MÉS CANBRU CLASSICS-FOTOESCALADOR

Aquest cap de setmana amb uns amics del poble vam anar a CANBRU. A aquell racó que alguns anomenen ja EL SANTUARI...blocs de granit inmensos enmig d'un bosc verd i tranquil, aprop del mar i de la muntanya, al parc del MONTNEGRE...de moment uns pocs es passegen enmig de les pedres, regna la calma i alhora, en un revolt, pots trobar-te fanàtics mirant de enfilar-se com bojos per roques descomunals, sense corda...bloc pur, a mort...

Vam poder gaudir d'un dia genial, amb en Toni, la Nuria i en Nil, i el Nawet, tot plegats. Els uns intentant treure'ns l'esgotament de ser pares i els altres intentant que els féssim cas una estona més, enlloc de viure enfilats per les pedres...El Torni "retornava" a apretar i amb pocs pegues es va cruixir blocs fins a 6a+ com si res...

En CARLOS PEREZ ( http://www.fotoescalador.blogspot.com/) és un paio molt enrotllat que es passeja per les pedres, buscant la millor imatge i s'ho curra rotllo molt "pro", però "deixant fer" per tal que surtin fotos de Rotpunkts naturals ( com en el cas de la Marieta!!!)...

Amb els seus artefactes "magics" creant llums i efectes enmig del bosc, va aconseguir fer unes preses magnífiques del bloc que vam estar provant...després de seguir camins i pistes per arribar a les entranyes de la serra del Montnegre, tot van ser somriures, ànims i ostions en diferents postures i de diferents alçades...

Us deixo aquí el resultat de aquella estona, que podreu també trobar al seu blog: GRACIES CARLOS, evidentment REPETIREM!!!

Despés de escalfar en bonics blocs més facils vaig liar-mer amb un pepinako bonissim que "aparentment" semblava assumible...

Ralment només ho era "e apariència", la SE ME'N VA LA PINÇA és un blocazo genial, on, després de certificar que pots volar en totes les postures i de diferents alçades vaig acabar per usar el comodí de la trucada..."Radio Rosi" em va cantar unn trick que, poc a poc em va dur a entendre el moviment i poder arribar a la sortida en més de una ocasió. Crec que encadenar-lo em queda a la distancia que marquen unes nits dormint, una mica de energia i mentalitzar-me que aquella cosa petita que veia allà baix era un crashpad que acolliria perfectament una caiguda...UNA JOIA !!!

Per acabar de polir el dia, i per cortesia del NAwet que em va canviar alguns pegues per una bona estona de fútbol, van caure "EL KOALA", l'"EMIGRANTE" ( faig un swing a la sortida, ja el milloraré), un 6c+ que no conec el nom, un "PARKINSON" i quasi "els CRANC"...

M'he quedat literalment pillat, dissabte vinent més???

PD: EVIDENTMENT tot això no seria possible sense el patrocini insubstituïble de la LILA...QUE CONSTI...

CAN BRUGUERA CLASSICS

Els dies de més fred van ser fantàstics a Can Bruguera, petant alguns classics dels més bonics.

Us deixo un video on apareix l'ESPERONAKO i ALPHA BLONDIE, dos blocs de una qualitat brutal en dos estils molt diferents. Can Bruguera mola...

La Flor

El món passa un moment estrany, és evident, però de vegades, enmig de les espines, o del fang, o del no res, creixen flors precioses...

Després de cinc dies a l'Hospital, mentre la Lila es recuperava de la cesàrea, i després de quatre nits de patiment, algun plor i quatre inoblidables vivacs a la cadira de la minihabitació compartida del Taulí (*), vam tornar A CASA amb aquesta petita que tant ens estimarem i tant ens farà patir...

La vida és de vegades, també, patiment, i tenir filla implica saberq ue en un moment o altre et faràn patir, què hi farem, encara que sigui només per l'insondable amor que els dedicaràs i que, en el fons, ens fa i ens farà sofrir...l'amor és també patir, encara que sigui patir d'amor!

Com que la Lila estava emocionada, i jo també, i ens calia una mica d'alegria, se'm va ocórrer posar i.cat.FM, una emissora de bona onda on sovint hi ha música oxigenadora a dosis recomanables. Mentre manipulava l'emissora vam fer la brometa que aquella seria la primera cançó, la primera música, que la Martina escoltaria.
I d'alguna incomprensible i casual manera va sonar aquest tema d'AMOS LEE: FLOWER.

Em direu que és una mica embafós, però jo us asseguro que en aquell moment vaig tenir clar que novament els nostres cors feien un racó definitiu i absolut a aquella coseta que just obria els ulls al sol darerre el seient...la nostra floreta!!

Collons que bonica que em va semblar aquesta cançó...gracies i.cat!!!


Dijous vaig poder fer una sortida "VENTAFOCS" a l'estil NIGHT BOULDER SESSIONS, on, apart de passar-m'ho màgicament feliç, vaig poder fer la F.A de BLACK HOLE ( un projecte de la Granota, una "mica" alt i "alpino"...) i la bonica SITOFOBIA en versió AGUS semisit ( 7a+), junt a "the Stoper" ( un 7a de un moviment, contundent com ella sola, i deixar ROCK GAMES ( 7c) mig aparaulat.
Gracies Agus, Victor, Pep i Jofre per l'estoneta sota els estels i les birres...flow bloquero com mai !!!! Sitofobia Sit Start Rollo Agus Extension pal pino...bonica versió de l'Agus de SITOFOBIA, em vaig quedar enmig, encadenant les cinc primeres paraules, un bonic 7a+,mentre l'Agus cruixia la F.A del nom complert...7b+...(foto Rosike shantiman-selfharclimber).

(*) Tot i l'inexistent confort de l'espai reduït a nivell hoteler, els medis quirúrgics, la qualitat i la dedicació i amabilitat de TOT el personal de l'Hospital Public de Sabadell ( des del cirurgià a les dones de la neteja), donen 10.000 voltes a qualsevol entitat privada. Cal apreciar, respectar i lluitar per conservar l'inmens servei que aquesta gent fa per la nostra salut. RESPECT i GRACIES!!

L' ESTEL...

Ahir va morir PAU ESCALÉ a GAVARNIE, en desplomar-se la cascada estava pujant...

Si l'escalada, en quasi totes les seves versions, entranya un risc. L' alpinisme encara ho és més, i dins d' ell, el GLAÇ es possiblement una activitat on la gestió absoluta del risc és, junt a un pessic de sort,l' única manera de sortir sencer...

Des de l'esforc logístic que implica anar a buscar el gel, lluny, de matinada, i en temporades curtes i variables que cal exprimir al maxim, fins a la escalada en sí, en un medi canviant, incert i del que mai tens la seguretat absoluta de que et trobaras ni de com esta, el gel entranya perill des del primer moment.

No coneixia personalment en Pau, només d'algun breu i impersonal email ,o de creuar info fa temps per l' INFOHIELO on tant prolífic apareixía...Però seguint la seva activitat es podia compendre la seva infinita passió pel que estava fent, el seu fanatisme i les seves altes capacitats a l'hora de sortir per dalt en les cascades de més nivell.

Hi ha molta gent que escala fort, molta gent que arrisca molt i se'n surt, que continua, o que baixa del tren en un dsterminat moment. Son eleccions personals, encertades o erronies, mai ho sabrem.El risc es això, una probabilitat.
Pero, entre tots, aquells que et fan somniar, aquells que et deixen perplexe, a qui en algun moment voldries emular des de la teva vanitat oculta, son aquells als que es referia en Kerouac quan escrivia aquell passatge tant sobat dels coets.

Escaladors com en Pau esdevenen estels que sempre marcaran un límit, però és el límit que escrivia en Verdaguer al "non plus ultra", aquell que ens indica que NO HI HA LIMIT, i que més enllà de l'enllà sempre hi ha infinits mons per descobrir. L'alpinisme és això, i de vegades és tràgic...

Sempre que un company ens deixa es un drama, no hi ha excuses, ni raons, ni paraules per mitigar el dolor d'una pèrdua, però tampoc podem oblidar el reconeixement, la inspiració, i allò que va motivar-nos, sinó tot hauria estat en va. I mai ho es...

Alguns arriben, altres se'n van, i amunt, en l'espai, els Estels ens diuen que en el fons, allà dalt n'és plè, que cal gaudir-los al màxim mentre siguem aquí baix...

Salut Pau, com que a tots ens toca en un moment o altre, ja farem les presentacions...

Rotpunkt !

Més enllà, dins de l'aprop...

No hi ha res impossible, simplement es que no apretes prou, no aguantes prou o no creus suficientment en allò que vols aconseguir.

NOMÉS hi ha un newton que és el que et tomba, un pensament que és el que et distreu, un milimetre que és el que et falta per arribar a la presa.
NOMÉS s’arriba a l’impossible a través del camí de la perfecció, a la perfecció per la millora, a la millora pel desig, al desig per amor…
ESTIMA i l’impossible es farà realitat…