Corria l'any 83 o 84...ja en fa més de 30... joder...estàvem amb en Rai i el Meiss a la Quarta de Trinitats, tres adolescents mirant d'enfilar-nos de buril a buril per la PÓLVORA EN LOS DEDOS ( 6a+ aleshores i 6b avui)...mentrestant la quadrilla local mirava de encadenar una via que ni coneixíem...desplomava, tenia un bloc a la entrada i una sortida on tots queien bastants metres just davant de la cadena...eren 4,5, o més fotent-li intent darrera intent...
Nosaltres amb prou feina vam arribar a la reunió i rapel.lar encongits i impotents, se'ns obríen les mans a dalt. La via estaba equipada amb dobles burins i encara dúiem la Fifí..
.
Vam tornar al refu i vam menjar les engrunes que quedaven a les motxilles, i més tard van venir "ells", cerveses, llenya a l'estufa, espelmes, canutos...vam sentir el nom de la via: EL OPORTUNISTA...Una coneguda cançó de Leño amb un curiós misatge
Sembla que la va encadenar en PACO TD, era un projecte dels TRINI que va aguantar algún temps fins que li van fer el rotpunkt.
Cap als 93 jo pujava a assegurar al Moreno a Degotalls. Ell provava la OCTOPUSSY i jo les seves vies de calentar i recalentar. El menú era sempre igual: POLVORA EN LOS DEDOS, OPORTUNISTA, rapel.lar el Botijo abans que marxés el sol, 2 o 3 intents en que em quedaba literalment congelat només assegurant ( un dia no vam poder accedir al rapel perquè l accés estaba verglassat!), i acabar amb els darrers raigs de llum a CASTIGO ( 7b+ durissim a l'Agulla del Guarda).
Del Moreno, aquells dies, vaig apendre que coreografiar una via, memoritzant moviments i marcant preses, era bastant eficient...van caure CASTIGO i OPORTUNISTA...
Com que Castigo té preses picades vaig repetir-la sense elles quan van dir que, com la BASTARDO, era posible fer-la al natural ( encara MOLT més dura), però ja mai més m'hi vaig acostar...En canvi l'OPORTUNISTA és per mi una via talismà, i la vaig fent periòdicament.
Uns amics volien conèixer Montserrat, i què millor que ST BENET!!! Els vaig dur amunt i amablement em van regalar una petita filmació. Gracies!!!
En Toni, que regularment puja allà a presentar els respectes al conglomerat, em va asegurar pacient. Vam acabar com sempre, amb unes birres al refu i se'ns va fer tard, prou tard per contemplar una tempesta eléctrica que ho il.luminava tot i no pagar el parquing...
St Benet sempre será un lloc magic, solitari, enigmàtic i que encara em segueix omplint de records inesborrables.
Us deixo el video ( m'han canviat l'editor i encara no el domino), i el tema original que dóna nom a la via...ST BENET POWER absolut, caldria escoltar-lo en cassette, al refu, una nit d'hivern fent vivac al sac mentre dins passaven coses que sempre quedaràn allà i a les cròniques de la historia de l'escalada montserratina més avançada...