Matinar
Caminar MOLT més del que qualsevol friky desitjaria...i com més pals a les rodes posen els del Parc, més fanàtics...com si fos una prova de valor?
Paret de roca esquiva, estranya, desplomada, a voltes relliscosa...assegurances a estones allunyades i escalada molt exigent...
Grau dur
Dolor als dits i a les pells
Timing estrany, allunyat de tot ritme circadià i que fa que el pegue bo sigui a mig matí encara no, quan el cap encara et xiula...
Temporada curta i dependent de pluges, freds, humitats, calor...
Avui m'aguanto, quasi la tinc...demà em rellisca, vaig petat...
Laberints i puzlles de moviments, trukills, recalors, una mena de cultura verbal i gestual transmesa per presencia contínua, enmig del bosc, com una tribu aïllada ,del fons de la selva, amb un sol integrant i deu adeptes tot just...
Més enllà del més enllà, on el sol gira al revés i res és mai el que sembla...
La colla d'arreplegats, gudint del petit plaer de descobrir un moviment més...de sentir com avui s'aguanten millor, simplement, encara que no s'acaben de moure ni un milímitre més amunt...
On és aquesta paret que fa que aquesta colla d'arreplegats somriguin i tornin contents a pesar que igual durant anys no hi ha un sol rotpunkt?
