The whippin'boy

Seguin amb la tradició instaurada...aquest cop un "incunable" del mestre...tema estrany i sospìtós, però demostrant que és un king amb l'eslaid de guitarra i amb el blues...

Aquest és un dels meus preferits
http://www.youtube.com/watch?v=y4_G9CEZ9Cg&feature=related

El 2008 vaig equipar una via en un sector inèdit a l'empordà...per un error de traducció ( entenia Weeping enloc de whipping), a la via li vam posar "EL PLORAMIQUES" ( the weeping boy), quna en realitat s'hauria d'haver dit "l'Ase dels cops" (WHIPPING BOY).

Tant se val, va quedar un vión, 15-20 metres de traçat en un desplom continu, gairebé sostre...havia de ser un "projecte" a llarg plaç i al final va quedar de 7c+...però preciosa. Mentre l'equipava, la arrglava i pujava a catar-la, tenia al cap aquesta cançó...

MAi és MASSA TARD per tornar a COMENÇAR

Aquesta tardor ha arribat l’hivern...sembla una expressió absurda però és així...núvols i fred, la llar de foc a tot drap, tardes inacabables davant la llum rogenca de les flames, jugant amb l’Arnawet, endormiscats...cervesa i dits entumits per sessions fanàtiques i ràpides amb el poc temps disponible que el fred i la familia permeten... Com sempre la vida segueix rodant, bandejant, removent, revisant, recordant, reinventant, descobrint, desgastant, rinxolant, repassant, fent nous camins...simplement com sempre... renovant-se...

Anant a fer bloc al costat de casa amb el Nawet com a porter li dóna interès a l'assumpte, i de pas el vaig alliçonant...molta rasca però bon lloc i bones vistes...
Escalador i porter concentrats davant les dificultats...

Dilluns vaig adonar-me’n que a pesar que la vida té alts i baixos que el saber es va acumulant...i que l’experiència la viu CADASCÚ individualment, costa d’entendre i apendre les coses...mai fem cas al consell dels pares perquè NO FER CAS forma part de l’aprenentatge que t’ensenya, via errors i l'assumir-los, que s’HA DE FER CAS...un contrasentit real com el mateix fet...
I tantmateix l’home és l’únic animal que ensopega 1.234 vegades amb la mateixa pedra…

Aquests tres dies han estat entre relaxats i intensos...els plans d'un dia al complet es va convertir en tres dies-semi totals mercès a en MOHAWK i a les seves ànsies de descobrir nous sectors “marginals”..aquells que tant li agraden.

Dissabte : TORROELLA...molt rapid, vam poder escalar una via nova ("AISIDIUSÍ" , a la dreta de IRON MAIDEN...hehehe)...em va quedar un bon 6b, atlètic i pilosillo...bonic. També vaig poder encadenar la via TREN PETIT, obra d’en PGB,que sense voler-ho va tirar per un pas INHUMANO d’aquells estil St Benet...se li ha de pillar el feeling i aleshores aguantar una MEGAPORTA de dues minúscules regletes..fins que no entens el flow del pas la teva incomprensió i la gravetat et projecten gairebé a dalt del castell...al final va sortir en dos intents...vaig apendre que res sembla el que és...7ª+ guapillo d’UN SOL PAS...
Piro corrents avall, m’espera la Lila i el Nawet, anem a fer un arrosset, després de compres per Girona i a donar un volt per S’agaró...sense voler hem fet la volta a les Gavarres...

Diumenge: BELLAVISTA: Asseguro a la Lila que sense entrenar ni escalar té un nivel residual de 6c a vista...joer...per flipar. Flashejo el 7c a en Joan, que en un bon segon intent cau a dalt, i encadeno el 7b+ a bloc que em faltava de la paret ( a l’extrem esquerre, abans del 7ª superguapodexorreres) . Es tracta de dos moviments sobre presa molt petita que quan vaig fer el 7c no vaig resoldre ( estava cansat?) em miro l’entrada i baixo al terra...no recordo res...pujo, respiro i resolc...ara queden 15 mts i un aleje final que encaro entre incert i temor...per sort no em perdo, torno a respirar..., tot esta bé, és bonic, tranquil, sento el fluir...bloquejo i enganxo la ganda de sortida...ja està...bou, que xulo que és trepar...Pensava que les tenia totes les vies de Bellavista fetes però avui m’han dit que han encadenat una altra via a la dreta de tot..7c+..a muerte...a la nit em truca el Meiss...ens coneixem des que feiem 4rt de EGB..vam començar a escalar junts...ara fa gairebé 30 anys...per flipar..el sento i xerra igual...

Primers moviments intensos del 7b+ sobre presa ínfima...

Dilluns: ROMANYÀ:MAI ÉS MASSA TARD per tornar als orígens..a aquelles vies que equipava a cop de broca de taladro i martell de muster, amb vells burils, imitant els totxos de St Benet...Ensenyo a en Mohawk la ROCAGROSSA DE VALLREPÒS...fa MOLTA RASCA i no podem escalfar molt bé a l’ombra...pujo per SOMNI d’AMOR ( 6ª.1.987) i em despenjo per “RESSENTIT”(6c+/7ª 1989, en realitat 7ª+)...de repent FLIPO...HAN PICAT UN CANTO a la variant de sortida PSICOKILLER (7b)!!!!!..NO POT SER...!!!!!
Encara al.lucino..la RESSENTIT té un picat ORIGINAL ( 1988) que havia intentat eliminar feia temps escalant sense ell...no podia...es va arrencar una llastra i no hi havia manera de bloquejar en el pas...però picar una canto en una via JA CLASSICA...? NO entenc res...
EL PODER DE LA MENTE és superior al del cos...de vegades...em proposo evitar el picat ORIGINAL i ho aconsegueixo al primer intent...queda EL RESSENTIT PSICOKILLER (7b) ¿Com és posible? 20 anys més tard !!! I realment no veig que canviï molt el grau! O si? No entenc res...a la part de dalt com que abans no hi era tampoc cal l’actual picat...Seqüència del "Ressentit", 2a via de Romanyà i un dels primers 7ens que vaig encadenar, quan encara no sabia que allò era 7è...;P Decideixo que taparé el canto picat original i el de dalt, el primer per innecessari i el segon per furtiu..però no per enmurriament ni per principis..sinó perquè he entès que la roca ensenya, encara que sigui tard, que fins i tot un mateix pot evolucuinar i allò que un dia semblava imposible, demà será factible, i demà passat una realitat...TANT SOLS CAL PACIÈNCIA i RESPECTE..MAI ÉS MASSA TARD PER TORNAR A COMENÇAR...

Whippin'boy ( el ploramiques )

El Mestre BEN HARPER té moltes cançons genials... però en la seva línia "blues" en destacaria dues amb lletres de les que fan vibrar.

Junt amb "WHEN IT'S GONE IT'S GONE" ( i amb estructura, temàtica i instrumentalització molt similar .Una melodia simple on en Harper i la seva veu multifuncional, la seva guitarra i una caixa de pedres semblen una orquesta...
) , la "WHIPPIN'BOY" és de les que tenen més "punch" de la seva línia més ROOTS:

Em pots necessitar, també et vull,
Em pots alimentar, que també m'agrada,
Però no em manis, que no et seguiré,
Aviam si ho pilles, no em fa por,
No seré el teu "pelele"...

Whippin'boy sembla que es tradueix com a "cap de turc" ( to Wheep= fuetejar), o "ase dels cops"...i "Wheeping" és plorar...no sé...abans
de saber-ho el títol "PLORAMIQUES" em va sugerir el nom per una via nova...i ara em costata de canviar-lo...GRACIES a qui m'ha passat la TRAD. tantmateix!!!

================================================

EL PLORAMIQUES 7c (proposta) 18 mts. 1a asc 22/11/2008 per TRANKI i amics. Equipada per TRanki l'Agost del 2008. 40 moviments en desplom de 45º a horitzontal, calen 15 cintes. Esta amb parabolts del 12, del 10 i intermitjos del 8 per muntar-la en Ae...ojo al desmuntar, en toprop és un pal i baixant si caus et menges terra...millor "baixar-la" de xapa a xapa en Ae...més segur. A veure si la prova algú i confirma la cotació ( menys impossible..més seria...compromès?)
=================================

Crònica:
AQUEST FINDE HE ENCADENAT EL "PROJECTE" a TORROELLA...de nou una via bona i difícil a l'Empordà!!!!!!!...el que passa es que vénen amb comptagotes..ara ens hi posem seriosament i amb la colla estem equipant noves rutes, de tots els calibres..."EL TREN PETIT" ( PGB) i una nova meva...i en queden 4 o 5 evidents i moltes per trobar en un raconet a resguard de la tramuntana.

Divendres em vaig adormir davant del foc, somniant pedra i recordant buit...calia reposar.

A les 8:30 ja feia tard a la cita amb els LOCALS ( ZOILO, PEP, GEMMA,XEVI, SERGI i un altres company)..i en PGB i l'ALBA m'anaven trucant també de manera que ens trobem tots pujant la tartera.

Ràpidament escalfo col.locant cintes, fa bona temperatura però el sol molesta a la cara...m'espero una estona. En ZOILO fa la PRIMERA ASCENCIÓ ROTPUNKT de IRON MAIDEN. El seu "7a", durillo i molt bonic...ben trobat. BIENNNNNN !!!!

"Provo" la meva via....a veure què surt...JOER, ja sóc de nou al repòs.!!!..crits d'ànim...faig el bombo final i al pas final..floto i encadeno....m'he saltat la darerra i em llenço per cel.lebrar-ho...QUINA PASSADA...!!!

NO SÉ COM GRADUAR-LA...darerrament no he provat res dur i tot em va sortint prou bé...buf...ho deixo en 7c? En 7c+? Ostia 15 mts de sostre-desplom només surt això? Hi ha molts trucs, empotres..i realment la veig més fàcil que EL CRAPULA o ÈPOCA NEGRA...bé..també fa temps que no les toco...no sé com aniríen ara...YO QUE SÉ!!!

Tampoc tenia nom...em pensava que sorgiria mentre la assajés i ja esta encadenada...buf. l final improviso una mica

Provem la via pionera, surt un bon 7a+ o 7b amb pas fanàtic...que guai...i hi ha espai per altres vies!!! Joer que bé...en unes setmanes ho tindrem acabat...a veure què surt...

L'edemà encadeno "sit" i escalfant un bloquet on a l'estiu i agobiat de calor ni m'aixecava...al costat de casa...un 6a+ d'aquells tontos que amb fred cap problema...i fotem una costellada de cal déu...cervesa, foc, xai i al vespre futbol...