dilluns, de setembre 28, 2009

S'acaba l'estiu: CAVALLERS



Adéu a l’Estiu...ara sí.

Dimecres, encara no fa fred a GRAU DELS MATXOS, però ja cal una dessuadora quan assegures...guai...cau TIKIS MIKIS al primer intent després de muntar-la i investigar...7c+ o 7c dur i breu, molt contundent encara que arribes ja amb certa ínflor molt lleu al pas...el crux és a l’estil BANZAI...invert dret de microlefa, invert esquerre alt i més gran, invert dret estrany i lateral...clavar peus i bloqueig a tridit rom...NO XAPAR, saltar el bolt i lance de rebot de dreta a bon canto...el seguro queda un metre sota els peus però el vol és net. En David Gual m’assegura i perd un bon intent al 8ª de la dreta. Gracies Bow...

Dijous-divenddres-dissabte : Pujem per la pista asfaltada que mena a Cavallers...un altre cop amb les MUNTANYES RADIANTS davant, enmig de boscos humits que canvien de color, preparant-se per restar adormits sota la neu...l’ànsia em dóna pressa. Queda poc temps...o no...

Aquests dies són els millors ( si no plou) per encadenar aquells projectes on més que la força fa falta FÈ..aquell sentiment de creença en l’impossible, de entendre que les lleis de la gravetat i la física van molt més enllà del que el nostre cervell incrèdul pot aguantar...la goma, la fresca, la pell, el cap...combinacions estranyes que fan que allà on mancant algun ingredient és IMPOSSIBLE progresar avui poguem somriure i xapar cadenes que ens semblaven llunyanes.

ULTRAKUMBA: A la plac XALMET, un clàssic...7ª GENIAL, sublim, tècnic, adherent i reequipat amb inox. Faig tota la secció crux sense mans per apendre com de tècnic es pot arribar a escalar una via de rampa...i no caic. Estem a 12º i a l’ombra.

FUERA DE COMPUTADORA: a la placa XALMET...7b clàssic que amb un brí de sol costa una mica més que quan s’escala a l’ombra...facil però continu.
AMERICAN PSYCHO: a la placa Xalmet. 7b+ molt bo...molt de fred i encadeno A VISTA la placa que es va redreçant fins la punt de no entendre ni com he pujat...es una via ben bona i dura, molt digital on els peus són un acte de creença ( encara no fè) sobre laterals i minibanyeres invisibles en un tram de 80º...

¿?: 2n llarg sobre American Psycho: 7ª de 40 mts, que empalmat amb A.P fan un 7b+ o 7c de 70 mts...per ser 7ª , el llarg aïllat em sembla fácil...tot i que arribant a dalt estic rebentat...allunya...la corda de 80*9mm em pesa i els peus els duc adormits de la rasca, vaig amb gorro, gore i forro i pantalons llargs...sembla alpinisme...encadeno insensible de cap i gairebé de dits...estic com desmotivat...

FREDDY MERCURY: 8ª de 42 mts. Segon llarg amb el crux a 55 mts de la base de la paret. Aquesta via restava com a interrogant fins que els bàrbars pedriceros van aterrar a Cavallers. La primer ascenció va suggerir 8b, i posteriors intents, repeticions i debats divins la van deixar en 8ª...no cal entrar en debats, ni en análisis profunds sobre condicions, alejes, dificultats o res...ES TRACTA DE UN SOL MOVIMENT, un pessic de mà Esquerra i un grup d’ungles de dreta que mosseguen dibuixos en el quars, peu dret en RES i peu esquerre trepitjant una ombra...salt i ja esta...la resta de 40 mts de la via es tracta de un 7b o 7b+ de resistència tècnica, aire entre assegurances, roca genial i traçat artístic seguint la placa més bonica de Cavallers ( amb permís de l’Afrikan central...al qual li falta “ambient”).
Pujo amb molta por, treballo i marco algun pas...semblava molt dur però apareix la coreografia. En un toprop gèlid aconsegueixo resoldre la via menys un pas. Quan descobreixo com fer-lo el dit ja em sagna, estic gelat i 30 mts per sota veig l'assegurador ,escoltant l’MP4 a la reunió ( joder per això les caigudes eren tant llargues a pesar que li deia “take!!). Pati, fred, sol de tarda de costat que enlluerna, sang, mal als peus i agonia...emigrem a l’Afrikan. La propera semana cau...és un fet segur i em fa feliç...rapel.lo satisfet amb el petatillo...que guapa la via....

SMITH ROCKS: A l’Afrikan. A pesar dels debats sobre el grau o el que sigui. UNA VIA SUBLIM i única. LA guía marca “8ª con el escaqueo-reposo en el 7b...sin el reposo ¿?”...ja fa anys vam decidir provar de no anar al repòs de la R de MASSA KUMBA..i sortia igual...vam fer-ne l’ascenció, i no paro d’estimar aquesta via...m’encanta, se’m dóna bé i sempre que puc sacrifico les iemes i passo dolor per poder-hi estar una estona, fer-la un cop més. El grau tant me fa...és massa bonica per embrutar la seva aura amb discussions banals...pot ser el 8ª de algú o un simple 7c d’algú altre...per mi és la “meva” SMITH, una obra d’art del LUICHY...El darrer any la vaig resoldre en Hard Grit, amb un crashpad, dues cordes, dos asseguradors i un parell de ganxos a l’escut superior...no val la pena patir tant de perill, és la mateixa via i menys plaer...definitivament sóc hedonista
La faig per escalfar, posant cintes i la repeteixo fins a 4 vegades . En PALOU finalment l’encadena després de dues temporades de setge...FELICITATS JOAN!!!!

ILEGALES: 7b+ a l’Afrikan. Entrada bloquera que mai havia fet...resolc el pas a vista..interessant. També encadeno ILESMITHS, i la veritat es que no és més dur que Smith...

MASSA LEGAL: 7b+ a l’Afrikan. ES TRACTA de LA VIA de fisura de l’afrikan, encara que en el fons són dues vies de xapes ( ILEGALES i MASSA KUMBA)...el nom que li dóno no és amb rintintín...si no fós pels equipadors Cavallers no seria el que és, i les dues vies singulars són belles i molt ben equipades. Simplement era una qüestió personal de intentar combinacions i noves idees per no agobiar-me mentre asseguro a companys. MASSA LEGAL és la entrada de Massa Kumba i en el repòs, on acaba la fisura, trave i fisura de ILEGALES...amb un resultat MOLT BO de fisura, assegurant només amb catxarros (el primer a la tercera xapa).
No duc crashpad...però faig l’entrada rotllo Boulder alt...Caic a dalt, reposo i acabo d’equipar. Encadeno amb els aliens precolocats...buf, no em mola el clean climb...no sé si per vanitat o perquè ho trobo una dificultat afegida però que no té res a veure amb la roca...també podría escalar en solo, o clavant, o amb ploms, o paraboltant...és un “estil” on la dificultat augmenta en haver de col.locar catxarros, no pels passos...dilemes apart és bonic escalar sense bolts...simplement...

COBRA CANARIA: 8ª a la placa Afrikana. L’havia fet en toprope, de xamba al segon intent, i amb un ioio des del penúltim seguro...i després va ploure...i els següents intents no resolia res...L’estiu 2008 no estava d’humor per trencar-me les ungles i aquest no vaig pujar a THE VALLEY...Ara era una qüestió d’honor. Vaig pujar per CONGUITOS (7ª) i muntar el toprope. La via COBRA és dura però escalable, necesita de algun allargo perquè sinó caldrien bolts massa propers, i de molta pell. El muret inferior és un joc de patatetes i boletes, amb un pas surrealista de mà peu on has de creure que és posible muntar el cos en una mena de columneta que no veus perquè te la tapes tu mateix amb la mà...et remuntes i dues ungles et permeten quedar-te parat...comença l’infern, una trave de peus que apareixen i desapareixen i mans en presa de menys de un mil.límetre, claves ungles, agafes aire mirant de no expandir massa i saltes a una pedra...ja esta ( o no)...aleje fins la R. Una via MADE IN TALO, savoir faire pedrizónico...aquesta sí que mola.
Caic desesperadament amb el canto de sortida a la mà, rellisco dos o tres cops, prometo que “és l’ultim intent” dues vegades i al segon incompliment es fa la llum...ja esta joder, una puta hora o dues sense baixar al terra, recomençant el calvari que cada cop es redueix més a un moviment agònic...em fa mal el cos i un somriure vermell i amarg apareix al meu índex dret...Desmunto la via aconsellant al Joan que no s’hi acosti...la Cobra és una serp verinosa, entre 7c+ i 8ª soft...ja no sé com graduar...la Cris em va costar més..però com escribia en Talo NO ES POT GRADUAR sense un component de resistència, on al final les vies acaben sent pasos de Boulder aïllats de no més de 7ª+ a 7b+(fb) en plaques de 7ª+ o 7b de via...m’agrada, però quan he encadenat...

CONGUITOS: 7ª a la placa Afrikana. Una altra joya que, junt amb TODO a CIEN ( el millor 6b del món...),

Cavallers és estrany, molts cotxes i en realitat pocs escaladors, i tots en vies facils o llargues...els frikis no devem ser massa de fer TUMBAÏTOS, suposo...cal ganes però el resultat sempre és plaent...hehehe.
El pont s’acaba i torno a casa el dissabte, després de escalar, beure vinets i xerrar molt, el fanatisme és divers, la temperatura bona i encara que tant sols és una part del cicle natural, la tardor, amb els canvis cap al recolliment i el fred, és un pas en que el cor s’encongeix en veure que l temps passa, que és una línea, que el canvi és constant i que el que ara és present demà serán records...el ocre de les fulles és preciós, els ramats ja són baix, les fumeroles s’enlairen primerenques i el sol passa ja baix...surten els plomes, els gorros i els nassos vermells...a l’ombra ja fa molta rasca i a dalt hi havia un tel de neu tímida.

A veure si la vall ens permet tornar a rematar a Xalmet el finde que vé...segur que les cleques ja no hi serán, però...és la llei del Piri...tot es mou, tot és temporal, tot canvia, llei de vida i de l’univers...la neu que avui cau demà ja no hi és...es pon el sol i les parets es queden soles, plou i les marques desapareixen....no sóm més que una estela d’existència que desapareix quan passa...

divendres, de setembre 18, 2009

The vibration still here...a falta de pan buenos son videos...

No me'n canso.

Com que n' m'arriben les fotos de l'Axel i del Leo gaudiu UN COP més de "PSICOBLOC", on surten exactament les dues vies que comento al post EJECTOR SEAT.
http://video.google.es/videoplay?docid=8359873186483004222&q=psicobloc

Minut 2:00, Klem al crux de Ejector (7c) i diverses caigudes. El lance es veu clarament...em suen les iemesssss! Pokets, inver amb dreta, pujar peu dret a sac, la megalefa i saaaaalta mannn. GUAY.

Minut 2:56...buah! ALL CATS ARE BLACK in DA NITE ( 8a)...Klem la tasca i visions al.lucinants del vol...Timm Emmet encadena...kin bow, realment els peus que usa a mi em queden molt baixoskina putada...a la esquerra just hi ha el dyno de 2SMOKING...que es veu a les següents escenes. Al minut 6:22 es ve el motiu de meu fracàs en aquesta via..el coco ja no donava per més,i avall...La tufeta que agafa amb mà esquerra és petita, el bidit es veu a cal déu..i l'aigua també...el lance és molt aleatori però fins allà és 6c i si vols el pots provar mil cops...el dyno superior o el fas o caus de 20 mts...

Diosssss que fanàtic que em poso per tornar-hi...igual pillo un finde i....aggggh!

diumenge, de setembre 13, 2009

EJECTOR SEAT 7c/15 flaix pefecte...SUPERNOVAME

Buah...

Fins on pot arribar la ment i el cos?

Ni papa bows.

El darrer dia, fanatisme en mode NUL per part de la crew, atmòsfera estranya i lio el petate SOL cap a DIABLE, porto el bidó i un salvavides per si de cas...trobo un anglès que es pira en veure el pati ( habitual), una parella d'argentins que baixen pel destrepe i ídem ( habitual, en aquest cas era la primera visita a Mallorca..i han aterrat aqui enllc de a Cala Varques)...i simplement munto l'abseil per observar vies...

Mentre lacònic ho prepro tot apareixen l'STEPHAN i l'AXEL, amb els seu somriures, la seva colla i el fanatisme...PUTA MARE...se m'ha girat el dia...a pendre pel cul...

Faig AFROMAN ( 7b/15) per escalfar...en Jaumet arriba i em filma des de la corda...guai...pujo per LOBSTER (6c+/20) per acabar de posar-me a to i provo ALL CATS ARE BLACK IN DA NITE( 7c+ o 8a/15)...agafo el bidit, la regleta...tacte brutal...faig el lance de la tapa de la guia ( el Shawarmi tot flipat-i sobrat)...i em quedo un instant!!! Ja la tinc!!!??? Nooooooooo...patapaf vol de 12 mts...aquest cop caiguda ok, molta adrenalina però més per haver fet el pas que per la por...joderrrrrrr! Em poso MOLT FANATIC...la vull fer....

L'AXEL escala EJECTOR SEAT per escalfar, ells tenen una corda muntada i van pujant i rapel.lant fins la coveta...( un nou trik per l'any que vé)...jo pujo i baixo per SURFER DEAD un 6c de 20 mts que destrepo en versió soft i que queda en 6b+ o menys...vaig acumulant adrenalina...

Tinc un pegue bo més...estic inflat de nervis, fa onades, fa un dia killer, la penya se'n va i quedem els quatre bojos amb les mirades obsesses...ànsia...l'Axel amb molta vista em recomana EJECTOR SEAT ( 7c/15 un pèl més alt que ALL CATS i apart del crux un segon moviment un xic més amunt, no tant txugo però on caure ja és una miqueta més estressant...). "I do trust in ya man...let's try it!"...joder!!!! El paio fins i tot s'ho munta,i es penja de la corda marcant amb tips tota la via...un regal.

No la tenía al catàleg...es tracta de la primera via que apareix al vídeo-culte PSICOBLOC...un invertit guapo i una mena de dinàmic gairebé en màñpeu...un pas de decisió amb un pati semblant a BAUHAUS enmig del tram superior...( sense que avall hi hagi 300 mts de pendent fins Castellar...hehehe). M'ho penso...accepto.

Uns deu metres de trave facil i ja soc en un mur desplomat, bons pokets i alguna regleta, i sobretot, bon rest abans del crux....bufbufbuf...sento l'Axel darrere meu..."come on man...take 3fingerpoket wiz yo righthand, den put leftfoot on into de resting lefthole...try to find da gud shape of the underclin, get fixed, take the help edge wiz da right hand and be water!!!"...buah...poso el traductor automàtic en emergency, sento vingabows del cim, la colla vibra, jo tinc por, camons del Axel, les noies de la seva colla a la cova Afroman, i el meu propi jo que em diu.."salta, vinga, salta"...

La vida és un segon...i salto, tant se val, un metre més un metre menys...

I pillo la pintx amb dreta, és una mica slope però pilla bé...buaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! quina injecció de endorfadrenalines...tinc el cor a cent...ja duc 16 metres i queda un pas més...joder un lance-bloqueig lateral a la dreta, un buco bo...però un error ja és més dolorós ( suposo)...banzai de nou i agafo el forat sense problema...surto grimpant fins el top a 20 metres ( un 6a facil)...INCREÏBLE..estic levitant...brútal !!

------------------------------------

Em fa mal l'esquena, estic encara una mica marejat...un darrer intent a ALLCATS no ha estat reeixit, ni tampoc calia...en Jaumet s'ha fet mal caient ( un T.A.C revelarà que al final no era res greu) i no he fet cas de l'aire condescendent de Diable que em deia que ja m'havia donat prou comba per al meu ego...que la Vanitat Oculta és dolenta per als alpinistes..que cal saber retirar-se a temps...a la radio sona un tema perdut de un grup perdut a les ones perdudes de l'espai perdut: SUPERNOVA ME...
NO entenc com a una estrella en extinció se l'anomena SUPERNOVA...de fet totes hi acaben encara que anosaltres com a espècie el final del sol segurament ja no ens pillarà a la terra ( 4.500 milions d'anys són el que li queda i no crec que hi arribem...)...mentre condueixo per carreteres perdudes cap a buscar la família escolto a RADIO3 un programa perdut..és el darrer dia i allargo el retorn...no vull marxar.


En Leo ja ha pirat cap a casa i d'allà al Brasil, El Pablo s'ha quedat a Beach4, amb una xati i el digeridoo, provant de pillar pila pel combo MECA-XXL, han quedat els tips del meu projecte de MECA-XXL-i sortida dura de 7c+/8a...l'any que vé...els de Sabadell no estan inspirats, i la CREW germano italiana marxa demà...mails i mais, abraçades i "see yous next years"...

Esta bé el temilla per acompanyar la tristor de la despedida...tots anem una mica perduts en aquesta vida loca del psicobloc...i en l'altra també una mica suposo...

PAU i AMOR