EL PITJOR DE CADA CASA...

Tu i jo hem sopat en mals restaurants,

tu i jo hem trallat a la llum d'un fanal,

tu i jo fugíem  en un Panda Groc,

tu i jo hem udolat a la vora del foc.

Tu i jo hem buscat coses similars,

tu i jo hem tingut el cap plà de pardals,

tu i jo en la memòria, tu i jo i la nostra història,

però tu i jo no ens hem banyat mai al mar...

Al mar! Al mar!

( MANEL)

Bauhaus ( 7a) a la Paret Gran, amb els catxarrets...experiments...
Foto i Belayer: FRANEL.LA

El cabrón del P és un tio guay.Una mena d'heroi èpic d'aquells atemporals que triomfa sempre allà on va, o almenys no veus mai com pilla...que sé de bones que pilla poques vegades...

El cabrón d 'en  P i jo vam compartir corda ocasionalment, fa molts anys, units per certs vincles femenins i filosòfics ( que sovint l'estètica sucumbeix a l'etica), que van passar a ser filosòfics quan vam acabar amb l'estètica i vam percebre que el verdader motiu d'aquella coincidència no eren les lludris que duiem a trepar sinó certs objectius alpinístics.

Les noies van passar a un cinquè plà, i després de dos mesos de descarregar camions a TEACHER MANPOWER, vam reunir uns quants estalvis suficients per un parell de setmanes a tope a LA MECA.

Si dic que en P és un heroi èpic és perquè una de les imatges més vives que en tinc és la de la seva mirada desquiciada udolant mentre aixecava els piolets i em saludava.
Jo m'allunyava, mentre sentia que el cos se'm separava del cervell gracies a una intensa dosi de calmants, dins d'un helicòpter.

Feia dies que perseguíem cert objectiu, i l'accés a peu des de CHAM m'havia deixat baldat abans de començar. En plena dècada dels 90 quan els gefs encadenaven amb parapent i helicòpter, nosaltres arrossegant els petates i ni tant sols pillant el trenet a Montenvers...semblavem polacs més que integristes...així era ell...et demanava de no pagar la gasofa però apareixia amb les millors botes i piolos, i encadenava airosament al rotpunk llargs de gel on jo amb prou forçes sortia viu.

En P, però, m'agradava com a motivador...era difícil veure'l tocat, semblava com si qualsevol problema mai l'afectés ( jo sóc de vegades un pessimista crònic, com si acceptar la tragèdia fos la via per envalentonar-me). Ell no donava voltes a les coses. Actuava i prou. Just havíem escalat 2 o 300 metres quan el vaig veure caure. Recordo que vaig pensar dins meu "veus bow, alguna vegada ens havia de passar..! Merda! Joder!"...no sé com vaig tenir temps per pensar tantes coses..però el següent ja va ser sentir l' estrebada al vuit...aixecar-me amunt...sentir el "clak!" i veure quelcom arrencar-se...el següent "clack!" em va espantar molt més...bàsicament perquè no hi havia res més entre ell i jo...i jo penjava d'un tascó i un merlet que s'agafava més que res pel permafrost...va ser etern...

inici del CRUX de TELAR DE LA LOCURA Foto Edu Lahor

Em va passar pel costat i va seguir avall...amb un ull el mirava a ell i amb l'atre mirava terrotitzat la merda de reunió que havíem muntat...vaig tirar-me endavant per tal d'ajudar a parar el cop amb el cos...el tascó va petar, el merlet va aguantar i la corda em va aixafar la cama mentre jo quedava quasi partit en dos, entre ell i la reunió.

El P em va baixar, el P va poder avisar, els gendarmes em van encamillar i en P es quedava a escalar sol la via...jo abandonava, mig partit...

"Tranki bow, t'espero a baix, et vaig demanant una burger al Coco Loko, dimarts em trobes a la terrassa amb les xatis i unes birres...passa-ho bé!!!"- ho vaig dir sabent que m'havia fet mal, em va abraçar i em va fer un petó a la galta...baixet em va dir "perdona'm tio, l'he cagat...ho sento...hauria de ser jo qui estés aquí...".

Vaig veure que ho sentia de veritat. Endins vaig pensar que, en certa manera, allò m'havia superat...ja em quedaven poques ganes i ara menys...
Vaig veure com el rotor accelerava i com en P em saludava mentre l'envoltava un núvol de neu i feiem una volta damunt seu, allunyant-nos...

Recordo com m'adormia, pensant en la darrera escena de PLATOON...Em vaig estirar, i no sentia l'Adagio per corda, només l'inmens plaer de l'escalfor i la morfina extendre's per la meva sang...Duia una costella trencada i de seguida vaig deixar-me engolir per un estrany trip on apareixia una enfermera rossa parlant-me, una hamburguesa amb patates i cervesa...i el perfum del querosè...no sabia massa francès i intentava concentrar-me en l'hamburguesa...

------------------------

Crux de la TELAR. Fotos Edu Lahor

Lance clau a bidit enmig del crux de EL TELAR DE AL LOCURA fotos Edu Lahor

El temps no passa en và...tots canviem, tots evolucionem, o ens adaptem,o  ens espabilem, o, simplement, aprenem a sobreviure com podem...hi ha qui es queda pel camí , també, o qui se n'aparta...

El cabrón d 'en P periòdicament fa estada a casa...quan arriba en avió, quan marxa en avió, quan no té ni on anar o on arribar...sempre uns dies que omplen de records i moments intensos la meva memòria, com la morfina d'aquell dia...el foc i la cervesa, el fred, la seva veu i la llum dels seus ulls em transporten unes hores als dies en que les coses importaven menys, en que el futur era inmens, tant com el món i les parets...tot resplendent, cap per avall i sense límit.

Però Ell també ha canviat, té no sé quins negocis i treballa per no sé quines marques...i té tantes nòvies escampades per l'univers que la seva estructura de despeses, monetaries i sentimentals, li aporta uns rendiments quasi infinits que li permeten escalar i viure com vol, i cardar quan vol...

I tantmateix sempre pasa un parell de dies per casa, s' hi esta mentre jo curro i quan acabo escalem, algunes vegades alguna cosa inèdita o complicada, i la majoria alguna frikada. "dies de relax esportiu" diu ell...

"Ets un matat Uri!"-això de Tranki és molt modern per ell.."Qui t'ha vist i qui et veu...amb els texans i la camisa, grillu i corda de plafonero..."( el molt cabrón d'en T quan va amb xatios usa el Grigri i amb mi sempre la placa...i s'ha afartat de anar per Tahilandia o el sud de França per acabar-me dient FRIKI a mi...).

"T'has de modernitzar P...el temps passa i algun dia alguna xati d'aquestes de 20 anys que reculls et dirà "senyor" i t'acabarà posant les cintes ella a tu..."

Va somriure, va fer un glop a la birra i va mirar la llar de foc...va fer un rot endins,  i va dir: "Igual tens raó, però ja no sé com tornar... tot i que m'agrada saber què em perdo...vinc a casa teva i veig la Lila adormida aquí, i els nanos pel terra, com cadells al costat del foc...i em fa una miqueta de mal...i quan t'explico d'on vinc, on vaig i amb qui estic o estaré, sé que tu també sents una miqueta d'enveja...i és com barrejar-nos una mica en el nostre dolor melancòlic, i sortir més net..."

"Estas bé bow?"..poques vegades en P s'obria des de tant endins...sempre era molt trascendental amb l'Univers, però no amb ell mateix...

A les cinquena birra ja haviem incendiat el món, la política, l'ésser creador i, especialment somogut els pilars fonamentals de l'escalada...

"És possible P, que estiguem, cadascun a la seva manera, començant a viure l'inici del començament de quan un passa de jove a adult???" -Ho vaig voler suavitzar molt, en P és un sensible...

"M'estàs dient que ens fem vells, no siguis filldeputa tiu !!!( ell no diu bow encara), fer-se vell és tirar la tovallola, jo em sento més punky que mai...!!!!"

"Els punkys també es fan vells P..."

Nawet compartint instants i animant al peu de LE MUTANT ( 8a)

---------------------------------------------

"Aquest hivern li he estat fent pegues a una via...quatre en total i al tercer quasi cau...el final un desastre...fins i tot es va quedar el patate allà dalt, enterrat...quina merda...i mira que he fet vies més txungues, molt més, però allò és un infern..aprox txunga, roca txunga i mai acabes de saber si estas sobre la via...té poques repeticions i a sobre no la coneix ni déu..."

"doncs bow, jo igual, però a la Soleia...!"

Va mig somriure, no sé si mofeta o interessat..."aprox txunga...roca txunga...? hahah!"

"Bow, amb un turmell partit, sempre plovent, i el pudrit inicial...és superèpic...hehehe   hahaha...seriosament...si és el mateix!...hi ha les vies "comercials"...i vies oblidades...llocs comercials i llocs oblidats...aprox més cansades i sectors a peu de cotxe...graus durs i graus fàcils..., i suposo que els dos sentim predileccíó pels mateixos llocs..."

En P ja fa temps que quan fa friky sempre va acompanyat d'una bellesa deu anys (mínim) més jove...si pot encara apreta més la diferència, no fos que es trobés alguna pava més forta que ell...i fent els seus 7b queda com l'Adonis més fort de la Terra...

Ara la cara era de curiositat...

"ha estat un hivern estrany...plè de projectes i alhora de dolor...la Parca rondant la família com una puta serp fins que ens va clavar mossegada...i quan començava a aixecar el cap vaig i em foto una òstia fent bloc...el turmell enlaire...fotut de veritat bow...bé, ja em coneixes...va ser un dimecres i el dissabte encadenava 7b's a la pota coixa...no fos cas...tres o quatre setmanes i pujava de nou a Soleia...fa dos mesos...em sento coix P...somio amb tarteres i em sento impotent...penso en picar amb els crampons i em sento impotent..."

"Però no has fet algun 8a+ ja?"

"Si, però no és el mateix... com et deia resulta que les vies que em queden són les mes burres...i invertir  dies en un "7c+" és desquiciant..."

"Ets un friky, però un matat...la propera vens a Rodellar...conec una Argentina que curra per allà que ens deixarà estar-nos a casa seva i t'endús vies més txungues en menys pegues, hehehe..."

"haah..P, no em liis, que ja no estic per òsties...encara em, queda el pitjor de cada casa, aqui aprop..."

Oscar, belay final a LE MUTANT, i en Juanjutx,,,Suleiant...

--------------------------------------------------------

Tarda de núvols, fred i xirimiri...habitual...

El dijous en P va passar-lo per Barna, tenia una amiga que arribava de França i em va demanar el cotxe per anar a buscar-la...i tantmateix el divendres va tornar a casa...a despedir-se.

El dissabte vam anar al Senglar...pels vells temps...el molt cabron del P encara es manegava a la Rush prou be com per impressionar a la Lise, i jo vaig encadenar per enèssim cop la BenPetat i el Somni, la Discordia , la Rush fins Dalt i un parell d'aquells 7a's que mai sé com van..."no estem tant malament"  vaig pensar..."

---------------------------------------------------------

"EL TELAR DE LA LOCURA" i "LE MUTANT" m'han tingut ocupat alguns findes, arrossegant-me com podia fins la Paret, amb el Nawet fins i tot animant-me, amb fred, pluja o dies brillants com mai...ha estat un final d'hivern bonic i melancòlic. Al TELAR el dia del Rotpunkt el bloc superior estava mullat...vaig improvitzar i van apareixer ombres de preses que mai havia coniserat de tant ínfimes que eren...( i això que algun Lolo em murmurava que allò era 8a+...heheeh...els guiris i el rancisme local...).

A LE MUTANT a cada intent m'anava petant un canto...un peu...dos peus...una ajuda...i al final, al quart pegue del dia, com per desmuntar...encadenava...segueixo sense coneixe'm...una via de 8a i dos passos durs...

--------------------------------------------------------

"S'hi ha d'anar Uri, sempre s'hi ha d'anar...a tope...guai, veig que estas aprenent...estas madurant eh?...hehehel..."

La Paret gran Mullada...un altre cop....

--------------------------------------------------------

"ffh!  Igual que a StBenet, amb el temps els somnis es fan realitat i, alhora aquestes fantasies fetes realitat esdevenen bells records, simplement...allò que veia lluny s'ha acostat, i ara com sempre, em calen nous somnis, sóc un hiven més vell i més cardat o més savi...no ho sé...però també t'he de dir que és l'únic que sé fer..."

"Buf Uri...i que et penses que em passa a mi? ës l'únicq ue sé fer també...i tu encara! Em dius que crii un nano o que em passi més de dos dies tancat i em poso malalt..."

"Ei que jo quasi vaig parar tres dies amb el rotllo del turmell eh!..no flipis..."

"Tres dies!!!! ...Vam riure un munt...vam beure un munt i jo em devia quedar sobat i ell posant llenya a l'estufa...va fer el petate i va marxar.
A primera hora del matí es va vestir, ens va fer un petó a tots. Li va deixar una bufanda a la petita, un superheroi a l'Arnau, unes flors a la Lila i uns piolos de marca per mi...i es va endur un gats bons que a mi m'anaven grans.... jo vaig sortir al balcó, mig adormit, a saludar-lo mentre carregava el taxi. NO feia vent sinó un incipient sol de primavera..estavem al poble enlloc de enmig de una rimaya...però vaig udolar i vaig aixecar els piolos mentre s'allunyava...

Joder l'amistat a muntanya és especial...o potser com totes,...simplement que l'amistat és bonica...

Amb en Juanjo, molts hores a Stllors...

-----------------

http://youtu.be/-Q_i_s23gJk

Despertaferro ( la Boluda)

Gracies al SHOT de aquesta beguda avui he flutat a la Gran...2 cops...sense dubte la millor...hahahha! Boluuuuuuda!!!

I de premi aquest "shot" dels putos amos ZOMBIES....a full

CHÉ BOLUUUUUDO !!!

Tardes xuxoses a la Fontsu...picotejant del que em queda que no es poc.

DESPERTAFERRO ( 8a 30 mts), aka "LA BOLUDA".

Munto com puc, creient que a baix hi havia tralla, quan en realitat la tralla està a dalt i aviat m'hi foto de morros...una secció de dues xapes.

Si xapo no faig el pas, si faig el pas no xapo. A sota una repisa-rampa i el salt banzai que he de fer amb el seguro mig metre sota els peus m'hi porta de cop..o de cap ( xapes a desmà, cordes que s'enganxen a la cama...etc...).

Quan aprenc a fer el pas i a mourem rotllo "cobra" per treure'm la corda de la cama durant el vol resulta que ja no tinc pell als dits, força als braços, power al cap i sobretot duc una cremada a darrar la cama ( fruit de una enganxada amb la corda) bastant contundent.

El que creia que seria un bon rotpunkt al 2-3 pegue es converteix en una arrossegada on ( per sort) milloro alguna coreografia...

NEXT TIME MAYBE...joder com em molen les vies de Stllors però que cabrones que són algunes.

FLASHAMIGO una mica per sobre..: Enda llarga de picats, no problemo. Pas a esquerra, oju que no es trenqui algun peu, a pillar canto. Repòs. biditet dret i lefa txunga esquerra...dinà mic a DRETA ( no a esquerra tot iq ue estigui macat), en banyereta...pas llarg a esquerra amunt ( mirar-se peus), i canvi d peus a esquerra molt amunt per bloqueig de dreta a pillar canto amb esquerra...rampa i repòs galàctic.

El primer pas "boludo" és muntar-se sobre el sostret i, amb els dits calents, pillar miniregleta dreta ( ojo polze damunt de la pedreta), esquerra a miniregleta i salt amunt dreta a presa roma estranya plana...dinàmic a la BOLA i repòs.

El crux el faig pillant regleta-arc amb esquerra, muntar peu sobre la bola i pillar ajuda en vertical per rebotar DRETA a bidit semibò quan el controles...no pensar-s'ho gens i pujar peu esquerre en bola rometa, mà esquerra en crosta a la esquerra i SALTAR a bola plana que queda a les 15...inhumano..surt...
De la bola, ajuntar mans, xapar, pillar bolo gris amb esquerra PUJAR PEU A BOCA i sortir amb dreta cap a monodit franc, amunt a esquerra...pujar peus i col.locar-se ( ojo, expo) per pillar BOLA grisa...

La sortida sense massa secrets tot iq ue cal controlar peus i saber on vas...

VIA DEL DAVID CERDÀ, NATURAL a TOPE. El nom DESPERTAFERRO és el crit de guerra dels almogàvers quan anaven a combat...hi ha una beguda energètica catalana (rotllo burn-redbull però de la terra) que pren aquest nom per al seu producte...i si no el David sabrà!!!

Via bona, però assegurances una mica a desmà en algun lloc..millor col.locades protegirien més els passos i evitarien algun caiguda lletja així com poder-la provar més còmodament. de segon és inferno, i de primer una mica killer si no saps on vas....

SANTLLORS A MUERTE....

NO t'HO PERDIS!!!! o TRASPOSICIONS SITUACIONALS

Soleiant, soleiant, soleiant...

VAig començar el dia aprop del suicidi existencial...perdo el matí desquiciat creientq ue havia perdut(robat) el portatil del curro i la cartera, la feina de mesos, els arxius, la documentació...una mena de col.lapse estratègic que em derrotava moralment...ffffff...al migdia l¡'ànima caritativa que el va trobar em truca. Estava salvat...i m'animo a pujar una estona a baixar adrenalina...

El camí a la Paret Gran, pels dipòsits, és un tràmit que cada vegada escurço més, tot xino xano, a petits trots o, amb l'ànsia del tram plà final, corrent de cara a guanyar uns segons més de xerrameca amb la colla...piu-piu-blà-blà...i diuen que el twitter és una modernor?

Blau-Gran-Blau-Gran...no he tingut findes allà, o sigui que el "setge", i més en època estranya de motivació, es limita a els projectes escampats entre aquest dos murs...i em quedaven els menys rendibles...la Síber auest any no em quadra...joder...

la NOTHUPERDIS, la "NOTU", és una bellíssima via de 30 mts, "digital" ( presa petita i pila) amb un crux de bloc absolut i una sortida una mica infartant sobre presa esquiva i coreografia curiosa...de repent em vaig adonar que havia trobat la manera de fer el pas, però amb la abúlia característica de tardes de tacte estrany, vaig començar a entendre que em caldrien més que un parell de pegues per fer-la...buè...narinant...

"escales gaire darerrament"? em va preguntar un company...no vaig saber què dir...darrerament la productivitat no ha estat molt alta...assajar és escalar? heheh...bon dilema.

Ahir de nou vaig "escalar", a l'estil afternoon...warming a la Bauhaus, muntar l'osset, i pegue a mort...el primer relliscós...el segon amb pitjor tacte però més coneixement...BANZAI...inflat d'endorfina quan vaig "sentir" que aquella ombra de canto m'aguantava,...peu mà en forat, un altre nyapeo curiós, lance a mono i...passo de xapar que també passo de gastar...brrrrr, total, a la sortida m'esperen dos bulills que amb la humitud seràn inferno, perquè patir!!!....El màntel final, amb aixecada de cama letal i la xapa allà baix...aiaiaiaiaia...síiííííííí´ !

Uah bow, ja està....darrere, les cortines d'aigua a Castellar i l'arc de St Martí tènue ens indiquen que per sort ens hem salvat de una mullena que intuïa però esperava que no succeís...i no ha plogut...

Escalar mola, però mossegar cadena és un tripi...

Amb bon humor, sens dubte

Flipo quan les coses surten OK, i les coses rutllen quan hi dediques "una mica més"...

Fam de roca o fam de grau?...no, fam de "MOVIMENT".

Per un escalador el "moviment" és un gest, o un desplaçament?
No sé en què em quedaria, són dues acepcions de la paraula que, en el fons, suposo que es poden linkar directament a un mateix significat: CANVI... de l'apatia a la motivació passant pels canvis, al cos, al gest, a la capacitat, a l'objectivitat, a la visió de l'entorn...entendre EL MOVIMENT significa entendre l'entorn en que actuem, millorar les capacitats i aplicar-les, optimitzant allò que fem i que ens permet desarrollar-nos allà on abans no podíem progresar...és un procés simple però difícil, tant per inversió com per les capacitats que requereix...

Qualsevol INCENTIU a la dedicació es fa per un potencial de canvi favorable a la nostra funció de benestar ( per remota que sigui la connexió entre l'inversió i el resultat)... sense aquesta "motivació" no fem res i ens mantenim en un estat d'equilibri. No hi ha canvis, no hi ha moviments...

El "moviment" necessita d'un objectiu clar, integrat o integrable en el marc en que l'apliquem ( ballar sardanes en un sostre, en solo, no és moviment, és una tonteria...
El "moviment" necessita d'una inversió de recursos (voler fer 9b+ implica anys de dedicació i sacrifici, deixar la birra i el tabac, i potser fins i tot, potser, el sexe...)
El "moviment" necessita d'una organització concisa ( planning estipulat i eficient, compatible igualment amb l'entorn)
El "moviment" necessita d'una dedicació real i efectiva (anar a la PXB a fer la birreta, discutir de graus i xatis, i fer dos blocs grocs? NO future)
El "moviment" necessita de sacrificis i renuncies ( jo volia fer un vals i em va sortir un reggae, però es que m'agrada més el rom que el tè xinès)
El "moviment" ha de crear sinergies (no hi ha mestres sinó aprenents? Tots aprenem dels altres)
El "moviment" necessita de seguiment i control (dos ulls veuen més que un...dos caps pensen més que un...molts caps i molts ulls desfassen)
El "moviment" necessita de saber aixecar-se i seguir lluitant ( s'arriba aprenent pel fracàs consolidador, no per l'èxit fugaç...).

Havia oblidat el més "trist" i alhora motivador...EL MOVIMENT implica la no perennitat...si tot fos estable mai podríem canviar, i el canvi és el motor de la competitivitat, i el motor del canvi és LA DIFERENCIA que provoca la voluntat de canviar dels diferents actors...quan deixes de moure't queda la saviesa però desapareix la capacitat, tot és un muscle que es transforma i s'adapta, si deixem de treballar(lo), s'atrofia, s'engreixa...

Ningú ( a excepcions de mutacions estranyes i poc comuns), neix ni LOLO, ni SAVI...cal apendre, no?

El problema és que aquests principis tant clars, a nivell individual, a nivell col.lectiu es depauperen i es dissolen, es debiliten i creen altres principis com la explotació i l'engany...la actuació com a col.lectiu fa que la visió dels objectius passi per la individualitat ( en necessitats o constriccions col.lectives), per objectius diferents ( uns per molt altres per poc), i per associativitat encertada o pervertida...i, sobretot, pel desconeixement d'aquests principis i de la dura realitat, per molts, i per un coneixement de la debilitat per part d'alguns que hi troben la font de l'èxit individual...

Darrerament he passat bastant de les protestes que tant de moda han estat...tant per no veure-les clar com per considerar que, sincerament, obtinc molt més de la societat i del planeta, que no pas el que hi aporto ( qui s'apunta a fer aquesta confessió? Comptem el diferencial de consum de recursos-des d'oxígen a serveis publics- entre nosaltres i la mitjana per habitat del planeta, i ens disposem a renunciar a aquest PLUS en favor dels altres que tene menys enlloc de voler més dels qui tenen més???)

De fet quasi ni he vist cap d'aquests principis BASICS del MOVIMENT en tot aquest batibull, i per tant poc me'n podia sentir part...i en canvi he vist molta MANIPULACIÓ per totes bandes, molt de desig de imposar i cap a renunciar o a l'autocrítica...no sé...em costa de entrar-hi.

Ahir feien un programa de debat a TV3 sobr quelcom tant intrascendent com "l'HUMOR", en que es debatia la possibilitat i legitimitat de pendre's amb "humor" i fer "broma" sobre qualsevol cosa...hi van haver aportacions molt interessants...

El tema es va posar candent quan un espectador declarava sentir-se "ofès" davant la sorna ( dels no creients?) que al POLONIA feien del PAPA...i alhora s'hi van afegir dues noies musulmanes que es queixaven de la ofensa que significava veure publicada una imatge del profeta, que era un fet ( la ofensa) que els altres ( els infidels) no podíem entendre...

La millor resposta ( o pregunta) la va donar una participant, que va enfrontar-se d'una manera clara i seriosa ( de vegades el respecte excessiu implica no afrontar directament els temes) a aquestes intervencions preguntant si el tracte que reben els "homosexuals", els "avortistes", els que viuen en "pecat" o usen "preservatius", els qui voilen una mort digna, els que no creuen o els que dibuixen profetes és gaire "respectuós" o no "ofensiu".????..vaja, en certa manera podria haver dit que "quien se pica ajos come", però com dirien els del "Jueves": "queríamos a publicar una portada del profeta pero nos hemos CAGAO..."
De fet van aparèixer opinions de tots colors, algunes molt banals, algunes molt profundes...i vaig reconèixer entre els convidats un humorista del meu poble del qual penso fer-me directe seguidor: va en cadira de rodes, no crec que se m'escapi...(xist: seu eh?!)

Petits debats com aquest mostren, i cada vegada més, l'inmens desconeixement de tot el que governa i fa rodar el món, la inmensa hipocresía que ens impregna, i com de difícil és que actuem amb raonament, raó, i coherencia..perquè el món és molt complicat...

Però bé, de fet això anava de MOVIMENT i de que, mentre tot això passa, Stllors segueix veient com les boires i la xuxu l'impregnen, com l'ombra l'abraça, i com formiguetes humanes s'hi enfilen un i altre cop...un es deia TRanki i li va costar déu i ajuda ( 3 pegues) "apendre" a no patinar en la secció més fàcil d'un 8a "entre normal i durillo"que es diu SUEÑOS de PIEDRA..i com que la pila es treballa, al 4rt va lograr arribar a cadena en un estat entre lamentable i hil.larant...Si diumenge amb la via xopa mig entenia on eren les preses, ahir va entendre tota la via sense caure...és guai millorar, i, per sort, com que sóc un anguileta, amb tres dies de escalar organitzat i amb bon flow i amics, torno a lloc...

I la boira ens va envoltar, i vaig tornar a casa, pendrem una birra fresca amb la Lila, sopar sota els estels i la calorada, i riure'm una mica de tot plegat, bows...

I dimenge SÍBERRRRRRRRRRR !!!

IRIE...

Plantant per la Fontsu...

Seguint el savi consell del Juanjutx vaig sembrant petites llavors i no menjant-me l'olla... escampo petits ( no massa grans encara) projectes d'"afternoon sessions" per la Fontsu, alhora que tanco capsetes que em guardava descobrir.

Bidit a mort...(foto Juanjo)

Tot i mullada provo a la Paret Gran la boníssima SUEÑOS de PIEDRA ( la confonia amb MIERDA DE SUEÑOS, que ja havia fet!!!), preciós i sòlid 8a que recorre una llisa placa desplomada que en dos pegues em revela els secrets. La part de dalt és una cascada però puc coreografiar fins a al penúltima xapa: cal tibar molt en un pas i és obligat a més no poder: POWER germinal.

MUR BLAU, extreta de www.santllors.com, la nova BIBLIA gracies a en Marcel

Al MUR BLAU escalfo muntant i liquido al primer pegue al BRUCE LEE ( 7c+) que em sembla suau. Tot i estar bruta encara és interessant...entrada gorila i mur més tècnic que de força...una mica alpino, sembla l'Aeri en quant a roca i passos...

Pujant per ADÉU TRINKELES ( "7c+", també) em dóna la sensació que puc treure corda i liquidar en un intent...i SORT que no ho faig. Hem pujat amb JUANJUTX,CILLER i una amiga...Quan em toca desmuntar, la noia, nova amb l'Eddy, pacientment observa com la resis de la via em tomba mentre volo i em penjo de massa llocs...vaig petat però crec que aquesta via pot ser 8a i no precisament dels facils!!...una altra llavoreta!

La MACHOMAN ( 8a+) del Blau, encara espera que la tantegi

A la Siber, que algun dia estarà seca i l'humitat haurà evaporat, encara hi tinc cintes, ...

Bufffff, quanta feina: llaurar, abonar (que no he abonat massa darrament), sembrar, regar, esporgar, ensulfatar ( ai no! que sóc ecològic...!), veremar, premsar, fermentar, posar en ampolles, deixar reposar i, algun dia, catar i flipar...és un procés que depèn de l'anyada costa més o menys...aquest any és una collita ortodoxa...

Els Sorolls del Món...ENDURANSIA vs MISSING HAPINESS

"El ansia ni se crea ni se destruye. Simplemente se transforma como la energia: Hoy puede aparecer en este bloke y mañana en ese otro y asi sucesivamente..."MORTISMEN, FILóSOFO PEDRIZóNICO.

Buf,

Funciona!!!...el cos s'adapta lentament a una sèrie d'impulsos mentals, ambientals i físics que fan que es vagin notant certs resultats. THE WALL ADDICTION no és tant greu, el retorn ansiós és una qüestió de resistència, continuïtat i ànsia...d'ENDURANSIA. I tot flueix...canvi de xip...mode friki "ON"...oblido por, oblido estréss, oblido mistica i entro en una nova poesia, la del moviment pur, la del èxtasi de fútar a morte...

Buscant el "FULL D'ASOS" d'aquests dies...no surrender total, amb els braços petats i la mirada limitada als tres metres que tinc per davant...escalo posseït per l'ansia total, amb temps i ganes...

Ahir ja anava molt cansat ( 12 dies amb un de repòs) però tantmateix un bon resultat, la JO CLAUDIO ( 8a) en pocs pegues ( 3 o 4 més el tsosrob de prova, alguns psicos de fins a 7b+ i 15 mts, 7c a vista i la moguda a ECOS

...Avui amb en Ximo ens veiem al Gruyére...una mica de Xuxuflú però bon feeling. A l'entrada de la pista de Can Robert unes noies em fan un senyal...creia que m'advertíen que anés lent per no axafar amb el cotxe el gos que duien, l'esquivo i poso mirada RAIKONEN per pujar la pista...miro pel retrovisor i veig que es queden parades amb cara d'enuig...¿He fet res? Sembla que s'han perdut. Em pregunten "on és l'aparcament d'Estenalles"..????!!!!???? Estic flipant...Han pujat a la Mola des d'Estenalles, i un cop a dalt, empanades, enlloc de tornar PEL MATEIX CAMÍ han baixat per la banda oposada. Resultat, tenen el cotxe a uns 8 kilòmetres, estem a 35º i els queda la opció de pujar de nou i baixar pel lloc correcte, perdre's per la Urbanització Cavall Bernat per trobar la carretera i fer autostop a veure si les duen...o que algú s'enrotlli i les dugui a recuperar el cotxe...merda, un "pegue" menys que podré fer...passo...si...no...joder, quina putada si em passés a mi el mateix...casumdena, com pot anar tan empanada la penya!!? Va vinga...En mode Carlos Sainz en duc una a Estenalles i tornem enxufats...ni baixo del cotxe...DEEEEEWWWW!!!
Les meves sandalies van soles cap a Soleia, tinc cintes per allà, la corda light i uns gats...traptraptrap...vaig rulant de cap, amb els pulmons que ja han aconseguit la velocitat de creuer sense pujar massa de revolucions...fa gracia, cada dia milloro el timing i ja aconsegueixo pujar corrents fins dalt la Sardi...en poca estona sóc al Grúyer...guai...

En Ximo escalfa, hi ha en Samu i la Joana, tots anem amb alguna mirada perduda en algun projecte...i fa calor...escalfo lorsai en un 7a que no havia fet mai i em sento prou bé a pesar que els dits i els peus ( els peus!) ja van tocats de tants dies de no repòs...buf...les pells prou bé...que guai l'agost a Soleia...Al Vallès som afortunats...si vols pots seguir escalant 365 dies a l'any bow...ENDURANSIA...

A la paret gran hi ha dos Euskalduns que s'estan ventilant totes les vies a lorsai des de fa una setmaneta...una darrera l'altra, el que jo he trigat un any en fer ells ho fan en quatre dies...brútal bow...que bo seguir veient miracles a peu de paret...mola...

LA Joana munta REINABEE ( 7b), és el seu projecte però avui diu que va ínflor...crec que la duu prou bé, sembla que és el seu primer viatge en la dimensió"b" del set, i vol anar sempre per sota a muerte...bo...

En Ximo cata ESPASIOAMORMADNESS (8a) i va fent, la munta...el "laostiapatxi" es poleix la via en un plis..igual que la CLAUDIA...(en aquesta quasi falla al darer pas...joer ja era hora!!!)...comenten que caldria cambiar el nom a la CALLADETA FAS MES GOIG per "Collaeta molaries més..."...crec que ténen raó..però tant se val...coïncidim que és una via molt maca...i el plúspalsalón...hi ha d'haver colors en aquest món gris...

I jo? Que faig? Buf, vai amb l'ENDURANSIA mental una mica pocpowerperoaveurequètal...com el dilluns, en Ximo m'apreta...va bow, un lortxu!!! L'Enric Sabaté m'havia dit que la JA N'HI HA PROU és un 7c+ assumible, i en Ximo que la provi a vista...flúten...

I com que em conec vaig simplement a muntar-la...es tracta de una via bastant maca, amb diversos passos més intensos separats per bons reposos. Vaig de xapa a xapa...sembla que sí, que és prou "assumible"...amb un FINALFELIÇ intens, de xapa airejada i romisquis que et duen en una fugida endavant cap a cadena...com a via recorda una mica a l'estil Santbenet...aquests finals marca Soleia són sempre obligats però interessants...per tamany em va que ni clavat...guai...

Baixo reposo una estoneta i ENCADENO FLÚTAN, realment no és rottlo Murfy ( 2 pegues) o si..no...és més soft..però com deia més amunt..que sí, que es plús pal salon..la via és guapa i és l'important... Em quedo content, ja li vaig pillant el rotllet a la Soleia..hehe! Si tingués matins fugaria a la SÍBER, toiinc la Estrogen en un horitzó proper i si fos un tio serio m'hauria de quedar i apretar-li ( no seria el primer que endarerreix vacances eh bows? Siber i xuxu posseeixen...). Però no..ara toca fonqui i S'HI HA D'ANAR PEL RECTE ( via genial PEPE, que sí bow)...demà marxo...aurevoir SOLEIA, Hi FONQUI...la ENDURANSIA té aquestes coses...els ANSIOSOS PEDRICEROS la tenen a bloc, jo amb més pila...però és el mateix joder...no es crea ni es transforma, es trasllada de paret a paret, un mai acabar...encara que de vegades t'anyoris de vies i persones que deixes...però només és una estona...mai adéu, sempre fins demà o demà passat, fins la propera SESSION...heheh! Floooow!

La Joana ha fallat a la REINABEE però crec que per ser el primer 7b el té molt aprop...El Ximo també falla al crux del seu AMOR, deixará cintes per demà, fijo que encadena, esta maxipower ( hehehe de vegades recordo com li ensenyava el nus de vuit allà al curset, a Vilanova, ell era un autèntic bollycao, em va fer baixar de l' Anglada per yuyu i en un any estàvem al Mirall, ell de capocordata al REPTE PERSONAL...i en dos més es polia la NATIVE SON...i al final la VUDÚ en solitari..i els 8a's, joder, com mola...ara els dos ja som més grandets, però l'ENDURANSIA segueix...). En Samu també acaba amb una curiosa LLUÏSSOR als ulls després de volar a la QUANESJAMAHERE (7a+)...ja va posseït...

....desmunto en la REINA en tosrobet inflat d'una estranya felicitat melancòlica...i pleguem...fa una nit maca...m'estic enamorant dels vespres a StLlorenç i després d'escalar m'agrada mirar avall, veure com allà baix també es fa fosc, com les llums de les cases es van encenent i imaginar històries i cabòries...de vegades tot queda cobert de boira, hi ha milers de persones allà baix que no saben com de bonic és estar aqui dalt, i m'agradaria poder explicar-los com de relaxant és estirar-se una estoneta sota la BAUHAUS i escoltar com els sorollets del bosc van guanyant terreny als vaingabows o els crits ocasionals de joia o desesperació...escolto una mica més i em sembla sentir una remor sorda que integra milers de veus, de converses, de sorolls urbans, de sirenes, de aires acondicionats, de motors, de plors de nens, de gemecs de plaer o crits de dolor, de riures o de discussions...la paret fa d'orella del món i m'estiro a sota, simplement veient com un estel saluda la lluna una altra nit més...escoltant la remor del silenci i respirant a poc a poc...

Al revolt de la Sardineta un cop més el paisatge fa que se m'omplin els pulmons i l'estómac s'apreti amb una sensació endorfínica, però ja estem baixant xino xano amb la J., parlant de la vida i de les vies...entro al cotxe i vaig avall.

I baixo allà baix, a les llums, a formar part el brogir callat que la Soleia escolta des de l'alçada...a ser un més unes quantes hores més, fins que torni a pujar a arquejar i a sentir l'EDURANSIA...que bo...m'encanta escalar...

Reloading Fontsu

Ha estat l'aniversari de l'Arnau...fa un any...com passa el temps...La vida és vertiginosa, de vegades d'una bellesa que em mareja i d'altres d'una cruesa que em deixa plà...val la pena gaudir tant com poguem i intentar ser i fer feliços...

Com passa el temps!!!

Ahir vaig veure una pel.lícula interessant "la vida secreta de les paraules" crec que es deia...apart de l'argument i del desenllaç, hi havia un parell de reflexions interessants que em van deixar pensant una estona.

La protagonista era una noia, supervivent de la guerra dels balcans, i que tenia moltes dificultats per superar els traumes que li havia provocat tot l'horror del què va veure. En un moment de la peli, la psicòloga de la noia explica que té un vídeo on ella explica els detalls horribles de allò que li havien fet, d'allò que havia vist.
El motiu d'aquella gravació no era "medic" sinó testimonial. La psicòloga explica que Hitler, quan va proposar l'holocaust als seus subordinats argumentava que el món OBLIDA molt ràpid..."qui se'n recorda de l'extermini del MILIÓ i MIG d'armenis ?"...

I la veritat es que jo ni sabia que hagués existit aquest fet...

Recordo però la guerra dels Balcans...una guerra en la que em que costava d'entendre en la europa del sXX i que de vegades temia imaginar en un país com el nostre, on es barregen cultures, llengues i ideologies...Cada dia vèiem per TV les notícies, algunes imatges dels horrors ( no massa, suposo per la vergonya europea que significava que allò passés aprop de casa i que es fes tant poc per evitar-ho)...però mentrestant seguíem gaudint del progés econòmic dels 90 i de les olimpíades el 92, com si volguessim girar l'esquena a un verdader genocidi que no es va deturar fins a la intervenció directa de la OTAN sota iniciativa dels USA...no vaig sentir cap protesta per l'horror a Bosnia, i si alguna "cacerolada" i reivindicació contra el bombardeig de l'OTAN a Serbia...

En aquella època ( o una mica més tard) a Agulles, l'Edu Torrents ( guarda aleshores) va obrir una via per sota, a la Miranda de les Bohigues, a la que va anomenar SARAJEVO 92...A Sarajevo s'hi havíen celebrat unes olimpíades d'hivern que encara recordo, i anys després la ciutat va ser arrassada pels combats i l'atrocitat sèrbia. El nom de la via recordava la vergonya que havíem de sentir i la falsedat de l'esperit "olímpic" que es vivia a Barcelona, aliena al que succeïa a l'Ex-Yugoslavia...i ara, 16 anys després succeeix el mateix amb el tema Tibet...i seguim sense apendre'n...

Vaig fer la primera o una de les primeres ascencions en rotpunkt de la Sarajevo92. Aleshores em va semblar que aquell nom era un testimoni que romandria en el temps perquè la gent no n'oblidés el motiu. 16 anys més tard ha estat la peli la que m'ha recordat aquella via...i aquella guerra...i me n'he adonat que segurament és qüestió de temps que l'oblit acaba cobrint de pols els records, i especialment aquells que no ens afecten directament...Fa dies vaig sentir que ja feia 5 anys de les imatges dels iraquians tirant al terra l'estàtua de Saddam Hussein davant dels marines...cinc anys! Mitja dècada...com passa el temps...

Ahir vam anar A LA FONTSU...feia mesos que no hi pujava. Em quedava a les Agonies, o anava a Montserrat...l'hivern no és la millor època per al fanatisme a Stllors i tenir l'Arnau a la gèlida ombra de la Paret Gran era inviable...

Però torna la calor i amb ella les bones i fanàtiques tardes...la gent de sempre i noves coneixences...sempre fanatisme i bon flow...

Familia transportable!!!
Amb la nova motxilla poratbebè i la Lila fent cames des dels dipòsits amb el nano al coll ens vam acostar una vegada més amb en Jaumet cap a dalt...calentament a la Bauhaus ( no entenc com esta en tant bon estat després dels milers de rotpunkts que té...)

Jaumet a Bahaus

i en Xapeta té muntada la "via del Quicu"...La prova i ENCADENA! (Xapeta:) Primer rotpunkt del dia...sembla una via bonica i la miro en toprope...buf...molts truquets sinó ets un bow o vas molt escalfat...la deixo apunt i li foto per sota...em lio i avall..merda...L'arnau vomita i fins al cap d'una estona no l'adormim ( bé...aqui és la la Lila qui s'ho curra)..fa fresca i l'hem de tapar molt...em vaig concentrant per un altre intent...
Encadenant la via....
Arriben uns altres col.legues i em revelen un altre "truc" ( se m'anava l'olla en un moviment...), arriba una altra familia de coneguts amb una peque amb ells ..., pujo i ROTPUNKT en estil "flútan" ( sucant al crux i tot...heheheh), l'Arnauet riu, la Lila riu, el Jaumet riu, jo estic content...ha arribat el Juanjo..ja hi som tots...bon rotllo. UN company TAMBÉ encadena...JA VAN TRES!!!! Avui la via treu fum..discutim sobre el grau..més facil o més difícil que la PANXA DEL BOW? 7b+?7c?..buf...sempre igual, costa molt de graduar...fins i tot comparant...uns diuen que és 7c perquè té un "plus" més que la PANXA...a mi m'ha semblat 7a+ quan l'he feta 7c quan l'he investigat el priimer cop...estic flipant...res qua al final queda de 7b+ MOLT BONIC i especial..és un estil poc típic, més Stbenetero que no pas Fontsuleic...Em penjo de la PANXA i faig unes fotos espectaculars d'un col.lega..no tinc temps per penjar-les totes, quan pugui refresco el post...us avanço la del CRUX, que és prou exemplar de l'ambient i rotllo de la via...

En QUICU era un amic de la colla dels de Sabadell...només el vaig conèixer uns instants, a la rave del "cumple" del Jaumet, rient, bevent, menjant pizzes, fent slack, lances al garatge..amb la Lila amb la panxa apunt de rebentar, fa poc menys d'un any...L'estiu del 2007 el van matar en un accident a la Granvia de Sabadell...

La colla de Sabadell li van dedicar aquesta via i crec que és just ressaltar el motiu del nom per tal que el temps no cobreixi de pols el seu record...com tants altres.

Us recomano gogglejar una estona per les cites històriques que he anomenat...
Salut i bones escalades...

La PANXA DEL BOU...(Nova via a la Soleia)

Feia dies que els incombustibles Jaume Forniols ( AKA "Jaumet") i Juanjo Lopez (L'alpinista mutant) havien vist una sèrie de possibilitats en el sector central de la Paret Gran de Fontsoleia, a St Llorenç de Munt.
És curiós com en un espai tan "trillat" com els voltants de la BAUHAUS, encara hi hagi cantos que esperen una neteja, i linies que criden ser equipades... at" col.locant les cintes ala seva primera creació....

roquis de FRANCISCO, obtingut del link que en PGB té al seu blog en el post http://parabolt.blogspot.com/2007/06/ressenyes-de-la-font-soleia.html

A la DRETA de la ja "quadrilogia" de vies del grup de la "Reina Abeja" i "Empratriz Esmeralda" , resta un minipany "tipic" de la Zona.

Uns 20 mts, amb 10 mts de roca dolenta i 10 metres de molt bona roca, desplomada i amb una seqüència molt bonica sobre roms laterals i algun forat bo...
En Jaumet i el Juanjo es van posar a la feina, i després de un "flanqueig" curiós van col.locar la reunió...amb els parabolts que els vaig passar, i algun altre més llarg van equipar aquesta via que ha acabat sent la seva PRIMERA VIA EQUIPADA, i curiosament posseir molt bona qualitat.

SEQÜÈNCIA del lance : El "Monodit" és un bidit on no m'hi caben els 2 dits...
El pany inferior encara s'ha de sanejar, i sikar els cantos dèbils ( curiosament i a diferència de la resta d'"accessos", no és molt fàcil...), però ja es pot escalar. La via ha quedat de 7b, els xapatges són còmodes i on cal i l'haurem de lluitar fins a la mateixa reunió. Ja té dues ascencions
L'ha encadenat el Jaumet ( el Juanjo surt de una lessió encara), i ahir gairebé vaig finiquitar un "flash", encara que després de passar la secció de roms, la sortida guarda sorpresa en unes regletes escopidores...va sortir-me al segon intent...

Per la mateixa entrada s'està equipant a la dreta la via del "Quicu", un amic que va morir fa uns dies víctima de les presses d'un desgraciat que va cometre una infracció de trafic surrealista i se'l va endur pel davant...( com diu en Macaco...)ostia puta...