De vegades a la vida arribem a meandres sense sortida on cal remar enrrera o endinsar-se a la selva, a cercar el curs del riu que ens ha abandonat...de vegades remem en contra de la corrent, altres ens deixem arrossegar, com fulles que s'abandonen cap a la mar on tots els rius fan camí...
"A VECES DANDO, A VECES RECIBIENDO" ( deia en Mucho Mu)
Aquest finde ha estat dels primers de feia molt d etemps que no m'acabava d'aclarar on o amb qui havia de sortir...al final el dissabte va ser un rècord de SOFA ( feia molts mesos que no estava tant de temps fent el "PERRAKO" ( gos queda massa poc decriptiu). Simplement.
El diumenge va ser caòtic, la incertesa i una mena de buidor van mellar les tropes i em vaig quedar desconcertat en una mena de no res on semblava que tot plegat s'esvaïa...NO ROCK, NO FLOW...vivim en una mena de castell de cartes de il.lusions i desencisos, de banalitat i misticisme, d'instint i raonament, d'endorfines i contractes, de fluidesa i caos, de amors i odis, de sorolls blancs i de fèrrea cosmicitat matemàtica...buf...pluja i sol, calor i fresca, que si, que no, trucades creuades , tantsevals i al final dicotomies...necessito aïllar-me una estona...me'n vaig a la panxa, un bon lloc per a la correcció, la cortesia, i tant autoanalític com una solitaria a Frares...jo i la gravetat, però tant sols la gravetat newtoniana, sense llasts emocionals cardiovasculars...
Encara em fa mal el cos de la batzegada que suposo tocar resina després de 6 mesos i amb un subidón hiperventilatori..buaaaahhh!
Com que el dia abans la PXB havia estat escenari de competicions d'aquelles frikis, no hi havia més vies que les "oficials" i vaig dedicar-me a calentar-cremar pila a la INFANTIL EXTENDED, un 7b del copón, rotllo pililla amb puja baixa i passos finals de melons roms...caic a vista al darrer canto i encadeno després...LA RESINA ÉS INHUMANA BOWWWW !!
I com que falta via muntada i em deixen "CREAR"...pos munto un parell de vies:
Un 6b PALAPENYA ( el BALDUFA), d'anar fent i algun pas maco, i una via curiosa que anomeno SANT BOWNET 7b o 7c ?...esta per cotar però és de estil del lloc homònim...entrada tècnica, pasos en desplom de monodit i lance i al final bauma total de moviments durs..roms i tibades al pur estil STBNT.
La Lila i el NAWET es van passar a la tada...el nano va ser el nen més bo del món ( amb la col.laboració-guarderia de les SURIS of course), i vam poder tibar fins rebentar cap i cos...sopar a ca l'Amparo i birres mentre veiem KINGLINES...kin master el Shawarma...
La vida és elíptica...