dimarts, d’octubre 16, 2012

LLUIS BACIERO

És al.lucinant com en menys de un mes en aquest blog no he tingut més que tractar un únic tema...la mort...quasi sembla un obituari...merda...!!!!!!

Ahir en Lluís va patir un fatal accident a Montserrat. la seva muntanya.

Gracies Lluís per l'inmens esforç que has fet, com a muntanyenc, lluitant per fer-nos entendre coses que no sempre ens agraden, i alhora mirant de defensar els nostres interessos, és la teva aportació més gran a Montserrat i al món de la escalada a Catalunya, un exemple per a molts altres processos d'entesa.

Em sap molt de greu que aquest desenllaç sigui en part fruit del teu compromís absolut per apropar o solucionar aquelles postures tant allunyades i absurdes que, lamentablement, genera l'escalada. És surreal i inútil, i alhora  el teu esforç, més enllà de les teves creences, honra la teva noblesa i actitud.

Guardo les fotos de Riugréixer, i penso amb tristor en el dolor dels teus que ja tant sols per empatia, i pel què vam xerrar, m'aterra...

Tant de bo tothom pogués ser tant coherent i tant responsable com tu...has estat l'exemple...

Salut bow, i com sempre ( merda de frase), ens veiem quan toqui...el meu sincer condol.

dijous, d’octubre 11, 2012

Roser

Avui, com cada 12 d'Octubre, és un trist aniversari...dels primers en que el dolor a l'estómac ja esdevé un petit pessic d'un dolç i llunyà record, simplement...
Un petó Roser, t'estimem, els que et vam conèixer i els qui t'han conegut pel que els hi hem explicat...t'haguéssis portat de maravella amb el teu nebot, ha sortit culé fins la mèdula...i a la Martina ja li explicarem qui va ser aquell inmens somriure de les fotos...algú que ens va fer aprendre que la vida és un viatge al.lucinant d'amor i comprensió, i que de les coses difícils en neixen flors...

Cuida'ns.,.

Encara escolto el teu nom...
Encara escolto el teu nom...
Que puc fer sinó,
Si res sona com el teu nom...

Pots matar el temps si realment t'ho proposes...
O deixar-ho tot enrera i no afrontar-ho mai...
Però què més puc fer, sinó guardar-te en l'esperança...?


dijous, d’octubre 04, 2012

ADEU COMPANY...

Cada vegada que he de afrontar la mort m'adono com de efímera pot arribar a ser l'existència, i alhora com de llarg i de fructífera... Avui ens ha deixat en FRANCESC SALVADÓ, escalador i fundador de www.KPUJO.COM, altrament la actual bíblia de Montserrat. Vaig coneixer en Francesc arran de la seva web, i vam col.laborar breument ressenyant tot StBenet i part de la Nord i Agulles...era una persona perfeccionista i treballadora, fet que contrastava amb la seva discrecció i humiltat en relació a la important tasca que estava fent.

Feia dies que no sabia res d'ell i ahir el vaig trucar, i vam xerrar breument...ara me n'adono que va ser una despedida. La paret segueix desplomant i de tant en tant miro avall i em pregunto si aquells que es queden pel camí han trobat la pau...hem de seguir amunt però de vegades dubto quan penso que no tinc temps per aquells als quals hauria volgut dir tantes coses.


GRACIES FRANCESC, GRACIES COMPANY, ens veiem, com sempre, tard o d'hora Descansa en pau... podeu donar el vostre condol a tecnica@kpujo.com, demà a les 15:00 serà incinerat al cementiri de ROQUES BLANQUES