Tarda al Bosc

Mai sabré si les calmes són espais entre tempestes o les tempestes espais entre les calmes...importa?

Quan començo a escalar patint per els núvols que hi ha a l'horitzó entenc que és absurd...sempre hi haurà núvols i l'important potser és concentrar-se en la paret, en gaudir cada llarg...i ficar-s'hi si vull saber què hi ha damunt, que amaga cada esperó...els núvols sempre són una excusa dels covards..?

Quan arriben els dies de descans m'angoixa l'inactivitat perquè crec que el temps se m'escola inutilment i he de fer un esforç per reposar, per dedicar estones a allò que equivocadament crec secundari o un simple farciment de la meva vida...

UN dia passejant pel bosc em va ensenyar com de efímer és tot i alhora, recordant tardes inacabables de jugar entre els arbres de Gualba, com de llarga pot ser una vida si se sap aprofitar...vaig saber perdre una bona estona simplement gaudint cada instant, cada respiració enmig de aquell verd que gairebé marejava de tant bonic, enmig de aquella munió de vida en la qual la meva era simplement un petit ingredient sense massa importància...

Mai sabré si són calmes o tempestes...igual l'important és tenir la inmensa fortuna de estar-ho pensant i que, en el fóns "són", per damunt de tot. El millor de la vida és estar viu...