Desviant la mirada o prenent consciència...

Suposo que, inmersos en el dia a dia, que ja prou ens costa de passar, és facil de desviar la mirada davant les notícies, de llucar fugaçment la misèria que envolta les fronteres del nostre jardí que progressivament es va impregnant de la crua realitat que sembla ser la determinista existència de la nostra espècie...

Em fa gracia com, enmig del nostre hedonisme narcisista ens creiem "apart" de aquesta realitat, en el fons actuem amb la ignorància aparent que tant feliçment critiquem als nostres semblants, a peu de via, als bars, als vivacs...

I la majoria no fem res més enllà d'això: un posicionament que es dissol quan bojos de consumisme renovem material a cada nova temporada, embrutem i parasitem les zones d'escalada i quedem cinc persones amb cinc cotxes cada finde. Gastem, ignorem, critiquem ( si ho fem) i no actuem...

Se'm fa difícil, inclús com a economista, simplement intentar interpretar els mecanismes que mouen cadascun dels engranatges on el nostre comportament pot influir...fins i tot mirant de saber en què puc millorar, ni que sigui amb petits gestos i ensenyaments a l'Arnau, aquests mecanismes...de vegades la certesa que tot el que faci és inútil em fa caure en el pessimisme, en el tantsemenfotisme que la majoria adopta, ja sigui conscient o inconscientment...o interessadament.

Ja reciclo, miro de no embrutar, miro de no desviar la mirada i encara que més enllà de petits actes individuals no faig res més que intentar sobreviure. Però avui hi ha hagut un detall que m'ha espantat molt.

No acabo de saber si el menor consum occidental degut a la crisi és el que ha disparat les alarmes dels grans mercats per tal de modificar el patró de consum del furur àrab...cal demanda perquè hem arribat al límit a occident? Podem rebentar més a menjar? A gastar? O calen "nous" consumidors i per tant cal incorporar paisos que fins ara eren simples proveidor involuntaris a explotar?

És difícil entendre la realitat, trobar-hi la veritat i actuar conscientment de manera coherent davant d'aquest desconeixement...de vegades em sembla compendre-ho tot, però no confio en que tingui tota la informació, i sé que les meves afirmacions poden ser sempre errònies...

Però AVUI he rebut una carta de una entita bancària on m'oferien la possibilitat de invertir ( minim 1.000 euros i a valor garantit), en els mercats de béns alimentaris com el BLAT DE MORO, el CAFÈ i el SUCRE...

Fins ara si algú disposava de uns diners excedents els "deixava" al banc i s'oblidava d'on proveníen els beneficis que obtenia...quan parlem del capital i l'especulació ignorem que aquest "capital maligne" que governa el món es conforma també de les nostres aportacions, especialment perquè la cara bonica de les Caixes sembla que ens absolgui del pecat de no saber on s'inverteixen els nostres diners...

La carta d'aquesta Caixa DIRECTAMENT m'instava a col.locar els meus diners en fons de inversió que especulen amb la FAM i amb els pocs recursos de pobles sense altres recursos, quan el meu capital obté beneficis DIRECTAMENT és a costa que aquesta gent es mori de gana perquè el seu menjar assoleix preus que no poden pagar...

¿Potser m'adono de quelcom que tothom sabia? NO, però fins ara MAI havien apel.lat tant directament a la meu passotisme...no sé si perquè consideren que sóc ignorant o perquè saben que a un tant per cent del personal li sua tot...

Apart que no tinc 1.000 euros per deixar-los, avui m'han fet el gran favor de fer-me decidir entre les dues accions que tant sols podem escollir: DESVIAR LA MIRADA o PENDRE CONSCIÈNCIA...simplement...

No hi ha cap veritat absoluta, i menys la meva, tant sols sé que a mesura que prenguem més i més consciència de com funcionen les coses i ens quedi un mínim de moral, sempre en serem uns quants que podrem actuar amb coneixement de causa...

Ja fa dies que no tenim 20 anys per anar criticant als "grans", ja fa dies que hem de treballar per poder comprar tot allò que ens dieun que hem de comprar però que en realitat ens fa la vida millor, ja fa dies que ens n'hem adonat que la vida és dura i que cal entendre que els ideals arriben on comença la necessitat i l'egoïsme...

Però més que les grans revolucions, hi ha canvis en la nostra manera de veure el món que no podem ignorar, hem passat 40 anys creient en una cosa que es desmorona, i si nosaltres no canviem, la opció que tenim al davant farà que els nostres fills ho passin de puta pena...Jo em pensava que era un discurs sobat..potser si, però me n'adono de quelcom nou que abans no veia...