Adéu a l’Estiu...ara sí.
Dimecres, encara no fa fred a GRAU DELS MATXOS, però ja cal una dessuadora quan assegures...guai...cau TIKIS MIKIS al primer intent després de muntar-la i investigar...7c+ o 7c dur i breu, molt contundent encara que arribes ja amb certa ínflor molt lleu al pas...el crux és a l’estil BANZAI...invert dret de microlefa, invert esquerre alt i més gran, invert dret estrany i lateral...clavar peus i bloqueig a tridit rom...NO XAPAR, saltar el bolt i lance de rebot de dreta a bon canto...el seguro queda un metre sota els peus però el vol és net. En David Gual m’assegura i perd un bon intent al 8ª de la dreta. Gracies Bow...
Dijous-divenddres-dissabte : Pujem per la pista asfaltada que mena a Cavallers...un altre cop amb les MUNTANYES RADIANTS davant, enmig de boscos humits que canvien de color, preparant-se per restar adormits sota la neu...l’ànsia em dóna pressa. Queda poc temps...o no...
Aquests dies són els millors ( si no plou) per encadenar aquells projectes on més que la força fa falta FÈ..aquell sentiment de creença en l’impossible, de entendre que les lleis de la gravetat i la física van molt més enllà del que el nostre cervell incrèdul pot aguantar...la goma, la fresca, la pell, el cap...combinacions estranyes que fan que allà on mancant algun ingredient és IMPOSSIBLE progresar avui poguem somriure i xapar cadenes que ens semblaven llunyanes.
ULTRAKUMBA: A la plac XALMET, un clàssic...7ª GENIAL, sublim, tècnic, adherent i reequipat amb inox. Faig tota la secció crux sense mans per apendre com de tècnic es pot arribar a escalar una via de rampa...i no caic. Estem a 12º i a l’ombra.
FUERA DE COMPUTADORA: a la placa XALMET...7b clàssic que amb un brí de sol costa una mica més que quan s’escala a l’ombra...facil però continu.
AMERICAN PSYCHO: a la placa Xalmet. 7b+ molt bo...molt de fred i encadeno A VISTA la placa que es va redreçant fins la punt de no entendre ni com he pujat...es una via ben bona i dura, molt digital on els peus són un acte de creença ( encara no fè) sobre laterals i minibanyeres invisibles en un tram de 80º...
¿?: 2n llarg sobre American Psycho: 7ª de 40 mts, que empalmat amb A.P fan un 7b+ o 7c de 70 mts...per ser 7ª , el llarg aïllat em sembla fácil...tot i que arribant a dalt estic rebentat...allunya...la corda de 80*9mm em pesa i els peus els duc adormits de la rasca, vaig amb gorro, gore i forro i pantalons llargs...sembla alpinisme...encadeno insensible de cap i gairebé de dits...estic com desmotivat...
FREDDY MERCURY: 8ª de 42 mts. Segon llarg amb el crux a 55 mts de la base de la paret. Aquesta via restava com a interrogant fins que els bàrbars pedriceros van aterrar a Cavallers. La primer ascenció va suggerir 8b, i posteriors intents, repeticions i debats divins la van deixar en 8ª...no cal entrar en debats, ni en análisis profunds sobre condicions, alejes, dificultats o res...ES TRACTA DE UN SOL MOVIMENT, un pessic de mà Esquerra i un grup d’ungles de dreta que mosseguen dibuixos en el quars, peu dret en RES i peu esquerre trepitjant una ombra...salt i ja esta...la resta de 40 mts de la via es tracta de un 7b o 7b+ de resistència tècnica, aire entre assegurances, roca genial i traçat artístic seguint la placa més bonica de Cavallers ( amb permís de l’Afrikan central...al qual li falta “ambient”).
Pujo amb molta por, treballo i marco algun pas...semblava molt dur però apareix la coreografia. En un toprop gèlid aconsegueixo resoldre la via menys un pas. Quan descobreixo com fer-lo el dit ja em sagna, estic gelat i 30 mts per sota veig l'assegurador ,escoltant l’MP4 a la reunió ( joder per això les caigudes eren tant llargues a pesar que li deia “take!!). Pati, fred, sol de tarda de costat que enlluerna, sang, mal als peus i agonia...emigrem a l’Afrikan. La propera semana cau...és un fet segur i em fa feliç...rapel.lo satisfet amb el petatillo...que guapa la via....
SMITH ROCKS: A l’Afrikan. A pesar dels debats sobre el grau o el que sigui. UNA VIA SUBLIM i única. LA guía marca “8ª con el escaqueo-reposo en el 7b...sin el reposo ¿?”...ja fa anys vam decidir provar de no anar al repòs de la R de MASSA KUMBA..i sortia igual...vam fer-ne l’ascenció, i no paro d’estimar aquesta via...m’encanta, se’m dóna bé i sempre que puc sacrifico les iemes i passo dolor per poder-hi estar una estona, fer-la un cop més. El grau tant me fa...és massa bonica per embrutar la seva aura amb discussions banals...pot ser el 8ª de algú o un simple 7c d’algú altre...per mi és la “meva” SMITH, una obra d’art del LUICHY...El darrer any la vaig resoldre en Hard Grit, amb un crashpad, dues cordes, dos asseguradors i un parell de ganxos a l’escut superior...no val la pena patir tant de perill, és la mateixa via i menys plaer...definitivament sóc hedonista
La faig per escalfar, posant cintes i la repeteixo fins a 4 vegades . En PALOU finalment l’encadena després de dues temporades de setge...FELICITATS JOAN!!!!
ILEGALES: 7b+ a l’Afrikan. Entrada bloquera que mai havia fet...resolc el pas a vista..interessant. També encadeno ILESMITHS, i la veritat es que no és més dur que Smith...
MASSA LEGAL: 7b+ a l’Afrikan. ES TRACTA de LA VIA de fisura de l’afrikan, encara que en el fons són dues vies de xapes ( ILEGALES i MASSA KUMBA)...el nom que li dóno no és amb rintintín...si no fós pels equipadors Cavallers no seria el que és, i les dues vies singulars són belles i molt ben equipades. Simplement era una qüestió personal de intentar combinacions i noves idees per no agobiar-me mentre asseguro a companys. MASSA LEGAL és la entrada de Massa Kumba i en el repòs, on acaba la fisura, trave i fisura de ILEGALES...amb un resultat MOLT BO de fisura, assegurant només amb catxarros (el primer a la tercera xapa).
No duc crashpad...però faig l’entrada rotllo Boulder alt...Caic a dalt, reposo i acabo d’equipar. Encadeno amb els aliens precolocats...buf, no em mola el clean climb...no sé si per vanitat o perquè ho trobo una dificultat afegida però que no té res a veure amb la roca...també podría escalar en solo, o clavant, o amb ploms, o paraboltant...és un “estil” on la dificultat augmenta en haver de col.locar catxarros, no pels passos...dilemes apart és bonic escalar sense bolts...simplement...
COBRA CANARIA: 8ª a la placa Afrikana. L’havia fet en toprope, de xamba al segon intent, i amb un ioio des del penúltim seguro...i després va ploure...i els següents intents no resolia res...L’estiu 2008 no estava d’humor per trencar-me les ungles i aquest no vaig pujar a THE VALLEY...Ara era una qüestió d’honor. Vaig pujar per CONGUITOS (7ª) i muntar el toprope. La via COBRA és dura però escalable, necesita de algun allargo perquè sinó caldrien bolts massa propers, i de molta pell. El muret inferior és un joc de patatetes i boletes, amb un pas surrealista de mà peu on has de creure que és posible muntar el cos en una mena de columneta que no veus perquè te la tapes tu mateix amb la mà...et remuntes i dues ungles et permeten quedar-te parat...comença l’infern, una trave de peus que apareixen i desapareixen i mans en presa de menys de un mil.límetre, claves ungles, agafes aire mirant de no expandir massa i saltes a una pedra...ja esta ( o no)...aleje fins la R. Una via MADE IN TALO, savoir faire pedrizónico...aquesta sí que mola.
Caic desesperadament amb el canto de sortida a la mà, rellisco dos o tres cops, prometo que “és l’ultim intent” dues vegades i al segon incompliment es fa la llum...ja esta joder, una puta hora o dues sense baixar al terra, recomençant el calvari que cada cop es redueix més a un moviment agònic...em fa mal el cos i un somriure vermell i amarg apareix al meu índex dret...Desmunto la via aconsellant al Joan que no s’hi acosti...la Cobra és una serp verinosa, entre 7c+ i 8ª soft...ja no sé com graduar...la Cris em va costar més..però com escribia en Talo NO ES POT GRADUAR sense un component de resistència, on al final les vies acaben sent pasos de Boulder aïllats de no més de 7ª+ a 7b+(fb) en plaques de 7ª+ o 7b de via...m’agrada, però quan he encadenat...
CONGUITOS: 7ª a la placa Afrikana. Una altra joya que, junt amb TODO a CIEN ( el millor 6b del món...),
Cavallers és estrany, molts cotxes i en realitat pocs escaladors, i tots en vies facils o llargues...els frikis no devem ser massa de fer TUMBAÏTOS, suposo...cal ganes però el resultat sempre és plaent...hehehe.
El pont s’acaba i torno a casa el dissabte, després de escalar, beure vinets i xerrar molt, el fanatisme és divers, la temperatura bona i encara que tant sols és una part del cicle natural, la tardor, amb els canvis cap al recolliment i el fred, és un pas en que el cor s’encongeix en veure que l temps passa, que és una línea, que el canvi és constant i que el que ara és present demà serán records...el ocre de les fulles és preciós, els ramats ja són baix, les fumeroles s’enlairen primerenques i el sol passa ja baix...surten els plomes, els gorros i els nassos vermells...a l’ombra ja fa molta rasca i a dalt hi havia un tel de neu tímida.
A veure si la vall ens permet tornar a rematar a Xalmet el finde que vé...segur que les cleques ja no hi serán, però...és la llei del Piri...tot es mou, tot és temporal, tot canvia, llei de vida i de l’univers...la neu que avui cau demà ja no hi és...es pon el sol i les parets es queden soles, plou i les marques desapareixen....no sóm més que una estela d’existència que desapareix quan passa...
