dilluns, de maig 31, 2010

PIRIPÍ PIRIPÀ...la història...

PAs del monodit inferno al sostre, fins que va creixer "callo" i pell a la primera falange....
NOTA: A falta de un article històric més detallat que publicaré amb els protagonistes de aquesta època us poso una breu ressenya sobre els orígens de la via:
"PIRIPÍ PIRIPÀ" sembla que era el "crit de guerra" i la firma a les piades ( junt a PATÍyPATUPRIMA) de una penya dels 70 inicis 80 que junt a altres persones com l'Olmo incloïa el Peke, el Ricardo i el Mantecas....es veu que eren molt joves i van aparèixer sobtadament a la Nord en un moment en que començava una nova era post Anglada i pre-friki...amb els PIRATES en plena activitat la presència d'aquells bordegassos va caure bé a la gent encara que diuen que les muntaven de cal déu a Sta Cecília, amb el beneplàcit dels seus "mentors"...he sentir a dir que eren una nanos macos, irreverents i que escalaven "amb moltes ganes"...

Vaig llegir la NOTICIA del seu accident al CORREO CATALAN fa MOLTS anys, de petit, quan encara ni tant sols escalava...diuen que se'ls va fer de nit a la sortida de la Valentín...potser anaven en ensamble, potser havien fet reunió en una savina cutre perquè la corda no els arribava al cim...un d'ells devia caure i va arrossegar als altres cap a la foscor...el diari recollia una imatge que em va quedar gravada en la meva turmentable ment infantil : "Cayeron casi desde la cima. Posiblemente la caída de uno de ellos arrastró la cordada. Los encontraron en la base de la pared enredados entre sus cuerdas, y uno de ellos agarraba fuertemente unas savinas, quizás buscando desesperadamente, en el último momento, evitar lo irreversible..."

Se`ls va trobar una cordada que pujava al matí a escalar...els van baixar entre tots al refugi...

Al cap del temps van apareixer diverses vies en homenatge a aquests nois de mà dels seus col.legues de batalles...les "PEKE MANTECAS", diedre "PERICMAN"...i la "PIRIPI-PIRIPA"...

Vaig començar a escalar als inicis dels 80, quan l'Olmo i amics van obrir aquella burilada directa des de St Salvador al cim d el'ELEFANT, a la esquerra de la GEDE i la CERDÀ-POKORSKI...A2e i V+..burins aleshores "sans" que van anar decandint amb el pas del temps...en plena revolució esportiva, just en l'any en que s'encadenava EL PRISIONERO (8b+, a la Mòmia, equipada en un any de molt de fred per Martin Scheel i encadenada per Rafael Comino), ENDIKA va reequipar amb alguns bolts la primera tirada de la PIRIPI PIRIPA...va restar inescalada fins al 1994.
En Josep Maria Alsina va encadenar finalment la tirada...recordo veure'l fer sèries a la SESIÓN CONTíNUA o a l'UNICORNI..."agafant pila per la PIRIPI" em va dir un cop...finalment vaig veure la seva foto al crux...l'havia feta...va sentenciar-la com a 8b...i allà va quedar, sense massa repeticions fins que el Ramonet i l'Edu la van reactivar...aquest 2010 vaig veure el Guille i el Miquel aprofitant les cintes del Rodri..la van fer a la tardor..just quan jo començava a tocar-la...

PIRIPI-PIRIPA ressegueix una linia directa enmig de una ONA que va desplomant, tallant un sostre, i pujant a plom fins una visera que gairebé fa sostre...cada dos o tres burils hi ha un bolt...estan ben col.locats ( a St Benet generalment quan taladren "la claven"), però degut a les dificultats és dificil xapar en un o dos llocs...hi ha hagut bons vols, supervols i vols traumàtics...algun d'ells molt aprop del drama encara que es tracta de errors de càlcul més que de un perill intrínsec a la via...el crux final obliga a saltar-te el seguro, i per no picar un sostre que hi ha deu metres per sota t'han de donar "comba" de manera que la volada pot ser de entre 10 i 15 metres, neta...

Una via de l'Alsina i l'Endika no podia ser diferent...del mateix estil que la seva veïna UNICORNI...(un "7c+" amb alegria, passos increïbles i grau apretat)...amb la PIRIPI passa exactament el mateix...

Feia gairebé un any que anava fent pèndols entre la desmotivació i la hilaritat...des de l'estiu del 2008 no aixecava massa el cap...l'accident de la C. em va deixar molt astorat i sentia que allò que abans em motivava no em convenia..i que allò que em convenia no em motivava...havia repassat CAVALLERS i el VENTOSA, i aquells projectes que hi tenia havien acabat caient...En vies de paret la soledat em va revelar que no hi havia res darerre la èpica...ni estival ni hivernal...es tractava simplement de més risc i més soledat...
Una tarda vaig pujar passejant al Gorro, i en baixar la Bastardo va oferir-me tancar el cercle de solos que havia obert feia tants anys...va ser un amor fugaç, "ja està?!" em vaig preguntar..."res més?"...estava desconcertat...especialment després de escalar també una via que m'havia quedar truncada feia anys a la MALADETA...també havia tornat i havia tancat un cercle inmens...i no sentía res...

El Margalida va ser la darrera tonteria...i aleshores ja estava sense objectius...res més en perspectiva que no fos entrenar més i fer més nivell...blocs? parabolts?...en la meva ment de muntanyenc era un horitzó molt inhòspit però necessari donat que l'Arnau creixia i els darrers anys me n'havia adonat de com de dolorós i cru pot ser un accident a muntanya...no trobava el camí del plaer sinó de l'angoixa, de patir pels qui pateixen...estava confós...

Una alba a ST SALVADOR em va descobrir allò que necessitava...era novembre i damunt meu unes cintes voleiaven al ja insidiós vent...s'acostava el fred i hi havia algú provant PIRIPI !!!

Vaig pujar un altre finde i els vaig trobar...eren el Guille, i el Miquel...ja estaven al final del seu camí i quan van encadenar i algú va retirar les cintes vaig posar-hi les meves...

i VA FER FRED, i va NEVAR, i va PLOURE i feia molt de VENT...la vaig deixar i vaig dedicar dos mesos a fer peses i blocs i multipresa...i vaig canviar...sentia com allà on no em movia ja encadenava a trams...i allà on encadenacva a trams ho vaig deixar en una caiguda...que no lograva eliminar...i va PLOURE de NOU...i em vaig dedicar a fer bloc...estava fart, gairebé no escalava...pujava encara amb el fred inmens , als vespres, a "mirar" la via sense oportunitats de enfrontar-m'hi cara a cara...només podia esperar que si hi havia uns moments de "chance" jo hi havia de ser...

El sol desapareixia, i el canvi de llum despertava un insitent microhuracà que cada tarda sumia la via sota un insolent i punyent vendaval...mal de cap, nervis, fred als dits...sota el sol les infimes preses escopeixen, i quan se'n va el sol fan mal...a l'hora bona fa vent i quan el vent para es fa de nit...si no feia boira i fred feia xuxu...era un infern...era jo?era el temps?...començava a desesperar...

Els pocs moments que vaig poder intentar-ho sota condicions minimament acceptables queia al final, per pura resistència...em calia ser més fort..i dues setmanes de fer més bloc ho van materialitzar...però vaig pujar i seguia el vent...i els dies bons no podia escalar...merda...

I finalment l'encadene a pesar de la pluja dels darrers instants...

Aquest finde vam pujar amb el Juanjo, a fer fotos i regalar un vinet bo al Ferran, que tants dies m'animava a pujar més endavant després de confirmar-me que estava "txungo-txungo"...
Pas de la puta bola superior, abans del lance final però dels que determina l'encadene...Si amplieu la foto veureu el burí original, el reequipament del 88 i el posterior...
He penjat un cutrevídeo per qui es vulgui fer una idea de la via i alhora de les "condicions" habituals dels darrers mesos...












diumenge, de maig 30, 2010

i feel REGOOOOOOOD !!! OPCIONS i RESULTATS...

Aquest finde les coses han FLUÏT...que curiós...

NO WORRY era la postura...diumenge tenia "pollo"familiar i entre rallar-me i no rallar-me vaig escollir NO RALLAR-ME...no passa res...UN DIA???CAP A "MARGA-LEFA"! Divendres vespre perquè el NAWET es mareja...a dormir a TRES PINS com diuen els "canons de la perfecció" del "FAMILY CLIMBING"...

Ens llevem ben tard i ben poc fanàtics...CAP PROBLEMA...amb el somriure flipat escalfo en 6a's i 6b's entre gupillos de xatis i xatus, i gossos, i calor, i furgos, i bidits sense massa carisma...un darrera l'altre sota el sol aclaparador...les bamwes five-ten rellisquen, el nen es queda fet una croqueta entre la pols i de pas roba pa de la motxilla de uns guiris...sóc un mal pare de bon flow..NAWET COM TORNIS A PILLAR PA DE AQUESTA MOTILLA ET DONO UNA SURRA AL CUUUUUULLL!

Papa..que "tin" gana!!!...

joder té taó...LILA QUE EL NEN HA DE DINAR...

Anem més a l'ombra que això és un forn? OK!!!

NEN ARREBOSSAT, CORDA, MOTXILLA, JOGUINES,ROBA,MAGNESI,SPIDERMAN i GORMITIS,....buah, vai petat en u 6a+...i tal i tal...de PESA"FIGUES"(plè de xatis cañón) a VERDURES..i jo que em segueixo arrastrant...

I per fi la CREW fanàtica...guai...el siller em belaya a un 7b que fai onsai...quina mandra...nem al COVABOIX-SOLEIADA? yups...el tema esta a l'ombra però és un ressalt on el "nano" es pot esnafrar...joder i quines vies!!!!!!!!!

Una munió de funcionaris del foc, algun beatnik gaucho ( que la noia va tibar a morte el 8a)..i la CREW PXB...guai...

Segueixo MARRANO..el Jaumet ,m'ofereix una sessió de cànem i llúpol a la furgo...mentre accepto un EGARENC em diu que provi una via...no bow, que vaig feliç i crec que em piro a fer birres..per primer cop en 30 anys crec que PASSOOOO..PERÒ ...la LILA m'anima i ja que hi ha les cintes...joder PERQUÊ NO?

OPCIONS: BIRRA o ROCA...escullo PRIMER ROCA I DESPRÉS BIRRA...guai no? faci el que faci triomfo...això del rotllo " nO PRESSURE" mola molt...hhehehehehe!

APAREIX bona penya i endinyo a la via...FLOW, ànims, teledirecció total i no total...VINGABOWS i de sobte, després de 20 minuts de lluita creixent xapo cadena de un VION al FLASH..que inhumà, que guapo, que bonic, quin bon rotllo...waaaaaahhhh!

La LILA va a trepar amb la E. i jo em piro al riu a banyar-me amb le NAWET...més bonic encara...!!!

DR FEELGOOD. 8a 25 o 30 mts COVA BOIX-MARGALEF.
Escalada al FLAIX
GRACIES:
Oriol Rossell per MUNTAR-LA i cedir cintes i corda...i TELEDIRGIR i ANIMAR...l' "artífex" de l'encadene...de veritat...dec birra fijo...
Marieta i Esteve`..per animar i teledirigir de puta mare...gracies booooowwwwwws!
Jaumet, per motivar i animar A MORTE...i per assegurar-me de bon flow...i per les birres de després...
Juanjutx i Ivani i Santi per l'ànim en TOT MOMENT...apunt de petar i flipant per donar-vos el callo!!!...vaig apretar pels vostres crits de bon rotllo...segur... !!!
LILA, per guardar el bitxo i garantir-me quietud al llarg del dia...gracies boweta...gracies...
Al Nawet per "fer un silensi mentre el papa escala", bowet t'ho vas currar...gracies t'estimo...

i de postres els WHO...que passo de Möthley Crue que no m'agraden...heheheh...de conglomerat només n'hi ha UN...FALEN?

dimarts, de maig 25, 2010

FINALMENT...

NUNCA ES DEMASIADO TARDE
PARA COMERTE LA VIDA
DE UN SOLO BOCADO...
EL PASADO YA SE FUÉ
Y EL PRESENTE CAMINA DE MI LADO...
MAKAKO ( Puerto Presente)
Aquest dissabte feia una calor inhumana...vam decidir pujar per la COLORANTES PERMITIDOS per evitar les escales a St Benet i anar escalfant...
EN "el pegue" mig plovia (!!!!!), PUJAVA LES TRES PRIMERES XAPES PENSANT QUE AQUESTA VIA ESTAVA MALEÏDA, simplement la muntanya es reia de mí...
De repent va sortir l'arc de St Martí i en el lance a la bola ni tant sols vaig pensar en arquejar...simplement no volia caure...vaig fer-ho en extensió inhumana...tot i l'excés de força em recuperava!!!...¿perquè no?...Estava cansat de falses esperances i com que no en tenia cap, precisament no duia cap pressió...vaig arribar al crux superior i "la bola maleïda! em va semblar aprop!!!..."LILA QUE LA FAAAAAIG!!!"
Quantes vegades he caigut en aquell pas...i de repent dos moviment més i semblava que acabava !!!
Però com a bona filladeputa, la PIRIPI em va espantar un darrer instant...per fer broma potser, o com a avís de que "em deixava pujar " però que ni tant sols em podia pensar que la controlava...vaig ajuntar mans en les regletes del crux final i de sobte va aparèixer la LLUM VERMELLA...vaig recordar les caigudes de els dos anteriors encadenadors just en aquell darrer moviment, la inmensa volada si falles el pas, el sostre amenaçant de sota, la comba que t'han de donar per no picar-hi...la clavícula petada del Pollito...!!!
Però dissabte no tocava...era " EL MOMENT"...havia xapat la cinta txunga i em saltava la que calia, vaig llençar terminal però confiat...i vaig pillar el canto...vaig esclatar a crits, i gairebé m'hi deixo la veu...va sortir tota la pressió, tota al agonia de l'hivern soterrat sota el fred i la neu, sota el PUTO VENT que a l'Elefant esta viu i és un filldeputa, les escales, els pegues amb els dits insensibles i el cap a cent, el veure que "pots" però que la via i el lloc diuen que encara no...
Tot somni té el seu camí i si ets fanàtic t'arriba seguit...
PIRIPI PIRIPA. L'ELEFANT.St BENET, 8b 20 mts
1a asc V+Ae Olmo-Viciana el 1982 i 83
Reequip. 1988 Endika
1er Rotpunkt. 1994 Alsina
Fa 30 anys en Josep Maria ens va fer de instructor al curset del CADE...també recordo veure'l de lluny fer sèries i series a la Sesión i a l'Unicorni "entrenant" per la Piripi...va ser una de les seves vies més dures...

Potser és una via més...però 30 anys després de pujar les escales de St Benet per primer cop me n'adono que sempre hi ha temps per gaudir i millorar, per escalar, per estar a gust en un lloc i amb un mateix...per superar-se. Hi ha altres vies, altres llocs, però volia fer aquesta, era un repte físic i mental que creia impossible quan el vaig veure per primer cop, fa MOLTS i MOLTS anys...com totes les vies de STBENET, una puta OBRA D'ART on tots els detalls importen per configurar quelcom més que un simple grau, que una simple via...és "escalada" però és també "alpinisme" en el sentit de implicar motivació, adaptació i persistència, junt a "condicions" i "estat"...
GRACIES!!!! , a la LILA per la seva inmensa paciència i asseguraments sota el fred...i per trucar-me als vespres quan el Nawet anava a dormir, per poder donar-li el petó de bona nit al peke!!! ( el Nawet un dia va preguntar si el papa vivia a Stbenet!!). Peke que torno a casa vale?
Al Juanjo per aguantar corda i pujar a assegurar fins i tot petat...gracies bow...ara et toca a tu!!!!
Al Jose Agustí per millorar-me com a escalador i obrir-me els ulls amb l'entreno...un machine amb un flow molt bo...gracie bow
Al Salva, al Bernat, al Z, a la Júlia i el Joan Palou, la Syl , el Jaumet, pels ànims, el flow i algun pegue...
Als de la Panxa del Bou per ser el millor rocòdrom del món...la gent més xula i el lloc més acollidor...
Al Ferran Mora del refu pels partes del temps sempre, a qualsevol hora, i per guardar-me la motxilla i animar-me a tenir paciència a pesar de la meteo...
Als ermitans i estadans de St Salvador per la llenya, el foc i els ànims
Als passejants ,desconeguts i no, per animar-me...
Al vent, per fer-me entendre que la TERRA ho és tot i nosaltres som intrascendents ,que la veritat la duem a dins però poc importa si ens creiem que som superiors a res...ni tant sols a la pedra...i que el realment bonic, a més a més del resultat, és el procés...la vida són instants però no singulars sinó acumulats...
Salut !!!!

divendres, de maig 21, 2010

MALEÏTS 80 ??? Al loro que no estaban tan mal...

Al lloro amb els porters...atents i protegint la caiguda sense dubtar ni un moment...

Mirant enrera (gracies al "iutuf" que funciona a mode de hemeroteca-oracle ), me n'adono cada cop més que ningú escapa MAI a les modes de cada moment...som vÍctimes dels nostres temps...
Els 80 em semblaven una plastada de anys...yupisme, estètica entre glam i postmoderna amb el punkisme als baixos fons...remiro arreu i només veigs fucsia i brillantina, i a l'altre costat els punkis de postal ( ho han estat sempre i ara encara me n'adono més) dient "caca-culo-pedo-pis"...ètica o estètica?

I a les pedres picats a sac, malles de colors, cabells tenyits i unes posses que feien pena...

Però nigú més s'ha menjat la SESIÓN CONTÍNUA en solo...aleshores només hi havia dues cadenes de tele i en canvi trobaves programes com TOCATA o APLAUSO que entre "coñades" t'endinyaven en ROSENDO cantant ( en directe), i aquells ,aleshores, ( i ara també crec)desconeguts GODFATHERS als quals vaig anar escoltant des del 1988 i convertint en l'icona d'un moment que levitava entre AMERICAN PSYCHO i TRANSPOITTING, entre TRANSVISION VAMP i IGGY POP...?

I no ho feien en una cadena "marginal" a les 2:00 de la matinada ( la penitència dels fans de CONCIERTOS de RADIO3...)...sinó a una hora en que si ens penjàvem baixant per les escales de Montserrat ens perdíem el programa...

BUah...van ser aquells 80 en els quals vaig estrenar 15 anys i no vaig gaudir massa perquè no els entenia i sempre estava "allà dalt" esgarrapant pedres... i en canvi ara tampoc crec que haurien estat tant "plastes" comparat amb les llardades d'avui en dia que l'únic que fan és imitar les altres llardades d'aleshores...hi havia tardes perdut entre els totxos de StBenet que posava "birth, school, work" al "walkman" i vaig arribar a memoritzar la seva lletra gairebé com el parenostre...

Avui els he trobat i encara els tenia frescos...per flipar...els reescolto i me n'adono que les lletres eren una passada...fins i tot he trobat un concert seu a London de febrer de 2010....increïble!!!!...( i no només hi ballaven iaios inflats per la coca...sembla que la bona música cundeix entre la joventut heheheh...!). Són temes que ja comencen inclús a ser reversionats i remixats en clau techno i la veritat, encara que ja no surti tant de nits, sentir alguna "petada" dels GODFATHERS en versió electrònica canyera va ser per levitar...

Us deixo amb tema dels que més m'agrada del seu repertori ( el més "classicon és clar"...) que defineix en clau TRANSPOITTISTA allò del que tots intentem fugir com podem... Aquella piada que vaig deixar al Ventosa en la 1a asc. del bloc THC ( 7a+) ara se m'apareix tant llunyana...he caigut en el 90% dels "tics" dels quals em burlava...però almenys per sort segueixo pujant cada tarda que puc les 1.300 escales fins al oasi de tranquilitat, vent i fanatisme que SEGUEIX IGUAL... a gaudir aquelles vies "inmenses" dels 80...que ho són...d'inmenses...

Més enllà ( per damunt) del BIRTH-SCHOOL-WORK-DEATH que ens engoleix sempre hi haurà CONGLOMERAT, MAGNESI, FARIGOLA, POU I ESPELMES...


I la versió més clubbera...en van endinyar una semblant en un "garito als entorns de la Plaça Reial" i la LILA ( deu anys menys vella que jo) mai va entendre perquè no parava de fer bots enmig de la pista com un posseït...al loro que no estamos tan mal!!! Als Iaios dels asils els posen MACHIN i PASODOBLES perquè es distreguin..a nosaltres ens posaràn el Rick Asthley, Kortatu o House???

dilluns, de maig 17, 2010

Hardly Wait...

La vida implica espera...res és en và...el 2 de maig ha fet tres anys i nou mesos de la foto del crux de LILITA WILDSTYLE ( 8a 45 mts al Vermell de Travessany)...el temps tampoc passa en và i l'Arnau va creixent...Amb una veu cansada la PJ Harvey ens oferia un dels temes més versionats del seu repertori...la agotadora espera de l'arribada del final de una OBSESSIÓ...

Let fall your dress
I'll play the part
I'll open this mouth wide, eat your heart...
In my glass coffin, i'm waitin'...
I enmig d'aquest procés de paciència absurda, rebuscant em quedo amb la Juliette Lewis i una escena a STRANGE DAYS , una peli de les bones on també es descriuen obsessions...si seguiu els links al TUbE podeu saltar fins a SKUNK ANANSIE o BJÖRK...genials...
JA no plou i segueixo esperant...amb la mirada perduda enmig de una multiud...com una fera espantada...mirant el rellotge i l'ombra de KLMNTSE a l'horitzó...fins que sona el despertador que marca una nova fugida endavant...tres pegues més...I can't Hardly Wait...


dijous, de maig 13, 2010

here we go SIURANA !

"què tal bow"?

FRED,PLUJA

"Joder..."

Aquesta és la repetitiva i escuàlida conversa de cada cop que pretenc pujar al projecte. Quan puc plu i quan no puc igual també plou...o per arriscar-se no val la pena...NECESSITO DOS SESSIONS amb bones condicions per un bon pegue....caic tres cops a cadena, un vol de 15 metres que ni percebo de tant desesperat com estic...15 metres amb l'aire xiulant al meu voltant i jo que vull tant sols una hora més i una mica més de força mentre el fred o l'aigua se'n riuen de mi...

Encadeno per unes fotos VIATGE IMAGINARI ORIGINAL ( 8a 35 mts) i , en una trista visita fugaç, PAULA ( 8a/a+ que ja havia fet)...segueixo desesperat, escaquejant de la pluja i repetint coses ràpides pèr mantenir la forma de cara al dia que SI que toqui

Dues o tres setmanes ( ja no recordo), tancat al plafó, i en dues sessiona ja tinc tots els 15 blocs del mes a la PXB, molt xulos tots...emigrem a Can Boquet, fins i tot sota la pluja... "llepada fanàtica"(6c+),"http:bloc" ( 7a+sit) "lucha en el fango" 7a+, "Selvita"(7a+/b sit), "la Creatina"(7a+), "Rakataka"(7b), "los rancios" 7b+...intents a SexApel, Esperó manu o Croquetman...no tinc paciència i em dedico a aquelles que em surten al flaix o amb un parell de intents...sóc un ànsia.

Dimarts, ahir avui...segueix plovent...i finalment una llum tènue al final del túnel..la mare del Toni em respon a través del mòbil...aqui a Siurana avui "encara" no plu...el Juanjo esta disponible i tinc unes hores.

Siurana Here we go!!!