Ahir molta gent va veure com VENUS i JÚPITER feien el seu camí rodoladís aprop de la lluna...tornava de la feina cap a casa i vaig tenir el record d'una imatge que havia arraconat en un calaix de la meva ment, d'un capvespre estrany i incert en que aquests dos planetes van esdevenir una alegoria que va esdevenir certa.Aquest senyal em va marcar...vaig arribar a creure que es tractava de un efecte del cannabis, o d'un excés d'alcohol i endorfines desbocades...i ho vaig oblidar...i ahir me'n vaig adonar que aquell vespre, sense proposar-m'ho, els astres ens van ajudar aliant-se amb la Lluna per fer que el temps que transcorria fos més oníric i més intens...Venus i Júpiter , la petita i el gran, fent camí, com sols en la soledat dels infinits Equidistants o Equipropers...tant se val...
Una bonica cançó de LUNA per a recordar aquell moment :" LOVEDUST ", que junt amb RIDE TO THE SUN ( una cover de LOU REED que gairebé milloren), són el que un i altre cop poso al cotxe mentre condueixo automàticament amunt i avall, mentre cap i ànima suren en altres móns...
When candles light themselves
And the air turns creamy
Why not take a photograph?
You look so dreamy...
Then, stand in the blackness
Smile at the tinkling ,
Blinded by lovedust
What did I see?
A million...a billion,
a trillion stars ...
