dilluns, d’octubre 29, 2007

MEMENTO: Rebobinant Futur

Rescat al Montblanc...sembla que algú havia passat el glaciar sense encordar...un gendarme ens va comentar que van tenir problemes per treure'n el cos...nosaltres il.lusionats per l'ascens mentre davant teníem un drama...

Fotos: Joan Mas


Pujant amb les taules al Montblanc...massa rapid...massa ansia...dos anys de "bronquitis" i manca de "fuelle"...



Milers de quilometres, asfalt, carretera i autovies, peatges, llums de nit, senyals, aire acondicionat i calefaccio, benzineres, redbulls i xocolatines, cafès, aigua al refrigerador i alguna pana..trucades al Racc, a casa i als col.legues, claus dins del cotxe, material oblidat a casa...hores senceres debatent místiques i pragmàtiques opinions, llibertat, música al CD, punk, tralla o clàssica, reggae, ressaca al seient del darrera de furgonetes, cantos i piades, decotacions, apertures, l'olor a suor i romaní de les motxilles amb material, els pàrquings de cada sectoret...
Escales,Camins, senders, tarteretes, topis i senyals ( qui els fa i desfà)..el cant dels ocells i els animalons de cada lloc, pagesos, pastors, caçadors, excursionistes, moters i ciclistes...fauna variada...cordes d'accés, alguna ferrada, humitats o pols, fullaraca que rellisca o perfuma l'ambient junt a la molsa humida.
Centenars de matinades, son i trucs al telèfon..."plou...¿Sortim igualment?"..sempre A MUERTE, i sinó al plafó..de vegades triomfant, de vegades pillant..sempre tibant, sempre endavant, sense rebobinar ni un segon...endavant. Cursos, alumnes, novies, amics, gossos i nens; bon o mal flow, locals i ocasionals, vies dures o vidilloses, sorpreses, desencants i alegries...
Fotos: Mohawk ( TECNOESTRESS 7c. Corones. Ripollès)
Calentant malament, recalentant pitjor. Emoció a les vies d'esportiva..por a les d'aventura...sempre la incertesa d'un futur proper. I quan l'has assolit..ja està...a per altres moments, tornant a començar. Flaixos, a vistes, treball i mil intents...remuntar cordes fins al darrer punt on ens vam "rajar" ("sortiré avui d'aquell pas?¿Petarà el plom? Aguantarà el verglass?).
Estress i felicitats momentànies seguides de més estress...ja sóc al repòs..em sento bé...i si se m'acaba la pila allà, abans de xape? Quina volada!
Sol, calor..nuvols, ferd..gorros de llana o pantaló curt...anoraks de ploma, dits entumits, bon o mal grip...regletes, roms, xorreres, dibuixos, lances i bloqueigs..algun "yaniro"...Fuixardes i plafons, somriures, ànims...el company a la reunió o al costat...a l vivac...
Sempre endavant, sempre amunt...
Topropes, assaigs, volades més o menys curtes..retirades, intents, èxits i fracassos, que més enfdavant seràn èxits o interiorització de les limitacions...No he abandonat mai..perquè...m'he proposat mai res impossible?
Mal als colzes, dits glaçats, osso trencats, mal de cap i de pulmons, esgotament, felicitat..son al vespre mentre fumeja el fogó i els espaguettis, infusions i cerveses, vi, algun "flai", més debat, més debat, més flaixos, revivint el passat..però no un futur...¿Què és reviure un futur?
No logro mai passar de recordar CADA MOMENT de la meva vida, cada moviment, cada tibada, cada imatge que el meu cap capta mentre vaig, mentre sóc i quan torno...cares de gent, arbres, tactes de pedra...tot...i sempre endavant..però mai més enllà del passat. Dissabte vam quedar, plovia però vam sortir..musica al cotxe, somriures, debats i piades, BURN i XOCOLATINES a l'autovia...cafès al bar..més somriures...fils de les vaques que calia passar ( estarà electrificat? Qui el toca?...hehehehe)...pista, motxilles a l'esquena..il.lusió..sol al cel i neu als cms..la sang borbolejant a les temples...roca seca i caloreta...el cos que es posa apunt. Més flaix, més moviments. més sinèrgia...En Cristian Rossell un conegut de fa tant de temps que ja no recordo quan ..ell era un bollycao y ara es tot un bou...( tant gran sóc? joder...).
De sobte una de la colla em diu la seva edat..impossible, increible..es cert, sóm ja adults..i ELLA no m'ho semblava pas...em passa el mateix..no és el SINDROME DE PETER PAN..no, jo he crescut, he madurat..però estic aquí...com sempre, tibant amunt, tibant endavant...i ella m'ho ha fet veure...
Més sinergia, més bon rotllo..la quadrilla va encadenant, el vell amic també, i el sol va escalfant els muscles i el cap.Munto el que l'any passat no em sortia..tenia els pulmons molt tocats després de fer el tonto a massa alçada, no hop vaig aclarar amb el metge, però estava molt tocat i els costipats em duraven mig any( http://celiavern.blogspot.com/2006/12/saludar-i-somriure.html: cap d'any a 39 de febre..i trepant)...ara ja estic millor i el cap m'ajuda, el dia m'ajuda, els amics m'ajuden, el gran esperit m'ajuda...tot ba vé i a la primera cau el repte que tenia pendent i que inexplicablement se'm rebotava...i després un altre cop, i un altre....via superada...
El sol se'n va i els amics ja desfilen..i com sempre el darerr toprope, el darrer intent, el darrer rebot..pleguem, cansats, contents, amb reptes per al proper dia, amb noves il.lusions, amb la calor s'hivern, amb els somnis compactes bullint al cap...més caminets, més animalons, més carretera, més cocacola, més llums de creuament, més senyals, fer benzina, xerarr, musica, trucades pel mobil que s'esgota ( demà familia..no puc)...siaw parets, fins el finde que vé!!!!
Primer creia que estava anant endavant, cap al desconegut...l'altre dia, per un moment, vaig veure que amb il.lusió es pot rebobinar el futur, fer del passat un futur interessant, perquè segueix sent allò que ens proposem, allò que volem, pillant meandres ja recorreguts, en l'HELICOIDE del plaer, de l'hedonisme il.lusionat que només depèn de la nostra capacitat de ser feliços i reproduir moments, reproduir sensacions, reproduir felicitat per poder viure-hi sempre, fins al punt de poder Rebobinar el Futur....


Només cal proposar-s'ho...ara inclús crec que coneixia a l'Arnau i a la Lila des de sempre...Aquesta surfera i aquest petit bou que em transporten en el temps i fan que el passat i present del desig d'allò que estimem passi una i altra vegada....

Salam Bous!

Gracies Mohawk per les fotos, Ozzy,Esther K. i Marta pel dissabte tant bonic després de dies de no dormir amb la Lila a l'Hospital i el nano malalt..i gracies JOAN per la teva paciencia eterna, per la teva calma i pel bon flow...

Ah! Gracies Lila per entendre'm i gracies Arnau per portar-te bé...gracies roques per deixar-me pujar!!!!

divendres, d’octubre 26, 2007

On the ROAD AGAIN II

BUf...

Ja ha passat el puto Octubre...entre el curs d'escalada ( 4 findes OUTTA), i l'efemèride de la mort de la Roser...han estat uns dies fora de joc...poques vies ( corrents, abans de la fosca i "petat" de jumar, assegurar i "piar" als cursetistes.

Resultat:

UN bon 7b+ a Margalef ( totxo del porc...darrera...¿Algú en sap el nom?)..ostres al 4rt intent..em va costar un colló...
UNICORNI ( st Benet): 7c+ o 8a..segons com es miri. entre toprope i toprope dels cursetistes. Ja la havia fet. Aquest cop al segon intent en toprope. Assegurat per una cursetista...oblidant els alejes mentre la muntava...
BOLITA MORUNA ( 8a), S de SORRO (7c. Series toproperes) i COMA ETILIC 8a (suau..en toprop)..a Guilleumes..entre setmana...sempre una passada. vaig veure en BENET BECK a tope encadenant sobrat. i a la "S" de Sorru quasi Flashejada..increïble...
Un 7c/8b a St Llors de Montgai..FIOTE?...Kins Kabrons els LERISDA...aquella via en qualsevol lloc és 8a...al tercer pegue i flipaaaant ( spits vells). Aquella gent als 80 estaven en una altra galaxia....no ho entenc....

Per sort els cursetistes eren molt bona gent, els tios legals i les titis totes guapes i de bon pal...bon rotllo, poca festa i molta roca.

Vaig flipar amb la penya...a la tercera sortida ja estaven fent de primer en vies de V+ equipades ( alejes). el darrer dia una titi va fer de primera un QUART llarg de 5+ d'aquells infierno ( vertical i complexe)...amb recital de "lances" a lefa inclosos...jo anava per sobre jumant i la veritat es que se'm van posar els pèls de punta imaginant la Tatiana engolida pel Buit i ( Si l'Anna la pillava correctament-esto es otro...- volant potser 10 o 12 mts ( el Pier ja va fer un vol de 12 mts en un 6a)... Són les noves generacions.
Com que no hi ha més txitxa..i s'ha d'omplir blog...una lletra del BOSS HARPER..ara que retorno a tibar en serio, un FIGHT FOR YOUR MIND ressona als meus oïdes..demà Corones i al pont a apurar Guilleumes de Nou.
La lletra és molt senzilla, pels que ni papa de yanki: LLUITA PER ALLÒ QUE CREUS, FES ALLÔ QUE DESITGES...

Pura Vidaaaaaaaaaaa!



If you're gonna live
then live it up
and if you're gonna give
then give it up
if you're gonna walk the earth
then walk it proud
and if you're gonna say the word
you got to say it loud

you got to fight for your mind
you got to fight for your mind
while you got the time
you got to fight for your mind

if you're gonna build a house
make it a home
if you're gonna pull some weight
pull your own
if you're gonna help
reach out your hand
if you're getting up
then take a stand

you got to fight for your mind
you got to fight for your mind
while you got the time
you got to fight for your mind
if you're gonna step
step on in
if you're gonna finish
you got to begin
don't you fear what you don't know
just let that be your room to grow

you got to fight for your mind
you got to fight for your mind
while you got the time
you got to fight for your mind
Salamsiaei

dimarts, d’octubre 16, 2007

EL MERCAT DEL GRAU

Davant de l'allau de Bits que devallen pels diferents Posts ( Birdio, Luichy i tants altres), m'he animat també a elocubrar una miqueta sobre aquest gran dilema:
EL GRAU i les seves COTACIONS

UN aspecte a tenir en compte, és PERQUÈ SERVEIX EL GRAU? QUIN BENEFICI ENS DÓNA COTAR amb GRAUS LES VIES?...però això ja és més místic...

El TOSTON que us proposo va més aviat de DE QUE DEPEN UNA COTACIÓ, i COM GRADUAR PERSONALMENT..i que cadascú s'ho apliqui....
He posat un link per no desesperar gastant espai...

dilluns, d’octubre 15, 2007

Suck da Funk !

Ullant el Blog del Donn (http://largodificilyenlibre.blogspot.com/) he visionat aquest vídeo GENIAL de la PETZL



GENIAL és un adjectiu més que adequat per a la darerra producció d'aquests fanàtics que un cop més marca la direcció de ORIGINALITAT que haurien de tenir els vídeos d'escalada.


El tema va de la COMPE DE BLOC de NAVALMECA, on el Team Petzl es va presentar caracteritzat dels anys 70...paral.lelament es van currar aquest vídeo, on l'estil, la música i el desenvolupament enganxen més enllà de les vies escalades...

No obvieu, però, les imatges d'en TONI LAMICHE i en MEYERS "volant" al lance de IBERIA , un únic salt levitatiu dels que en un pas t'enduus ( si ets una mica ocell), un 8a.


A GAUDIR-LO BOUS!!!