La única manera de descubrir los límites de lo posible es aventurarse un poco más allá de ellos, hacia lo imposible.
Arthur C. Clarke 
Matias Barbieri al peu de la paret. Minuts més tard "perderia" els camalots que duu a la cintura, i que van fer que escalessim el desplom final " a pèl"...(Foto Oriol)
Des del 1993 que vaig descobrir aquesta paret gracies a en Xavi Jordana , hi hem pujat diversos estius, a escalar vies existents o somniar noves rutes. ...Mentre en LLuch va tenir TOTA la paret per ell, amb l'apertura de TERRITORIO COMANCHE es va tancar el cicle de possibilitats " clean" d'aquesta paret.
Dur el taladro allà dalt no és una tasca molt viable. Encara queden plaques i esperons desplomats per obrir, potser els 8ès més alts de la península, esperant que els somniadors s'esforcin en descobrir les preses més petites i els trams més monolítics...
La actual "Territorio Comanche" fins i tot tenia nom : "Les Portes de la Percepció", poesia delirant que va inspirar el nom del conjunt dels "Doors")... En l'escalada regna la llibertat, i les parets són d'aquells qui primer arriben, per obrir-les com vulguin. Finalment els locals ( Tosas i Corominas), es van adelantar un cop més i van deixar una línia al.lucinant amb un estil impecable...gaudiu-les!
Lilona al CB,. A l'esquerra la paret de perfil, darrera l'angoixant Maldito que sovint escup llastres...( foto Mati) MINIGUIA:La Cara Sud de la Maladeta és un petit racó del Pirineu on l’ambient i la roca ens permetran viure una gran aventura
Si bé, exactament es tracta de la Sud del Pic ABADIAS, amb aquest nom es coneix l’al.lucinant Contrafort que s’alça des del fons de la vall de Cregüeña fins al glaciar de Coronas, just a l’esquerra del Pic Maldito.
Accés: Si bé es dubta entre pujar per la Vall de Cregüenya o per la Vall de Vallhibierna, jo recomanaria el de Cregüenya com a més “directe” i logísticament millor. El de Vallhibierna implica remuntar 9km de pista ( a peu o esperant els busos en temporada...), fins Cabaña de Pescadores, pujar per Llosàs fins sota el Collado de Cregüeña, saltar-lo, i baixar fins al Llac o Ibón de Cregüeña.
Escollint el material. Lila, Oriol,Mati i Marc Sotus..(Foto Maluta)
Millor accés a la ZONA: per Cregüeña , deixant el cotxe sota mateix de la vall que ascendeix directa amunt ( agafar la pista que va a “Baños de Benás”, i enlloc de pujar a aquest lloc, anar en paral.lel pel mateix vessant, creuar un moment el riu, tornar de nou al vessant, i aparcar just després del pas, a peu de sender que duu a Cregüeña).
L’ascens és inconfundible i petador, depèn del “plan” que porteu, entre 4 i 6 hores en estiu, i menys en hivern. Es tracta de una pujada “a sac” fins la pleta de Cregüeña, i d’allà un nou ressalt fins l’entrada del llac. En estiu, com que no hi ha glaç, el llac es voreja per la esquerra ( llastres i desgrimpades fàcils), fins els vivacs habilitats o una preciosa penísula on plantar la tenda i muntar el Camp Base.
Accés a les vies: des del CB, en 25-45 minuts es puja. Resseguir el llac per la esquerra, fins les tarteres que flanquejen les llastres que baixen de la congesta a peu de via. Un cop sota la congesta, generalment per la esquerra ( NO DIRECTAMENT!!!), s’arriba flanquejant al peu de les vies, anant en compte amb la rimaya. OJO.
"circulant" entre la rimaia i la paret ( 2004)...aquest 2006 NO HI HAVIA GLACERA...que trist...el canvi climàtic està desfent les poques congestes i glaceres moribundes que queden als pirineu...aviat imatges com aquesta poden ser un record...i és un fet que s'està produïnt a ritme cada cop més accelerat...(Foto: Matias Barbieri) Ressenyes de les dues vies sel.leccionades.Ràpides, directes, en lliure...
Descens de les vies: Curiosament fins fa poc no s’ha divulgat un
descens efectiu i ràpid que ja des de la primera vegada es devia fer. Les guies recomanàven rapel.lar vies ( perillós si us queden cordes enganxades o en cas de tempesta), o tornar pel Collado de la Rimaya, o a l’inrevés pel collado de Cregüeña, flanquejant pel glaciar de Coronas.
Actualment, des del cim i mirant avall cap a la Renclusa, si flanquejeu uns 300mts a la esquerra, pel vessant de la Renclusa i sense perdre alçada, per un caos de blocs, arribareu a un minicollet entre l’Abadias i la Maladeta. Hi ha una canal que baixa molt dreta, però sense haver de reapel.lar o desgrimpar ( ojo a les pedres!), i en 20-40 minuts us planteu a peu de via. Si en la pujada controleu les canals que baixen fins Cregüeña, el retorn al CB és molt ràpid. ( ojo a baixar per les llastres sota la paret o de pillar canals sense sortida...el millor si no ho veieu clar és tornar per l’accés a peu de paret).
Caràcter de la paret i ascencions. La Sud de la Maladeta per uns pot ser una paret a fer en el dia i per altres una paret « alpina », amb compromís i cert risc. L’aïllament i alçada (peu de via a 3000mts), fa que en els 7 cops que hi hem pujat ( en hivern o estiu) no hem coincidit amb cap cordada que assolís cap via, i sí que sempre hem vist “retirades” a peu de via o al primer llarg...
L’aparença de la Rimaya, la Paret i l’entorn fa que cordades que esperen trobar una tapia “pirinenca” amb graus de Vº, es trobin amb un mur llis i vertical de 250 mts, sols, amb ombra fins les 11:00, no sempre bon temps, i que en cas de accident el rescat sigui lent. Compteu que qualsevol estiu, a partir de les 17:00 la temperatura baixa molt i molt ràpid.
Amb un bon coneixement de la paret, l’accés i el descens, amb bona sort amb el temps, i un company amb el qui confieu, les vies que us descric ( cadascuna amb el seu grau), es poden pujar prou bé de manera « lleugera », i no hi ha possibiliatt de confusions en quant a la línia ( les he escollit per això). Us quedarà molt bon gust de boca i aquells qui somnieu en anar a Patagonia o el Trango tindreu una petita mostra de què significa escalar en lliure en alçada, sense parabolts, i en un ambient brutal de alta muntanya...en escala Pirineus, es clar. NOTA: Si bé les vies s’escalen potser amb encastadors, sempre recomanaria dur martell i quatre claus ( univ. V,U i plà), les diferències de temperatures fan que qualsevol clau de via pugui ser susceptible d’afluixar-se...aneu en compte i repiqueu, especialment els de les reunions!
Oriol escalant el ll5 de la DIRECTA segons la ressenya que publiquem. Aquest diedre curt i clar (6a) ens permet pujar ràpid un tram que en la ressenya original es presta a diverses confusions per un llarg de IVº on moltes cordadades es lien - sense cap conseqüència apart de perdre temps i forçar una R extra) .( Foto: Matias Barbieri ) 
DUES BONES VIES:VIA DIRECTA: Us detallo la via, amb un estil ràpid d’ascenció. Empalmant llargs es fa molta més via!!! Joc de tascons, joc de friends ( dur almenys dos o tres de grans o molt grans), quatre claus,i corda simple de 70 mts ( is dueu una auxiliar en cas d eretirada podeu rapel.lar més ràpisd. Amb el 70 es baixa però es fan el doble de rappels...)
LL1. 25 mts: Inici “patinós”, hi ha claus on pillar-se..sinó feu V+ millor clavar. UN cop superat l’inici, amb 15 mts de IV us planteu a la reunió, penjada.
LL2. 40 mts: Inici de V+ superant un minidesplomet que hi ha just a l’esquerra, cal algun micro, i seguir directe amunt uns 40 mts, fins una bona repisa.
LL2. 60 mts: Sortir per la dreta, superant unes aparents però facils minitorres ( IV+), fins un diedre que superant per la esquerra i amb algun tac vell, presenta una cerat dificultat (6ª inf). Muntar improvitzant, la reunió just al damunt ( fa un embut), donat que acabem de empalmar dues tirades i les cordes de 60 arriben justes...
LL3.35-40 mts: Grimpar per grades i fissures fàcils a buscar el gran diedre que forma el PILAR CENTRAL. Hi ha un pont de roca ( reunió Original, i ara de la Territorio Comanche), en el pont de roca, fer una travessada cap a la esquerra ( impressionant i perciós pas de IV+), fins al flanc esquerre del Pilar. Per un sistema de fissures molt boniques i gens fàcils (Vº vertical a protegir ) arribem a una boníssima repisa. No hi ha reunió.
LL4 50 mts.: VEURE FOTO!. Aquest llarg si es fa com us descric és molt senzill i no et lies. Molta gent l’erra o va per l’Original, forçant una altra reunió. La versió que us comento va just damunt de la reunió. Hi ha un diedre molt bonic de 10 mts. Col.locant un merlet ( foto), i un micro en el pas clau, podeu fer-lo en lliure (6ª) i sortir cap a la dreta, per una fissura diagonal de IV/IIIº, fins sobre el pilar.
LL5:35-40 mts. Des de la reunió ascendir 5 mts per unes microvires (IVº), fins una fissura de punys (Vº) tancada per unas blocs ( ojo). Reservar-se algun friend gran pel darrer pas. Superar els blocs i seguir per un parell de claus (Vº), fins sota la Gàrgola. Superar una curta i vertical fissura ( A1 o 6ª/a+). La reunió es pot muntar en una fissureta a mà dreta, just a la sortida, amb micros, i algun bloc, tascó i pont de roca sota la gran llosa que protegeix la reunió.
Darrera reunió (segons la ressenya que publico), de la DIRECTA. Oriol i Lila sota el llarg de 6a/a+ o A1 final..el Mati havia perdut els Camalots i vaig haver de fer un "gesto" d'uns quants metres fins al cim...pati, cansament i la pedregada amenaçant. Sortosament va caure just quan la Ceci arribava sota la llastra que potegeix la Reunió final...( foto Matias BArbieri)
Cim: Girar darerra la llastra i veureu rampes i aresta que duen al cim, millor cap a la dreta, i seguir les vires fins el collet que hi ha al cim. Molt fàcil però recomanable seguir encordats per si de cas...)
Matias Barbieri a l'arribada a R2 de TERRITORIO COMANCHESi bé la primera tirada marca 7a/b, la segona ( 6b+.60 mts desequipats),és la més complexa d'assegurar i la que demanda més coco i resistencia per encadenar-la en rotpunkt....
TERRITORIO COMANCHE: Aquest via l’estavem “topropejant” ( ll1 i LL3)des d’inicis dels 90, i alguns escaladors ( Vilarasau almenys i possiblement Castellet-Bladé) n’havien ascendit trams com a variants de la Directa (LL4). Ell Ll1 l’haviem encadenat en toprope però consideravem necessari posar-hi expansions. El any de la seva apertura vaig córrer a fer.la, creient que el primer llarg ( tal i com es ressenyava) seria 6c per micros ( enlloc del 7b+ que a m’havia semblat). Ens vam trobar amb la fissura que seguia sense admetre ni claus, desequipada, i molt dura. La vam encadenar amb “ploms”, i ens vam retirar. Posteriorment va ser equipada amb claus posats “a pressió” on hi havia molses i líquens, i ascendit com a A1+,6c ( vegeu la ressenya a Caranorte).. Vam posar algun plom i clau per deixar-lo de A1+ o 7ª+/b, i el vam encadenar. Sembla que en la primera ascenció la Rimaya gairebé arrivaba a la reunió...
Material: " jocs de aliens sencer, joc de tascons inclosos els petits, joc de Camalots i interessant dur martell, una U curta, un universal i una V ( vegeu descripció dels llargs)...El martell a l'alta muntanya i si hi han claus hauria de ser imprescindible per repicar les peces fixes...ojo!!
Primer llarg...6c o 7a+??? En qualsevol cas afineu els dits i les soles dels gats...foto extreta de www.CARANORTE.COM ( gracies Ferran...)
LL1 25 mts: Habitualment ja bastant equipat, portar algun tascó o friend per a l’inici (Vº). Pas molt a bloc a l’entrada del diedre i diedre llis i hipertècnic...aneu amb compte si aneu “ a vista”, compte amb els claus...es pot accedir a muntar R, o evitar el llarg a partir del LL1 de la Directa, també es pot fer LL1+LL2 de Directa i evitar les dues primeres tirades ( les més dures amb diferencia)
LL2 60 mts: Inici “expo” (v+/6ª), vaig col.locar dos claus fins a la fissura. Fissura de micros i friends petits...inacabable...la majoria no tenim 2 JOCS DE MICROS, així que vaig clavar alguns claus. A vista, en rotpunkt i amb el material que disposava, assegurant-me mínimament, em va semblar molt més 6b/c que no pas “6ª+”...a la piada de Caranorte no es detalla el rotpunkt, i em vaig trobar uns bascos que li donaven 6c+ (crec que també exageraven...).
Al final de la fissura, passat un minisostret, es va cap a la dreta, per la placa. I una fissura final delicada de Vº ens duu al la R2 de la Directa.
LL3.65 mts. que es recomana fraccionar en dos. Gran diedre, impressionant des de sota.. Llarg preciós, i vertical, més assegurable que l’anterior, fissura perfecta de diedre. Inici una mica "expo", en sortir de reunió cal posar-se sobre una lleixa per atacar la fissura que no presenta massa debilitat ( pas de V+ amb microtascó), cop de gas en 6a+ de diedre ( microcrostetes i aresta dreta, semblant a certs llargs del Ventosa o Cavallers...i friends dolents ( U curta clavable). La resta del llarg les peces entren a tort i a dret. En conjunt 6a+ o 6b. Es fa reunió en una repisa inclinada( millor pel fregament), hi ha un universal i entren friends i tascons.
El tram següent al ser més protegible no fa apretar tant les preses i s’escala més ràpid tot i que diuen que és més difícil. Jo ,que sóc més covard no em va semblar 6b+, es tracta de una fissura perfecta que va perdent inclinació. Flanquejant a la dreta, un cop fora del diedre, trobarem el pont de roca sota el Pilar central, per fer una nova reunió...aquest tram és una mica confús, el flanqueig, un cop fora el diedre i visualitzant el pilar és pràcticament en hotitzontal ( passos de V/IV d' adherencia delicats, ojo a protegir-se bé....
Ll4: Diedre perfecte, molt Yosemític. 25 mts de fissura a protegir, fins les grades sobre el pilar. Sovint es fa la reunió de la Directa si hi arribem. Aquesta reunió cada cop està pitjor ( claus vells i torçats), mola reforçar-la i anar en compte amb el factor 2...recomanable muntar damunt del Pilar si trobeu un lloc més sòlid. Si feu la reunió de la Directa, anant en compte el primer que faci el següent llarg, als tres metres posa bones peces...
Ll5: Recomanable fer el darrer tram de la Directa, més bonic, assegurable, millor roca i final espectacular sobre la Gàrgola. Des de la Reunió sortir amb lògica amunt, a buscar una fissura diedre que mor sota un sostret de blocs( Vº/V+). Caben peces grans però mola estalviar-ne una o dues per la fissura final. OJO als blocs, muntar-hi al damunt ( per la dreta), pas delicat de placa on hi ha uns claus ( Vº), i sobre un minisostret s'obren 4 metres de fissura ampla amb algun tac. Pas de 6a preciós i breu, es protegeix amb uno dos camalots dels grans...pujada a repisa curiosa i amb truc. No hi ha reunió cimera, just al final del pas, a la paret hi ha una fissura perfecta que accepta micros variats i en quantitat, i en la seva base hi cap la "u" curta. Darrere vostre , dins de la coveta, hi ha algun pont de roca entre blocs del terra.
AMB COMPTE un cop reunits, es camina darerre la cova i es fa nova reunió per protegir una grimpada de IIº/III fins al cim...cal anar amunt, a la dreta, fins trobar unamena d'aresta iu tornar cap a la paret flanquejant facil, fins una enforcadura on acaba sobtadament la paret...
Victoria a Territrio Comanche. Oriol i Mati després de encadenar-la en lliure . AMISTAT i bon Flow...en Mati ara és a Patagonia, RECUERDOS CABRÓN!!!!( foto Lila) 
Fanatisme a 3.000 mts...Mati intentant la 2a asc de "CousCous" una bloc de 6b+ (FB) al CB...regletes, roms i mantle final.
Al voltant de la zona de vivac hi ha alguns blocs i una rampa on vam escalar vies de 15 mts de autoprotecció.
MIrant a la paret de la Maldeta, queden a la esquerra, just a uns 200 mts del camp base, en el camí de pujada al Bondidier, es veu des del campament.
Jugant a "sense mans", vam lograr un 6b+ només amb els peus...el joc va obrir l aporta a la ressolució del "crux" de Territorio. Al LL1 el moviment clau és un lance sense mans amb els peus en equilibri sobre regletes...
Des de petit , quan anava amb xiruques i rocciatores, i amb l'entrepà, i la fiambrera amb llibrets i empanades, els monitors del CEC, muntanyencs de tota la vida ( Kildo i Adelina Carreté, el pare Zamel, l'Eduard Bueno...), ens deien que si mai ens creuavem amb algú a la muntanya, SEMPRE s'havia de saludar...i sempre ho he fet.
Hola sol, uààààà!!! Hola dia, hola motxilla, hola anorak, hola cotxe que em dus fins als amics, hola amics, Hola bar hola cambrer adormit amb cara de pomes agres, hola entrepà de bull, hola cafè amb llet que cremes... 
Hola pista, hola boletaires enmig del camí, hola aparcament, hola sender que travesses el bosc, hola fullaraca gebrada , hola roca humida que sempre em fas relliscar, hola passamà podrit , hola soroll d'animal del bosc que no sabem qui ets, hola caçador que ens fas por, hola gos del caçador que a veure si t'escapes..., hola masies allà baix que ens heu vist passar silencioses, hola peu de via, hola pedra on deixo sempre la motxilla, hola paret encara freda i que després estaràs calenteta...
de magnesi...hola arnés, hola esparadrap, hola bossa de magnesi que mai sé perquè estàs buida i no paro d'omplir-te..., hola corda, hola grigri, hola cintes, hola peus de gat...
Alex apreta abans de caure just a la sortida de la BOKA (8a), aquell dia en David se la va endur, com un bou !!!! Felicitats!
Hola via que no em surts....Hola primera presa! Hola bidit, hola regleta, hola forat a caldo, que sempre punxes per dins però t'adoro perquè em deixes reposar...hola adherència de peu que si no fos per tu no arribaria a la següent presa!...hola degotall que encara que em costa tant aguantar-me en tu fas que la paret sigui més bonica i personal...hola parabolt que quan arribo a tu em fas passar la por i agafar més energia pel següent llençament, hola mosquetó...quin soroll més xulo el "click" que fas quan et xapo la corda!, hola altres preses i hola moviment clau que sempre em fas caure i avui no!!!!....Hola cadena!!!
...Hola escalfor de ploma i guants de llana, hola company que pujes aprovar i desmuntar la via, hola pit roig que em distreus mentre asseguro encara que hagi de flashejar la via, hola capvespre gradual, adeu sol que te'n vas a dormir a poc a poc, hola núvols que ho embolcalleu tot i ens convideu a marxar amb la fredor...adeu paret, adeu pedra a peu de via i gracies per tenir cura de les meves coses...Hola frontal...
