Novetats Celiavern

Ei Bows...a suggerència d'en Txomo he canviat la CONFIGURACIÓ del Blog de cara a que es descarregui més ràpid.

He passat de mostrar un màxim de 999 entrades a mostrar només les darreres 5. En "Etiquetes" teniu totes les temàtiques generals ( prefereixo ordenar-les així que cronològicament) de cara a facilitar les búsquedes per tema.

Ei TXOMO gracies pel suggeriment !!!!! Aqui un servidor és una mica "garrulin" en quant a "computadóre" i suggerencies com aquesta seràn sempre benvingudes.

Saluuuuuuut!

"NOVES" VIES al Xincarró i Gelida

Aquest són dies extranys..molta pluja i més fanatisme..sessions maratonianes a la Panxa del Bow, escapades fanàtiques aquí i allà...esquivant ruixats i apretant sota baumes...La penya treballa i estudia i m'ha costat trobar fanatics que vulguin apurar les tardes.

La darrera setmana vaig poder sortir algunes de tardes...buffff...una SOLITARIA EXPRESS a la GAM del Bisbe ( sense estreps, amb drama baixant sense frontal i plovent), i un parell de XINACARRONS on vaig poder "tastar" de nou els graus dels anys 80 en un totxo santbenetero que hi ha sota la paret de l'esquerra.

Al XINCARRÓ vaig " A Igualada també s'escala" d'en Tarragó...pssss...en 12 metres desplomats hi ha 5 spits vells del 8mm, i 5 o 6 picats-arreglats...moviments guapos i "lance" final que veia galàctic però que entre llamps, trons i remullades acabo encadenant...

La via és força guapa de fet...Al al costat té vies naturals de 7c i 8a, i vaig buscar alternatives de moviments i resulta que la encadeno de nou, sense picats i usant només l'arreglat d'entrada i un canbto natural que es veu "ampliat"..surt 7c/c+...i com que els spits són ja antics i fets pols decideixo reequipar-la amb bolts nous ( el seu autor sembla que esta més interessat en renovar clàssiques d'altres que en reequipar les seves vies que no són poques...en esportiva es cau molt més, amb major força de xoc, i el terra és molt més aprop...en el lance de sortida de "Igualada", que és obligat, si petava l'espit acabaves al terra..... Torno el divendres i en mitja hora tenim la feina de trepant feta...reencadeno la via i la veritat es que és interessant...¿Hauria de tapar els picats? Suposo que seria la mateixa filosofia aplicada a la "millora" de la Puigmal no?

Passo de menjar-me l'olla, la Silvia encadena el seu primer 6b en la reentré...com una "jefa" flota per la placa de continuïtat i apreta en el crux. Felicitats!!!

Segueixen les plujes..i la Panxa el finde bat récord d'afluència i de calor...diumenge no puc ni tancar les mans després de 5 dies initerromputs de netrenament descontrolat i A0's a la Gam ( no duia estreps...)

El PANY CENTRAL DE GELIDA dóna per bastantes combinacions, de manera que a pesar de la pluja que havia mullat la BOCA PLENA DE SIKA en el seu crux, es podien fer variants i escalar la Winchester i La Tocats de l'Ala...
Aprofitant una parada del txirimiri i entre flashos i assegurades a la col.lega, vaig endegar una nova combinació ( en el topo és la variant entre 6 i 7): Entrada per la Winchester fins a sota el crux i sortida cap a la Boca plena de Sika just després del seu crux.

Generalment una variant així no mereix més atenció que la que li toca com a variant, però aquest cas és especial donat que queda una integral que evita els dos passos més txungos, amb una superació del forat com a crux en dificultat i el final com a lloc on aguantar. Em va semblar 7c/c+, evidentment més facil que les dues vies originals, PERÒ UNA BONA OPCIÓ per aquells qui no arriben a poder escalar la Boca ( 8a) per pila o la Winchester ( 8a) per falta de grapa en el pas crucial.

DESCRIPCIÓ : Entrada comú a les dues vies, repòs al forat. Jo supero el forat per la ESQUERRA ( no per la xorrera de la dreta), amb un pas de regletes i aixecada sobre el forat...minirepòs raro just abans del crux de Winchester...si es munta per dalt es pot posar una extensió d'un metre i xapar el següent bolt. També es pot atacar amb l'assegurança del crux de la Winchester. OJO que les dues opcions ( amb extensió o des del bolt del crux-Winchester) "allunyen" una miqueta ( cap drama, com escalar la Winchester o el 7c+ a l'esquerra de la Tocat de l'Ala).
El pas és agafar la regleta del crux de la Winchester amb la ESQUERRA i tirar d'espatlla dreta a la ratlleta de sortida del crux de Boca,...la resta ja és la Boca. Un cop controlats peus ( i com que ja tenia Boca i Winchester fetes), em va sortir al primer intent.
La via s'ho val i és una bona opció més fàcil que les originals !!!

A darrera hora la Silvia gairebé encadena en toprope i al segon intent, un 7a guapíssim entre els dos 7b's de la placa principal( cau amb la R a la cara i per despite doncs no esta acostumada a "memoritar vies...),...a destacar que MAI havia provat aquesta dificultat i que a primera hora havia encadenat al "flash" el 6c ( 6b+ en ressenya) de la fissura central..i mai havia provat 6c...La propera li munto un 7c ( hehehehe!)...

Adeu a en PANY

Buf,

En Jordi Panyella "PANY" ha mort.

Avui a les 09:00 li han fet el comiat al Tanatori de BADALONA. Suposoq ue bhi haurà algun homenatge al CEC o al CADE-CEC, de la qual era membre...

Us adjunto les seves dades i ascencions que figuren a la enciclopèdia de muntanya de DESNIVEL, encara que el que més es destacava d'aquest escalador, segons la llegenda, és el seu caràcter eixelabrat ( fanàtic) i la seva finura escalant, que el permetíen anar " a muerte" obrint vies com la Normal al Dit ( 25 mts de V+ ( aleshores VIº)) a pèl, o la Agulla Fina ( VI/VI+ aleshores i ara...V+ o A1..per fer-se molt de mal...). Feu-les i flipareu com devia ser escalar-les amb espardenyes, cànem i amb un clau a dalt de tot. Ara hi ha algun BURIL DE MES...fruit dels reequipaments dels 60-70...

És impressionant el fet de com DOS ANYS DESPRËS DE LA GUERRA CIVIL, en Pany i companyia es jugaven la pell obrint vies avui en dia cotades de V+ i 6a....

També la seva visió futurista va quedar plasmada l'entrada a la paret de l'Aeri, fins la Plaça Catalunya, que els TIM van completar, si més no evitant repetir la PANY i rapel.lant des de la Canal al costat de la agulla per on ara va la Easy...

T. (Barcelona, 1916). Más conocido como «Pany», es uno de los más notables impulsores de la escalada catalana. Nace el 23-4-1916, día de Sant Jordi. De joven pertenece al movimiento educativo Minyons de Muntanya, de connotaciones nacionalistas, promovido por Batista i Roca. Empieza a escalar en Sant Llorenç y Sots del Bac (Figaró). Durante la guerra algunos de aquellos «minyons» coinciden en el frente y se establece una amistad que perdura años después en el Centre Académic d'Escalada (CADE).
Nada más fundarse el CADE (1942) dentro del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), destaca junto a Ernest Mallafré*, Josep Piqué, Jaume Reñé, Joan Rodríguez «Boto» y Maria Antónia Simó* entre los más jóvenes. Su concepción de la escalada, influenciada por Comici*, era afín a las directas: trazar una línea recta desde la cima al suelo. El estilo más atrevido lo representa Pany con Jordi Casasayas Reichardt «Haus», quienes abren los mejores itinerarios clásicos catalanes del momento.
En Montserrat, en 1941 con Simó efectúa la segunda absoluta y primera femenina a la Mómia; con Jordi Ferrera y Raimon Estrems abre una vía al Gegant Encantat (27-4) y otra al Dit con Ferrera y Simó (6-7), uno de los primeros sextos montserratinos. Logra también la primera absoluta a La Porra con Estrems, Ferrera y Joan Panyella (26-7-1942). Es quien describe los quince iniciales recorridos de escalada dentro del Montserrat de Lorenzo Estivill (1949). Pasos de gran dificultad encierra también su vía a la Agulla Fina, abierta con Antoni Agramont, Jordi Ayats, Delfí Feiner y J. Sala (12-10-1952).
En Pedraforca cuenta con varias rutas: Pany-Haus, Pany-Ferrera, etc. La Pany al Collet de la Cova la abre con Lluís Morere y Joan Rodríguez (20-7-1941). La chimenea Pany-Haus les exige varios días (22/24-6-1944).
Con Reñé y Simó realiza algunas ascensiones significativas en Ordesa, como la Torre de Góriz o una nueva vía en la cara sur del Bazillac (16-8-1943), a la vez que coinciden con alpinistas nazis de las fuerzas de ocupación en Francia en la normal del Monte Perdido.
En Riglos, logra la segunda ascensión de la Punta Mallafré del Firé con Albert Murguia y Francesc A. Peyre (19-4-1946). Al día siguiente, esta misma cordada logra el primer ascenso al Mallo Pisón. Con «Haus» abre en 8 horas la Pany-Haus al Mallo Pisón, la primera vía verdaderamente por la cara sur de esta pared por una gran chimenea (6a) difícil de proteger con los medios de entonces (28-6-1946). En marzo de 1953 realiza un intento al Puro hasta el collado con el Pisón con Jordi Ayats y Jordi Salas; pero, el mismo día que Rabadá* y sus compañeros logran la primera, llegan los tres Jordi reforzados con Rosich a Riglos, teniéndose que conformar entonces con la primera repetición.
También abre con Salas la primera vía al Peñón de Ifach en 1955, en la cara norte.
Participa en la comisión organizadora de la reentronización de la Mare de Déu en la cima montserratina del Cavall Bernat, ya que la imagen de 1945 había sido destruida por los elementos meteorológicos (21-10-1956).

DESCANSI EN PAU

Reloading Fontsu

Ha estat l'aniversari de l'Arnau...fa un any...com passa el temps...La vida és vertiginosa, de vegades d'una bellesa que em mareja i d'altres d'una cruesa que em deixa plà...val la pena gaudir tant com poguem i intentar ser i fer feliços...

Com passa el temps!!!

Ahir vaig veure una pel.lícula interessant "la vida secreta de les paraules" crec que es deia...apart de l'argument i del desenllaç, hi havia un parell de reflexions interessants que em van deixar pensant una estona.

La protagonista era una noia, supervivent de la guerra dels balcans, i que tenia moltes dificultats per superar els traumes que li havia provocat tot l'horror del què va veure. En un moment de la peli, la psicòloga de la noia explica que té un vídeo on ella explica els detalls horribles de allò que li havien fet, d'allò que havia vist.
El motiu d'aquella gravació no era "medic" sinó testimonial. La psicòloga explica que Hitler, quan va proposar l'holocaust als seus subordinats argumentava que el món OBLIDA molt ràpid..."qui se'n recorda de l'extermini del MILIÓ i MIG d'armenis ?"...

I la veritat es que jo ni sabia que hagués existit aquest fet...

Recordo però la guerra dels Balcans...una guerra en la que em que costava d'entendre en la europa del sXX i que de vegades temia imaginar en un país com el nostre, on es barregen cultures, llengues i ideologies...Cada dia vèiem per TV les notícies, algunes imatges dels horrors ( no massa, suposo per la vergonya europea que significava que allò passés aprop de casa i que es fes tant poc per evitar-ho)...però mentrestant seguíem gaudint del progés econòmic dels 90 i de les olimpíades el 92, com si volguessim girar l'esquena a un verdader genocidi que no es va deturar fins a la intervenció directa de la OTAN sota iniciativa dels USA...no vaig sentir cap protesta per l'horror a Bosnia, i si alguna "cacerolada" i reivindicació contra el bombardeig de l'OTAN a Serbia...

En aquella època ( o una mica més tard) a Agulles, l'Edu Torrents ( guarda aleshores) va obrir una via per sota, a la Miranda de les Bohigues, a la que va anomenar SARAJEVO 92...A Sarajevo s'hi havíen celebrat unes olimpíades d'hivern que encara recordo, i anys després la ciutat va ser arrassada pels combats i l'atrocitat sèrbia. El nom de la via recordava la vergonya que havíem de sentir i la falsedat de l'esperit "olímpic" que es vivia a Barcelona, aliena al que succeïa a l'Ex-Yugoslavia...i ara, 16 anys després succeeix el mateix amb el tema Tibet...i seguim sense apendre'n...

Vaig fer la primera o una de les primeres ascencions en rotpunkt de la Sarajevo92. Aleshores em va semblar que aquell nom era un testimoni que romandria en el temps perquè la gent no n'oblidés el motiu. 16 anys més tard ha estat la peli la que m'ha recordat aquella via...i aquella guerra...i me n'he adonat que segurament és qüestió de temps que l'oblit acaba cobrint de pols els records, i especialment aquells que no ens afecten directament...Fa dies vaig sentir que ja feia 5 anys de les imatges dels iraquians tirant al terra l'estàtua de Saddam Hussein davant dels marines...cinc anys! Mitja dècada...com passa el temps...

Ahir vam anar A LA FONTSU...feia mesos que no hi pujava. Em quedava a les Agonies, o anava a Montserrat...l'hivern no és la millor època per al fanatisme a Stllors i tenir l'Arnau a la gèlida ombra de la Paret Gran era inviable...

Però torna la calor i amb ella les bones i fanàtiques tardes...la gent de sempre i noves coneixences...sempre fanatisme i bon flow...

Familia transportable!!!
Amb la nova motxilla poratbebè i la Lila fent cames des dels dipòsits amb el nano al coll ens vam acostar una vegada més amb en Jaumet cap a dalt...calentament a la Bauhaus ( no entenc com esta en tant bon estat després dels milers de rotpunkts que té...)

Jaumet a Bahaus

i en Xapeta té muntada la "via del Quicu"...La prova i ENCADENA! (Xapeta:) Primer rotpunkt del dia...sembla una via bonica i la miro en toprope...buf...molts truquets sinó ets un bow o vas molt escalfat...la deixo apunt i li foto per sota...em lio i avall..merda...L'arnau vomita i fins al cap d'una estona no l'adormim ( bé...aqui és la la Lila qui s'ho curra)..fa fresca i l'hem de tapar molt...em vaig concentrant per un altre intent...
Encadenant la via....
Arriben uns altres col.legues i em revelen un altre "truc" ( se m'anava l'olla en un moviment...), arriba una altra familia de coneguts amb una peque amb ells ..., pujo i ROTPUNKT en estil "flútan" ( sucant al crux i tot...heheheh), l'Arnauet riu, la Lila riu, el Jaumet riu, jo estic content...ha arribat el Juanjo..ja hi som tots...bon rotllo. UN company TAMBÉ encadena...JA VAN TRES!!!! Avui la via treu fum..discutim sobre el grau..més facil o més difícil que la PANXA DEL BOW? 7b+?7c?..buf...sempre igual, costa molt de graduar...fins i tot comparant...uns diuen que és 7c perquè té un "plus" més que la PANXA...a mi m'ha semblat 7a+ quan l'he feta 7c quan l'he investigat el priimer cop...estic flipant...res qua al final queda de 7b+ MOLT BONIC i especial..és un estil poc típic, més Stbenetero que no pas Fontsuleic...Em penjo de la PANXA i faig unes fotos espectaculars d'un col.lega..no tinc temps per penjar-les totes, quan pugui refresco el post...us avanço la del CRUX, que és prou exemplar de l'ambient i rotllo de la via...

En QUICU era un amic de la colla dels de Sabadell...només el vaig conèixer uns instants, a la rave del "cumple" del Jaumet, rient, bevent, menjant pizzes, fent slack, lances al garatge..amb la Lila amb la panxa apunt de rebentar, fa poc menys d'un any...L'estiu del 2007 el van matar en un accident a la Granvia de Sabadell...

La colla de Sabadell li van dedicar aquesta via i crec que és just ressaltar el motiu del nom per tal que el temps no cobreixi de pols el seu record...com tants altres.

Us recomano gogglejar una estona per les cites històriques que he anomenat...
Salut i bones escalades...