Aquest finde ha estat curiós, l'Arnau està força recuperat de les febres, dissabte va aguantar amb alegria les hores a Gelida mentre jo anava amb ell flashejant a tort i a dret...no em tocava trepar i apart de muntar vies de 7a i 7b+ vaig estar jugant amb ell tota la estona...L'Ordoño ( un amic) ens havia vingut a veure des d'Andalusia, feia temps que no ens veiem, ha superat lessions i s'ha posat fort...va fer un 7a el dissabte a muerte, al 3er intent. La Lila també tornava a provar 7a's...
Muntant la via de l'Ordi vaig patinar en un canto mullat, Vol llarg on se'm va embolicar la comba darrera la cama i el resultat és una cremada bastant dolorosa i que no sé com podré fer cicatritzar...buf...la cremada a la mà, degut al callo que duia, no va ser tant important...hehehe!
Diumenge: TINC TOT EL DIAAAAAAA ! Em fa mal la cama i la mà..però s'ha d'aprofitar a muerte...! Anem al Nord? Anem al Sud? Est? Oest? Està tapat...el desplom mana i segur que a Lleida hi fa més sol. Cap a Tres Ponts, que a més hi ha canto bo, i amb la mà txunga anirà millor...
Amb la calma i la xerrameca, recorrem un camí que el cotxe ja se sap de memòria de quan anàvem a surfejar a Andorra...però aquesta vegada ens parem abans ( en aquella paret que havia menyspreat durant 20 anys de visites hivernals a Ordino quan la carretera passava just per davant...fins que la van equipar i ara és un lloc genial i brutal...).
Escalfem al 6b de sempre i li munto el 7a bonic de la xorrera ( "Pandeputa"), mentre la penya va arribant. L'Ordoño fa un bon pegue però just sortint no sap com xapar el seguro final...i es tira...pensava que la feies bow !
Pel camí, des de Calaf, ja hem vist la terra molt verda..el pantà d'Oliana està que vessa i tot és preciós...el Segre baixa pleníssim i amb força sota la paret...tanta que sentir-se costa molt a partir de certa distància-alçada. El brogit de l'aigua posa una mica tens, i com que les vies són certament "llargues", amb ambient i amb les assegurances un xic "airejades", muntar-les a vista em costa més que en altres llocs. Hi ha molt bon canto de mà ( llastres invertides, bústies i tacs), però peus curiosos...
He escollit un bon 7b+ de la part esquerra ( "Alt Urgell" ex 7c, 35 mts i possible 2on llarg de 7c+ o 8a )...variant de la Tarragona que els Manresans em comenten que és interessant...la NIDRA (7c) està mullada i aquesta és una bona opció...vaig de parant en algun pas...una mica estressat pel soroll del riu...passos continus tècnics però sense exagerar...arribo a un diedre facil...les formes a Tresponts són inmenses, alguns peus patinen una mica i les cintes sempre queden lluny...arribo sota l'inici de un fort desplom, ja a 25 mts del terra i amb un bon ambient...el pas dur sembla mullat!!!! buf..i és obligat !! Amb l'Ordoño no ens sentim bé..provo el pas i fallo....joer, no ! un altre voooooooool !!!! Em rebenta ! Amb la mà dreta cremada, la cama cremada i haver de remuntar quatre xapes a pols...bufffff !!!!
Em situo sota el pas de nou...ho intento...em tallo...merda, merda, merda! Ordoñooooo pillaaaaaa!! Que el romo del pas està mullat i si caic anant a xapar encara volaré més que abaaaaanns !!! Empasso saliva i tiro amunt...un, dos, tres !!! Ecs que relliscooooo !!! XAPO !! buf, ara si !!!!...els 8 mts següents ( 1 xapa) desplomen però tenen molt bon canto...xapo la R i no em miro ni la sortida al 7c+...ja li donaré un bon pegue després...deixo una cinta llarga per no patir tant i baixo...
L'Ordoño vola de nou al 7a...estem com cansats, hem dormit poc i les vies són físiques...xerrem una bona estona de la vida, dels seguros que allunyen, del "coco" i de noies...he trobat uns amics que feia MOLTS ANYS que no veia...és fantàstic trobar la colla de l'època de l'insti, vius, en forma, i escalant ( amb en Carles Santapau vaig fer el meu primer 6b+ en una setmana de ermitanys a Montgrony quan teníem 16 anys!!!).
La resta són detalls sense importància...la vida és un regal i és bonic veure que tots la conservem i tenim tantes il.lusions...¿Què més es pot demanar???
Amb l'Ordoño prenem la decisió mística d'ANAR A MORT amb les respectives ( vies), ens motivem per eixorivir-nos...m'encordo nerviós però de seguida em tranquilitzo...inspiro i floto per la placa de ALT URGELL..en un obrir i tancar d'ulls sóc sota el crux..no m'ho penso, ara ja hi ha una cinta llarga i no fa por...m'hi enfilo sense massa problemes..el rom mullat ...surto!...Quatre bloqueigs, pati inmens i canto més inmens encara, els peus em volen un instant però recupero i llenço a l'inmens forat sota la R...respiro content i faig el darrer pas...xapo la reunió i provo el pas de sortida al segon llarg...increïble...després de 35 mts de inflamenta i 7b+, quatre regletes ( bones) i la corda que tiba avall...no arribo a l'altra xapa...i menys " a vista"...és igual...ORDI BAJAMEEEEEEEEE !!! Quin pati collons...un 7b+ interessant i espectacular...
Animat pel bon Flow l'Ordi també pren una decisió...A MUERTE !!!..."venga bow sáltate la cinta y ya xapes després!!!"..s'ho pensa..i al 4rt pegue del dia ho aconsegueix saltant-se el seguro del crux!!!! Molt bona Ordiiiiii !!! Amb un somriure a la cara i rebentats. Ja hem amortitzat el viatge. Que guapo que és escalar a Catalunya...que guapo és escalar...
Rebentat provo "EL MALSON"( 7b) a vista ( hi ha les cintes dels amics) i fallo amb la R a la cara...és una via curiosa...de passets i reposos, plaquera, ben equipada fins ( com sempre) un crux obligat...el supero i mentre xapava la darrera cinta de un bon canto, abans del pas final, me'n vaig de nou avall amb la corda donada...coiiiiii !!! Joer Ordi aquest finde em sortiràn ales !!!!! Ja ho tenia !!! Merdaaaa !!...Ho tenia?...heheheheh !!! Faig la sortida apretant com un cabró...si hagués passat el bolt hagués volat segur allà...la sortida és un bloc, que inflat com anava, no hagués superat ni fart de vi...baixo inflat i poc motivat.
Desmunto en toprope de seguida i sense reposar...guspiregen gotes, em fa bastant mal la cama i cada plegada és un suplici...caic de nou al crux final...tant se val...estem mig adormits i volem marxar d'hora. Ens despedim dels coneguts, somriures, "a reveures" i fanatisme de baixada....
------------------------------------------------------
FA UN ANY, en la primera visita a TRES PONTS vaig perdre un peu de gat...el donava per definitivament desaparegut quan, bloggejant vaig trobar que algú l'havia recollit. Hi vaig contactar i em van passar el telèfon d'en RICARD..vam quedar que el dia que tornés me'l passaria. Ahir va ser aquest dia...xerrem una estona, em passa el gat. MOLTES GRACIES RICARD per recollir-lo, XAVI GRANÉ per posar-ho al blog...i RAMON PER POSAR-m'hi en contacte !!!!! Salut bows !
Sembla que ja hi ha aigua per uns mesos, he recuperat el gat, els amics van fent i tot segueix bé...quan arribo a casa l'Arnau salta de content, i soc prou feliç...caldrà tornar a TRESPONTS...
Ens veiem Ordoño !!!!
diumenge, de juny 15, 2008
dijous, de juny 12, 2008
Piada variada...
PLUJA..PLUJA...MOLTA PLUJA...
Paciència...no hi ha mal qe per bé no vingui...substituïm roca per resina i a fora el país es recupera...
LES SORTIDES són fugaces..algunes amb èxit i altres una mic atropellades..acabant mullats o gairebé...però es pot anar sortint.
UNA VIA NOVA a AGONIES: Equipo LEBASKA 6b 15/20 mts..a la zona oposada a les vies dures..es veu molt clara, a la dreta de una fissura, parabolts nous excepte un buril ( travessa una línia desconeguda i no volia reequipar res per si de cas...és un tram fàcil. ENTRADA DURETA i sortida molt maca fins empalmar amb una via d'espits. per Oriol i Eva. Una via més per els soferts "asseguradors/res" que lio algunes tardes...Al final serà un raconet interessant, una alternativa rotllo Gaites...
FUGAZZI DIRECTA ( 8a): genial..enmig de la tempesta de llamps i trons provo i encadeno l'entrada directa a la primera, i sortim pitant..al cap de un parell de dies torno. L'Eva m'assegura..al primer intent aconsegueixo el rotpunkt...BONISSIM! Quin bon flow...Gracies Eva...a muerte...la via no em sembla més dura que la original..i sí més facil que el Clan del Bonsai..no sé...mutacions potser...
PETA UN CANTO a WINCHESTER de SIKA...just a la sortida del forat..buf...al cap d'uns dies m'hi acosto..surt el pas..no la via...i l'endemà encadeno...ja no és 7c ni de bon tros..potser 7c+ molt putilla...llàstima era una bona opció més facil que les seves originals...
7a+ a Gelida ( la de la esquerra del sostrako..a la paret de la dreta), amb catxarros...la fissura escup aiua i l'he de eixugar..i a l' entrada em jugo la inya però surt ok...sense preequipar però coneixent molt bé la via...
COLORANTES PERMITIDOS: 5,5,IIº,6a+ ( 6b minim..),5+,6a+. VIA GUAPISSIMA, he penjat la piada a Kpujo amb descripció i consells...m'escapo cuita corrents a la tarda amb la Silvia...buf,buf,buf...corrent escales amunt i va tronant..previsons de tempesta ( tempesta bow no pluja!) per la tarda...Empalmo corrents els 2 primers llargs i en 20 minuts som a sota el 6b...pujo a piñón, surt a la primera i em planto en 8 minuts a la R..la Silvia "corre" per la pedra...encadena el 5è llarg "flotant" i ja guspireja. Amunt? OK Silvia al lloro que m'han dit que costa xapar...Pujo MOLT RAPID, comença a ploure i als metres finals ja esta caient el cel sobre els nostres caps...NO sé com ha pujat la Silvia enmig del diluvi universal i llamps petant a Gorros i sobre la Mòmia...Anem fins al cim..sembla que estem dins d'una piscina...Baixem mig a cegues d'un buri amb maillon i grimpem fins el Mc Canna..Xip!Xap!Xip!Xap! S'allunya la tormenta, els llamps ja sonen més llunyans i tornem mig caminant mig nedant cap al cotxe...cafè a Monistrol i pitant cap a casa.
La via és MOLT BONA, tant de bo els reequipadors s'interessessin per substituir els centenars de burils i spits vells que tenen les vies esportives del càmping i voltants...
Gracies Mauri pel SMS-ressenya, un deu a la velocitat i calma de la Silvia enmig del marrón...
Paciència...no hi ha mal qe per bé no vingui...substituïm roca per resina i a fora el país es recupera...
LES SORTIDES són fugaces..algunes amb èxit i altres una mic atropellades..acabant mullats o gairebé...però es pot anar sortint.
UNA VIA NOVA a AGONIES: Equipo LEBASKA 6b 15/20 mts..a la zona oposada a les vies dures..es veu molt clara, a la dreta de una fissura, parabolts nous excepte un buril ( travessa una línia desconeguda i no volia reequipar res per si de cas...és un tram fàcil. ENTRADA DURETA i sortida molt maca fins empalmar amb una via d'espits. per Oriol i Eva. Una via més per els soferts "asseguradors/res" que lio algunes tardes...Al final serà un raconet interessant, una alternativa rotllo Gaites...
FUGAZZI DIRECTA ( 8a): genial..enmig de la tempesta de llamps i trons provo i encadeno l'entrada directa a la primera, i sortim pitant..al cap de un parell de dies torno. L'Eva m'assegura..al primer intent aconsegueixo el rotpunkt...BONISSIM! Quin bon flow...Gracies Eva...a muerte...la via no em sembla més dura que la original..i sí més facil que el Clan del Bonsai..no sé...mutacions potser...
PETA UN CANTO a WINCHESTER de SIKA...just a la sortida del forat..buf...al cap d'uns dies m'hi acosto..surt el pas..no la via...i l'endemà encadeno...ja no és 7c ni de bon tros..potser 7c+ molt putilla...llàstima era una bona opció més facil que les seves originals...
7a+ a Gelida ( la de la esquerra del sostrako..a la paret de la dreta), amb catxarros...la fissura escup aiua i l'he de eixugar..i a l' entrada em jugo la inya però surt ok...sense preequipar però coneixent molt bé la via...
COLORANTES PERMITIDOS: 5,5,IIº,6a+ ( 6b minim..),5+,6a+. VIA GUAPISSIMA, he penjat la piada a Kpujo amb descripció i consells...m'escapo cuita corrents a la tarda amb la Silvia...buf,buf,buf...corrent escales amunt i va tronant..previsons de tempesta ( tempesta bow no pluja!) per la tarda...Empalmo corrents els 2 primers llargs i en 20 minuts som a sota el 6b...pujo a piñón, surt a la primera i em planto en 8 minuts a la R..la Silvia "corre" per la pedra...encadena el 5è llarg "flotant" i ja guspireja. Amunt? OK Silvia al lloro que m'han dit que costa xapar...Pujo MOLT RAPID, comença a ploure i als metres finals ja esta caient el cel sobre els nostres caps...NO sé com ha pujat la Silvia enmig del diluvi universal i llamps petant a Gorros i sobre la Mòmia...Anem fins al cim..sembla que estem dins d'una piscina...Baixem mig a cegues d'un buri amb maillon i grimpem fins el Mc Canna..Xip!Xap!Xip!Xap! S'allunya la tormenta, els llamps ja sonen més llunyans i tornem mig caminant mig nedant cap al cotxe...cafè a Monistrol i pitant cap a casa.
La via és MOLT BONA, tant de bo els reequipadors s'interessessin per substituir els centenars de burils i spits vells que tenen les vies esportives del càmping i voltants...
Gracies Mauri pel SMS-ressenya, un deu a la velocitat i calma de la Silvia enmig del marrón...
dimarts, de juny 03, 2008
ACLARIMENT
L'altre dia em truca un col.lega per quedar... i de pasada em comenta que "li han comentat" que "es diu" que les vies de la Torta les he equipat ( i reequipat en quant a la burilada Cerdà) jo mateix. Li ho ha comentat un conegut escalador montserratí, habitual de Parets i tal, amb qui de fet jo he escalat alguna vegada...
També sembla que se m'atorga la dubtosa glòria de equipar altres vies esportives escampades per Agulles...
Sempre m'ha sobtat que en l'era de la INFORMACIÓ, quan existeixen emails, mobils, blogs i webs, la RUMOROLOGIA sigui, de fet, el principal vehicle de allò que acaba elevant-se a veritat acceptada. I que aquesta s'allunyi diametralment de la veritat objectiva.
I no pararé de flipar encara més amb com és capaç de inflar-se una bola i de crear-se una mentida quan trobar una explicació clara és tant facil com fer un truc. Gracies Guim per voler aclarir-ho...en cinc minuts al mòbil es van desfer hores de possibles elucubracions?
Apart de CELIAVERN ( que ja no existeix), no he equipat cap més via a Agulles o Frares !!!!
La resta de vies ( Ei Tranki, esperó del Quim ( RIP també)), Tora Tora, i apurades-alliberaments diversos sempre sense reequipaments) han estat per sota i en llocs diferents a la Torta i generalment no divulgats...
He penjats als fòrums de referència la informació justa i necessària per deixar les coses a lloc i potser per desfer algun malentès...a partir d'aqui suposo que ja no cal res més. Si hi ha algun interessat en aprofundir sobre el tema i interpel.lar algú el més normal és que s'hi dirigís directament no?
La via "ESPERÓ DEL VENT" de la Torta és una creació d'un escalador genial que ha deixat la seva empremta en la història de Montserrat. En J.L. Moreno. Es tracta de una via totalment natural de 7c+, i que apart de la ascenció del seu autor, sempre ha tirat enrerra més d'un intent d'encadene...el "crux" esta exageradament per damunt del bolt ( a falta de taladro el dia de autos i per mandra de burilar a mà...). Després de fer-la en toprope dues vegades MAI crec que tingui el valor de encadenar-la de primer...a més per la seva llargada un "assaig" implica enganyar algú per tal que pugi per la Normal, rapel.lar, assegurar des del cim..etc...per alguna cosa es diu "Esperó del Vent...". encara recordo les explicacions del company que assegurava en Moreno...i del fred que va passar al cim de la Torta...
La resta de vies que hi ha a ambdues bandes crec que són dels Manresans...no crec que s'hagi de comentar res sobre aquesta gent tant incansable i de tanta capacitat i creativitat alhora que integritat.
Sembla que algú més va reequipar alguna altra cosa que hi havia...suposo que si vol ja donarà expicacions.
Apasiaw. Si necessiteu cap info al respecte és millor quedar per escalar i us la comento...com deia en Güllich les coses a la cara millor, la resta són paraules i no fets...
També sembla que se m'atorga la dubtosa glòria de equipar altres vies esportives escampades per Agulles...
Sempre m'ha sobtat que en l'era de la INFORMACIÓ, quan existeixen emails, mobils, blogs i webs, la RUMOROLOGIA sigui, de fet, el principal vehicle de allò que acaba elevant-se a veritat acceptada. I que aquesta s'allunyi diametralment de la veritat objectiva.
I no pararé de flipar encara més amb com és capaç de inflar-se una bola i de crear-se una mentida quan trobar una explicació clara és tant facil com fer un truc. Gracies Guim per voler aclarir-ho...en cinc minuts al mòbil es van desfer hores de possibles elucubracions?
Apart de CELIAVERN ( que ja no existeix), no he equipat cap més via a Agulles o Frares !!!!
La resta de vies ( Ei Tranki, esperó del Quim ( RIP també)), Tora Tora, i apurades-alliberaments diversos sempre sense reequipaments) han estat per sota i en llocs diferents a la Torta i generalment no divulgats...
He penjats als fòrums de referència la informació justa i necessària per deixar les coses a lloc i potser per desfer algun malentès...a partir d'aqui suposo que ja no cal res més. Si hi ha algun interessat en aprofundir sobre el tema i interpel.lar algú el més normal és que s'hi dirigís directament no?
La via "ESPERÓ DEL VENT" de la Torta és una creació d'un escalador genial que ha deixat la seva empremta en la història de Montserrat. En J.L. Moreno. Es tracta de una via totalment natural de 7c+, i que apart de la ascenció del seu autor, sempre ha tirat enrerra més d'un intent d'encadene...el "crux" esta exageradament per damunt del bolt ( a falta de taladro el dia de autos i per mandra de burilar a mà...). Després de fer-la en toprope dues vegades MAI crec que tingui el valor de encadenar-la de primer...a més per la seva llargada un "assaig" implica enganyar algú per tal que pugi per la Normal, rapel.lar, assegurar des del cim..etc...per alguna cosa es diu "Esperó del Vent...". encara recordo les explicacions del company que assegurava en Moreno...i del fred que va passar al cim de la Torta...
La resta de vies que hi ha a ambdues bandes crec que són dels Manresans...no crec que s'hagi de comentar res sobre aquesta gent tant incansable i de tanta capacitat i creativitat alhora que integritat.
Sembla que algú més va reequipar alguna altra cosa que hi havia...suposo que si vol ja donarà expicacions.
Apasiaw. Si necessiteu cap info al respecte és millor quedar per escalar i us la comento...com deia en Güllich les coses a la cara millor, la resta són paraules i no fets...
dijous, de maig 29, 2008
Novetats Celiavern
Ei Bows...a suggerència d'en Txomo he canviat la CONFIGURACIÓ del Blog de cara a que es descarregui més ràpid.He passat de mostrar un màxim de 999 entrades a mostrar només les darreres 5. En "Etiquetes" teniu totes les temàtiques generals ( prefereixo ordenar-les així que cronològicament) de cara a facilitar les búsquedes per tema.
Ei TXOMO gracies pel suggeriment !!!!! Aqui un servidor és una mica "garrulin" en quant a "computadóre" i suggerencies com aquesta seràn sempre benvingudes.
Saluuuuuuut!
dimecres, de maig 28, 2008
"NOVES" VIES al Xincarró i Gelida
Aquest són dies extranys..molta pluja i més fanatisme..sessions maratonianes a la Panxa del Bow, escapades fanàtiques aquí i allà...esquivant ruixats i apretant sota baumes...La penya treballa i estudia i m'ha costat trobar fanatics que vulguin apurar les tardes.
La darrera setmana vaig poder sortir algunes de tardes...buffff...una SOLITARIA EXPRESS a la GAM del Bisbe ( sense estreps, amb drama baixant sense frontal i plovent), i un parell de XINACARRONS on vaig poder "tastar" de nou els graus dels anys 80 en un totxo santbenetero que hi ha sota la paret de l'esquerra.
Al XINCARRÓ vaig " A Igualada també s'escala" d'en Tarragó...pssss...en 12 metres desplomats hi ha 5 spits vells del 8mm, i 5 o 6 picats-arreglats...moviments guapos i "lance" final que veia galàctic però que entre llamps, trons i remullades acabo encadenant...
La via és força guapa de fet...Al al costat té vies naturals de 7c i 8a, i vaig buscar alternatives de moviments i resulta que la encadeno de nou, sense picats i usant només l'arreglat d'entrada i un canbto natural que es veu "ampliat"..surt 7c/c+...i com que els spits són ja antics i fets pols decideixo reequipar-la amb bolts nous ( el seu autor sembla que esta més interessat en renovar clàssiques d'altres que en reequipar les seves vies que no són poques...en esportiva es cau molt més, amb major força de xoc, i el terra és molt més aprop...en el lance de sortida de "Igualada", que és obligat, si petava l'espit acabaves al terra..... Torno el divendres i en mitja hora tenim la feina de trepant feta...reencadeno la via i la veritat es que és interessant...¿Hauria de tapar els picats? Suposo que seria la mateixa filosofia aplicada a la "millora" de la Puigmal no?
Passo de menjar-me l'olla, la Silvia encadena el seu primer 6b en la reentré...com una "jefa" flota per la placa de continuïtat i apreta en el crux. Felicitats!!!
Segueixen les plujes..i la Panxa el finde bat récord d'afluència i de calor...diumenge no puc ni tancar les mans després de 5 dies initerromputs de netrenament descontrolat i A0's a la Gam ( no duia estreps...)
El PANY CENTRAL DE GELIDA dóna per bastantes combinacions, de manera que a pesar de la pluja que havia mullat la BOCA PLENA DE SIKA en el seu crux, es podien fer variants i escalar la Winchester i La Tocats de l'Ala...
Aprofitant una parada del txirimiri i entre flashos i assegurades a la col.lega, vaig endegar una nova combinació ( en el topo és la variant entre 6 i 7): Entrada per la Winchester fins a sota el crux i sortida cap a la Boca plena de Sika just després del seu crux.
Generalment una variant així no mereix més atenció que la que li toca com a variant, però aquest cas és especial donat que queda una integral que evita els dos passos més txungos, amb una superació del forat com a crux en dificultat i el final com a lloc on aguantar. Em va semblar 7c/c+, evidentment més facil que les dues vies originals, PERÒ UNA BONA OPCIÓ per aquells qui no arriben a poder escalar la Boca ( 8a) per pila o la Winchester ( 8a) per falta de grapa en el pas crucial.
DESCRIPCIÓ : Entrada comú a les dues vies, repòs al forat. Jo supero el forat per la ESQUERRA ( no per la xorrera de la dreta), amb un pas de regletes i aixecada sobre el forat...minirepòs raro just abans del crux de Winchester...si es munta per dalt es pot posar una extensió d'un metre i xapar el següent bolt. També es pot atacar amb l'assegurança del crux de la Winchester. OJO que les dues opcions ( amb extensió o des del bolt del crux-Winchester) "allunyen" una miqueta ( cap drama, com escalar la Winchester o el 7c+ a l'esquerra de la Tocat de l'Ala).
El pas és agafar la regleta del crux de la Winchester amb la ESQUERRA i tirar d'espatlla dreta a la ratlleta de sortida del crux de Boca,...la resta ja és la Boca. Un cop controlats peus ( i com que ja tenia Boca i Winchester fetes), em va sortir al primer intent.
La via s'ho val i és una bona opció més fàcil que les originals !!!
A darrera hora la Silvia gairebé encadena en toprope i al segon intent, un 7a guapíssim entre els dos 7b's de la placa principal( cau amb la R a la cara i per despite doncs no esta acostumada a "memoritar vies...),...a destacar que MAI havia provat aquesta dificultat i que a primera hora havia encadenat al "flash" el 6c ( 6b+ en ressenya) de la fissura central..i mai havia provat 6c...La propera li munto un 7c ( hehehehe!)...
La darrera setmana vaig poder sortir algunes de tardes...buffff...una SOLITARIA EXPRESS a la GAM del Bisbe ( sense estreps, amb drama baixant sense frontal i plovent), i un parell de XINACARRONS on vaig poder "tastar" de nou els graus dels anys 80 en un totxo santbenetero que hi ha sota la paret de l'esquerra.
Al XINCARRÓ vaig " A Igualada també s'escala" d'en Tarragó...pssss...en 12 metres desplomats hi ha 5 spits vells del 8mm, i 5 o 6 picats-arreglats...moviments guapos i "lance" final que veia galàctic però que entre llamps, trons i remullades acabo encadenant...
La via és força guapa de fet...Al al costat té vies naturals de 7c i 8a, i vaig buscar alternatives de moviments i resulta que la encadeno de nou, sense picats i usant només l'arreglat d'entrada i un canbto natural que es veu "ampliat"..surt 7c/c+...i com que els spits són ja antics i fets pols decideixo reequipar-la amb bolts nous ( el seu autor sembla que esta més interessat en renovar clàssiques d'altres que en reequipar les seves vies que no són poques...en esportiva es cau molt més, amb major força de xoc, i el terra és molt més aprop...en el lance de sortida de "Igualada", que és obligat, si petava l'espit acabaves al terra..... Torno el divendres i en mitja hora tenim la feina de trepant feta...reencadeno la via i la veritat es que és interessant...¿Hauria de tapar els picats? Suposo que seria la mateixa filosofia aplicada a la "millora" de la Puigmal no?
Passo de menjar-me l'olla, la Silvia encadena el seu primer 6b en la reentré...com una "jefa" flota per la placa de continuïtat i apreta en el crux. Felicitats!!!
Segueixen les plujes..i la Panxa el finde bat récord d'afluència i de calor...diumenge no puc ni tancar les mans després de 5 dies initerromputs de netrenament descontrolat i A0's a la Gam ( no duia estreps...)
El PANY CENTRAL DE GELIDA dóna per bastantes combinacions, de manera que a pesar de la pluja que havia mullat la BOCA PLENA DE SIKA en el seu crux, es podien fer variants i escalar la Winchester i La Tocats de l'Ala...
Aprofitant una parada del txirimiri i entre flashos i assegurades a la col.lega, vaig endegar una nova combinació ( en el topo és la variant entre 6 i 7): Entrada per la Winchester fins a sota el crux i sortida cap a la Boca plena de Sika just després del seu crux.
Generalment una variant així no mereix més atenció que la que li toca com a variant, però aquest cas és especial donat que queda una integral que evita els dos passos més txungos, amb una superació del forat com a crux en dificultat i el final com a lloc on aguantar. Em va semblar 7c/c+, evidentment més facil que les dues vies originals, PERÒ UNA BONA OPCIÓ per aquells qui no arriben a poder escalar la Boca ( 8a) per pila o la Winchester ( 8a) per falta de grapa en el pas crucial.
DESCRIPCIÓ : Entrada comú a les dues vies, repòs al forat. Jo supero el forat per la ESQUERRA ( no per la xorrera de la dreta), amb un pas de regletes i aixecada sobre el forat...minirepòs raro just abans del crux de Winchester...si es munta per dalt es pot posar una extensió d'un metre i xapar el següent bolt. També es pot atacar amb l'assegurança del crux de la Winchester. OJO que les dues opcions ( amb extensió o des del bolt del crux-Winchester) "allunyen" una miqueta ( cap drama, com escalar la Winchester o el 7c+ a l'esquerra de la Tocat de l'Ala).
El pas és agafar la regleta del crux de la Winchester amb la ESQUERRA i tirar d'espatlla dreta a la ratlleta de sortida del crux de Boca,...la resta ja és la Boca. Un cop controlats peus ( i com que ja tenia Boca i Winchester fetes), em va sortir al primer intent.
La via s'ho val i és una bona opció més fàcil que les originals !!!
A darrera hora la Silvia gairebé encadena en toprope i al segon intent, un 7a guapíssim entre els dos 7b's de la placa principal( cau amb la R a la cara i per despite doncs no esta acostumada a "memoritar vies...),...a destacar que MAI havia provat aquesta dificultat i que a primera hora havia encadenat al "flash" el 6c ( 6b+ en ressenya) de la fissura central..i mai havia provat 6c...La propera li munto un 7c ( hehehehe!)...
dijous, de maig 15, 2008
Adeu a en PANY
Buf,
En Jordi Panyella "PANY" ha mort.
Avui a les 09:00 li han fet el comiat al Tanatori de BADALONA. Suposoq ue bhi haurà algun homenatge al CEC o al CADE-CEC, de la qual era membre...
Us adjunto les seves dades i ascencions que figuren a la enciclopèdia de muntanya de DESNIVEL, encara que el que més es destacava d'aquest escalador, segons la llegenda, és el seu caràcter eixelabrat ( fanàtic) i la seva finura escalant, que el permetíen anar " a muerte" obrint vies com la Normal al Dit ( 25 mts de V+ ( aleshores VIº)) a pèl, o la Agulla Fina ( VI/VI+ aleshores i ara...V+ o A1..per fer-se molt de mal...). Feu-les i flipareu com devia ser escalar-les amb espardenyes, cànem i amb un clau a dalt de tot. Ara hi ha algun BURIL DE MES...fruit dels reequipaments dels 60-70...
És impressionant el fet de com DOS ANYS DESPRËS DE LA GUERRA CIVIL, en Pany i companyia es jugaven la pell obrint vies avui en dia cotades de V+ i 6a....
També la seva visió futurista va quedar plasmada l'entrada a la paret de l'Aeri, fins la Plaça Catalunya, que els TIM van completar, si més no evitant repetir la PANY i rapel.lant des de la Canal al costat de la agulla per on ara va la Easy...
T. (Barcelona, 1916). Más conocido como «Pany», es uno de los más notables impulsores de la escalada catalana. Nace el 23-4-1916, día de Sant Jordi. De joven pertenece al movimiento educativo Minyons de Muntanya, de connotaciones nacionalistas, promovido por Batista i Roca. Empieza a escalar en Sant Llorenç y Sots del Bac (Figaró). Durante la guerra algunos de aquellos «minyons» coinciden en el frente y se establece una amistad que perdura años después en el Centre Académic d'Escalada (CADE).
Nada más fundarse el CADE (1942) dentro del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), destaca junto a Ernest Mallafré*, Josep Piqué, Jaume Reñé, Joan Rodríguez «Boto» y Maria Antónia Simó* entre los más jóvenes. Su concepción de la escalada, influenciada por Comici*, era afín a las directas: trazar una línea recta desde la cima al suelo. El estilo más atrevido lo representa Pany con Jordi Casasayas Reichardt «Haus», quienes abren los mejores itinerarios clásicos catalanes del momento.
En Montserrat, en 1941 con Simó efectúa la segunda absoluta y primera femenina a la Mómia; con Jordi Ferrera y Raimon Estrems abre una vía al Gegant Encantat (27-4) y otra al Dit con Ferrera y Simó (6-7), uno de los primeros sextos montserratinos. Logra también la primera absoluta a La Porra con Estrems, Ferrera y Joan Panyella (26-7-1942). Es quien describe los quince iniciales recorridos de escalada dentro del Montserrat de Lorenzo Estivill (1949). Pasos de gran dificultad encierra también su vía a la Agulla Fina, abierta con Antoni Agramont, Jordi Ayats, Delfí Feiner y J. Sala (12-10-1952).
En Pedraforca cuenta con varias rutas: Pany-Haus, Pany-Ferrera, etc. La Pany al Collet de la Cova la abre con Lluís Morere y Joan Rodríguez (20-7-1941). La chimenea Pany-Haus les exige varios días (22/24-6-1944).
Con Reñé y Simó realiza algunas ascensiones significativas en Ordesa, como la Torre de Góriz o una nueva vía en la cara sur del Bazillac (16-8-1943), a la vez que coinciden con alpinistas nazis de las fuerzas de ocupación en Francia en la normal del Monte Perdido.
En Riglos, logra la segunda ascensión de la Punta Mallafré del Firé con Albert Murguia y Francesc A. Peyre (19-4-1946). Al día siguiente, esta misma cordada logra el primer ascenso al Mallo Pisón. Con «Haus» abre en 8 horas la Pany-Haus al Mallo Pisón, la primera vía verdaderamente por la cara sur de esta pared por una gran chimenea (6a) difícil de proteger con los medios de entonces (28-6-1946). En marzo de 1953 realiza un intento al Puro hasta el collado con el Pisón con Jordi Ayats y Jordi Salas; pero, el mismo día que Rabadá* y sus compañeros logran la primera, llegan los tres Jordi reforzados con Rosich a Riglos, teniéndose que conformar entonces con la primera repetición.
También abre con Salas la primera vía al Peñón de Ifach en 1955, en la cara norte.
Participa en la comisión organizadora de la reentronización de la Mare de Déu en la cima montserratina del Cavall Bernat, ya que la imagen de 1945 había sido destruida por los elementos meteorológicos (21-10-1956).
DESCANSI EN PAU
En Jordi Panyella "PANY" ha mort.
Avui a les 09:00 li han fet el comiat al Tanatori de BADALONA. Suposoq ue bhi haurà algun homenatge al CEC o al CADE-CEC, de la qual era membre...
Us adjunto les seves dades i ascencions que figuren a la enciclopèdia de muntanya de DESNIVEL, encara que el que més es destacava d'aquest escalador, segons la llegenda, és el seu caràcter eixelabrat ( fanàtic) i la seva finura escalant, que el permetíen anar " a muerte" obrint vies com la Normal al Dit ( 25 mts de V+ ( aleshores VIº)) a pèl, o la Agulla Fina ( VI/VI+ aleshores i ara...V+ o A1..per fer-se molt de mal...). Feu-les i flipareu com devia ser escalar-les amb espardenyes, cànem i amb un clau a dalt de tot. Ara hi ha algun BURIL DE MES...fruit dels reequipaments dels 60-70...
És impressionant el fet de com DOS ANYS DESPRËS DE LA GUERRA CIVIL, en Pany i companyia es jugaven la pell obrint vies avui en dia cotades de V+ i 6a....
També la seva visió futurista va quedar plasmada l'entrada a la paret de l'Aeri, fins la Plaça Catalunya, que els TIM van completar, si més no evitant repetir la PANY i rapel.lant des de la Canal al costat de la agulla per on ara va la Easy...
T. (Barcelona, 1916). Más conocido como «Pany», es uno de los más notables impulsores de la escalada catalana. Nace el 23-4-1916, día de Sant Jordi. De joven pertenece al movimiento educativo Minyons de Muntanya, de connotaciones nacionalistas, promovido por Batista i Roca. Empieza a escalar en Sant Llorenç y Sots del Bac (Figaró). Durante la guerra algunos de aquellos «minyons» coinciden en el frente y se establece una amistad que perdura años después en el Centre Académic d'Escalada (CADE).
Nada más fundarse el CADE (1942) dentro del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), destaca junto a Ernest Mallafré*, Josep Piqué, Jaume Reñé, Joan Rodríguez «Boto» y Maria Antónia Simó* entre los más jóvenes. Su concepción de la escalada, influenciada por Comici*, era afín a las directas: trazar una línea recta desde la cima al suelo. El estilo más atrevido lo representa Pany con Jordi Casasayas Reichardt «Haus», quienes abren los mejores itinerarios clásicos catalanes del momento.
En Montserrat, en 1941 con Simó efectúa la segunda absoluta y primera femenina a la Mómia; con Jordi Ferrera y Raimon Estrems abre una vía al Gegant Encantat (27-4) y otra al Dit con Ferrera y Simó (6-7), uno de los primeros sextos montserratinos. Logra también la primera absoluta a La Porra con Estrems, Ferrera y Joan Panyella (26-7-1942). Es quien describe los quince iniciales recorridos de escalada dentro del Montserrat de Lorenzo Estivill (1949). Pasos de gran dificultad encierra también su vía a la Agulla Fina, abierta con Antoni Agramont, Jordi Ayats, Delfí Feiner y J. Sala (12-10-1952).
En Pedraforca cuenta con varias rutas: Pany-Haus, Pany-Ferrera, etc. La Pany al Collet de la Cova la abre con Lluís Morere y Joan Rodríguez (20-7-1941). La chimenea Pany-Haus les exige varios días (22/24-6-1944).
Con Reñé y Simó realiza algunas ascensiones significativas en Ordesa, como la Torre de Góriz o una nueva vía en la cara sur del Bazillac (16-8-1943), a la vez que coinciden con alpinistas nazis de las fuerzas de ocupación en Francia en la normal del Monte Perdido.
En Riglos, logra la segunda ascensión de la Punta Mallafré del Firé con Albert Murguia y Francesc A. Peyre (19-4-1946). Al día siguiente, esta misma cordada logra el primer ascenso al Mallo Pisón. Con «Haus» abre en 8 horas la Pany-Haus al Mallo Pisón, la primera vía verdaderamente por la cara sur de esta pared por una gran chimenea (6a) difícil de proteger con los medios de entonces (28-6-1946). En marzo de 1953 realiza un intento al Puro hasta el collado con el Pisón con Jordi Ayats y Jordi Salas; pero, el mismo día que Rabadá* y sus compañeros logran la primera, llegan los tres Jordi reforzados con Rosich a Riglos, teniéndose que conformar entonces con la primera repetición.
También abre con Salas la primera vía al Peñón de Ifach en 1955, en la cara norte.
Participa en la comisión organizadora de la reentronización de la Mare de Déu en la cima montserratina del Cavall Bernat, ya que la imagen de 1945 había sido destruida por los elementos meteorológicos (21-10-1956).
DESCANSI EN PAU
divendres, de maig 02, 2008
Reloading Fontsu
Ha estat l'aniversari de l'Arnau...fa un any...com passa el temps...La vida és vertiginosa, de vegades d'una bellesa que em mareja i d'altres d'una cruesa que em deixa plà...val la pena gaudir tant com poguem i intentar ser i fer feliços...
Com passa el temps!!! 
Familia transportable!!!
Amb la nova motxilla poratbebè i la Lila fent cames des dels dipòsits amb el nano al coll ens vam acostar una vegada més amb en Jaumet cap a dalt...calentament a la Bauhaus ( no entenc com esta en tant bon estat després dels milers de rotpunkts que té...)
La colla de Sabadell li van dedicar aquesta via i crec que és just ressaltar el motiu del nom per tal que el temps no cobreixi de pols el seu record...com tants altres.
Us recomano gogglejar una estona per les cites històriques que he anomenat...
Salut i bones escalades...
Com passa el temps!!! Ahir vaig veure una pel.lícula interessant "la vida secreta de les paraules" crec que es deia...apart de l'argument i del desenllaç, hi havia un parell de reflexions interessants que em van deixar pensant una estona.
La protagonista era una noia, supervivent de la guerra dels balcans, i que tenia moltes dificultats per superar els traumes que li havia provocat tot l'horror del què va veure. En un moment de la peli, la psicòloga de la noia explica que té un vídeo on ella explica els detalls horribles de allò que li havien fet, d'allò que havia vist.
El motiu d'aquella gravació no era "medic" sinó testimonial. La psicòloga explica que Hitler, quan va proposar l'holocaust als seus subordinats argumentava que el món OBLIDA molt ràpid..."qui se'n recorda de l'extermini del MILIÓ i MIG d'armenis ?"...
I la veritat es que jo ni sabia que hagués existit aquest fet...
Recordo però la guerra dels Balcans...una guerra en la que em que costava d'entendre en la europa del sXX i que de vegades temia imaginar en un país com el nostre, on es barregen cultures, llengues i ideologies...Cada dia vèiem per TV les notícies, algunes imatges dels horrors ( no massa, suposo per la vergonya europea que significava que allò passés aprop de casa i que es fes tant poc per evitar-ho)...però mentrestant seguíem gaudint del progés econòmic dels 90 i de les olimpíades el 92, com si volguessim girar l'esquena a un verdader genocidi que no es va deturar fins a la intervenció directa de la OTAN sota iniciativa dels USA...no vaig sentir cap protesta per l'horror a Bosnia, i si alguna "cacerolada" i reivindicació contra el bombardeig de l'OTAN a Serbia...
En aquella època ( o una mica més tard) a Agulles, l'Edu Torrents ( guarda aleshores) va obrir una via per sota, a la Miranda de les Bohigues, a la que va anomenar SARAJEVO 92...A Sarajevo s'hi havíen celebrat unes olimpíades d'hivern que encara recordo, i anys després la ciutat va ser arrassada pels combats i l'atrocitat sèrbia. El nom de la via recordava la vergonya que havíem de sentir i la falsedat de l'esperit "olímpic" que es vivia a Barcelona, aliena al que succeïa a l'Ex-Yugoslavia...i ara, 16 anys després succeeix el mateix amb el tema Tibet...i seguim sense apendre'n...
Vaig fer la primera o una de les primeres ascencions en rotpunkt de la Sarajevo92. Aleshores em va semblar que aquell nom era un testimoni que romandria en el temps perquè la gent no n'oblidés el motiu. 16 anys més tard ha estat la peli la que m'ha recordat aquella via...i aquella guerra...i me n'he adonat que segurament és qüestió de temps que l'oblit acaba cobrint de pols els records, i especialment aquells que no ens afecten directament...Fa dies vaig sentir que ja feia 5 anys de les imatges dels iraquians tirant al terra l'estàtua de Saddam Hussein davant dels marines...cinc anys! Mitja dècada...com passa el temps...
Ahir vam anar A LA FONTSU...feia mesos que no hi pujava. Em quedava a les Agonies, o anava a Montserrat...l'hivern no és la millor època per al fanatisme a Stllors i tenir l'Arnau a la gèlida ombra de la Paret Gran era inviable...
Però torna la calor i amb ella les bones i fanàtiques tardes...la gent de sempre i noves coneixences...sempre fanatisme i bon flow...
La protagonista era una noia, supervivent de la guerra dels balcans, i que tenia moltes dificultats per superar els traumes que li havia provocat tot l'horror del què va veure. En un moment de la peli, la psicòloga de la noia explica que té un vídeo on ella explica els detalls horribles de allò que li havien fet, d'allò que havia vist.
El motiu d'aquella gravació no era "medic" sinó testimonial. La psicòloga explica que Hitler, quan va proposar l'holocaust als seus subordinats argumentava que el món OBLIDA molt ràpid..."qui se'n recorda de l'extermini del MILIÓ i MIG d'armenis ?"...
I la veritat es que jo ni sabia que hagués existit aquest fet...
Recordo però la guerra dels Balcans...una guerra en la que em que costava d'entendre en la europa del sXX i que de vegades temia imaginar en un país com el nostre, on es barregen cultures, llengues i ideologies...Cada dia vèiem per TV les notícies, algunes imatges dels horrors ( no massa, suposo per la vergonya europea que significava que allò passés aprop de casa i que es fes tant poc per evitar-ho)...però mentrestant seguíem gaudint del progés econòmic dels 90 i de les olimpíades el 92, com si volguessim girar l'esquena a un verdader genocidi que no es va deturar fins a la intervenció directa de la OTAN sota iniciativa dels USA...no vaig sentir cap protesta per l'horror a Bosnia, i si alguna "cacerolada" i reivindicació contra el bombardeig de l'OTAN a Serbia...
En aquella època ( o una mica més tard) a Agulles, l'Edu Torrents ( guarda aleshores) va obrir una via per sota, a la Miranda de les Bohigues, a la que va anomenar SARAJEVO 92...A Sarajevo s'hi havíen celebrat unes olimpíades d'hivern que encara recordo, i anys després la ciutat va ser arrassada pels combats i l'atrocitat sèrbia. El nom de la via recordava la vergonya que havíem de sentir i la falsedat de l'esperit "olímpic" que es vivia a Barcelona, aliena al que succeïa a l'Ex-Yugoslavia...i ara, 16 anys després succeeix el mateix amb el tema Tibet...i seguim sense apendre'n...
Vaig fer la primera o una de les primeres ascencions en rotpunkt de la Sarajevo92. Aleshores em va semblar que aquell nom era un testimoni que romandria en el temps perquè la gent no n'oblidés el motiu. 16 anys més tard ha estat la peli la que m'ha recordat aquella via...i aquella guerra...i me n'he adonat que segurament és qüestió de temps que l'oblit acaba cobrint de pols els records, i especialment aquells que no ens afecten directament...Fa dies vaig sentir que ja feia 5 anys de les imatges dels iraquians tirant al terra l'estàtua de Saddam Hussein davant dels marines...cinc anys! Mitja dècada...com passa el temps...
Ahir vam anar A LA FONTSU...feia mesos que no hi pujava. Em quedava a les Agonies, o anava a Montserrat...l'hivern no és la millor època per al fanatisme a Stllors i tenir l'Arnau a la gèlida ombra de la Paret Gran era inviable...
Però torna la calor i amb ella les bones i fanàtiques tardes...la gent de sempre i noves coneixences...sempre fanatisme i bon flow...
Familia transportable!!!Amb la nova motxilla poratbebè i la Lila fent cames des dels dipòsits amb el nano al coll ens vam acostar una vegada més amb en Jaumet cap a dalt...calentament a la Bauhaus ( no entenc com esta en tant bon estat després dels milers de rotpunkts que té...)
Jaumet a Bahaus
i en Xapeta té muntada la "via del Quicu"...La prova i ENCADENA!
(Xapeta:) Primer rotpunkt del dia...sembla una via bonica i la miro en toprope...buf...molts truquets sinó ets un bow o vas molt escalfat...la deixo apunt i li foto per sota...em lio i avall..merda...L'arnau vomita i fins al cap d'una estona no l'adormim ( bé...aqui és la la Lila qui s'ho curra)..fa fresca i l'hem de tapar molt...em vaig concentrant per un altre intent...
Encadenant la via....
Arriben uns altres col.legues i em revelen un altre "truc" ( se m'anava l'olla en un moviment...), arriba una altra familia de coneguts amb una peque amb ells ..., pujo i ROTPUNKT en estil "flútan" ( sucant al crux i tot...heheheh), l'Arnauet riu, la Lila riu, el Jaumet riu, jo estic content...ha arribat el Juanjo..ja hi som tots...bon rotllo. UN company TAMBÉ encadena...JA VAN TRES!!!! Avui la via treu fum..discutim sobre el grau..més facil o més difícil que la PANXA DEL BOW? 7b+?7c?..buf...sempre igual, costa molt de graduar...fins i tot comparant...uns diuen que és 7c perquè té un "plus" més que la PANXA...a mi m'ha semblat 7a+ quan l'he feta 7c quan l'he investigat el priimer cop...estic flipant...res qua al final queda de 7b+ MOLT BONIC i especial..és un estil poc típic, més Stbenetero que no pas Fontsuleic...Em penjo de la PANXA i faig unes fotos espectaculars d'un col.lega..no tinc temps per penjar-les totes, quan pugui refresco el post...us avanço la del CRUX, que és prou exemplar de l'ambient i rotllo de la via...
En QUICU era un amic de la colla dels de Sabadell...només el vaig conèixer uns instants, a la rave del "cumple" del Jaumet, rient, bevent, menjant pizzes, fent slack, lances al garatge..amb la Lila amb la panxa apunt de rebentar, fa poc menys d'un any...L'estiu del 2007 el van matar en un accident a la Granvia de Sabadell...
(Xapeta:) Primer rotpunkt del dia...sembla una via bonica i la miro en toprope...buf...molts truquets sinó ets un bow o vas molt escalfat...la deixo apunt i li foto per sota...em lio i avall..merda...L'arnau vomita i fins al cap d'una estona no l'adormim ( bé...aqui és la la Lila qui s'ho curra)..fa fresca i l'hem de tapar molt...em vaig concentrant per un altre intent... Encadenant la via....Arriben uns altres col.legues i em revelen un altre "truc" ( se m'anava l'olla en un moviment...), arriba una altra familia de coneguts amb una peque amb ells ..., pujo i ROTPUNKT en estil "flútan" ( sucant al crux i tot...heheheh), l'Arnauet riu, la Lila riu, el Jaumet riu, jo estic content...ha arribat el Juanjo..ja hi som tots...bon rotllo. UN company TAMBÉ encadena...JA VAN TRES!!!! Avui la via treu fum..discutim sobre el grau..més facil o més difícil que la PANXA DEL BOW? 7b+?7c?..buf...sempre igual, costa molt de graduar...fins i tot comparant...uns diuen que és 7c perquè té un "plus" més que la PANXA...a mi m'ha semblat 7a+ quan l'he feta 7c quan l'he investigat el priimer cop...estic flipant...res qua al final queda de 7b+ MOLT BONIC i especial..és un estil poc típic, més Stbenetero que no pas Fontsuleic...Em penjo de la PANXA i faig unes fotos espectaculars d'un col.lega..no tinc temps per penjar-les totes, quan pugui refresco el post...us avanço la del CRUX, que és prou exemplar de l'ambient i rotllo de la via...
En QUICU era un amic de la colla dels de Sabadell...només el vaig conèixer uns instants, a la rave del "cumple" del Jaumet, rient, bevent, menjant pizzes, fent slack, lances al garatge..amb la Lila amb la panxa apunt de rebentar, fa poc menys d'un any...L'estiu del 2007 el van matar en un accident a la Granvia de Sabadell...
La colla de Sabadell li van dedicar aquesta via i crec que és just ressaltar el motiu del nom per tal que el temps no cobreixi de pols el seu record...com tants altres.
Us recomano gogglejar una estona per les cites històriques que he anomenat...
Salut i bones escalades...
diumenge, d’abril 13, 2008
Ride into the sun
http://www.goear.com/listen.php?v=ca2bd1b ( original de Lou Reed )
Looking for another place
Somewhere else to be
Looking for another chance
To ride into the sun
Ride into the sun
Ride into the sun
Waitin for the ships to sail
Looking for an end
Ridin for another time
To ride into the sun
Ride into the sun
Where everything seems so pretty
When youre lonely and tired of the city
Remember its a flower made out of clay
To the city
Where everything seems so ugly
When your sitting at home in self pitty
Remember youre just one more person
Whos living there
Its hard to live in the city
Its hard to live in the city
Its hard to live in the city
Ride into the sun
Looking for another place
Somewhere else to be
Looking for another chance
To ride into the sun
Ride into the sun
Ride into the sun
Waitin for the ships to sail
Looking for an end
Ridin for another time
To ride into the sun
Ride into the sun
Where everything seems so pretty
When youre lonely and tired of the city
Remember its a flower made out of clay
To the city
Where everything seems so ugly
When your sitting at home in self pitty
Remember youre just one more person
Whos living there
Its hard to live in the city
Its hard to live in the city
Its hard to live in the city
Ride into the sun
TEORIA DE LA RELATIVITAT DES DEL PAS DE LA BURRA
Aquest finde, com tants altres, vam pujar a St Benet a escalar una estona...
Al final, degut a la ressaca després de la festa a Sabadell, a la PANXA DEL BOU ( quina farra més sana i guapa...), i com que l'arnau es va despertar 1/2 hora després d'adormir-nos, el cos estava aparentment molt trillat...¿"Que tal un encadenament de vies i provem com ens movem per la integral TEBES-TEBAIDES de l'estiu???"
Va ser un propòsit fugaç com les dietes de Gener...Després de "crestejar" des de la Gorra Marinera a la Magdalena Sup vam concloure que això dels "encadenaments" ens avorria una mica vam baixar al Pas de la Burra a "encadenar" vies més curtes però bastant més intenses...vam ser-hi fins que ens van rebentar els dits...tranquilitat, fanatisme i flow...
A dalt, davant nostre, el solet escalfava la Roca d'en Barberà, una imponent agulla montserratina amb desenes de vies esportives i algunes clàssiques...El meu company i jo ens miravem com en el frontó principal fins a cinc persones escalàven a l'uníson en cinc vies en una amplada de uns quinze metres- n'hi ha 10 comptant integrals ( de la Gavilan Pollero-Hispano suècia a la Centsets més o menys)...algunes vies es tocaven i calia que un s'esperés per tal que l'altre passés...La resta de l'Agulla està cosida a parabolts i és possible fer integrals entre vies, des de la Ridicul, (Noia Ridícula..etc...) al centre ( Endivia Yuyu, Centsets, Bala perduda, Bala Daltònica, Escoria Daltònica, Escoria Subversiva, Eskoria Cobarde..etc). A dalt, a la Bauma, escales un V+ i muntes fins a la Hermanito el Calvo...
Vam estar repassant una mica confosos...i vam caure en que aquesta situació es repeteix a qualsevol agulla i Totxo de St Benet...Just davant, a la Miranda hi ha un garbuix brutal de vies classiques i noves...com a l'Elefant, o a la Trumfa, o al McCanna, o a la Quarta i la Quinta de Trinitats, al Sereno i el seu Pito, a la Panxa...tot cosit completament a parabolts...?!
Aquesta mateixos parabolts "reequipen" vies com la Gomez, la Normal de la Momia, la Santacana, la Haus i altres on NO HI HAVIA RES, o MENYS en orígen...a la Momia hi ha una cable inmens instal.lat al cim, per desgrimpar un tram de IIº fins la instal.lació de rappel...
Vies com la Cesa, la Hispano Suecia al Barberà, la Ha mort la tia, vies a la Trumfa o a la Quarta de Trinitats, i en altres agulles i totxos , han estat "desequipades" de l'original Ae per equipar-hi damunt llargs esportius fins i tot amb noms nous... Es comparteixen reunions de classiques amb vies noves, les noves es creuen amb les clàssiques, i s'hi apreten fins deixar gairebé un nul espai entre vies a la majoria de llocs...
Un dels millors 8a+ de Montserrat, a la Momia té sika-ciment en una llastra a la tercera o quarta xapa, per evitar que s'arrenqui ( ni es menciona ni es pertén eliminar?), i hi ha vies amb picats, arreglats o "netejats" al Barberà, el Maccanna, el pas de la Burra, etc...segurament de les millors i més innovadores vies en el seu moment en tota la muntanya...vies molt belles i superfanàtiques...sempre m'ha semblat la mar de normal, perquè en realitat mai m'hi havia parat a pensar...
Actualment PERÒ, a St Benet es tendeix a apurar els artifos sense reequipar-los, a obrir vies per sota i sense gaire equipament fixe, i només de tant en tant s'omplen també buits amb noves vies o sectorets esportius, sempre de manera individual, sense modificar la roca i amb molt encert en el traçat i les assegurances... Les vies "aixafades" ( com la H.S al Barberà) es "reburilen" o deixen que es "reburili" per retornar-les-hi la possibilitat de pujar-se en Ae..i sembla que hi ha propostes per tal de desreequipar alguna via ( Santacana...p.ex) que no es va reequipar amb encert o es va substituir un primer reequipament dels 80 ja fet sense encert...El garbuix ètic, doncs, prové i es va legitimar entre els anys 80 i darreries dels 90.
Aleshores vam recordar el Manifest i la manifestació a Agulles, les raons i els arguments exposats per uns i altres...El meu company i jo haviem signat el manifest radicalment convençuts dels raonaments que s'exposaven ( verdaderament a Agulles s'estan fent disbarats, i a més del contingut en la forma i quantitat...el resultat és MASSIFICACIÓ, poc RESPECTE a vies ANTIGUES, un increment INDISCRIMINAT de vies en poc espai i en poc temps...és a dir EL MATEIX EN MÉS O MENYS MESURA i en MÉS o MENYS TEMPS...ara bé...per part d'una sola persona i afectant part de una zona-no tota-)...
Aquest dissabte a la tarda me'n vaig adonar que en el fons tot és del color del vidre que et poses per mirar la realitat...la realitat de cadascú...ara fa 25 anys no hi havia internet, no hi havia globalització i la ecologia no estava de moda, i la irreverencia respecte a allò "tradicional" era bandera de molts..a més Montserrat era relativament verge per fer experiments de tot tipus...els clàssics d'aleshores van deixar un espai a les noves generacions que van revolucionar el panorama de la escalada, i van establir un estil i nombre de vies que avui dia deixa un nul o escàs marge per a noves apertures o equipaments en TOTA UNA ZONA...¿Quina és la diferència en la legitimitat respecte al que s'està fent ara? ¿ La època, el "fons", la "persona", la zona..?
Conceptes com "ús" i "abús" són mòvils al llarg del temps???...la història es modifica i recorda segons el cronista, i moviments i revoltes fan i desfan a tenor de l'instint, tendències o l'interessos del moment ??...És un aspecte més de la "sociopolítica" de cada etapa, en que generacions i conflictes es solapen i s'intercanvien papers de llibertarisme i reaccionarisme entre els mateixos actors...??
Vam estar debatent una estona entre pegue i pegue a"Poker d'asos" ( ex 7c, ara 7b+... Són tres xapes i possibles preses compartides amb Bastardo-que té un o dos picats que sense usar-los no varia la dificultat-!!!-...En el segon reequipament de la Bastardo ( actual) es va posar un bolt més que ara ja no hi és, el primer spit estava molt alt encara que s'hi arriba amb morro...crec però que la original sí que tenia un burí més baix i més seguros, tal i com apareix a la ressenya de l'Extrem..coses de la vida? Com en Tarragó que apart de cosir vies igual treu seguros originals com en posa més...depèn del dia que té...). També vam fer la Setas mágicas ( un dels millors 6a de totxo..curiosament no reequipat encara que esta amb burils...el concepte de seguretat i la por només ens afecten en les vies de cert nivell???
"A mi m'havien explicat que els meus drets començaven on acabaven les meves obligacions...avui la gent creu que les seves obligacions acaben on comencen els seus drets...abans la meva llibertat acabava on comencava la dels altres..i avui la meva llibertat comença on acaba la dels altres...quelcom ha canviat no?"
L'ordre de les paraules..una simple coma INCLÚS, poden variar la interpretació de qualsevol text...però amb una visió més PANORAMICA (com la que es té des de Gorros, per exemple...)..te n'adones que l'Einstein tenia raó més enllà de la pura física...la TEORIA DE LA RELATIVITAT es pot aplicar a molts altres aspectes, i cap de nosaltres n'està exempt...potser és que el temps modifica estats mentals, apreciaciacions, records i velocitats...o potser es que l'oblit és selectiu, igual que els principis? Potser cal sortir del tren en moviment per adonar-se del mateix? O es que cal allunyar-se en temps i espai de un fenòmen per entendre'l millor? és una qüestió d'enfoc, de perspectiva? És l'espai o el temps el que fa que que una postura sigui diferent entre un llocs i en una èpoques?
És el mateix una imperfecció tendent a la perfecció, que la perfecció tendent a la imperfecció..o no? On s'ajunten? On divergeixen? Què és més legítim?
El meu company..menys filòsof ( en aquell moment), i més pràctic, va mencionar la paraula "AUTOCRÍTICA"...i ja passant de tanta "il.lustració", vam acabar reflexionant sobre aquets pensaments: "Tot depèn de la bara de medir que s'usi, i del que medeixis..."
"Tiu no li donem tantes voltes i pilla'm que li foto el pegue delamuerte...i porta'm just que això esta inteligentment modelat per tal que si no et surt el pas et fotis una garrotada del quinze...a més tampoc es prova bé en toprope!!!" ...( m'encanta el caracter d'aquestes vies...excepte a la via més "actual" ( el darrer 6c..ja dels sXXI, la Poker, la Bastardo, la Sin Tregua, la Aún queda un sitio, i la de Refilón, la piña més o menys contundent està assegurada al crux, has de fer el pas sempre...)
Vaig encadenar a la segona...tens però levitós...clavant ungles a les lefes de sortida del desplomet per al lance final..peus volats, aguantar, clavar i minilance final...ROPTUNKT ! Va ser com fa 15 anys, amb la Glòria...moments intensos, i alegria total...encara m'hi aguanto..tinc 15 anys de bonus fins la propera ITV...heheheh...
Vam passar de tot i vam baixar feliços, com sempre, amb les iemes bullint i la rasca humida, cap a casa...piant-la i saltant graons ( els genolls sí que em fan més mal que la boca, però...)...Divendres m'havien tret un queixal..no havia menjat res..i a la nit amb la festaka a la Panxa vaig anar a dormir a les 06:00...la ressaca no em va deixar menjar res més que uns cacauets i la veritat es que el cos encara em funcionava...també la dietètica i el rendiment són relatius...?
Un altre tema sobre el qual donar voltes....
IRIE...
dimecres, d’abril 09, 2008
MAI ÉS MASSA TARD PER TORNAR A COMENÇAR
Dins del meu cap repica insistent l'absurd tò del telèfon mòbil que tinc per despertador..no sabia si somniava o estava despert...el dolor al cos em diu que el que sento és real...l'apago d'un cop de puny i me n'adono que em fa mal el braç, l'espatlla, el tòrax, l'estómac...em sento molt dèbil i estic literalment destrossat..aixafat...
Vaguejo amb la mirada per l'habitació mentre una gran apatia m'enfonsa...faig un esforç i m'incorporo..quin mal de cap..tinc tos i una mica de mareig. NO puc aixecar la persiana i busco l'interruptor del llum mentre remoc el garbuix de roba bruta que l'amaga.Buà...quin fastic!!, al terra hi ha un tros de pizza mig sec mig podrit que devia tirar abans d'adormir-me..damunt una nota plena d'oli de una amiga que m'engega a la merda...la llum del telèfon fixe m'indica que hi ha mil missatges al contestador i els escolto mentre busco les wambes i els pantalons..es la mare, una i altra vegada m'ha trucat demanat-me com em trobo, que els faci un truc, que pateixen...primer no hi era, després no el devia poder agafar, ara no vull trucar...
La meva habitació és un desastre...una mica sol es cola entre les lames de la persiana i la pols que he generat en aixecar-me gairebé és una estela de llum sòlida, fa setmanes que no dec obrir la finestra i la porqueria s'acumula al meu voltant. Vaig al menjador i el panorama és semblant..roba, motxilla al terra, llibres escampats, llaunes de cervesa, més vici....dóno una patada a les factures impagades del banc, a les multes i a la carta de l'assegurança que ja no considera que sigui una persona sana i em fot al carrer...passo...
Aconsegueixo obrir el balcó i el dia sembla bastant bo..sol..aire fresc..respiro i em fan mal les costelles i els pulmons..em fa mal la cara i els ulls...quan veig l'hora que és me n'adono que dec dur molts dies tirat i que necessito posar-me una altra vegada...he de trucar algú que m'ajudi a aconseguir el que necessito per sentir-me be...vaig a pillar el mòbil.
Merda gairebé no tinc saldo !! repasso tota l'agenda i vaig fent perdudes..ningú em contesta. recordo quan era la gent que em feia perdudes a mi, quan era el puto rei i tothom em demanava..ara els mateixos que em trucaven desesperats intenten evitar-me..desvien la mirada, es fan l'orni, diuen que estan ocupats...no em contesten les perdudes...no és estrany després de la fama que m'he guanyat...mai m'ha importat molt la resta i amb tants enganys i putades és normal que ningú em vulgui fotre un cable...fins i tot crec que amb la meva pinta quan m'acosto a algun desconegut ja es veu el pal del què vaig i la gent tendeix a allunyar-se de mi...
Ja no trobo a ningú.¿Truco a l'ex? ella sempre em va fer costat fins que al final ja no va poder més..."T'estàs matant a poc apoc...aquesta merda està acabant amb tu...i passo que ens enfonsis també als dos...".Es va endur el nano, al llibreta i la seva roba, i va deixar la resta..a poc a poc m'ho vaig anar venent tot...necessitava pasta i les feines em duraven poc..no complia horaris i anava sempre fer un fastic i cansat... sense ganes...rebentat de cos i de cap...quan no estava de pujada em sentia esgotat i després del cap de setmana necessitava dies per recuperar-me..i arribava de nou el finde...i el vici...
Si avui no trobo a ningú no sé què faré..busco pels calaixos, per les butxaques, exprimeixo les agendes...i enmig de tot aquell reguitzell de mals endreços apareix la foto del petitó...amb ella i jo intentant enquadrar un autorretrat dels tres...deu n'hi do quins records..aquells estius que sempre anàvem junts..fins i tot ella de tant en tant es permetia algun accés mentre el nano estava dormint...però tampoc era una cosa que li agardés i aviat em va començar a fer retret de que jo no ho deixés...Al principi quedar-me sol va ser un alliberament, una mena de darrer impuls de la meva bogeria..tenia tot el temps per mi, cap responsabilitat...quasi cada dia sortia, i acabava tiradíssim..sempre trobava algú amb qui compartir la marxa, fins que cada vegada les persones amb qui anava habitualment van deixar de seguir el meu ritme i vaig passar a sortir amb desferres humanes que fins i tot van acabar pensant que anava passadíssim...i vaig començar a fotre'm sol fins al cul de tot...
Aquesta foto m'ha fet pensar..se m'acaba el temps, cada cop tinc el mono més sovint i no puc pasar ni un dia sense caure en el vici,, cada cop les pujades són més dificils i les baixades més doloroses i llargues...el metge particular passa de fer-me més receptes, m'han expulsat de la Mútua i el de capçalera només em mira com un perdonavides i diu que el meu problema passa per anar al psicòleg o al psiquiatra..o a una clínica de desintoxicació...
Al principi me'n reia, o m'emprenyava, fotia quatre crits i un cop de porta o una mala cara a l'enfermera...i marxava a posar-me a to en qualsevol lloc obert...Però veure al nen m'ha deixat trencat definitivament...potser fa mesos que ni sé on és..ni com deu ser ja...quasi he oblidat la seva olor i el seu somriure...fins ara podia passar de tot....i reconec que he estat un malparit amb tothom, però en general se me'n fot tot bastant, i més a aquestes alçades...però l'últim que em quedava era el somriure innocent del meu fill que no em prejutjava, i que sempre em reia arribés en l'estat que arribés...mentre la dona plorava o em cridava ell se'm llençava rient als braços..i ara ja no tinc ni això...ho he perdut absolutament tot...
Se'm va fer molt difícil trucar a aquell telèfon que un dia un amic em va donar...un lloc on em podríen ajudar..no metges perdonavides, ni psicòlegs imbècils, ni presons de desintoxicació..sinó persones com jo, que entendràn els meus dubtes, les meves pors..que han passat pel mateix i que mensenyaran el camí per tornar a ser una persona normal..vull ser normal..ordinari..un més de aquells qui despreciava i ara envejo per la seva felicitat...Un veu femenina m'explica l'horari de reunions i em felicita..em conforta.." Molt bé noi, reconeixer que tens un problema és el primer pas per curar-te..i el més important...NO DUBTIS que se t'obre al davant una nova vida i que aviat tot anirà molt millor..vine aquesta tarda eh?"
-----------------------------------------
He passat el puto dia de puta pena...estic molt angoixat, no paro de donar voltes amunt i avall..el cos em rebenta...necessito treure tota l'adrenalina que se m'està acumulant i em surt per cada porus...he pensat en fer un ultim viatge abans d'acomiadar-me'n, he estat apunt de sortir i mirar si podia liar a algú...i quan ja no podia més han aparegut els dubtes, fins i tot creia que la solució seria fer una viatge definitiu, sol, i deixar aquesta merda de vida enrrera...però sóc massa covard...sempre m'ha fet por la mort...quina gracia, jo que tantes vegades m'hi acostava en cada festa més i més..i ara li temo...
Al vespre no he dubtat en sortir corrents allà on m'ha indicat la noia...he vist gent que tornava del curro, amb la compra a les mans..he vist mares i pares amb cotxets..he vist jovenetes i jovenets dient-se tonteries i nanos bravuquejant a les parades d'autobús..he vist comerços amb els empleats cansats després d'un dia de feina i perruqueres amb el novio esperant a la porta amb la granota de la fàbrica..he vist noietes amb la carpeta de l'uni sota el braç i immobiliaries amb parelles que hi entren a lligar-se a una hipoteca per segles...i avis que surten del club...tota aquella mediocritat que em feia fàstic ara m'atrau..els tinc enveja...vull ser tant normal com ells, necessito necessitar ser normal !!!!
Després de dos intents frustrats al final he creuat la porta de la parròquia i un conserge gras i sorneguer m'ha assenyalat un passadís amb una porta mentre no pujava els ulls de un diari esportiu i mossegava uns donuts...he obert la porta i la llum i la calor de la calefacció m'acaronen.Hi ha un grup de 10 o 12 persones assegudes en rotllana, i el que esta dret m'ajuda a entrar, sembla que m'esperin, tot em miren de dalt a baix...realment m'hauria d'haver arreglat...creia que veuria desferres com jo i en realitat semblen gent normal, ben vestida, amb sabates enlloc de xancletes, amb camisa i gesei enlloc d'aquesta samarreta pollosa i els pantalosn trencats que duc...van ben pentinats i tot fa bona olor...El que està dret és un capellà, però sembla amable...
"Amics, aqui tenim un nou membre del grup ! Ell com vosaltres ha estat al costat fosc que tots coneixem i avui l'hem d'ajudar a trobar l'entrada a una nova vida, a aquest camí de felicitat que l'allunyi per sempre del seu problema !"
Em sentia millor quan vaig veure els somriures de tots aquells amics...fins i tot vaig identificar algun vell conegut, en els meus records estava demacrat i molt prim, i ara lluia cabells llustrosos i una bona panxeta...semblava una altra persona...
"Ell com vosaltres té por, té dubtes, està confós, no sap com fer aquest pas definitiu que tant ens ha cosat a tots...però estic convençut que si compartim amb ell aquest moment li podrem facilitar el retorn al ramat i a una vida de fè i bé...!".
És curiós, però en un altre moment de la meva vida m'hauria posat a riure, ho hauria fins i tot dit o fet alguna barbaritat per humiliar a aquella gent tant ridícula...però ara sentia que aquelles persones eren les úniques que no em jutjaven i que em volíen ajudar..la seva acceptació era com un oasi en el desert de soledat en que em consumia..les seves cares em confortaven i em donaven calidesa..em vaig assentar en la cadira buida..enmig de la rotllana.
" Vols presentar-te? Vols compartir amb nosaltres els teus dubtes? SERIES CAPAÇ DE VERBALITZAR EL TEU PROBLEMA?!?!?!" va dir-me el capellà en un tò més alt...Vaig aixecar-me..vaig empassar saliva..i ho vaig dir...
"HOLA..EM DIC ORIOL...i...jo...SOC FANÀTIC..."
El grup va explotar en alègria...tots em van abarçar, ja no em sentia malament, les agulletes desapareixien i els dits ja no em suaven....vaig començar a olorar noves fragàncies i ja no necessitava sentir la ferum a suor, a magnesi o a cordes...mentre cadascun d'ells em saludava jo ja sentia les sensacions que tindria a partir d'aleshores...veure la tele per satèlit, els partits amb el meu cunyat, sortir els diuemenges a menjar xurros, aperitius i paelles, poder treballar tantes hores extra com em demanessin, poder veure la nòmina al banc i pagar factures, poder complir horaris amb la dona i el fill, poder comprar a plaços mil electrodomèstics i anar a es reunions del cole i de l'escala, poder canviar de cotxe i rentar la roba i els plats, pintar el pis i renovar els mobles...poder capficar-me amb la lliga de futbol, i la política, i els problemes del món i de l'univers...
Fins i tot vaig signar de seguida una petició a l'ajuntament per tal que prohibissin els plafons inclosos els privats...Ja era lliure!
Vaguejo amb la mirada per l'habitació mentre una gran apatia m'enfonsa...faig un esforç i m'incorporo..quin mal de cap..tinc tos i una mica de mareig. NO puc aixecar la persiana i busco l'interruptor del llum mentre remoc el garbuix de roba bruta que l'amaga.Buà...quin fastic!!, al terra hi ha un tros de pizza mig sec mig podrit que devia tirar abans d'adormir-me..damunt una nota plena d'oli de una amiga que m'engega a la merda...la llum del telèfon fixe m'indica que hi ha mil missatges al contestador i els escolto mentre busco les wambes i els pantalons..es la mare, una i altra vegada m'ha trucat demanat-me com em trobo, que els faci un truc, que pateixen...primer no hi era, després no el devia poder agafar, ara no vull trucar...
La meva habitació és un desastre...una mica sol es cola entre les lames de la persiana i la pols que he generat en aixecar-me gairebé és una estela de llum sòlida, fa setmanes que no dec obrir la finestra i la porqueria s'acumula al meu voltant. Vaig al menjador i el panorama és semblant..roba, motxilla al terra, llibres escampats, llaunes de cervesa, més vici....dóno una patada a les factures impagades del banc, a les multes i a la carta de l'assegurança que ja no considera que sigui una persona sana i em fot al carrer...passo...
Aconsegueixo obrir el balcó i el dia sembla bastant bo..sol..aire fresc..respiro i em fan mal les costelles i els pulmons..em fa mal la cara i els ulls...quan veig l'hora que és me n'adono que dec dur molts dies tirat i que necessito posar-me una altra vegada...he de trucar algú que m'ajudi a aconseguir el que necessito per sentir-me be...vaig a pillar el mòbil.
Merda gairebé no tinc saldo !! repasso tota l'agenda i vaig fent perdudes..ningú em contesta. recordo quan era la gent que em feia perdudes a mi, quan era el puto rei i tothom em demanava..ara els mateixos que em trucaven desesperats intenten evitar-me..desvien la mirada, es fan l'orni, diuen que estan ocupats...no em contesten les perdudes...no és estrany després de la fama que m'he guanyat...mai m'ha importat molt la resta i amb tants enganys i putades és normal que ningú em vulgui fotre un cable...fins i tot crec que amb la meva pinta quan m'acosto a algun desconegut ja es veu el pal del què vaig i la gent tendeix a allunyar-se de mi...
Ja no trobo a ningú.¿Truco a l'ex? ella sempre em va fer costat fins que al final ja no va poder més..."T'estàs matant a poc apoc...aquesta merda està acabant amb tu...i passo que ens enfonsis també als dos...".Es va endur el nano, al llibreta i la seva roba, i va deixar la resta..a poc a poc m'ho vaig anar venent tot...necessitava pasta i les feines em duraven poc..no complia horaris i anava sempre fer un fastic i cansat... sense ganes...rebentat de cos i de cap...quan no estava de pujada em sentia esgotat i després del cap de setmana necessitava dies per recuperar-me..i arribava de nou el finde...i el vici...
Si avui no trobo a ningú no sé què faré..busco pels calaixos, per les butxaques, exprimeixo les agendes...i enmig de tot aquell reguitzell de mals endreços apareix la foto del petitó...amb ella i jo intentant enquadrar un autorretrat dels tres...deu n'hi do quins records..aquells estius que sempre anàvem junts..fins i tot ella de tant en tant es permetia algun accés mentre el nano estava dormint...però tampoc era una cosa que li agardés i aviat em va començar a fer retret de que jo no ho deixés...Al principi quedar-me sol va ser un alliberament, una mena de darrer impuls de la meva bogeria..tenia tot el temps per mi, cap responsabilitat...quasi cada dia sortia, i acabava tiradíssim..sempre trobava algú amb qui compartir la marxa, fins que cada vegada les persones amb qui anava habitualment van deixar de seguir el meu ritme i vaig passar a sortir amb desferres humanes que fins i tot van acabar pensant que anava passadíssim...i vaig començar a fotre'm sol fins al cul de tot...
Aquesta foto m'ha fet pensar..se m'acaba el temps, cada cop tinc el mono més sovint i no puc pasar ni un dia sense caure en el vici,, cada cop les pujades són més dificils i les baixades més doloroses i llargues...el metge particular passa de fer-me més receptes, m'han expulsat de la Mútua i el de capçalera només em mira com un perdonavides i diu que el meu problema passa per anar al psicòleg o al psiquiatra..o a una clínica de desintoxicació...
Al principi me'n reia, o m'emprenyava, fotia quatre crits i un cop de porta o una mala cara a l'enfermera...i marxava a posar-me a to en qualsevol lloc obert...Però veure al nen m'ha deixat trencat definitivament...potser fa mesos que ni sé on és..ni com deu ser ja...quasi he oblidat la seva olor i el seu somriure...fins ara podia passar de tot....i reconec que he estat un malparit amb tothom, però en general se me'n fot tot bastant, i més a aquestes alçades...però l'últim que em quedava era el somriure innocent del meu fill que no em prejutjava, i que sempre em reia arribés en l'estat que arribés...mentre la dona plorava o em cridava ell se'm llençava rient als braços..i ara ja no tinc ni això...ho he perdut absolutament tot...
Se'm va fer molt difícil trucar a aquell telèfon que un dia un amic em va donar...un lloc on em podríen ajudar..no metges perdonavides, ni psicòlegs imbècils, ni presons de desintoxicació..sinó persones com jo, que entendràn els meus dubtes, les meves pors..que han passat pel mateix i que mensenyaran el camí per tornar a ser una persona normal..vull ser normal..ordinari..un més de aquells qui despreciava i ara envejo per la seva felicitat...Un veu femenina m'explica l'horari de reunions i em felicita..em conforta.." Molt bé noi, reconeixer que tens un problema és el primer pas per curar-te..i el més important...NO DUBTIS que se t'obre al davant una nova vida i que aviat tot anirà molt millor..vine aquesta tarda eh?"
-----------------------------------------
He passat el puto dia de puta pena...estic molt angoixat, no paro de donar voltes amunt i avall..el cos em rebenta...necessito treure tota l'adrenalina que se m'està acumulant i em surt per cada porus...he pensat en fer un ultim viatge abans d'acomiadar-me'n, he estat apunt de sortir i mirar si podia liar a algú...i quan ja no podia més han aparegut els dubtes, fins i tot creia que la solució seria fer una viatge definitiu, sol, i deixar aquesta merda de vida enrrera...però sóc massa covard...sempre m'ha fet por la mort...quina gracia, jo que tantes vegades m'hi acostava en cada festa més i més..i ara li temo...
Al vespre no he dubtat en sortir corrents allà on m'ha indicat la noia...he vist gent que tornava del curro, amb la compra a les mans..he vist mares i pares amb cotxets..he vist jovenetes i jovenets dient-se tonteries i nanos bravuquejant a les parades d'autobús..he vist comerços amb els empleats cansats després d'un dia de feina i perruqueres amb el novio esperant a la porta amb la granota de la fàbrica..he vist noietes amb la carpeta de l'uni sota el braç i immobiliaries amb parelles que hi entren a lligar-se a una hipoteca per segles...i avis que surten del club...tota aquella mediocritat que em feia fàstic ara m'atrau..els tinc enveja...vull ser tant normal com ells, necessito necessitar ser normal !!!!
Després de dos intents frustrats al final he creuat la porta de la parròquia i un conserge gras i sorneguer m'ha assenyalat un passadís amb una porta mentre no pujava els ulls de un diari esportiu i mossegava uns donuts...he obert la porta i la llum i la calor de la calefacció m'acaronen.Hi ha un grup de 10 o 12 persones assegudes en rotllana, i el que esta dret m'ajuda a entrar, sembla que m'esperin, tot em miren de dalt a baix...realment m'hauria d'haver arreglat...creia que veuria desferres com jo i en realitat semblen gent normal, ben vestida, amb sabates enlloc de xancletes, amb camisa i gesei enlloc d'aquesta samarreta pollosa i els pantalosn trencats que duc...van ben pentinats i tot fa bona olor...El que està dret és un capellà, però sembla amable...
"Amics, aqui tenim un nou membre del grup ! Ell com vosaltres ha estat al costat fosc que tots coneixem i avui l'hem d'ajudar a trobar l'entrada a una nova vida, a aquest camí de felicitat que l'allunyi per sempre del seu problema !"
Em sentia millor quan vaig veure els somriures de tots aquells amics...fins i tot vaig identificar algun vell conegut, en els meus records estava demacrat i molt prim, i ara lluia cabells llustrosos i una bona panxeta...semblava una altra persona...
"Ell com vosaltres té por, té dubtes, està confós, no sap com fer aquest pas definitiu que tant ens ha cosat a tots...però estic convençut que si compartim amb ell aquest moment li podrem facilitar el retorn al ramat i a una vida de fè i bé...!".
És curiós, però en un altre moment de la meva vida m'hauria posat a riure, ho hauria fins i tot dit o fet alguna barbaritat per humiliar a aquella gent tant ridícula...però ara sentia que aquelles persones eren les úniques que no em jutjaven i que em volíen ajudar..la seva acceptació era com un oasi en el desert de soledat en que em consumia..les seves cares em confortaven i em donaven calidesa..em vaig assentar en la cadira buida..enmig de la rotllana.
" Vols presentar-te? Vols compartir amb nosaltres els teus dubtes? SERIES CAPAÇ DE VERBALITZAR EL TEU PROBLEMA?!?!?!" va dir-me el capellà en un tò més alt...Vaig aixecar-me..vaig empassar saliva..i ho vaig dir...
"HOLA..EM DIC ORIOL...i...jo...SOC FANÀTIC..."
El grup va explotar en alègria...tots em van abarçar, ja no em sentia malament, les agulletes desapareixien i els dits ja no em suaven....vaig començar a olorar noves fragàncies i ja no necessitava sentir la ferum a suor, a magnesi o a cordes...mentre cadascun d'ells em saludava jo ja sentia les sensacions que tindria a partir d'aleshores...veure la tele per satèlit, els partits amb el meu cunyat, sortir els diuemenges a menjar xurros, aperitius i paelles, poder treballar tantes hores extra com em demanessin, poder veure la nòmina al banc i pagar factures, poder complir horaris amb la dona i el fill, poder comprar a plaços mil electrodomèstics i anar a es reunions del cole i de l'escala, poder canviar de cotxe i rentar la roba i els plats, pintar el pis i renovar els mobles...poder capficar-me amb la lliga de futbol, i la política, i els problemes del món i de l'univers...
Fins i tot vaig signar de seguida una petició a l'ajuntament per tal que prohibissin els plafons inclosos els privats...Ja era lliure!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)