CUPULADES i FEBRADES

Aquest finde ha estat llarg...Amb "la famiglia" hem estat a LLIMIANA, un poblet entre TERRADETS i VILANOVA DE MEIÀ, és a dir, entre les BRUIXES i la CÚPULA...Divendres vam sortir de la urbe cap una casa preciosa, d'uns bons amics que tenen un nano de l'edat del nostre...viatge una mica accidentat per els continus plors del "jefe", arribada, llar de foc i birres i demà serà un altre dia...

"Constriccions Divines": Biberó, Burn i Voll Damm... BRUIXES sota la Boira...cap a la Cúpula..es curios com els ammetllers ja han florit...

Dissabte ens llevem d'hora...a les 05:00 concretament, l'Arnau està "tou"...una segona nit d'insomni em té tocat a la línia de flotació...deambulo per la casa entre RED BULL i RED BULL mentre el JD surt de Martorell a les 09:30, ...millor, així acabem de preparar a l'Arnauet per a un dia a peu de via, negocio sortir abans a canvi de no anar a BRUIXES ( negociació interessada donat que les BRUIXES ESTA EMBOIRAT)...a les 12:00 sóc a la Cúpula calentant..i sembla que la familia no vindrà..l'Arnau té febre...he de fer els deures ràpid. la CUPULADORS és la via que em queda, un 7c una mica CALDERIANO, sense passar-se però amb un moviment exigent, pila i sortida putilla...

heheeh..a les Bruixes dius? I perquè no poses cintes allà al 7è llarg de la MALDITA SEA MI SUERTE? Ves fent que ara venim amb el nano darrera i tot..jumant...

Ok papa..i després i si et sembla fem uns topropitos a la THOR?El Cor del MONTSEC...verd però alarmantment calurós..queden pocs anys d'aquest paisatge?

Fa molta calor i ens ho prenem amb paciència...hi ha una colla de companys a les vies i EL REI DEL MAMBO està que treu fum...usem un toprope pàtinós de "5+/7a" per calentar i de seguida okupem la ENERGIA ANTINUCLEAR...joer quin 6c+!!! Surto pels pèls posant les cintes...m'ha deixat inflat, però logro colar-me al REI DEL MAMBO i hi pujo flotant...vull muntar per dalt la via...mentre baixo un company hi està pujant i decideixo que la provaré per baix més tard...Xavi a Cupuladors..observeu que escala sense magnesi...

EN JD LEVITA AL FLAIX a REI DEL MAMBO !!! Quina passada ! A més ha fet el pas FLÚTAN i d'una manera molt espectacular...bici inclosa i final adrenalínic...ja tenim una ronda pagada!

Super JD després del seu FLASH...reflexionant...i ara a per quina?

Després de un primer intent amb algun rebot al crux ja tinc la seqüència de CUPULADORS bastant definida..ara falta que funcioni...3,2,1 i amunt...pas tonto i ja sóc al marro...buf,buf,buf!!!...he fet el pas! Em volen els peus tres vegades a una minitravessia de canto sever...buf buf buf!!!..remada va remada vé i ja sóc al pas final...cal muntar-se sobre una bloc amb presa petita i un canto d'espatlla...grrrrrr! Ho he fet!!! Em queda un pas i ja pillo catx..estic petat! Arribo a cadena que se m'obren les mans als gans del final, que són inhumans...buaf! Baixo feliç, tot i la cojuntura he lograt la via al segon pegue...estic content, ha valgut la pena...ja tenim dues rondes!!!! I només són les 15:00!!! Em pesa la Voll Damm i les 2 nits de Rave amb l'Arnauet...no sé què fer...Ei JD, unes fotos? OK bou! ( MERCI JAVI...)

Primera tufa abans del CRUX...

Xapant el crux...

Le Crux... Volando "pieses"...

Dóna corda que això sembla que funciona!!!

Buf, Buf..a per la Nyapa! NYAKA la NYAPA!!!
ARFFFFFFF!!!! Birrraaaaaaaaa!!!!

Un company encadena també EL MAMBO com un bou...tres rondes...ja somnio amb el "sielo de las servesas" ( huber dixit), però em truca la Lila espantada..."bou vine corrents que anem a l'Hospital de Tremp, el crio està a 39 i mig!!!!!!!!"...

Cremo roda fins Tremp, tot es precipita, calor, olor a hospital, l'Arnau que no para de plorar i nosaltres que ens espantem per novells...al final tot i l'ensurt es queda en poca cosa, amb antitèrmics acaba jugant a l'ambulatori, i tot i que dilluns estem a l'hospital ja hem descartat el pitjor...al principi ens feia angunia dur-lo als peus de vies...però realment el pitjor és la "promiscuïtat" vírica que regna a les llars d'infants, segons el metge aquest és un any rècord de bronquitis i derivacions diverses...

Festival Reggae de Percussió infantil "Ambulatori de Tremp 2008"
Espero de gran li moli el bloc..o millor, el ping pong...ser pare és complicat i fa patir...

FREE RIDE PROGRESSIU...

La "Lucille" una Salomon all terrain que m'ha tret d'algun marron...

Amb aquesta paraula es defineix el concepte de practicar el "free style" a la muntanya, els kickers ja no són salts manufacturats sinó roques i desnivells naturals..es barreja Free Style i Free Ride en un concepte global de snowboard salvatge total...

45º minim i ja li podem dir "extrem" però en realitat la dificultat l'aporta l'estat de la neu, i els perills que hi ha per sota del caire ( barerres de roca, barrancots, salts, i perdre't en una línia sense sortida...sovint la inclinació és el de menys...)

NO N'HE FET MAI...O en faig ara?

El 91 vaig pillar la taula "seriosament" per primer cop, no teníem referencies, ningú t'explicava com funcionava..simplement sabies que volies baixar i n'aprenies...després de una "transició" a través del monoesqui ( havia tingut una lesióimportant amb els esqués i passava dels palillos), anar sobre un sol caire ja no em semblava impossible...

El 94 un divendres qualsevol hauria trucat als col.legues a casa..no hi havia mails ni mòbils, el dijous al bar quedavem per trepar o per surfejar...segurament el divendres hagéssim pirat en un Land Rover vell o amb la furgo del PATO LOCO ( un argentí que es deia LUCAS...), cap a Andorra. Bevent birres a tope...L'argentí LOCO, o el Lluis"Kemper" Mans, el Joan de la "Pala Gran", el Chucho, la Miri, i tans col.legues "de temporada" cadascun amb el seu rotllo...

Camí del Montblanc...pateig inhumà, no vam fer cim i la baixada estressava entre esquerdes i forats...planteig d'ascens incorrecte i poca forma fisica?

Segurament ens haurien parat a la frontera, els andorrans, mirant si dueim drogues i tal ( amb les pintes sempre pillavem i recordo alguna vegada "tajat" en moments realment preocupants, en boles a la aduana i amb els polis fent preguntes surrealistes... Neu, buit i linies...plaer a tope que incita a buscar més plaer..."Jah Cares Maaaaan!!!!"

Segurament hauriem sobat la primera nit en una obra (a l'hivern es parava la construcció perquè el ciment no enganxava..dins del plomes) després de unes birres en algun lloc... o potser de gorra en algun apartament que l'amic de l'amic d'algú tenia en algun lloc perdut ( buf en Raul i les claus del garito a la Molina..quins marrons..hahahah!).

Saltes, planxada controlada i lliure fins les pales finals..ojo a les pedres de la dreta...si grapes et pago una birra bow...

Sovint ens colavem als remontes..si el LOCO havia aconseguit passar una mica de maria sempre hi havia un pister que feia l'orni al remonte...una vegada " a dalt" miravem de moure'ns per les zones altes on ja no calia ensenyar el forfait...o en compravem un parell i anavem pujant d'un en un..o estavem tot el dia al Snow Park..patejant amunt i avall...de vegades era un "jari" impressionant...

A les nits hi podia haver dos plans...PLAN "A", a la ultima pujada pillavem l'equip i anavem amunt amb tot...plantavem una tenda en algun racó poc visible i feiem una acampada d'altura...al matí desmuntavem i un baixava amb tot fins al cotxe...era el dia FREE RIDE..pateig i a pillar pales..El PLAN B era trobar "algú" que ens convidés a passar la nit...havia estat en apartaments de penya que ni coneixia...festes de gent que ni coneixia...raves absurdes davant una foguera...petat, cremat i tajat...de vegades guai, de vegades un pal, de vegades excessiu..també hi havia "hotels" de viatges organitzats..pagava un i dormien set...

Ei bouet, a veure si t'estires i em carregues la planxa fins al cim...

Sense paraules...em sembla que en aquesta zona els palilleros ja s'hi posen bé, el que va dibuixar el cartell era un friki?

Diumenges de sol, diumenges de tempesta, a veure qui pillava la pala més verge, el paketón més guapo..."el gran domingo" deiem...sense arves, cridant, i amb la flor al cul que va permetre que només el Dani pillés una vegada per alau i que jo "volés" 15 mts arran de pedra en un viratge descontrolat on vaig tirar recte enlloc de per la canal...gairebé em desmaio ( de veritat..vaig vomitar i tot), de l'ensurt....

Flanqueigs sota la Aguille de Midi..cap als Grands Mulets..molt tard..neu papa...

Quan vaig coneixer la Lila tot va canviar...anar amb ella em va fer baixar de revolucions, anavem més controlats i em sentia més responsable..la penya va deixar de trucar tant sovint, ja no anava als friki tours dels findes i menys als alps...quan estavem dalt de pales o canals m'anguniejava baixar primer i deixar-la a dalt..o que baixés ella primer i no saber per on tiraria...anava de "guia" i no gaudia tant..ella és "goofy" i jo "regular" i en moltes travesses per vessants a contrapendent no ens acabavem de coordinar...a pesar de tot ella s'apuntava a un bombardeig i algun ensurt vam tenir...la darrera vegada, en plena borrasca, gota freda i ona siberiana vam pillar l'equip per cinc dies i vam anar a pujar a l'Aneto..no parava de nevar i estavem a 15 sota zero...la Renclusa estava semienterrada, i per l'hivernal vam haver de cavar..vam plantar la tenda dins del refu i a la nit la sopa es glaçava en segons..al cap de dos dies vam baixar amb neu fins al pit..sort que ens vam rajar...

Autorretrat burro..davant el cim..a sota la canal...

I a poc a poc vam anar afluixant, havia baixat pels Encantats, per Ulldeter, pel cadí, per la Forcanada, per algunes canals araneses, pel Montarto Nord i per Nuria i voltants...fins i tot tenia en projecte intentar encordat la Pany del Pedra ( quines fumades eh Loco??)..però vaig deixar de creure allò que deies de "Jah Cares, Maaaan!"..i recordo aquell dia , discutint amb el Dani, dalt del Grà de Fajol, i dient-li que passava de baixar, que ja no tenia bones vibracions i que ho deixava estar...

Aquest finde vam pujar en el nostre cotxe, amb hotel (baratet) reservat des de la nit del divendres..l'Arnau anava amb nosaltres, i vam dormir a peu de pistes..quin plaer llevar-se en un llit a 100 mts dels remontes i les canals del Pas!...Vam esmorzar en buffet lliure i anavem amb forfait legal...cada dues o tres baixades ens trucavem i intercanviavem el paper de "cangurs"...vam poder dutxar-nos, fer unes birres de trankis, i gaudir del sol i la neu...a les 11 estava caient de son..

Però hi ha quelcom que m'estira, la verticalitat, les arestes, les cornises...el buit...una forçaq ue em fa patejar amunt, amb la taula al coll per buscar una pala o una canal que surti de la ordinarietat de les pistes plenes de penya cridaire i descontrolada, plena de surfers de moda amb conjunts de centenars de euros i sense ni idea de prioritats o respecte per la muntanya...

Van ser quatre pateigs i quatre canals..però vaig haver d'acceptar que "no ho faria més" perquè sinó sabia que hi tornaria, i que "ja no toca"...ha passat i està bé, Jah ens va cuidar però per si de cas no he de donar-li més feina...ara no...quan l'Arnau sigui més gran ja n'hi ensenyaré i ja veurem on ens posem...

Del la Rave al pot de llet en pols, un kicker de molts metres amb un 360ºnosegrab...verdader FREE RIDE PROGRESSIU...

Salam bows i salut als "soul riders"...

ZONA CERTA ( 8a i més...)

PER FIIIIIIIIIII !!!!

Ja he tancat l'elipse !!!!

Aquest diumenge, sota un sol calurós, en les "pitjors" (???) condicions ( ressaca inhumana de dos dies de rave laboral desfassada), vaig lograr LEVITAR a la ZONA DE INCERTIDUMBRE. No és més que 8a..però es tracta de una via dels anys 80, d'aquelles que la gent "obvia" degut a que és molt més CARA que les vies de continuïtat que es porten avui en dia.

Aquesta via l'havia feta el 93 i es tracta de un 8a estrany i dur. 12-15 mts justos, compost de 3 blocs amb passos atlètics i contundents rematats per un sostre-desplom on arribes ofegat i t'has d'enfrontar a un pas potent on la gravetat t'escup en diferents direccions..un cop estabilitzat hi ha un regleta inhumana i la bloquejada a canto gros. A més és una via per a gent de un tamany determinat, i noi precisament el meu...

UN INFIERNO!!!

En aquest incongruent i erràtic camí de recessió temporal que vaig començar fa dos anys i mig hi havia també un redescobriment de zones on feia anys que no anava..i les PAPARRES van apareixer com una solució ràpida i còmoda a la vida més caòtica que duc actualment.

Veure en JAVI CANO fer-li pegues a mort em va motivar a tornar-la a fer, QUINZE ANYS DESPRÉS !!! Vam asediar-la amb en Jaumet i en Juanjo, però ja no tenia la força de quan tenia 23 anys...em sortia tot però em faltava la rabia.

SI VOLS POTS!! Mentre que em faltava PUNCH em sobrava experiència i paciència...i TOT ÉS A LA MENT..sense estress, sense pressió, i amb il.lusió i felicitat, GAUDINT...UN hivern compartint PAPARRES i SNOWBOARD no va funcionar...són esports antagònics i poc compatibles...l'altre va ser el GEL i l'ARTIFO...però ara amb l'Arnau, més cansat però menys polivalent, el fer més plafó i anar més fanàtic ha donat resultats.
Torno a estar com abans, i tinc 15 anys més de butlla temporal per encadenar moltes vies.

CAPRE DIEM!!!!!

COM SEMPRE NO PODEN FALTAR ELS AGRAÏMENTS a la penya amb qui he compartit tantes estones de fanatisme a peu de via:

JAVI CANO: per recordar-me que la via era allà i per refrescarme els moviments. Quin bou...
JUANJO, i JAUMET: Amb ells he viscut la seva evolució i la meva recuperació. A muerte els de Sabadelllllllll ! Panxadelbou POWER!
LILA i ARNAU: per deixar-m'hi anar, per motivar-me a peu de via, i per confiar...
PENYA PIRI: per les rialles i fanatismes varis el primer any...
MALUTA: pel GOOD FLOW al dia D, i per assegurar-m'hi...felicitat per la NEPALÍ ! I gracies per les fotos !!!
I als altres amb qui hem estat i fanatitzat cada moviment: Joan, El LLuís Agustí i Cia, el Juani, El Albloc, el JD ( vinga machine que ja veus que tot és recomançar!!!), i tants i tantes amb qui SOBRETOT, hem rigut i hem passat moments de felicitat verdadera.

SALAM a tots BOUS i BOUES!!!

PASSENTUR..elipses al espai temps?

" (...)The word on you depends, live will never end...(...)"

Això és un fragment de "Riders on the Storm" (Doors), que si bé descontextualitzo de la cançó..em fa pensar bastant en moltes coses...

Sovint he dit que vivim com si la vida mai acabés , i com si tinguessim sempre temps de arreglar-ho tot demà..que cal tenir en compte però, que de sobte tot pot canviar i que cal apurar una miqueta les coses perquè potser demà és massa tard...

Buah! PODRIA POSAR UNA PARRAFADA PERÒ AVUI ESTIC ESPARTÀ...Que cadascú s'ho ruli com li sembli...

Darrerament amb LESIONS, AFLICCIONS i altres TEMES, hi ha bloggers que s'han dedicat a buscar en el bagul dels records...és interessant veure què i com érem fa segles...hahah, jo crec que SEMPRE he escalat i gairebé no recordo res d'abans d'enfilar-me per les pedres.

Ahir vaig coincidir amb gent de ST BENET a les PAPARRES..els de sempre, igual de fanatics, igual de bous, igual de Stbeneddictes..amb el Juani vam fer uns pegues a la ZONA DE INCERTIDUMBRE...feia un any i mig que no l'acaronava i em vaig sorpendre...i ja vaig caure anant al canto de sortida...ARA SI, ja la tinc a tret!!! el Juani la fa amb un estil brutal i el doble de txunga per mi..i la Esther la prova amb petites variants de lolaka que no sé si són més txungues encara...en definitiva, un 8a dels 80, dur, dur i estrany...difícil li entris com li entris...sense opcions de escaqueigs...genial...

Aquesta via la vaig fer al 93...i si la repeteixo estic convençut que em retroactivaé per tenir 15 anys més de fanatisme i bons resultats...i ja gairebé tinc l'elixir del bou etern...!

De moment faig vudú amb aquesta foto de l'època que gairebé telepàticament m'ha enviat el LUICHY. Pertany a un set de fotos que vam fer amb el Rosso per un especial EXTREM de MONTSERRAT...hi apareix la Gloria i jo apurant en lliure la BABY(IGLESIAS) de la Bessona inf, fins aleshores Ae/Vº i ara un bellíssim 7a+ . la via aleshores estava semirreequipada amb algun spit...Quina època...els laser i els texans...molt de temps, i cap obligació...a muerte...

Tantmateix és ESPLENDID poder-se veure amb gent que fa 20 anys que veus penjant-se de les pedres, i comprovar que tot segueix igual. Ahir veian en Juani igual de fanàtic, donant-ho tot ( callat i serè com sempre també) en un totxaco...res canvia a pesarq ue passen els anys...igualment amb la Glòria ens veiem de tant en tant, amb en Dani i el seu petit Daniel...i noslatres amb la Lila i l'Arnau..seguim rient, seguim trepant, seguim vivint de cara a les pedres...com sempre, com m'agrada....

VERMELL del XINCARRÓ. SECTOR del VIANANT

GRACIES A JORTX I TATI per la info cedida sobre el sectoret.

Aquest finde vaig acabar amb la excel.lent collita de vies al sector VIANANT del Vermell del Xincarró

No n'hi ha cap de dolenta..que boniques!!!

No en puc recomanar cap per damunt de les altres, tot i que el VIANANT és una verdadera obra d'art, una de les joies de escalada esportiva a MONTSERRAT...gracies TATI i MARC per equipar aquests vions...

Com sempre, m'havia mirat l'esperó sempre que anàvem al Vermell..però li veia poc interès.

Quan van equipar el Vianant, fent-lo, veia les línies a dreta i esquerra..però igualment no les vaig considerar...i com diu el refrany " a la taula d'en bernat qui no hi és no hi és comptat"...M'ha passat moltes vegades...a St benet, al Senglar...en molts llocs..que si no tinc taladro, que si m'ho miraré a l'estiu, que si ara estic fanàtic per peedre el temps equipant...em falta temps? Ganes? O una mica de tot...qui no plora no mama, així que potser és l'hora de equipar aquelles línies que sempre em miro sempre acabo per oblidar...

VIES del sector del VIANANT:

*NO REPAPIEGIS: 7c. Bidits poc profunds, resistència amb un pas més dur al mig. Peus clau en un mur desplomat on es navega a dreta i esquerra d'un esperonet estrany. Compte amb la segona xapa un cop es separa de la Pau Barrios, costa de mosquetonejar la cinta i la caiguda pot ser dolenta. Bonica. UN cop controlada l'aleje entrant a reunió no té secret. AL PRIMER INTENT muntant amb ANTENA

*PAU BARRIOS 7c/c+: Dura i difícil. Assegurances allunyades. Un cop controlada ja no té tant de secret però a vista et jugues una bona castanya. A diferència de la resta del sector aquí calen dits forts. Inici amb un dinàmic on si ets baixet acabes volant peus, a canto boníssim, bloqueigs durs i pas de placa desplomada on peus i dits apreten a mort quan ja vas petat..un cop superat el crux cal anar sense dubtar fins al xape..un excalèxtric no serveix, quan vas al rotpunkt no es xapa fins que s'arriba al canto bo. OJO A LA SORTIDA..serà 6c però no es pot caure...En moltes referències es cota de 7c+...Per mi és la més exigent del sector, la vaig resoldre al tercer intent. Em recorda vies de St Benet a l'estil Roca d'en Barberà...

*EL VIANANT 7c/c+. Primer llarg d'accés a la resta de vies, un 7a+ de placa GENIAL, foradets i pas burro de regleta lateral. Un cop sortint de la R1 hi ha molts bloqueigs, algun pas dinàmic dels macos i un CRUX anant a bidit que es pot fer en lance recte o per la esquerra amb un dur bloqueig d'espatlla esquerra. Compte a la sortida (assegurança exigent però gens perillosa). Final en placa més facil però bonic.Resolta al tercer intent. No em canso de repetir-la donat que per les seves característiques és una via ideal per fer pila i els xapatges no són exigents. Molt resistent encara que menys dura que vies com el CLAN DEL BONSAI o LA FUGAZZI ORIGINAL, pel qual la deixo de 7c/c+...ja direu!

*NÒMADA: 7c. Via guapa però burra burra. ËS RECOMANABLE entrar pel Vianant ( si l'equipador no s'ofèn), donat que la primera part no és molt interessant i hi ha un repòs boníssim que no fa sumar pila...UN cop en matèria, de la R1 del Vianant, es fa una assegurança més ( cinta llarga), i et passes de via...El pas és molt exigent ( lance de regletes a monodit estrany), i em va costar quatre o cinc intents amb els corresponents "rebots" per consolidar el moviment. sortida atlètica i "airejada". UN cop encadenada no és de les que repeteixes..per si de cas...

*CAGAMÀNECS: 7c. Més dura que la seva veïna, de la qual és "variant" de sortida. La vaig fer en toprope i em va costar un parell de tientos..no la vaig entendre massa, és la menys maca del sector i bastant difícil...??

Al Vermell però, vaig al.lucinar, haviem quedat amb en Joan Palou d'hora per marxar a dinar a casa. Quan vam arribar el pàrquing estava buit i en canvi quan marxàvem estava petadíssim...ja feia temps que no pujava al Vermell ( només em quedava aquesta via, ara amb les que en PIJU m'ha explicat tinc nos projectes...), però la veritat es que crec que la gent està una mica faltada d'imaginació a l'hora de escollir llocs on escalar...potser seria qüestió que equipés tothom (lolo o no) també NOVES zones facils de cara a que no es concentri tant de personal finde rera finde al mateix lloc, amb les conseqüents molèsties a la natura, i als locals...i no parlem de la roca sobada als Vº's i 6a's..que posar un parabolt o un toprope no costa tant!!!! Això sí...s'ha de currar...

Montserrat és infinit..a veure si ens renovem!!!

Salut Bous!!!

Via ITALO SWIZZERA a la Cima Grande i FUGAZZI AL QUADRAT

Era un dia estrany...fred, previsió de mal temps, boires i nuvols que tenyien l'atmosfera d'un aire amenaçant i gris.

Però haviem decidit anar a escalar i vam decidir sortir cap a la paret...

"Ei Uri..no vols anar a Garraf? Tinc un compte pendent amb "puja la febre" i em molaria saldar-lo..."

"Ostres Bou Palou...que Garraf esta davant del mar i hi haurà humitat..a més ja l'he feta diversos cops..la xorrera pot ser que estigui mullada i la part final, amb pluja segur que rellisca...TINC UN PLÂ MILLOR...QUE ET SEMBLA UNA ESCAPADA A DOLOMITES?

"????? Ei Uri..encara estàs amb la mona de cap d'any o QUÊ???

"No Joan...es broma..però tinc un plà...QUE PREFEREIXES, La CASSIN ( 7a+), La HASSLE BRANDER ( 7a+ però més continua), o la dels SUISSOS (7b+) ??

"hehehe..posem que la dels SUISSOS..."

"Ok, són uns 400-500 mts..es tracta de fer almenys 15-20 vies a GELIDA, entre 5º i 7b+, amb molts 7ens i 6ens enmig..una mena de marató..l'ambientillo ajuda...els llargs facils els fa un i els desgrimp mentre l'altre puja a l'uníson en toprope..és un ensamble bujarra però així estalviem temps..El segon escala amb motxilla i els dos amb les wambes i casc, el grigri, algun catxarret...rotllo via llarga...T'APUNTES???

"MMMM..no sé jo t'asseguro i tu fas el que et sembli bou..estàs flipant...!"

"Que no tiu..la roca és semblant i el dia és txungo,...la diferencia és que són parabolts enlloc de seguros cutres..ens podem saltar alguna xapa no?"

"Stasss flipant bou..."

"OK ens veiem allà, jo trigo menys així que intentaré fer algunes tirades sol i tu em pilles per "alguna feixa imaginària" OK?"

"Stasss flipant bou..."

Quan en Joan va arribar ja havia escalat autoassegurant-me el "PEDESTAL" de V+ amb quatre expansions en 25 mts, ara es tractava de escalar un 7a+, 6b..etc... i la resta de llargs en el mateix ordre...PERO LA ALTA MUNTANYA (A GELIDA INCLÔS), és canviant...en la aproximació ja haviem trobat gel ( bassals gelats a la pista ..heheheh)..i havia pujat enmig de boires i txirimiri...així que vam decidir encara DIRECTAMENT la pitjor part de la ruta, aprofitant que els inmensos desploms de la part central de la via ens protegien.

Vaig pujar i baixar per un 6a xapant tres bolts i un 6a+ respectivament, per fer dos llargs, i vam atacar els desploms...primer un 7a, i tot seguit un 7b sense parar..ja havia encadenat dos dels llargs difícils, desplomats i amb passos clau..ara venia el llarg clau..enmig del fred i petat ja de 6 tirades...va costar, sobretot perquè es tractava de NO XAPAR totes les assegurances i el CRUX de XAPES NEGRES és curiós quan es té el bolt a quatre metres ... ROTPUNKT!....

Una CORDADA ARTROSIS abandona la paret..no hi ha xiulades..han lluitat al pany central contra "la BOCA" una tirada de 8a on la part superior estava mullada..nosaltres ja som sota els sotres i decidim continuar amunt...

En JOAN , EN MALUTA el ROGER i l'ANIOL anaven fent tientos al 7b i jo intentava descansar el mínim i colar-me en les series...darrera nostre plovia i la temperatura baixava..rialles.."¿Encara no xorregen els tops? "Encara no ! UNA serie més!!!"..vaig tornar a fer el 7a..començava a estar cansat..i la sortida ja estava mullada...buf...ara toca el 7a+...a la fissura els meus ditots no entraven als empotres i vaig haver de empotrar monodit i monomeñike...quina petada...i al crux de dalt les pilles em fallen..caic? NO! espera! Surto arrastrant.me fins la reunió i la pluja em mulla el clatell...HAUREM DE RAPELAR?.

Aprofito per fer una serie més al 7b...ja gairebé estic acabat...HAN ENCADENAT el 7b en ROGER i l'ANIOL... ( l'ANIOL també el 7a+ i el 7a) lluitant a mort contra els elements...estic obert de braços però queden encara alguns llargs fins al cim...a la meva dreta veig un "escaqueo" que ens duria fins una feixa de sortida i la CASSIN ...es diu MEGATRIX..a la ressenya marca "6c" però a peu de via hi posa 7c ( era una via no encadenada...hi havia un error a la guia?). Es veia magnesi..algú la ha fet i li ha donat 7c...

Aqui no cal saltar-se xapes, ja fa més por..anant a la tercera si caus vas al terra...el crux esta ben xapat però la veritat es que la resta és molt tècnica i l'equipament és escàs. VAIG INFLAT ja fa molta rasca i es fa de nit..o sortim per aquí o hem de rapel.lar 12 llargs...Ho provo..a vista no em surt però veig els passos em baixen fins a la reunió..aquest cop amb la ARMA SECRETA (els MIURA)...ho torno intentar, tensió, noto la pluja a la cara..segueixo escalant i encadeno !!! Perfecte ja soc a una linia de rappels més directa, però la canal de la CASSIN és un torrent i he de demanar que em despengin ..rapelarem...les tirades de 5º que aqui a LAVAREDO, mullades poden ser un infern..i el descens del cim letal...I com que no hi ha 8c's tampoc poden provar la PAN AROMA...hahahah!

LA cordada PALOU encadena el 7b al tercer intent...increïble, enmig de la tempesta... rapelem fins al cotxe. Tots hem triomfat, encaixades i cap a casa.

MENTRE A LA RESTA DEL MON PLOU A BOTS I A BARRALS hem estat escalant TOT el dia en vies molt guapes i amb ambient durillo..bon rotllo. QUE MËS ES POT DEMANAR??

L'escalada es brutal total...

DISSABTE:

Surto Lila? ...si..no..va vinga i a les 5 a la cavalcada SENSE EXCUSES...

OSTRES TINC HORES!!!! Munto la via i a la PRIMERA ENCADENO..quin trip!!! No HE CAIGUT així que per celebrar-ho em llenço des del CRUX..no n'hi ha per tant..el que si que deu fer por és obrir-se entrant a reunió..és facil però...

Abans de marxar la desmunto en toprope encadenant...

FUGAZZI AL QUADRAT..ara a provar la COMBINACiÖ de la MUERTE: Entrada directa de Fugazzi + El CLAN ( crux intermig) + Fugazzi + crux de sortida del 7c...potser 8b....deures pel 2008...

THE BEST LLUFEIXON

Us linko la millor innocentada de l'any...MALUTA MASTER from USA.

KA KABRONNNN!!!! HU HABEU VIIIIIST! LAMAREQUELVAPARÍÏÏÏ!

http://crowledge.blogspot.com/2007/12/highway-2-hellaccident-mortal-al.html

siaw bous

2008, CANVIS ESTRUCTURALS??

Diuen que a base de CANVIS COJUNTURALS s'esdevenen CANVIS ESTRUCTURALS...

NO sé ja com interpretar-ho..i a més se'm trenca tota la TEORIA de l'ENTRENAMENT...

Aquests darrers dies ha estat un CLIMAX de DESCONTROL:

*GASTRONÒMIC : tinc uns cunyats que medeixen i pesen el triplpe que jo, capaços de endrapar un % considerable del meu pes en carn i de beure més que la meva sang sencera en cervesa, en una tarda..i jo intento que no em deixin enrrera en les nostres vetllades CARPE DIEM que allarguem al bar del "JU" ( un antic bar "PEPE" ara regentat per un xinès que ja no fa tapes però ven la birra més barata...)

*FISIC: desfassades d'entrenaments igualment descontrolats ( intents seguits a vies de 7b+ impossibles i blocs surrealistes a la PANXA seguits de sessions hilàriques de POWERBALL amb la Lila i un veí, a veure qui aguanta més el tema...).

*MENTAL: fent quadratures de horaris i compromisos IMPOSSIBLEs per intentar sortir a trepar, acudir als festivals familiars i complir amb les responsabilitats domèstiques enmig de un calendari erràtic de dies de treball, festes i tancaments d'any a la feina...

Com que els de Sabadell estan "estranys" ( fase caòtica de dispersió d'objectius, recuparacions i baixades, molt de entrenament esperant el subidón..etc)...com que no tinc company del mateix nivell per provar vies dures de manera matxacona, i com que la Lila es queda amb el crio les hores que escalo i no em pot assegurar..pos això, que es tracta de sortir rapid a escalar i mirar de tornar a casa una mica motivat per seguir amb aquest regim de descontrol...LA MILLOR MANERA de NO ENFONSARME la vaig trobar en NO CATAR VIES DURES, NO PROVAR RES QUE NO ENCADENI EN POCS PEGUES, COMPENSAR AMB ALGUNA VIA A VISTA O FLASH, i GAUDIR..GAUDIR dels paisatges, que entre l'anticicló i el canvi climàtic he de grabar-ho tot a la ment per quan l'Arnauet ja no ho pugui veure i li hagi de explicar com eren els prats de Montgrony, o les tardors a les valls de Bellavista...

El resultat final, CURIOSAMENT, ha estat espectacular i inesperat. des de l'estiu a les darreres sortides he pogut constatar la INFALIBILITAT EN 7c al PRIMER INTENT ( faig una inspecció de la via des de dalt o en top i m'hi poso de primer o en toprope). TOTES HAN CAIGUT.

Des de fa poques setmanes això s'ha ampliat a 7c+'s, més aviat de continuïtat i sense massa complicacions. el tema de la Fugazzi ja va ser interessant, però ahir es van obrir més horitzons...

Vam pujar a CORONES, estava petadíssim del divendres A MUERTE a la PANXA DEL BOU, i em feien mal fins a les parpelles de tant fer POWERBALL el diumenge a casa...

Vaig calentar en un 6a+ i 6c ( aquest segon desgrimpant), i vaig muntar amb l'antena un 7c+ de corones ( L'INTRÚS, veure'n descripció-flash al final)...dos blocs amb un repòs enmig, micropreses i peus invisibles en placa desplomada, i final de pililla atlètica..total 15 mts contundents...La vam analitzar amb en Juanjo, i si bé li veiem com anaven els passos no els vam acabar de resoldre al complert...

Vaig esperar que baixés una mica el sol, no em creia que amb els triceps que em cremaven pogués ni fer la entrada.

La vaig encadenar en toprope bastant sobrat...JA NO ENTENIA RES...

Per acabar com que hi havia LA COLUMNA ( veure explicació-flash al final) muntada (7b de corones entrada tecnica i sortida d'un pas a bloc)..pos a veure si em miro el pas per un altre dia ( ara és impossible).

Va sortir al flash....ENCARA HO ENTENIA MENYS...

CORONES ESTÀ SOBRECOTAT????

Vaig mirar a la guia i realment les vies que vaig fer eren del David Codony i no del Morales..però en canvi el 7b/b+ inhumà de la dreta també era del David..o sigui que no es pot dir que regali res...

Vam acabar corrents en un 6c+ o 7a a la esquerra de NEOFATXES...guapo i per acabar de rebentar els avantbraços...

MOLARIA PROVAR algun projecte d'hivern, aprop de casa, resistent i amb bona aprox..però no trobo res que o no hagi fet o sigui "possible" i estigui en un lloc on s'escali en hivern...

Algú sap d'alguna via així? S'accepten consells i suggerències, i si algu esta en una situació similar convio hores de grigri per idem, o hores de grigri per muntar vies i tal...Radi d'acció: Montgrony, Montserrat, provincia de BCN, i si la via s'ho val...Tarragona..encara que aleshores seria estressant en quant a horaris...

BON ANY BOOOOOOOOOOOOOOOOOUS !!!!!!!!!!!!

Flasher: ( abstenir-se onsighters!!!!).

NOTA: Quan parlo d'"hores" imaginar un rellotge d'agulles, i imaginar on marca l'agulla de les hores per intuir la situació d'una presa( ex. Lance a les 12:00 = sobre el cap; invertit a les 03:00 =invertit a sota la cintura, a la dreta; peu a les 07:00= presa de peu a sota, a la esquerra, una mica elevada..etc)

L'INTRUS 7c+ ( Roca Roja de Corones): Dues seccions clau i final resistencia atlètica sense massa complicació.

Inici, desplomet i lance a bon canto. Cal agafar un romo d'esquerra sikat, xapar i amb la dreta a un tridit sota el microsostret. Pujar peus. Amb la esquerra anar a un invertit ( el segon, no el més baix), i amb la dreta pillar la de la esquerra de les dues microrregletes ( és ajuda en lance no cal tibar d'ella, no patiu...). POSICIONAR-SE DE PEUS AMUNT...peu dret en una taca negra que fa canto, peu esquerre en adherencia..llençar a canto de dreta bo d'espatlle, al invertit del damunt la esquerra. Aixecar.se a unes xorerres on reposar.

Bloc intermig Des de la xorerra repòs agafar regleta vertical a la 01:00, amb mà esquerra, i anar a invertit dur amb bidit dret invertit amunt, pujar peu esquerre en tufilla esquerra i la mà dreta pinçar una xorerra-llengua amb esquerra, recolocar-se ( no pujar peus, mantenir-los baixos, és la clau!!!), pinçar bé amb el polze la llengua, i llençar dreta, creuant, al damunt, a pinçar minixorrera. Cambiar pes a l' esquerra i pillar forat-xorrera lateral,amb esquerra.

El pas clau vé ara...pujar peu esquerre a un cigronet de la esquerra ( a escollir segons alçada), peu dret en una de les moltes adherències polides, bloquejar d'invertit dret, i anar controlat amb esquerra a un miniforat rom ( jo hi posava dit petit i anular). Pujar peus a marques i llançar creuada la dreta (10:30) en xorrera ( hi ha ajuda intermitja). Pinçar la xorerreta i palmejar amb esquerra per rebotar d'esquerra axorrera millor, un xic més amunt..reposar..

Anar amb dreta a tac a les 14:00, canvi de mà i aixecar peus, ajuda al diedre per a dreta, que llença damunt, a les 11:00, en xorrera invertida, rapid esquerra a bona presa. D'aqui a la cadena uns 12 moviments atlètics (6c) bastant evidents encara que se us poden obrir els braços..oju! VIA MOLT BONICA encaraq ue bastant fanàtica...tot i el desplom es tracta de apretar de dits amb peus burrissims...

LA COLUMNA. 7b. entrada que es fa mig bé ( tècnica però resoluble), i repòs assentat en bones tufes arromades...EXPLICO NOMËS EL CRUX :Inici del crux des d'un bon tac amb dreta...anar amb esquerra en una "L" dibuixada una mica roma..ojo que hi ha un canto més evident però no tant assolible 25 cms més a la esquerra..(opcional). Dreta en una regleta viva marcada...ojo peus arras...bloquejar esquerra a rom bo i aleshores anar de dreta a un "OMBRU" drat molt agressiu..pujar peu esquerre i anar a regleta viva amb esquerra..aguantar el tema i llençar a canto informe de dreta ( taquets), ajuntar mans i sortir amunt...

Maxicompensacions..FUGAZZI

Poc temps disponible, amenaça pluja, només tinc unes hores ( aposta a una carta) , després de una setmana de feina i una sessió de plafó on no m'aguanto gairebé enlloc mentre la penya flota en blocs que veig gairebé galàctics, una nit més o menys calmada ( la Lila que arriba de sopar de feina i vol seguir la festa) , aixecar-me i deixar-ho tot endreçat, mil trucades per localitzar fanàtics escampats per tota Catalunya buscant el sol..al final una mica de llum en el pou.


EI JUANJO!!! va vinga bou que aquí aguanta el temps? I a Sabadell??

A Sabadell també...

Et Passo a buscar i anem al Balcó?

Que dius bou si ens pilla una tormenta allà pringuem total!


I Santa linya..diuen que a Lleida hi fa sol!

BUff...són les 10:00...hi ha dues hores de cotxe!

Però si condueixo jo!!!!

És igual tiu...que m'agobia anar tant lluny..i si anem a AGONIES? Està aprop i si plou anem a la PANXA!

Uf..ok bou..el que passa es que el que em queda és la FUGAZZI ( 8a o 7c+)..i la veritat es que amb aquesta rasca l'ALEJE final em fa poca gracia...

Tranki tranki ...que te la canto...

uala bou..quina angunia...


EL LANCE...moment critic i d'incertesa...decisió, abstarcció..i a volar..amunt millor que avall...( Borda d'Arnaldet. BENAS.7b/c)

Anem a Terrassa...no plou, fa rasca continguda...cinc minuts i a peu de paret encara trucades de col.legues..tothom ha desertat o se'n va cap on pugui fer sol...pujo pel "7c de la Cadena"..vaig encarcarat i en artifo fins on obliga ( bon canto)...vaig a la cadena de FUGAZZI...QUINA POR..el darrer seguro esta almenys a 8 o 9 mts de la cadena..i és el CRUX!!! Se'ls en va la flepa...algú va posar un spit afegit i l'han tret...la veritat es que "sobreequipar" una via ja encadenada té tela...hi estic d'acord...si vals vals..i si no a provar en toprope..que és el que faig...
75 moviments, 20 mts desplomats amb traca final...Provo els moviments, de baixada, de secció en secció...PREMI !!! Per una vegada la poca alçada em va de puta mare, i al crux em quedo clavat d'un invertit mentre els alts s'hi queden bloquejant per excés de envergadura..és com a la SPOOK ( 8a a montserrat que em sembla 7c ) !!!

Baixo al terra...descanso...no em decideixo a provar-la de primer...no pot ser tant senzill...



Ei Uri posa't-hi per sota !!!

Que dius Juanjo, que em fa iuiu tiu, a més no sé quina continuitat té el tema..no pot ser tanbt facil ! A tu et va costar molt encadenar-la?

Home, si fas la VARIANT ORIGINAL és més facil...i a dalt no miris avall, si caus tens el seguro a un cos dels peus...l'aleje és sortint i si no vas totalment obert no caus..el Santi es va tirar, va volar 15 mts però caus a l'aire...

BUf tiu..passo, almenys fer un toprope per provar-la no?

No siguis bujarra...

Que no tiu, que ni la he mirat sencera!!! I vaig sense tacte a les mans!

Començo el pas dur conegut ( "No hagas bromas")..i FLOTO al bidit assassí...munto damunt del repòs i ja no em sento cap dit de la mà esquerra...intento recuperar mentre provo de recordar els 60 moviments que em venen i que només he vist un cop...Faig la trevassa..ok...creuo, regleta, rom, canto i nou repos!! Quina puta merda ser baix, els peus no m'arriben als bons cantos i estic mig penjant de dues busties ballant una sardana mentre busco alguna repiseta abans de atacar el bombet intermig...ho provo..no era així..baixo..Juanjo no m'estibis que desgrimpo!!! Pujo directe i tot s'encadena..vaig mig improvitzant i això cansa el doble..accelerada i repòs, accelerada i canto bo..com en un DONSIMON de plafó...ja soc sota el crux..esbufegant...sense pila...pillo la xorrera, tiro a bidit esquerre, reboto per la xorrera...a la ataaaaac! em quedo clavat, tot OK i...merda! Se m'han INFLAT ELS DITS i ara no m'entren..què faig?!!! Merda,merda merdaaa! Rapid reacciono i torno a rebotar aquest cop amb el dit petit i el següent..i M'entren! Ja esta!..



Uala Bou, l'he feta al primer intent!!!

Joder Uri, t'hauries d'haver posat per baix...

No bou que si arribo petat i no m'entren els dits, amb el cul petit ni provo de solucionar el pas..m'hagués tirat...

NO crec tiu, hi ha un vol de l'òstia...

Poster si..merda....i ara el rotpunkt no?

Jo tio, estic gelat, la provo una estona i fotem el camp...

Ok jo igual que per avui ja n'hi ha prou..espera deixa'm que provi el pas final un altre cop...

Al final vam sortir fosc, glaçats i petats, amb les mans ferides del fred i els cantos vius..després de 3 series a la via...a veure si Nadal o St Esteve m'escapo una estona i la faig de primer..quina por, quines ganes..joder això és amor odi en estat pur...(PereeeeGBBBB! Com t'ho faaaaas!?)

ALEA JACTA EST, la propera a muerte...!!!

2008 amunt, amunt! ( agraïr es de bona educació...)

Ei Bous,

Us linko una VERSIÓ BRUTAL de RIDERS ON THE STORM ( una fusió dels Doors i Raperos durs)..a disfrutar-la...
http://www.goear.com/listen.php?v=4fb44ce

Ha passat un Any des d'aquesta imatge:

S'acosta NOU ANY, més projectes, més reptes..sempre amunt. espero que acabem i comencem TOTS igual de il.lusionats, fanatics i amb salut...Pels qui es posen deures, pels qui no, pels qui encadenen i pels qui es pillen, pels qui pien i pels qui no pien, pels qui disfruten i pels qui passen por, pels qui van amb amics i pels qui tenen enemics, pels qui van sols, pels frikis, pels tapieros, pels pedaleros i pels bloqueros ( als talibans i als retroekipadors que els dongui carbó...ojalà els caigui la clau anglesa i se'ls acabi la bateria als uns i altres...).Pels de la Panxa del Bou i pel del Balcó de la LLuna. Pel Maluta. Pels del VENTOSA i per tots els guardes de refu. Pels de Sabadell, pel Jaumet i el Juanjo, i el Ferran...

Pels qui punxen gel, pels qui fan fotos, pels qui fan arestes brucs ( els ferrateros no em cauen molt bé però que cony...també mentre no es passin). Pels qui compren roba de ultima marca, pels qui encara van amb els FIRE i el Xandall Adidas..pels de St Benet i pels de Siurana, pels de Montgrony, pels bous del Bages, del Baix llobregat, pels MARESMEÑOS, pels de Lleida, del Berguedà, del Vallès, de Girona i en general per qualsevol bou que gaudeixi del monte i flipi amb respecte i llibertat...pel Donn...Pel Luichy

Per tots els bloggers ( els de la plaquetatrencada també, a veure si aprenen a escalar una miqueta i atxanten més)...per l'Urquiza..a veure si aquest any troba novia ( però que no perdi l'estil, que aquest quan s'emparenten es tornen tous).

Pel del forn que em ven el croissant cada dissabte i pel de la Gasolinera que em ven el red bull, pels fabricants de peus de gat, cordes, magnesi, arnesos i tal, pels qui fan els programes de radio3 el dissabte quan marxem a escalar i quan en tornem...pels equipadors...Per aquells qui ens permeten escalar en les seves propietats ( tant de bo les muntanyes i el món no tingués fronteres), per les muntanyes i els vents que ens deixen pujar. Pels qui s'ho curren i netejen accessos i blocs. Pel Fernando i les seves ressenyes.

Perquè la penya s'enfadi menys i somrigui sempre. Perquè li doni pel cul als malos ( losmalosalinfierno..esundichoeterno), i els bons s'ho passin sempre bé i guanyin a les baralles...o millor...que no hi hagi baralles...

Per les xatisguapes i els xatos que les persegueixen, perquè els bebès a peu de via plorin poc, pel psicobloc i les onades, pel sol i pel fred..perquè segueixi fent-ne i que l'Arnau i tothom ho pugui veure...

Per tothom

SENQUIU per ser-hi...

BON ANY, MOLTA SALUT i BON ROTLLO, que tots poguem seguir somniant...