allà, la corda light i uns gats...traptraptrap...vaig rulant de cap, amb els pulmons que ja han aconseguit la velocitat de creuer sense pujar massa de revolucions...fa gracia, cada dia milloro el timing i ja aconsegueixo pujar corrents fins dalt la Sardi...en poca estona sóc al Grúyer...guai...

En Ximo escalfa, hi ha en Samu i la Joana, tots anem amb alguna mirada perduda en algun projecte...i fa calor...escalfo lorsai en un 7a que no havia fet mai i em sento prou bé a pesar que els dits i els peus ( els peus!) ja van tocats de tants dies de no repòs...buf...les pells prou bé...que guai l'agost a Soleia...Al Vallès som afortunats...si vols pots seguir escalant 365 dies a l'any bow...ENDURANSIA...

A la paret gran hi ha dos Euskalduns que s'estan ventilant totes les vies a lorsai des de fa una setmaneta...una darrera l'altra, el que jo he trigat un any en fer ells ho fan en quatre dies...brútal bow...que bo seguir veient miracles a peu de paret...mola...

LA Joana munta REINABEE ( 7b), és el seu projecte però avui diu que va ínflor...crec que la duu prou bé, sembla que és el seu primer viatge en la dimensió"b" del set, i vol anar sempre per sota a muerte...bo...

En Ximo cata ESPASIOAMORMADNESS (8a) i va fent, la munta...el "laostiapatxi" es poleix la via en un plis..igual que la CLAUDIA...(en aquesta quasi falla al darer pas...joer ja era hora!!!)...comenten que caldria cambiar el nom a la CALLADETA FAS MES GOIG per "Collaeta molaries més..."...crec que ténen raó..però tant se val...coïncidim que és una via molt maca...i el plúspalsalón...hi ha d'haver colors en aquest món gris...

I jo? Que faig? Buf, vai amb l'ENDURANSIA mental una mica pocpowerperoaveurequètal...com el dilluns, en Ximo m'apreta...va bow, un lortxu!!! L'Enric Sabaté m'havia dit que la JA N'HI HA PROU és un 7c+ assumible, i en Ximo que la provi a vista...flúten...

I com que em conec vaig simplement a muntar-la...es tracta de una via bastant maca, amb diversos passos més intensos separats per bons reposos. Vaig de xapa a xapa...sembla que sí, que és prou "assumible"...amb un FINALFELIÇ intens, de xapa airejada i romisquis que et duen en una fugida endavant cap a cadena...com a via recorda una mica a l'estil Santbenet...aquests finals marca Soleia són sempre obligats però interessants...per tamany em va que ni clavat...guai...

Baixo reposo una estoneta i ENCADENO FLÚTAN, realment no és rottlo Murfy ( 2 pegues) o si..no...és més soft..però com deia més amunt..que sí, que es plús pal salon..la via és guapa i és l'important... Em quedo content, ja li vaig pillant el rotllet a la Soleia..hehe! Si tingués matins fugaria a la SÍBER, toiinc la Estrogen en un horitzó proper i si fos un tio serio m'hauria de quedar i apretar-li ( no seria el primer que endarerreix vacances eh bows? Siber i xuxu posseeixen...). Però no..ara toca fonqui i S'HI HA D'ANAR PEL RECTE ( via genial PEPE, que sí bow)...demà marxo...aurevoir SOLEIA, Hi FONQUI...la ENDURANSIA té aquestes coses...els ANSIOSOS PEDRICEROS la tenen a bloc, jo amb més pila...però és el mateix joder...no es crea ni es transforma, es trasllada de paret a paret, un mai acabar...encara que de vegades t'anyoris de vies i persones que deixes...però només és una estona...mai adéu, sempre fins demà o demà passat, fins la propera SESSION...heheh! Floooow!

La Joana ha fallat a la REINABEE però crec que per ser el primer 7b el té molt aprop...El Ximo també falla al crux del seu AMOR, deixará cintes per demà, fijo que encadena, esta maxipower ( hehehe de vegades recordo com li ensenyava el nus de vuit allà al curset, a Vilanova, ell era un autèntic bollycao, em va fer baixar de l' Anglada per yuyu i en un any estàvem al Mirall, ell de capocordata al REPTE PERSONAL...i en dos més es polia la NATIVE SON...i al final la VUDÚ en solitari..i els 8a's, joder, com mola...ara els dos ja som més grandets, però l'ENDURANSIA segueix...). En Samu també acaba amb una curiosa LLUÏSSOR als ulls després de volar a la QUANESJAMAHERE (7a+)...ja va posseït...

....desmunto en la REINA en tosrobet inflat d'una estranya felicitat melancòlica...i pleguem...fa una nit maca...m'estic enamorant dels vespres a StLlorenç i després d'escalar m'agrada mirar avall, veure com allà baix també es fa fosc, com les llums de les cases es van encenent i imaginar històries i cabòries...de vegades tot queda cobert de boira, hi ha milers de persones allà baix que no saben com de bonic és estar aqui dalt, i m'agradaria poder explicar-los com de relaxant és estirar-se una estoneta sota la BAUHAUS i escoltar com els sorollets del bosc van guanyant terreny als vaingabows o els crits ocasionals de joia o desesperació...escolto una mica més i em sembla sentir una remor sorda que integra milers de veus, de converses, de sorolls urbans, de sirenes, de aires acondicionats, de motors, de plors de nens, de gemecs de plaer o crits de dolor, de riures o de discussions...la paret fa d'orella del món i m'estiro a sota, simplement veient com un estel saluda la lluna una altra nit més...escoltant la remor del silenci i respirant a poc a poc...

Al revolt de la Sardineta un cop més el paisatge fa que se m'omplin els pulmons i l'estómac s'apreti amb una sensació endorfínica, però ja estem baixant xino xano amb la J., parlant de la vida i de les vies...entro al cotxe i vaig avall.

I baixo allà baix, a les llums, a formar part el brogir callat que la Soleia escolta des de l'alçada...a ser un més unes quantes hores més, fins que torni a pujar a arquejar i a sentir l'EDURANSIA...que bo...m'encanta escalar...