No és un error, la via es diu així...i esta al GRAU DELS MATXOS...
Arenisca a tope, a 35 graus? Buf, suposava que la tarda seria un desastre: tard, calor i arrossegant el Nawet que amb les seves "botes noves per la muntanya i el bosc" i amb un flamant "bastó decathlón per fer un "clava" als senglars" va xino xano cap a la paret...sense pressa i jo ultrafanàtic.
Normalment parteixo de una demanda "a màxims": Una sibèria? Una paret Gran? St Benet? 8c?...aleshores hi ha un torn d'alegacions: I el pke? I el temps? a les 19:30 ha de sopar? No tenim cangur?
La següent ronda és de negociació, derivant a una súplica resignada i encoberta: joer es que amb la xuxu no tiro...que m'estic apalancant...que em desmotivo...
I les contraalegacions de la part contraria: Cal que siguis responsable...mirem de anar aun lloc que vagi bé no només a tu...accedeixo a assegurar i un altre dia fots el camp amb qui sigui....etc, etc,bla.bla,bla...
Quatre somriures conformistes, inspiro, resultat a mínims però expectatives potencials...què hi farem...tot es dissol a la xuxu, camí d ela Paret del Grau dels Matxos...ombra, vies variades, accés ràpid, peu de via acceptable, tranquilitat....a veure que passa...PERÒ NO HI HA VIES DURES, i les MENYS DURES em fa mandra ( inmediatisme estúpid...).
En moments passo de la eufòria a la desmotivació i a la inversa...el Nawet e rebossa, la Lila fa un tiento etern al seu 6c, jo calento, em refredo, recalento...escalfo dues vegades al 6c i faig un preciós 7b a la dreta de "7b presseguer"...un pas de invertits guapíssim i lance a forat galàctic...em sento fort i m'animo...anem a provar un 8a...no...millor 7b+ a vista....no que si fallo em desespero...i el 8a éstà lluny...cal moure tota la estesa de joguines...no....si...merda quina calor...no motivation...
Finalment la cordura s'imposa...o potser és el "tantsemenfot"...xapo les dues primeres de "GRAU PELS MATXOS", APARENTMENT UN "ÒS"...
Ja a la entrada al.lucino...els meus 1,70 justos i els cantos estan a més de 2 metres i mig..què faig? Munto un "castell"?
No cal, una mena de invertit i lateral plà de esquerres em permeten el Lance....pas dur i amunt...avanço entre "teles" inmenses fins que de repent entenc el nom de la via: PASSOS A BLOC, ROMS i ASSEGURANCES AIREJADES...quina angúnia...reboto un parell de cops...munto com puc i baixo a repassar secció per secció...
INHUMANO...no arribo als cantos, no hi ha peus, tot són laterals que rellisquen i un "calvo" inhumà que rebenta l'avantbraç abans de un lnce dur amb el seguro sota els peus...castanya i amunt, em surt però no hi crec...
Baixo, només duem una corda i si la trec he de tornar a jugar-me les òsties...això o la Lila no trepa....
I el Nawet ha de menjar el sopar! buah...quin ambient més ultrafanàtic...ideal per motivar-se a encadenar un 7c+ e blocs, d'arenisca, i amb bolts a pedre pel cul...genial...
El Nawet endrapa els macarrons amb tonyina com un bowet, es porta de puta mare, sap estar i no emprenya, ajuda a estirar de la corda, s'asseu mira i anima...la Lila no apreta, habaixat la recalor i engalto el bloc inicial flotant...buf no n'hi havia per tant, però el que em queda a dalt ja no em dóna tants ànims...
La secció intermitja té una assegurança a desmà..puges a xapar per la dreta, baixes i escales per la esquerra...i a sota hi a uns blocs-repisa curiosos..oju, assegurar en curt...pas a bloc de laterals roms SAVASSÔNICS...wah, m'aguanto!!!...sóc en un repòs previ al tercer i darrer dels crux ( secció de dos passos durs).
Com que sóc de talla small-medium he de fer un creuament i tirar de una presa roma a una bola inmensa hiperrodona...i em surt!!! Només queda el ance de la regleta pinça a un canto...tensió.,..però m'aguanto bé...ja està!!!
Joder que bé que van els MIURA WOMAN amb sola nova bow...com es nota!!!!
Content pujo de nou el 6c de la Lila, ella el fa i jo el repeteixo dues vegades pujant i baixant...per la pila diuen...heheheh!
Tornem a casa, el Nawet s'emprenya perquè s'havia adormit i el despertem per dutxar-lo...pobret quina paciencia...
mentre baixo a picar als veïns perquè em signin l'acta de la reunió del dilluns encara estic tibant mentalment de aquell "calvo" i em sento ingràvid...LA VIA ÉS MOLT GUAPA però ojo a les pinyes...hiperinteressant, estil TIKIS MIKIS però més pilosa i duraka...mola...
dimarts, de juliol 20, 2010
dilluns, de juliol 19, 2010
BASTARDO, 7b+ ST BENET ( vídeo)
FA molts, molts anys, per les escales de St Benet vam trobar l'Alsina que baixava, amb un paio molt estrany...molt prim, amb cabells i barba esbullats, com si fos un ermità...anàvem a medir-nos amb la GÓMEZ XALMET, aleshores amb algun buri i savina, amb els nostres flamants BOREAL FIRE i les cintes al cap...com els dels llibres dels ianquis...
En un EXTREM va sortir un article on apareixien ressenyes d'en Ballart, però eren ja vies "esportives" que barrejaven graus clàssics i una nova graduació amb números i lletres!!!...hi havia un "totxo" que es deia LA SETA o l'AGULLA DEL PAS DE LA BURRA on en una via de quatre burils dobles apareixien ja graus de VIIº i VIIb+entre xapes...era l'inici de la revolució de l'esportiva...Un article de l'Alsina al "Muntanya" definint què era allò del ROTPUNKT, amb fotos del "mesies" REDHEAD escalant amb corda doble assegurat des de una reunió a peu de totxo per en T.González...Un article al Desnivel...FREE-GO-LINDO...les primeres ninjes...
La BASTARDO era una via equipada en aquell totxo minúscul però desafiant al fons de la Vall Mala, entre Gorros i StBenet...va ser un dels llocs on vaig descobrir el "friki" escalant la SETAS MÁGICAS ( aleshores un V+(ara 6a durillo) inèditament "ben equipat"), i somniant amb l'ingravidesa que algun dia em permetria escalar setens...En Redhead la va encadenar primer, i després algunes ascencions locals ( Marzo, Alsina, Txema) la van anar estovant per les generacions que vindríem després...el monstre no era tant voraç...però quan en Rafa Comino la va encadenar en solo integral aquelles fotos de l'Extrem ( SKA.LADA en StBenet) EM VAN IMPACTAR...ERA BLOC? ERA UNA VIA EN SOLO?...
Sempre ha estat una via feta a la meva mida...així com hi ha altres vies del mateix grau que se'm fan inhumanes la Bastardo sempre la aconsegueixo sense massa esforç...i això em va fer plantejar-me el solo en aquella via....una recepció ( si no surts disparat enrrera al crux, que aleshores arribes al monestir) prou bona, un crux alt sense ser letal...bé, un Tsunami durillo però possible...també la vam escalar sense els picats, i en ecrta manera aquella "bastardia" va restar més pura...tantmateix no era tampoc gaire diferent...
A finals dels 90 la vaig temptejar, sense crashpad, en solo.
Just al intent de "repàs" amb corda vaig caure-hi per primera vegada!!...La insistent reticència d'en David em va convèncer, i possiblement, encara que l'hagués fet, el succés em va deixar frepat...ho vaig deixar estar...
Al 2008 la tenia a to, però va ser un estiu tràgic i trist, molt conffús, no sabia si deixar d'escalar, i me'n vaig anar a Mallorca, quan vaig tornar vaig deixar estar l'idea.
El 2009, però, tot i que encara anava una mica confós vaig tancar el cercle a la Maladeta, i confós encara, vaig decideir rependre l'antic projecte de la Bastardo...la vaig repetir tres o quatre cops fins tenir-la a caldo i una tarda vaig anar a "passejar" per Gorros i Stbenet...en pocs minuts vaig encadenar la via, i vaig estar una estona al cim, com absorbint l'ambient i pensant què seria el següent...
El següent va ser una lesió de genoll anant a la Sibèria, un tronc al mig del camí gairebé m'arrenca el menisc...com un tonto...
En el vídeo la ascenció del dia abans del solo, amb la família i en Rafa...
En un EXTREM va sortir un article on apareixien ressenyes d'en Ballart, però eren ja vies "esportives" que barrejaven graus clàssics i una nova graduació amb números i lletres!!!...hi havia un "totxo" que es deia LA SETA o l'AGULLA DEL PAS DE LA BURRA on en una via de quatre burils dobles apareixien ja graus de VIIº i VIIb+entre xapes...era l'inici de la revolució de l'esportiva...Un article de l'Alsina al "Muntanya" definint què era allò del ROTPUNKT, amb fotos del "mesies" REDHEAD escalant amb corda doble assegurat des de una reunió a peu de totxo per en T.González...Un article al Desnivel...FREE-GO-LINDO...les primeres ninjes...
La BASTARDO era una via equipada en aquell totxo minúscul però desafiant al fons de la Vall Mala, entre Gorros i StBenet...va ser un dels llocs on vaig descobrir el "friki" escalant la SETAS MÁGICAS ( aleshores un V+(ara 6a durillo) inèditament "ben equipat"), i somniant amb l'ingravidesa que algun dia em permetria escalar setens...En Redhead la va encadenar primer, i després algunes ascencions locals ( Marzo, Alsina, Txema) la van anar estovant per les generacions que vindríem després...el monstre no era tant voraç...però quan en Rafa Comino la va encadenar en solo integral aquelles fotos de l'Extrem ( SKA.LADA en StBenet) EM VAN IMPACTAR...ERA BLOC? ERA UNA VIA EN SOLO?...
Sempre ha estat una via feta a la meva mida...així com hi ha altres vies del mateix grau que se'm fan inhumanes la Bastardo sempre la aconsegueixo sense massa esforç...i això em va fer plantejar-me el solo en aquella via....una recepció ( si no surts disparat enrrera al crux, que aleshores arribes al monestir) prou bona, un crux alt sense ser letal...bé, un Tsunami durillo però possible...també la vam escalar sense els picats, i en ecrta manera aquella "bastardia" va restar més pura...tantmateix no era tampoc gaire diferent...
A finals dels 90 la vaig temptejar, sense crashpad, en solo.
Just al intent de "repàs" amb corda vaig caure-hi per primera vegada!!...La insistent reticència d'en David em va convèncer, i possiblement, encara que l'hagués fet, el succés em va deixar frepat...ho vaig deixar estar...
Al 2008 la tenia a to, però va ser un estiu tràgic i trist, molt conffús, no sabia si deixar d'escalar, i me'n vaig anar a Mallorca, quan vaig tornar vaig deixar estar l'idea.
El 2009, però, tot i que encara anava una mica confós vaig tancar el cercle a la Maladeta, i confós encara, vaig decideir rependre l'antic projecte de la Bastardo...la vaig repetir tres o quatre cops fins tenir-la a caldo i una tarda vaig anar a "passejar" per Gorros i Stbenet...en pocs minuts vaig encadenar la via, i vaig estar una estona al cim, com absorbint l'ambient i pensant què seria el següent...
El següent va ser una lesió de genoll anant a la Sibèria, un tronc al mig del camí gairebé m'arrenca el menisc...com un tonto...
En el vídeo la ascenció del dia abans del solo, amb la família i en Rafa...
diumenge, de juliol 18, 2010
PSICOBLOC TOSSA: revàlida
CAp de setmana dedicat exclussivament al psicobloc...
De vegades em pregunto si val la pena divulgar els llocs, de fet tant dissabte com diumenge TOSSA estava petat de gent pujant i baixant de les pedres...intents humits i poc fructífers a la majoria de vies...i calor.
De fet per un costat veure que la gent acudeix a un lloc ja és una recompensa, i veure la cara de felicitat i els somriures em confirma que calia un lloc com Tossa per fer un mig camí o "intro" al psico...igualment tampoc hi ha problemes de "pressió" a nivell de bruticia...
Però per altra banda sap greu que en el fons la gent tampoc no pìlla el rotllo psicobloquer...la majoria pujen mullats per les vcies, suant i sobant les preses...gairebé ningú és capaç de fer més de 6b i vies bones com LARNAU, PSICOBLOG o FLOWTHING són simplement "catades" per escaladors que afronten 6c+, 7a+ o 7c+ mullats, sense magensi, sota el sol, amb el salitre i en una roca( granet) que en dos passos es menja l'adherència de la pell...en general cap encadene...
Em pregunto què passaria si ens presentéssim a FONTEN, a ALBARRACIN o a qualsevol lloc, amb sabates enfangades i nivea a les mans, provant els pepinos clàssics de cada bloc...
I tantmateix la gent acudeix cada vegada en més nombre a aquella Caleta, a apretar sobre l'igua...un lloc bonic, petit on, a més de remullar-se potrs provar de enfilar-te fins a 10 metres, saltar...etc...
Per la meva part aquest finde vaig repetir TOTES les vies existents, la cova, fins a 6b+, per sota ( 6c), les traves fins a 7b, PSICOBLOB ( 6c), LARNAU ( 7a+) diversos cops, i finalment , amb uns quants assaigs el dissabte, e diumenge va caure de nou FLOWTHING ( entre 7c i 8a, diuen)...es tracat de el ja cla`ssic bloc de sortida de la dreta del repòs del desplom principal...tres moviments després de un 6c...un lance des de invertit a miniregleta, i d'allà un campus ( o no) a una punta ( abans una bola)...i sortida a cim.
N é tant extrem però un bloc d'aquest estil demana poder-lo "mirar" i allà "mirar" significa una talegada de 8 mts i anar a l'aigua...assecar-se, posar-se gats secs i tornar-hi...
L'any passat em va costar moltes remullades descobrir la seqüència guanyadora...aquest any com que ja sabia millor de què anava el tema va ser qüestió d'ajustar mesures i el diumenge, de nou, caçava la punta de sortida en un lance bastant controlat...genial...
No crec que superi el 7c+ ni de llarg, inclús sense la bola ( que ara és una punta de roca)...un bloquete curt estil stbenet amb l'aigua 7 metres per sota...és genial poder escalar en un Mccanna sense corda!!!
El toc surrealista el donava una parella que em psaava mirant de arrossegar-se per sot el repòs, amb gats i ulleres de capbussar-se, mullats i hutitejant totes les preses de la trave inicial...per flipar...
TAnt se val, el sol asseca les preses i elq ue avui eta mullat demà estarà sec...ja trobarem un altre lloc fanàtic, la búsqueda és això...
La Lila escala CHIRINGUITO PLAYA ( 6b+) i l'Arnau salta per primer cop ( als seus tres anys) desde la roca al'aigua, sense por...esta fet un bow...
UN CONSELL: El psicobloc és escalar sense corda vies altes damunt l'aigua...no fer boulder ni traves...el SECRET esta en afrontar-les tal i com ens posaríem en una via d'escalada, però sense corda SIMPLEMENT!
A NINGÚ se li ocorrería provar una via amb corda i prèviament posar els gats en un bssal ( i les mans), untant-se les mans de nivea i sense magnesi...o si?
Intentar un 7a+ amb crux de romos, després de posar-se crema solar, i sense magnesi, amb els gats mullats de nedar ( s'accedeix a les vies amb una desgrimpada snse haver se mullar-se..però fa mandra no?)...tant pel rndiment propi com pel dels altres escaladors seria interessant dur diverses magneseres, alguns gats secs , una tovallola...etc...Tot en un bidó estanc i després de cada pegue eixugue-vos, useu gats secs i escalant una bossa amb magnesi...apart de encadenar gaudireu el triple de la escalada....és l'autèntic psicobloc...qualsevol altra cosa és fer el ximple ( altrament divertit, no ho nego...).
Salut!
De vegades em pregunto si val la pena divulgar els llocs, de fet tant dissabte com diumenge TOSSA estava petat de gent pujant i baixant de les pedres...intents humits i poc fructífers a la majoria de vies...i calor.
De fet per un costat veure que la gent acudeix a un lloc ja és una recompensa, i veure la cara de felicitat i els somriures em confirma que calia un lloc com Tossa per fer un mig camí o "intro" al psico...igualment tampoc hi ha problemes de "pressió" a nivell de bruticia...
Però per altra banda sap greu que en el fons la gent tampoc no pìlla el rotllo psicobloquer...la majoria pujen mullats per les vcies, suant i sobant les preses...gairebé ningú és capaç de fer més de 6b i vies bones com LARNAU, PSICOBLOG o FLOWTHING són simplement "catades" per escaladors que afronten 6c+, 7a+ o 7c+ mullats, sense magensi, sota el sol, amb el salitre i en una roca( granet) que en dos passos es menja l'adherència de la pell...en general cap encadene...
Em pregunto què passaria si ens presentéssim a FONTEN, a ALBARRACIN o a qualsevol lloc, amb sabates enfangades i nivea a les mans, provant els pepinos clàssics de cada bloc...
I tantmateix la gent acudeix cada vegada en més nombre a aquella Caleta, a apretar sobre l'igua...un lloc bonic, petit on, a més de remullar-se potrs provar de enfilar-te fins a 10 metres, saltar...etc...
Per la meva part aquest finde vaig repetir TOTES les vies existents, la cova, fins a 6b+, per sota ( 6c), les traves fins a 7b, PSICOBLOB ( 6c), LARNAU ( 7a+) diversos cops, i finalment , amb uns quants assaigs el dissabte, e diumenge va caure de nou FLOWTHING ( entre 7c i 8a, diuen)...es tracat de el ja cla`ssic bloc de sortida de la dreta del repòs del desplom principal...tres moviments després de un 6c...un lance des de invertit a miniregleta, i d'allà un campus ( o no) a una punta ( abans una bola)...i sortida a cim.
N é tant extrem però un bloc d'aquest estil demana poder-lo "mirar" i allà "mirar" significa una talegada de 8 mts i anar a l'aigua...assecar-se, posar-se gats secs i tornar-hi...
L'any passat em va costar moltes remullades descobrir la seqüència guanyadora...aquest any com que ja sabia millor de què anava el tema va ser qüestió d'ajustar mesures i el diumenge, de nou, caçava la punta de sortida en un lance bastant controlat...genial...
No crec que superi el 7c+ ni de llarg, inclús sense la bola ( que ara és una punta de roca)...un bloquete curt estil stbenet amb l'aigua 7 metres per sota...és genial poder escalar en un Mccanna sense corda!!!
El toc surrealista el donava una parella que em psaava mirant de arrossegar-se per sot el repòs, amb gats i ulleres de capbussar-se, mullats i hutitejant totes les preses de la trave inicial...per flipar...
TAnt se val, el sol asseca les preses i elq ue avui eta mullat demà estarà sec...ja trobarem un altre lloc fanàtic, la búsqueda és això...
La Lila escala CHIRINGUITO PLAYA ( 6b+) i l'Arnau salta per primer cop ( als seus tres anys) desde la roca al'aigua, sense por...esta fet un bow...
UN CONSELL: El psicobloc és escalar sense corda vies altes damunt l'aigua...no fer boulder ni traves...el SECRET esta en afrontar-les tal i com ens posaríem en una via d'escalada, però sense corda SIMPLEMENT!
A NINGÚ se li ocorrería provar una via amb corda i prèviament posar els gats en un bssal ( i les mans), untant-se les mans de nivea i sense magnesi...o si?
Intentar un 7a+ amb crux de romos, després de posar-se crema solar, i sense magnesi, amb els gats mullats de nedar ( s'accedeix a les vies amb una desgrimpada snse haver se mullar-se..però fa mandra no?)...tant pel rndiment propi com pel dels altres escaladors seria interessant dur diverses magneseres, alguns gats secs , una tovallola...etc...Tot en un bidó estanc i després de cada pegue eixugue-vos, useu gats secs i escalant una bossa amb magnesi...apart de encadenar gaudireu el triple de la escalada....és l'autèntic psicobloc...qualsevol altra cosa és fer el ximple ( altrament divertit, no ho nego...).
Salut!
dimarts, de juliol 13, 2010
PSICOBLOC de Tossa a Mallorca...SOUL RIDERS...
"
Bé, el post s'hauria de dir DE TOSSA A CALA MONTGÓ, PASSANT PER DIABLE...però de moment ho deixo amb imatges de Tossa i s'Illa del "me lo dijo Pepe...
Per anar fent boka penjo un kutrevídeo en dues parts, recull de algunes imatges i ambient del PSICO...clàssiques hiperfilmades i tal, per inspirar-se...
És petit resum de les vibracions de l'ESCALADA sense corda, gaudint al màxim de la adrenalina i l'ambient friky de la platja...
A Tossa el típic CHIRINGUITO PLAYA ( 6b), i un MIX de LARNAU ( 7a+) i FLOWTHING ( 7c+), ambdues obertes l'any 2008 i 2009 respectivament
A Mallorca imatges de DIABLE ( AFROMAN un 7b de 15 metres un fliñadeta ja més interessant) i CALA BARQUES ( XXL-6b 10 mts i el combo SOLECITO(7c) i BANDITO ( tram de 7b), que dóna com a resultat una mena de 7c+ o 8a de 12 metres guapíssim amb un lance final de pelicul.la i amb tot el patiaco sota el cul...
PSICOBLOC és FUNKY i sinó aneu i comproveu que...
Bé, el post s'hauria de dir DE TOSSA A CALA MONTGÓ, PASSANT PER DIABLE...però de moment ho deixo amb imatges de Tossa i s'Illa del "me lo dijo Pepe...
Per anar fent boka penjo un kutrevídeo en dues parts, recull de algunes imatges i ambient del PSICO...clàssiques hiperfilmades i tal, per inspirar-se...
És petit resum de les vibracions de l'ESCALADA sense corda, gaudint al màxim de la adrenalina i l'ambient friky de la platja...
A Tossa el típic CHIRINGUITO PLAYA ( 6b), i un MIX de LARNAU ( 7a+) i FLOWTHING ( 7c+), ambdues obertes l'any 2008 i 2009 respectivament
A Mallorca imatges de DIABLE ( AFROMAN un 7b de 15 metres un fliñadeta ja més interessant) i CALA BARQUES ( XXL-6b 10 mts i el combo SOLECITO(7c) i BANDITO ( tram de 7b), que dóna com a resultat una mena de 7c+ o 8a de 12 metres guapíssim amb un lance final de pelicul.la i amb tot el patiaco sota el cul...
PSICOBLOC és FUNKY i sinó aneu i comproveu que...
dissabte, de juliol 10, 2010
divendres, de juliol 09, 2010
Serem el que volguem ser... i tenim dret a decidir-ho...
La llibertat i el respecte és l'essència de la coexistència entre els éssers humans...És tant absurd no voler coexistir com que algú imposi la seva idea a la resta per damunt dels altres...
La convivència i l'harmonia són situacions molt més simples i fàcils de mantenir que el conflicte i la tensió constants...no hauria de costar tant d'entendre que les persones ens fem a la terra, a la llengua i la nostra evolució com a poble...i com a tal ( nació, nacionalitat, o com li vulguin dir) SEMPRE TINDREM EL DRET A DECIDIR...Aquest dret no s'atorga o es lleva, sinó que "ÉS"...i per molt que ens el vulguin manipular CAL EXPRESSAR-LO si el volem mantenir.
No és una qüestió política, no és una qúestió social o de classe...és que simplement vaig neixer aquí com podria haver nascut a qualsevol altre lloc...i tant com a Català i com a persona SÓC LLIURE, i NINGÚ, vingui d'on vingui EM DIRÀ COM HE DE SER NI QUÈ M'HE DE SENTIR...
Ens veiem dema A LES 18:00...
dissabte, de juliol 03, 2010
MI REALIDAD...
BUAH!!!!..no puc ni escriure... !!!!!!!
COMPETICIÓ de BLOC i 37 Graus a l'ombra a TERRASSA.
XUXUFLÚ és un concepte linkat a la húmitud...INFERNO és poc per decriure la temperatura dels crashpads..., INFERNO que feia que els peus s'infléssin dins dels gats, que els dits s'embotíssin i la pell es desfés i que els muscles es paralitzéssin en dos moviments...
Sóc esquimal o sóc un matat...o les dos coses alhora...no ho sé..però HE MORT en poques hores...dels 40 blocs n'he fet 28, els 20 primers eren "superfacils" i els 8 següents "mitjanament difícils"...a la resta ni m'he engalomat, i el més curiós es que hi havia gent que es passejava com flútan en llocs on jo "ho veia" però en pillar el segon canto ni em movia...em faltava aire i cada cop anava a pitjor...
Dels tres que se m'han rebotat al final n'he fet un i els altres dos cada cop a pitjor...per flipar...
COM QUE LA MISERIA no és interessant us deixo amb un vídeo de LORY MEYERS que és dels "guapos" i enganxosos, com la calor..però almenys gaudeixes...
Dutxa, migdiada i amb agulletes fins a les orelles cap a la "graduació" del NAwet,que avui acaba la escola bressol i se'n va cap a l'escola dels grans...
Em faig gran..és MI REALIDAD...preneu-vos una canyeta per refrescar-vos, espereu a que us faci efecte, pujeu el volum a TOPE i escolteu aquest tema...amb els ulls tancats i somrient...que demà serà una altre dia i tibarem millor ...oi?...
COMPETICIÓ de BLOC i 37 Graus a l'ombra a TERRASSA.
XUXUFLÚ és un concepte linkat a la húmitud...INFERNO és poc per decriure la temperatura dels crashpads..., INFERNO que feia que els peus s'infléssin dins dels gats, que els dits s'embotíssin i la pell es desfés i que els muscles es paralitzéssin en dos moviments...
Sóc esquimal o sóc un matat...o les dos coses alhora...no ho sé..però HE MORT en poques hores...dels 40 blocs n'he fet 28, els 20 primers eren "superfacils" i els 8 següents "mitjanament difícils"...a la resta ni m'he engalomat, i el més curiós es que hi havia gent que es passejava com flútan en llocs on jo "ho veia" però en pillar el segon canto ni em movia...em faltava aire i cada cop anava a pitjor...
Dels tres que se m'han rebotat al final n'he fet un i els altres dos cada cop a pitjor...per flipar...
COM QUE LA MISERIA no és interessant us deixo amb un vídeo de LORY MEYERS que és dels "guapos" i enganxosos, com la calor..però almenys gaudeixes...
Dutxa, migdiada i amb agulletes fins a les orelles cap a la "graduació" del NAwet,que avui acaba la escola bressol i se'n va cap a l'escola dels grans...
Em faig gran..és MI REALIDAD...preneu-vos una canyeta per refrescar-vos, espereu a que us faci efecte, pujeu el volum a TOPE i escolteu aquest tema...amb els ulls tancats i somrient...que demà serà una altre dia i tibarem millor ...oi?...
dilluns, de juny 28, 2010
LUMIGNANO: HISTORIA i VIDEO ORIENT EXPRESS 7b+
Quan tingui una mica de temps penjo el diari del TRIP ITALIÀ, incloent el repte "mariscada" en CROACIA...( Y A VER SI TIENES COJONES DE QUE NOS METAMOS UN COTXINILLO EN ESLOVENIA!!!)...mai et piquis amb un "POLENTONE" del NORD, vam acabant TAMBÉ endrapant cotxinillo a ESLOVENIA...con un par...total, una mica més i anem a fer els txurros a Istambul...casum dena!!!
----------------------------------------
El tema va anar de que als Dolomites i voltants fotia un "temps de carallo"
( feia mesos que no estava a ZERO GRAUS...quina rasca!!!!!!!. I SINÓ QUE SE LO PREGUNTEN A LOS HERMANOSPOU,hehe, que van veure com la via dels "VELLS GUERRERS" hauria d'esperar a dies millors i tot es quedava en esportiva a ERTO i voltants!...així que les aspiracions de fer FALESIA es van quedar en varies plàteres de SPECK, FORMATGES VARIATS, BIRRA A DOJO i VI CALENT mentre jugàvem a les cartes esperant que s'aclarís el temps
Inmediatament vam veure que en paret no fariem res i vam dedicar-nos a fer algunes vistes per"VICENZA Y ALREDEDORES" ( que no es diu així)...on destaquen DUES ZONES: LUMIGNANO i COVOLO...i CASTELVECCHIO de rebot ( preciós lloc i escalada sense interès per a mi...ei...per a mi que la colla familiar va gaudir de bloc i vies...
LUMIGNANO és una zona amb el nom del bonic poble que l'acull...una mena de racó tranbquil amb boniques cases i parets a 10 i cap minut de l'aparcament...imagineu un petit bocí de MARGALEF però en versió VENETO...prats, boscos humits i verdor quasi cansina..la humitat però, junt amb una bona insolació en els sectoprs més guapos, la fan exclussiva de hivern...vam enganxar un dia fresquet i mig plujós, pel qual encara vam poer escalar força bé tot i la època.
ACCÉS: A la sortida de VICENZA EST, a la AUTOSTRADA A4 de MILANO a VENEZIA, direcció a VENECIA, i ABANS DE PADOVA, hi ha una rotonda amb cartells que indiquen RIVERA BERICA...direcció LONGARE i COSTOZZA...LUMIGNANO ESTA A POCS MINUTS...i a just 20 minuts de casa dels cunyats...
Es tracta de un conjunt de "palestre" de màxim 80 mts i generalment on l' "esportiva" ja la tenien assumida a mitjans del 70...parets on es van foguejar gent com el vicentí RENATO CASAROTTO ( primer VIIº=6b el 1977...i quin puto 6b...que txungo...), i es van "reconvertir" altres com en MARIACHER, BASSI, MANOLO, LISA JOVANE, PIETRO DAL PRA i on fins i tot hi va fer aportacions del mateix MARTIN SCHEEL ( el mateix que va equipar les primeres vies maxiextremes de STBENET)...des de 1980 amb MARGHERITA ( 7a inicialment obert per baix i aviar reequipoada i alliberada) Guerrini obre la veda del 7è ( escala francesa) i s'equipen parets i vies a dojo.
----------------------------------------
El tema va anar de que als Dolomites i voltants fotia un "temps de carallo"
( feia mesos que no estava a ZERO GRAUS...quina rasca!!!!!!!. I SINÓ QUE SE LO PREGUNTEN A LOS HERMANOSPOU,hehe, que van veure com la via dels "VELLS GUERRERS" hauria d'esperar a dies millors i tot es quedava en esportiva a ERTO i voltants!...així que les aspiracions de fer FALESIA es van quedar en varies plàteres de SPECK, FORMATGES VARIATS, BIRRA A DOJO i VI CALENT mentre jugàvem a les cartes esperant que s'aclarís el temps
Inmediatament vam veure que en paret no fariem res i vam dedicar-nos a fer algunes vistes per"VICENZA Y ALREDEDORES" ( que no es diu així)...on destaquen DUES ZONES: LUMIGNANO i COVOLO...i CASTELVECCHIO de rebot ( preciós lloc i escalada sense interès per a mi...ei...per a mi que la colla familiar va gaudir de bloc i vies...
LUMIGNANO és una zona amb el nom del bonic poble que l'acull...una mena de racó tranbquil amb boniques cases i parets a 10 i cap minut de l'aparcament...imagineu un petit bocí de MARGALEF però en versió VENETO...prats, boscos humits i verdor quasi cansina..la humitat però, junt amb una bona insolació en els sectoprs més guapos, la fan exclussiva de hivern...vam enganxar un dia fresquet i mig plujós, pel qual encara vam poer escalar força bé tot i la època.
ACCÉS: A la sortida de VICENZA EST, a la AUTOSTRADA A4 de MILANO a VENEZIA, direcció a VENECIA, i ABANS DE PADOVA, hi ha una rotonda amb cartells que indiquen RIVERA BERICA...direcció LONGARE i COSTOZZA...LUMIGNANO ESTA A POCS MINUTS...i a just 20 minuts de casa dels cunyats...Es tracta de un conjunt de "palestre" de màxim 80 mts i generalment on l' "esportiva" ja la tenien assumida a mitjans del 70...parets on es van foguejar gent com el vicentí RENATO CASAROTTO ( primer VIIº=6b el 1977...i quin puto 6b...que txungo...), i es van "reconvertir" altres com en MARIACHER, BASSI, MANOLO, LISA JOVANE, PIETRO DAL PRA i on fins i tot hi va fer aportacions del mateix MARTIN SCHEEL ( el mateix que va equipar les primeres vies maxiextremes de STBENET)...des de 1980 amb MARGHERITA ( 7a inicialment obert per baix i aviar reequipoada i alliberada) Guerrini obre la veda del 7è ( escala francesa) i s'equipen parets i vies a dojo.
El 1984 es desenvolupa l'esportiva amb vies de caracter excepcional, per la dificultat ( de 7a+ a 8a), com per la concepció ( el concepte ATREZZO tant en proteccions com en preses...).
Em calia un viatge arqueològic i existencial per aquestes vies i, per tant, no podia limitarme al grau sinó que em calia una seqüència temporal en la dificultat i els itineraris escollits.
LA SEGONA explicació és que, donat que no hi havia CHANCE als DOLOS, i que els cunyats curraven els dos, no arrossegava només el NAWET sinó els dos nebots, amb "horari europeu" i sense molt interès en l'escalada i això si, una paciencia de snts mentre el seu zio flipava amb les palestres que el rodejaven...la estrategia va ser escalar a vista o al segon pegue..quan un conegut local em va dir que "fino nopn troppo il massimo a vista non supera il 7b!" vaig optar directament per REBAIXAR OBJECTIUS A VISTA...quan vaig provar el primer 7b direcxtament vaig rebaixar els objectius al segon pegue...
El cas és que des de la MARUSKA ( classic IV de somi), la PANCIA CASAROTTO ( 6b), la MARGHERITA ( 7a) ODORE DEI SOGNI ( 7a+), SOGNI D'ORO ( 7b+ o 7c), ARCO d'ORO ( 7c), MASTER BLASTER (7b del qual ni resolc el crux), a la ORIENT EXPRESS ( 7b+)...em desquicio provant i encadenant vies a vista ( fins 7a+) o assajades ( fins a 7c a excepció de mASTER BLASTER que encara la busco...)...GENIAL...i durissim.
IL SOMARO, el 8a de LLEGENDA segons la guia, és el segon any que arribo tard ( en època) i sense chance ( amb la crew infantil de claca...). L'anyq ue vé si de cas...hehehe...
L' escalada a LUMIGNANO és de l'estil STBENET...a partir del 6a+ la cosa es posa peluda...les vies dels 80 estan molt collades i sobades ( és calcari, a 10 min del cotxe i generalment al sol i sense 1300 escales i una llegeda de punkis guardians de l'avern que el preservin..), pero genmeralment són les millors...compren amb molt PICATS ( joer es que la penya no es tallav ni un pèl alla!!!) i generalment amb passos extrems un rera l'altre..quna les proves per primer cop els 7b et semblen 8a...a diferencia de CAHORROS, aviat trobes el mètode i tot esdevé un flow corogràfic, ben asseguat i ( això sí) tendinós a topppppe...monodits, bidits a mort i bloqueig al límit en peus inexistents...pura esportiva 80era...
EN EL VIDEO, asegurat per LILA, filmat per MARTIN i amb un audio desternillant on en NAWET demana al minut 2:40"silenci!!"a la Giada( que el papa escala!!!)...ORIENT EXPRESS 7b/b+ , un cappolavoro de GUERRINI...un metre a l'esquerra hi ha la BOOMERANG ( 8a+) de l'SCHHEL..."il nome é legato all''effeto speciale che accomuna l'arma aborigena all'arrampicatore"...de l'ORIENT EXPRESS es diu que té qualche bucco "un po'doloroso"..
no sé si era l'excés ( EXCÉS en MAJUSCULES) de Speck i Bruschette regats amb birra a dojo, o que realment el grau i la roca piquen un tou...però vaig encadenar fins a 7 o 11 monodits bidits de una i dues falanges seguits...via a l'estil de l'entrada de DIOSNIDOR o BELLE DESTIVELLE ( fuixarda) en un mur desplomat de uns 16 mts , ojo! mesurada així a la guia!!!...increïble quina precisió bow!!!)
dimecres, de juny 16, 2010
Tsunamis a StBenet
Boulder alt? Via curta?
Els totxos com el Manolito, la Agulla del Pelake, el Calimotxo, Paco, Quiste, la Bauma de Stbenet, i potser fins i tot l'Agulla del Pas de la Burra, són "pedres" de entre 8 i 12 metres que segurament a l'altra banda de l'Atlàntic s'escalarien sense corda i amb una pila de crashpads.
A mitjans dels 80 no hi havia aquests medis ni la mentalitat bloquera, i en certa manera fins i tot ara a Montserrat no hi ha quallat massa aquesta disciplina a pesar de tenir bastantes possibilitats...no en sé la raó...l' aproximació? La "dispersió" dels blocs comparat amb altres zones? La oferta massiva de altres estils d'escalada?
En qualsevol cas a base de pujar i pujar a Stbenet, i havent escalat blocs en zones més adequades, una nova òptica permet enfocar algun d'aquells totxos en que vas ja amb confiança, com a "solos" o "tsunamis"...de vegades amb Crashpad, de vegades sense...és qüestió d'inspiració.
Ja des de fa temps vam polir les possibles del Pelake, el Calimotxo, alguna del Paco, del Pas de la Burra i aquest darrer any al Manolito...em queda el totxo del Moto però em fa por...l'estil de passos i la recepció són el que determinen la decisió i vies amb sortides molt altes o complicades, i cantos roms o de "tacte" ja són més perilloses...igualment és difícil convèncer a una colla de fanàtics que es pugin els matalassos per fer una estesa sota un bloc que, la majoria no consideren escalable en solo sense un petit risc de fer-se mal...generalment les hem fet amb un sol crashpad o simplement sense...a més de ser vies "conegudes" tens l'aventatge de poder provar-les completament amb corda i després "reconvertir-les" en bloc...i la veritat es que es veuen completament diferents!!!!
En aquest vídeo, escalfem a DIRECCIÓ OBLIGATÒRIA, un 6a+ "curt" de tota la vida. L'endemà vaig aconseguir SISDÉ ( 7a que em va semblar 6c justet), PILÓN (7a molt dur segons la versió) i BRUTUS ( 7b amb sortida complicada)...
De fet on vaig patir més va ser a la HUELES a MIERDA ( 6a), amb un pas a dalt que encara no he entès a pesar de sortir traient guspires...BASTARDO (sense usar els picats...)......PILLA CACHO, TOSTAO, DUENDE STORY, PABELLÓN, SETAS MÁGICAS, El 6c del pas de la Burra, NO PASSA RES, AS DE BASTUS,...i algun dia l'ENERGÚMENO, encara que aquesta ja demana molta decisió a dalt...no sé...FALTA ESCUMA A SOTAAAAAA!!!!!!
Els totxos com el Manolito, la Agulla del Pelake, el Calimotxo, Paco, Quiste, la Bauma de Stbenet, i potser fins i tot l'Agulla del Pas de la Burra, són "pedres" de entre 8 i 12 metres que segurament a l'altra banda de l'Atlàntic s'escalarien sense corda i amb una pila de crashpads.
A mitjans dels 80 no hi havia aquests medis ni la mentalitat bloquera, i en certa manera fins i tot ara a Montserrat no hi ha quallat massa aquesta disciplina a pesar de tenir bastantes possibilitats...no en sé la raó...l' aproximació? La "dispersió" dels blocs comparat amb altres zones? La oferta massiva de altres estils d'escalada?
En qualsevol cas a base de pujar i pujar a Stbenet, i havent escalat blocs en zones més adequades, una nova òptica permet enfocar algun d'aquells totxos en que vas ja amb confiança, com a "solos" o "tsunamis"...de vegades amb Crashpad, de vegades sense...és qüestió d'inspiració.
Ja des de fa temps vam polir les possibles del Pelake, el Calimotxo, alguna del Paco, del Pas de la Burra i aquest darrer any al Manolito...em queda el totxo del Moto però em fa por...l'estil de passos i la recepció són el que determinen la decisió i vies amb sortides molt altes o complicades, i cantos roms o de "tacte" ja són més perilloses...igualment és difícil convèncer a una colla de fanàtics que es pugin els matalassos per fer una estesa sota un bloc que, la majoria no consideren escalable en solo sense un petit risc de fer-se mal...generalment les hem fet amb un sol crashpad o simplement sense...a més de ser vies "conegudes" tens l'aventatge de poder provar-les completament amb corda i després "reconvertir-les" en bloc...i la veritat es que es veuen completament diferents!!!!
En aquest vídeo, escalfem a DIRECCIÓ OBLIGATÒRIA, un 6a+ "curt" de tota la vida. L'endemà vaig aconseguir SISDÉ ( 7a que em va semblar 6c justet), PILÓN (7a molt dur segons la versió) i BRUTUS ( 7b amb sortida complicada)...
De fet on vaig patir més va ser a la HUELES a MIERDA ( 6a), amb un pas a dalt que encara no he entès a pesar de sortir traient guspires...BASTARDO (sense usar els picats...)......PILLA CACHO, TOSTAO, DUENDE STORY, PABELLÓN, SETAS MÁGICAS, El 6c del pas de la Burra, NO PASSA RES, AS DE BASTUS,...i algun dia l'ENERGÚMENO, encara que aquesta ja demana molta decisió a dalt...no sé...FALTA ESCUMA A SOTAAAAAA!!!!!!
divendres, de juny 11, 2010
Boulder al Ventosa
Fa MOLTS anys vam filmar una ascenció de la via THC ( 7a+)...un bloc alt que vaig equipar ( 2 xapes) just aprop del refu...
Si no fés mandra de pujar crashpads allà dalt, igual que alguns totxos de Stbenet, avui en dia s'obririen com a bloc enlloc de com a vies curtes....és més lògic...però aleshores això del crashpad no es portava molt i a pesar que avui n'hi hagi arreu la veritat és que arrosseguar-lo allà dalt tampoc em motivava molt.
Aleshores i aquest estiu passat la vaig repetir sense corda ( i sense crashpad)...amb el cor taquicàrdic ( aleshores no aquest estiu ja més...). El Nawet va fer un "silenci" mentre observava al sonat del pare pujar una pedra alta amb el risc de rodar fins el Estany Negre...la "porter"només servia per això en aquell cas!!
Crec que aquest estiu pujaré amb el Matalàs...hi ha milers de blocs per obrir...i no fa calor...hehehe...
Si no fés mandra de pujar crashpads allà dalt, igual que alguns totxos de Stbenet, avui en dia s'obririen com a bloc enlloc de com a vies curtes....és més lògic...però aleshores això del crashpad no es portava molt i a pesar que avui n'hi hagi arreu la veritat és que arrosseguar-lo allà dalt tampoc em motivava molt.
Aleshores i aquest estiu passat la vaig repetir sense corda ( i sense crashpad)...amb el cor taquicàrdic ( aleshores no aquest estiu ja més...). El Nawet va fer un "silenci" mentre observava al sonat del pare pujar una pedra alta amb el risc de rodar fins el Estany Negre...la "porter"només servia per això en aquell cas!!
Crec que aquest estiu pujaré amb el Matalàs...hi ha milers de blocs per obrir...i no fa calor...hehehe...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)