dilluns, d’octubre 26, 2009

ESTADÍSTIQUES i TARDORS

Plovisqueja, deixa de plovisquejar, fa núvol, surt el sol...fa fred i al cap d’una estona xafogor...

L’olor de fusta cremada i el groc dels arbres indiquen que anem cap al fred, però el duvet es queda a la motxilla, i més mentre pujo cap al Senglar amb en Nawet a la motxilla... ”Papa ves amb compte, no tinc por però vigila...!!” (literal), m’emociono mentre m’arrapo en els pocs ressalts de la pujada directa des del Castell.
Avui pujo a acompanyar amics ( en JD i la J.), no a escalar...suposoq ue tornaré aviat...de fet el Senglar ja el vaig polir amb en J.L.Moreno als 90, i no s’hi ha equipat massa cosa mé...el pis de dalt, a la Tonsura, és d’accés més complexe i el Nawet em limita...tant se val...fa sol.

En Jaumet ja esta muntant BEN PETAT ( 8ª o 7c+ segons criteris)...jo pujo pel diedre de 6b ( preciós), flanquejo cap a les cadenes de DISCORDIA i RUSH, i destrepo DISCORDIA (7b) escalfant, del tirón, en toprope...em quedo una mica creuat...no m’ho pensó i en Jaumet em flaixeja BEN PETAT una mica enemigo i sota un sol power, pujo al límit amb dues parades...jínflowr als braços i una mica estressat pel merdé a peu de via, en JD em vigila el nano que juga amb sis (6!!) gossos a peu de via...

Descanso una estoneta, repasssem els TRESPORQUETS, juguem amb en RAYO MC QUEEN, escalem una placa de Iº i dinem pasta amb mandonguilles...a pesar que no vol dormir en NAwet ja es fa amb la Crew i faig el tiento a BEN PETAT. Incrèdul em planto del tirón a cadena...flipo...l’havia fet el 1993, i no recordava ni un moviment...genial, l’entreno ha funcionat...


Baixant per la carena se m'escapa la llagrimeta emotiva, recordo els centenars de visites a aquest sector, quan vam descobrir el Xincarró encara als 80's, el Castell, La Proa, El Senglar, l'Arcada...tants anys escalant-hi...(20 almenys) i deixant-hi les pells...avui baixant l'Arnauet, que va a la seva bola dins la Deuter, sento que diu "adéu Muntanyes, avui marxo amb el papa a casa, però no patiu que un altre dia el papa em puja un altre cop..."(literal!)...buah....

Hi havia 6 noies, 6 Gossos i 5 escaladors junt a un crio…que curiós, amb el temps la paritat es fa complexa i tot...


LA RITA DEL BELVEDERE ( 8a). Fotos J. Snihur



Els arbres caducifolis del Ripollès ens donen la benvinguda, junt a un dia ennuvolat...travessem Prats i ens plantem en un CanCamps on s’ha de treure tiquet per la RITA DEL BELVEDERE ( 8ª)...que estrany...aquest cop 6 GUIRIS, 5 locals, cap gos i cap nano...4 noies en total. Tots competim per les vies i mirem de entrar en torns...s’encadenen els 7ª’s, es prova un 7c INFERNO i jo em limito a escalfar a un 6b i muntar el 8ª...descanso i encadeno la RITA (20 metres, 15 resistents semidesplomats amb passos de apretar relativament i un bloqueig-lance final...peus complicats en tot el recorregut...sortida tècnica)...que guai...de propina i sense massa repòs em poso a MANALIC (7b+), un diedre escopidor i de difícil visió que faig ( casualment), a vista...baixo content, és una via on cal apretar, molt técnica i on veure la fisura es fa molt dificultós.
Inflat faig la MASSA VELL PER MORIR JOVE ( 7ª)...



Al llarg del dia ha plovisquejat, no me n’he assabentat excepte pel brogit de la fullaraca que rebia les gotes, a dalt es veu gent a la BAC i a MALPÀS...un dia aparentment tranquil...



A Gombrèn les mateixes cares al súper...després de gairebé 25 anys...joder com passa el temps, recordo com vam comprar raviolis amb en C. Santapau, per passar 15 dies vivaquejant al plà de StPere, on vaig fer els primers 6b+’s de la meva vida...Dues vies dures en un finde i confirmant el 7b+ a vista un altre cop!!!...aquest dimarts començo de nou l’inferno de l’entrenament, ja sento la cançó de Rocky Balboa mentre veig les sigles “w.f” al training que el míster m’ha passat...ara toquen “peses”, series de esgotament i bloc a morte...quin paaaaallll...però que bonic que és flúuuuuutarrrrr!!!



Les tardors són boniques...fins i tot les de les persones...a pesar que intentem allargar els estius tant com poguem...hehehe...





IRIE



--------------------------------------------------------------------------------------------



FLASHPOINT:



CAN CAMPS: Interessant part davant i sota Montgrony...accés des de un aparcament ( seguir croquis guia del Ripollès)...5 minuts de còmoda caminada fins al 1er sector ( 7c+ a 8b) i 6 fins al segon ( 6b a 8a).



El primer sector, poc visitat compta amb vies INHUMANES d'arrencada i desenvolupament molt desplomat...a treballar.



El Segon sector compta amb diverses vies, d'escalfament i de treball.



L'ESPIADIMONIS: 6b. No massa aconseguida



TRENCAEMBANS:6c+. repises i passos a bloc...el pitjor a dalt. Es fa tot iq ue no considero que sigui interessant



RAONI:6b. Interessant i ideal per escalfar. L'inici es fa per la ESQUERRA de la Xorrera, sinó pot ser 6c...



BUFFALO BILL: 7a+ ( 7b?).Bonica i dura. Degotalls a pinçar amb peus relliscosos, molt desplomada i sostre final curiós. Ojo la sortida tècnica. RECOMANABLE però dura.



SITTING BULL: 7a. Estranya. repisa que talla tota la paret. Degotalls inicials amb caiguda una mica incòmoda, atlètica i placa INHUMANA de dits. Doneu-li un plus en comparació a vies de la FREIXA...va a gustos...



QUIN FUM FA:7a+. desplom més facil que la anterior, i la complicació és la unió amb aquesta...la resta igual. RECOMANABLE DESVIAR-SE a la DRETA i fer un integral més homogènia i bonica.



MASSA VELL PER MORIR JOVE: 7a. Placa delicada a baix, zona intermitja més atlètica i final de diedre atlètic...MOLT INTERESSANT, ideal per escalfar. justos de grau o cansats algun seguro sebla lluny...ojo.



PLAT FORT:7c. Dos blocs inhumans ( el primer perillós) amb una placa de entrada molt guapa i tècnica. !er bloc amb picats-arreglats, fort bombo, una mica absurd i caigguda perillosa. Segon bloc...millor analitzar combinant per la esquerra ( roca vermellosa). em va semblar molt dur tot i sortir al primer pegue gavent mirat abans...ojo.



ACTA de FÈ:7c. No l'he catat...segons comentaris hi ha un bloc, a dalt, inhumà...m'ho van piar de 7c+-A0 obligat..hehehe...s'haurà de mirar...fins allà molt interessant.



FAKIR:7b+. Com la anterior però sense el pas galàctic...no l'he fet



MANALIC:7b+. INTERESSANT,guapa però dura...diedre on apart de les preses el problema és veure-les ( fissura a desmà). Tram final retorçat però menys dur. bon projecte per a aspirants al grau...



FUGA DELS BOUS: 7c. Entrada a bloc, passos verticals en taquets i repòs. Sortida de sostre i placa tècnica. Dura



RITA DEL BELVEDERE: 8a. Bonica. Primera secció digital i de peus complicats, repòs breu i tram de força amb pas decisiu de sostret. Placa final de apretar dits. MOLT RECOMANABLE. (Soft comparat amb ossos com "VISITANTS"...)



FORUM:7c+/8a. Incerta, no l'he catat..em van comentar que no estava acabada, però sembla que hi ha marques i els esparrecs sense xapa tenen altres seguros aprop...(?)



En resum, recomanables: RAONI,MASSA VELL...,MANALIC i RITA...

dimecres, d’octubre 14, 2009

PSICOBLOG

Uhala...
El Marksotus m'ha passat el link a el blog VERTICAL CARNIVAL que "els iankis" van fer del seu viatge a Mallorca...la colla dels "Sharp end" flinyant arreu de l'illa, junt amb el Pearson i la Harrington.
Bons VIDIUS curts on curiosament es veuen alguns cruxs i vies conegudes i altres no tant...records recents com el "rasta" colombiano-lleidatà que apareix en un moment de un rescat a Varques...en Pablo, amb qui vaig compartir algunes estones i somriures...
Es tracta de curts que suposo seràn part de un filmet més llarg, però destaca la bona qualitat de les imatges i la originalitat del muntatge i la manerade ensenyar le imatges..realment la gent en sap i tot plegat MOTIVA MÉS ENCARA un record que encara que proper s'allunya en la melacolia en que ens suemix el fred que ja s'acosta.
Noves motivacions amb corda..sempre amunt...GAUDIU PERÒ de VERTICAL CARNIVAL...

PARET DE DIABLES: CÒSMICA ( MD+/A2-3 280 mts)

Amb l’Albert BLOC dúiem una bona temporada escalant com a cordada estable…lamentablement un accident el va apartar de la escalada I tot I que ara ja se n’ha recuperat i viu MOLT FELIÇ, la seva prometedora trajectòria ( A3 i 8a quan va anar fanàtic) es va estroncar amb una caiguda fent el solitari a la Falconera de Garraf...

Un dels objectius que teníem des de feia temps era la via CÒSMICA a la ombrívola i tenebrosa fisura desplomada que queda dins de l’immens desplom que formen la paret de Diables i el seu Plàtan.


(foto extreta de FLICKR de Xavi.V)
Feia “relativament” poc que la via s’havia fet en lliure (7c+) i fer-hi una ullada ens motivava, per si era possible seguir les passes del Kim Santacatalina i en Moreno, els seus alliberadors.
Una breu trucada al Moreno em va revelar la duresa de la via ( van fer diversos intents) i, en canvi, em va deixar la impressió que la necessitat de material era poca...”amb un joc complert de encastadors i friends anireu fent SORTIDETES EN LLIURE, tu tranki!”, va dir en MORENO ( amb qui havia escalt molta esportiva al llarg de més de 10 anys...

Realment vam entrar “no massa d’hora” a la via, però amb temps, directament per la Canal de la LLUÍS CREUS ( que aleshores no tenia cordes ni estava paraboltada), i per sort vam dur bastanta metralla per si de cas...la realitat es que la via estava molt despitonada, i l’ascenció ens va costar un VIVAC penjats, sense menjar, i a pèl ( era a finals d’Octubre) que vam fer en una minirepisa, fotuts de fred i veient que el tema “alliberador” estava a “anys llum” de les nostres possibilitats i/o motivació. I també ens en vam adonar que trigaríem més en baixar de on érem que de anar amunt.


L’endemà del primer dia, a poc a poc, amb el cul petit i baldats per la nit, vam remuntar per les cordes el llarg que havíem deixat equipat, i em va tocar a mi el megadesplom...buah...almenys vaig clavar 25 claus...excepte un parell de burils i un clau abans de la R ( en una xemeneieta)...ALLÀ NO HI HAVIA RES...quin fracàs!!! El llarg de sortida del desplom, per sort era curt..i el que semblava una burilada equipada es quedava en un pas a gantxo a mort degut a un buril petat...L’Albert va fixar una corda i jo havia de pujar AMB TOT, per l’altra, però degut a que no ens sentíem i que CAP DE LES DUES CORDES es movia vaig fer “pito-pito” per escollir la corda de la que jumaria...i amb l’altra em vaig anar autoassegurant...per sort no vaig escollir la equivocada.

Vam arribar al cim derrenegats, baixar fets pols i a sobre l’Albert va beure tanta aigua i menjar massa depressa dues canyes de xocolata que a Vacarisses em va retornar les pastes directament al parabrisa...abans que pogués parar...

I tantmateix ens va agradar, vam decidir NO BAIXAR i seguir amunt...i va funcionar...

RESSENYA DE LA VIA:

ENTRADA LLUIS CREUS: En desconec l’estat actual...segurament millor que aleshores...es tracta de pujar per la canal, almenys un parell de llargs facils i feréstecs, entre III i IVinf, assegurant-se de arbres i algun encastador. De seguida s’entreveu un MUR que dona pasa la parta ja vertical de la paret. Aquest mur recordo que tenía un primer pas més llis (Vº) amb una expansió, i un tram de burils i claus ( 6ª almenys), al final del qual calia anar DIRECTAMENT a la ESQUERRA, a fer reunió en la repisa on comença ( o continúa, si veniu per la ORIGINAL), la via.
LA CÒSMICA (com ja he comentat obvio la part inferior, que no vam fer)
LL1: FISSURA AMPLA, de 20 mts...calen camalots grans ( entre el 2 i 4), hi ha dues expansions. Vaig col.locar un parell de friends i tirar amunt. En les expansions hi ha el pas dur...aleshores V+, a mi em va semblar almenys 6ª+...molt guapo.
LL2: GRAONS, una aaltres 25 metres, en graons vermells, una mica trencats i per sort no difícils..IVº en general amb algun moviment delicat (Vº)...ho vaig protegir amb algun clau plà i dur...tampoc cap maravella...
LL3: Ae...l’ALBERT va fer reunió al final de l’Ae...pel que em va costar de arribar a la següent reunió crec recomanable fraccionar el llarg...sense massa secret...part inicial amb bona roca i alliberable.
LL4: ESTRANY...de la reuió ( penjada) se surt en A2/V+, en realitat una bavaresa a anar en compte...hi ha algun tac...de sobte hi ha una burilada molt deteriorada ( MOLT) i amb les expansions allunyades...fa por si no esta reequipada ( RECOMANABLE BURILADOR...)...hi ha alguna baga podrida per arribar a burils llunyans...em va semblar MOLT DELICAT. Al final de la burilada cal posar un parell de falcats (A1+) per assolir una llastra genial de uns 5 o 10 mts que en lliure ( entre v+ i 6ª) ens duu a una repisa bona. Aquesta llastra es protegeix genial amb algun friend mig-petit. VAm perdre MOLT DE TEMPS a la burilada...de fet a un buril o no arribavem vaig haver de pillar-lo llençant el Martell que es va quedar enganxat al cordino que hi penjava...la putada és que no vaig encertar a la primera i el Martell em va donar un cop bastant tonto al cap...em sentia imbécil, la veritat...REPISA AMB BON VIVAC..AERI i CÒMODE
LL5:VIDILLA. A1+ i Ae, vertical i de roca bastant bona, es surt per la dreta i es retorna a la fisura, fins la reunió, inclinada i molt aèria. CREC QUE POSTERIORMENT s’ha REFET LA REUNIÓ amb SPITS o PARABOLTS. L’Albert va clavar bons universals i posar encastadors, majoritàriament.
LL6: MEGACRACK desplomat i ultrapenjant...hi ha MOLTS forats dilatats pel qual si dueu FUSTES de tamany mig i algun TAC us estalviareu molt de ferro...comptar un bon joc de V grans repetides i U’s mitges i llargues, junt amb universals i algun bong...també recordo penjar d’algun tascó...hi havia algun buril en bon estat a partir de la segona meitat. GRADUAVA A3/2...per la feinada, i segons com estigui de pitonat...bé...sense ser la adrenalina de penjar de coses dolentes, el curro EL té...es tracta de una fisura MOLT DESPLOMADA i atlètica...
LL7: CURT CANVI DE PARET. Pas de friend gran invertit en fisura, algun bong o clau i de seguida es pillen burils per fer una reunió també de estreps enmig del mur final...et pots escaquejar en Ae cap a la tirolina de ARCO IRIS
LL8: BURILADA FINAL...es fácil excepte dos trams: el primer un canvi a esquerres, amb un pas obligat de Vº de buril a savina i buril ( poseu cinta llarga o la corda frega molt a la sortida)...el segon un tram, ja a la segona meitat, amb un buril trencat...es tracta de un pas de 6b+ o 6c...o segons l’Albert, solucionable amb un gantxo...preveure un plom per si de cas...al final hi ha una baumeta amb un burí de xapa recuperable ( cinta llarga) i lliure fàcil fins al cim.

MATERIAL: Millor dues cordes
20/25 claus, especialmente AMPLES, baguetilles
Joc de tascons i joc de friends
Algun tac i diverses falques mitges per omplir forat
Un gantxo d epunta i un plom per si de cas
Recomanable dur espitador, un parell de spits
i almenys un parell de xapes recuperables
Guíndola


dilluns, d’octubre 12, 2009

DUBTES i CERTESES

"Si comienza uno con certezas, terminará con dudas; mas si se acepta empezar con dudas, llegará a terminar con certezas..."
Sir FRANCIS BACON
I jo encara diria més...O NO...DE FET això de les "frases célebres" és com la vida..en llegeixes una i la reflexió et convenç...i ala següent ( quan diu una reflexió contrària), de vegades tampoc pots negar que tingui raó...i al final acabes quedan-te amb frases com les de en MARX ( en GROUCHO, sens dubte)...estil "senyora, no li puc negar que li hauria de dir que no stic en desacord amb vostè..."...
Tot va com va..i "cadascú és cadascú"...quant "cadascú" som nosaltres? i les nostres circumstàncies?...o no...o si...depèn...depèn de com de "cadascú" siguem i de com de circumstancials siguin les circumstàncies.

Al final si bé tot és modelable, en el fons la resposta és aleatòriament determinista...bé...volia dir DETERMINISTAMENT ALEATÒRIA... REAL PSICOBLOC
Pujo amb la certesa que cauré, a posar cintes..m'és igual, NO HI HA DUBTE ENCARA QUE DINS MEU ALBERGO una espernça falsa que "potser encadeno" iq ue lluita amb el dimoniet ( o l'àngel) que em prepar per talq ue no em frustri..o és perquè no m'esforci?
Vaig al límit...ara ja gairebé sempre hi vaig...l'escola del JAUMET m'ha ensenyat que qui no s'arrisca no pisca..sense exposar-me però A MORTE...com cal encaraque tocant de peus a terra.
FLIPO...a Riugréixer els SOSTRES tenen cantop APARENTMENT...però són pinbces estranyes i invertits flipants i sense forma definida..."pinces invertides"...FLUTO i segueixo sense entendre-ho...i aconsegueixo aïllar-me de un gos, del'Arnau que m'anima ( o em reclama, no em faig il.lusions encara) i de la visió de cantells afinats que es llepen els llavis amb la corda...per sort ( i per desgracia després) ja no duc la de 9mm, preveient posibles talls en el cable galactic que darrerament uso...
El desplom s'atenúa, surto de la zona girebé de sostre, de cinc xapes i començo en una placa grisa...que tampoc no és dura del tot..vaig pujant i a tres xapes de la cadena em queda una cinta..i en ncessitaria quatre!!! desfaig les cintes i xapo moscata simple...desesperat perquè la corda no m'acompanya...crido i la resposta és " bowww...tens comba i tot!!!!??"...merda...acabo com puc el 7b+, satant la darerra xapa, arrossegant corda i suant com si estés enmig de Montrebei.
Però estic a RIUGREIXER...acabo de fer un bon 7b+ del sector de la GRAVETAT LUDICA...guai...
El LLuís i l'Anna tenen muntat un 7a+ a la dreta de GRAVETAT...el provo també al lorxu...joder, que difícil l'entrada a cadena...però també surt...ostres...ja vaig inflat però encara puc lluitar una mica.
Canviem de banda, i provo VIOLENCIA de GÊNERE ( o el 7b)...que guapo..em queden dues xapes per la R, ja l'he fet..i el NAWET es posa a somicar degut a una apretada de budellet que l'ha deixat mullat..joder...em penjo i em quedo pensant mentre miro el buit, la muntanya, els núvols, l'herba...canvi de bolquers express i acabo la via.
Per sort corre per allà en JOANFRA i apart de catar la via em fa un bon belay i encadeno rapid-rapid nonstop...guai...
Encara em dóna temps d efer una altra via i pirem corrents, l'Arnau te ganeta...al final ens dóna una nit dolenta...
Diumenge. SADERNES...que guai, a dosis petites és un lloc interessant. Escalfo enun 7a+ del BISBE que faig a vista i curiosament la Lila fa al flash en tosrobet un 7a senzill que també munto a vista, just a la esquerra...42 metres de pura pila amb pas tècnic i ambient...que bonics...em semblen senzills però...
Pujem a la part superior, la de la BLUE MOON...hi ha manresans bows i en Tati em recomana THE SNAIL...7b+ que pujo també a vista...em sembal molt facil...(?)...i em distrec mirant el CARGOL incrustat enmig de la paret...enfront del repòs del canvi de rasant...EI BOW..quants milenis eh? Segur que ara ja no estàs tant sol...vagi bé...!
El MartíBow munta i encadena el 8a a la dreta de METAL...em flasheja...tot ok..provo i caic en un error tonto, descanso i hi torno, patino al primer moviment...em penjo i des de la primera xapa ( fins allà molt facil) faig la burrada de encadenar tota la via bastant flútan...joder MERDA DE DUBTES..havia de haver baixat al terra com deia la L., ostia puta...! Que guapa la via....
Baixem i encara tinc temnps de fer un 7b guapíssim a baix, vermell i de regletes, LA PUNYALADA ( 7a+) i en toprope la CRIT DE PANIC..un 7a o 6c+ que fa anys vaig fer a vista i on ara fixe que hauria patit per l' "aleje" absurd" que hi ha al crux...la Lila el prova i hi navega prou bé a pesar de no ser del seu estil...ja veurem...
Mentre m'allunyo del verd cap al gris de la ciutat engoleixo una megaamanida de pasta i passem a recollir el Nawet....avui fa 5 anys que la Roser ens va deixar...no hi he volgut pensar massa, les absències no són bones, i l'enyor encara menys...els pares " que en saben molt...massa" ho teníen clar, i han preferit quedar-se a gaudir del Nawet i mirar endavant, mai enrrera...
Em fan mal els muscles i estic satifet...a pesar de TOT encara tibo, bon senyal..i demà encara més...

dimecres, d’octubre 07, 2009

Bonesh Questesh Xopesh!!Laish fet tú?

Els dos "smoking barrels" de la LS&2sB...arribes aqui en un salt aleatori ( a 15 mts)...i queda el CRUNTX final, una xorrereta de esquerra i lance a bidit inhumà a la lluna...a 20 mts...buffff...no puc...
En Leo m'ha remès les fotos de Mallorcaesfonqui2009..i mentre les descarrego en penjo algnes extretes del seu blog:http://www.bcnnoar.blogspot.com/
Joder, quins records...fot un mes i sembla una eternitat...
Taloneig de sortida de rom a LOBSTER 6c+ amb el crux a 20 mts
Entrant al crux de IN D NITE ALL CATS ARE BLACK...a la guia Mallorquina en xawarma esta en el proper moviment (vaig aconseguir el crux però no sortir-ne ...inhumana), 7c+/15 segons locals 8a+/15 segons la guia rockfax...un bon 8a de molta força...A l'esquerra, a dalt-mig a l'ombra, es veu eltaquet ajuda de EJECTORSEAT, lance a 7c/15 que surt al flaix gracies a l'AXEL...
Empassant saliva a l'inici de AFROMAN, un GENIAL 7b de molt de canto 7a/15 local i 7b+ segons rockfax. Bombo de presa i bloqueig final...grimpada de 5+ fins el cim 20 mts...preciosa i un cop apresa, prou suau. Al'esquerra es veuen els forats del mur d'acces als cruxs de EJECTOR i ALLCATS...enmig de la "flama"carbassa es veu el bidit fanatic del crux de ALLCATS que surt en la foto anterior ( presa de mà dreta)...i el bon tridit d'esquerra...uaààààà!
Primer crunchi de peus volats a AFROMAN...dos moviments el bloqueig a morte...
Vuelako des de 20 mts...aire, aire, aireeeeeee!
Capvespre a Cala Varques...sortint de SOLECITO 7c/12 ( diagonal entre els companys i la sortida de Metrosexual) a baix a la dreta el company que va estar provant Bisexual dos estius fins que la va fer...felicitats bowwww
Obrigado Leo....!

dijous, d’octubre 01, 2009

FRASES PER PENSAR

El amor ahuyenta el miedo y, recíprocamente el miedo ahuyenta al amor. Y no sólo al amor el miedo expulsa; también a la inteligencia, la bondad, todo pensamiento de belleza y verdad, y sólo queda la desesperación muda; y al final, el miedo llega a expulsar del hombre la humanidad misma.
(Aldous Huxley)

Nawet després de encadenar a Cala Varques els seu primer IIIº/2 amb manguitos...

Cala Varques estiu 2009, Després de encadenar D.P to Dachicas ( 7b+/10)

Nawet a Sa Calobra ( III+)
La angustia és el vértigo de la libertad
( Sören Aabye Kierkegaard)

Posta de sol a ESTELLENCS...