Poder gaudir dels records de la vida et permet viure dues vegades...
Marco Valerio Marcial: poeta Llatí ( 40-104 dc)
Foto extreta de www.CARANORTE.com : Marc a Tros de Soca (Tati Vilar)
Aquest dissabte vam ser a la CUPULA de VILANOVA DE MEIÀ...
Si bé és un sector que es podria considerar CLASSIC, l'empenta equipadora dels MANRESANS ( com sempre els bous de Manresa al capdavant creant linies al.lucinants amb el taladro!), ha deixat un seguit de vies molt interesants per deixar-nos la pell levitant per aquest desplom.
El BAGUL DELS RECORDS: Ara fa MOOOOOLTS anys ( jo en tenia 16 ), un dia en que ens vam "acollir" a l'autocar del CADE, en els cursos d'escalada que es feien a Vilanova, en Meiss i jo pujavem amb el nostre flamant arnés "Sharagar" de la Roca, els Fire nous i unes enormes bosses de Magnesi, cap a les plaques del costat del Pilar del segre. Hi havia una via equipada que es deia FUERZA VITAL, d'un grau extrem per nosaltres ( 6a+!). Ens vam trobar a l'Alsina i un paio guiri, i en Josep Maria ens va demanar si podiem acompanyar i escalar amb el guiri, que ell anava a fer una via amb un client...
Pujant cap al sector, i animats per la "missió", li vam comentar al guiri que la via que anavem a fer era un 6a+ molt difícil, i ell ens va somriure dient que miraria de fer-lo en lliure. Nosaltres duiem la fifi perquè en aquella època s'escalava en lliure "amb reposos", i el guiri duia un arnés mínim i unes "ballarines" que nosaltres no sabíem ni què eren....
Pujant vam "fardar" de Montserrat i li vam explicar que St Benet "posseïa" un 7c ( que es deia BASTARDO), dels més durs de la Península. Ens vam quedar gelats quan ens va dir que l'havia fet...aleshores li vam tornar el cop dient que el Rubio havia obert i fet la SESIÓN CONTÍNUA, que era un 7c+/8a que només ell encadenava...i ens va dir que l'havia feta també...
Desorientats, vam escoltar amb el seu castellà-alemany-anglès, com ens explicava que havia acampat sota el Mccanna i havia equipat el VUELO A CIEGAS...que era 8b. recordo la cara que se'ns va quedar. Li vam comentar que el 8b no existia, que devia ser en grau UIAA...i ell ens va dir que no, que era un 8b francès, i que tenia un projecte de 8b+ a la mòmia...Era en MARTIN SCHEEL, un "mesies" suís que havia passat per St Benet arrassant amb tot. Un paio molt tranquil, mig hippie, amb unes ulleres estil John Lenon , amb una melena arrissada, fibrat i que escalava levitant ( ens va muntar les vies mentre nosaltres encara no podiem ni respirar d'emoció). El 8b existia???
En Martin Scheel va equipar la via MU ( 7b+), la VUELO A CIEGAS (8b), i va deixar el projecte que posteriorment en Comino tombaria, "El PRISIONERO" ( 8b+), el fred i la neu no li van deixar provar aquella via del braç de la Momia...Com a realitzacions també destacades, recordo haver llegit que havia obert vies molt dures per sota i repetit algunes del Kammerlander. A Australia va repetir la inmensa via d'en Gullich PUNKS in THE GYM (8b+), que havia tombat a molts lolos i que va donar collejes a masters com en Glowach...També eren molt interessants les seves teories filosòfiques i sobre el rendiment que vaig llegir en una entrevista a l'extrem...fa molts anys...
Quan torno a la Cúpula recordo aquells moments, i les inacabables tardes fanàtiques, després dels Cursets. recordo també com en Xavi Rodríguez i el Dani Ferrer m'explicaven la vegada que van sortir corrents cap al peu de la SAME, on un escalador es va matar i ells el van haver de recollir. Recordo el Xavi i les seves series a muerte a l rei del Mambo...en Xavi va morir al Llec, fa anys, i en Moreno i els del CADE li vam dedicar la via del "XAVI" a l'Aeri...
Passat el Crux de carcamal: 7b+. entrada regletera, pas fanàtic, crucificció i braços amb pas final divertit. Els 5 intents que li vaig dedicar anaven en consonància a la rotura de preses així que li feia el "pegue definitiu"...per sort els cursetistes havien après a fer anar bé el Grigri!!!
Foto: Mireia Cade ( curs 2007)
Aquest finde, per casualitat, vam coincidir gent d'aquella època al peu de la Cúpula, tots igual de fanàtics: El Karki, en Ximenis, en Queipo, van passar la Mariona i un colega fortíssiim, vam penjar moltes cordes, algú va dur uns quintos de birra...
Al vespre, mig adormit davant del foc, a Llimiana, me'n vaig adonar que enlloc de ser al bar dels caçadors, mig borratxo i piant a tort i a dret...era amb la Ceci i la seva panxa...tot queda però tot canvia, el temps passa, la gent, els cursets, les anècdotes, el dolor i el plaer...i tot romàn en el record, menys l'amistat i el bon rotllo, que després de tants anys, em va omplir el cor unes hores...tibant a la CÚPULA...
Marco Valerio Marcial: poeta Llatí ( 40-104 dc)
Foto extreta de www.CARANORTE.com : Marc a Tros de Soca (Tati Vilar)
Aquest dissabte vam ser a la CUPULA de VILANOVA DE MEIÀ...
Si bé és un sector que es podria considerar CLASSIC, l'empenta equipadora dels MANRESANS ( com sempre els bous de Manresa al capdavant creant linies al.lucinants amb el taladro!), ha deixat un seguit de vies molt interesants per deixar-nos la pell levitant per aquest desplom.
El BAGUL DELS RECORDS: Ara fa MOOOOOLTS anys ( jo en tenia 16 ), un dia en que ens vam "acollir" a l'autocar del CADE, en els cursos d'escalada que es feien a Vilanova, en Meiss i jo pujavem amb el nostre flamant arnés "Sharagar" de la Roca, els Fire nous i unes enormes bosses de Magnesi, cap a les plaques del costat del Pilar del segre. Hi havia una via equipada que es deia FUERZA VITAL, d'un grau extrem per nosaltres ( 6a+!). Ens vam trobar a l'Alsina i un paio guiri, i en Josep Maria ens va demanar si podiem acompanyar i escalar amb el guiri, que ell anava a fer una via amb un client...
Pujant cap al sector, i animats per la "missió", li vam comentar al guiri que la via que anavem a fer era un 6a+ molt difícil, i ell ens va somriure dient que miraria de fer-lo en lliure. Nosaltres duiem la fifi perquè en aquella època s'escalava en lliure "amb reposos", i el guiri duia un arnés mínim i unes "ballarines" que nosaltres no sabíem ni què eren....
Pujant vam "fardar" de Montserrat i li vam explicar que St Benet "posseïa" un 7c ( que es deia BASTARDO), dels més durs de la Península. Ens vam quedar gelats quan ens va dir que l'havia fet...aleshores li vam tornar el cop dient que el Rubio havia obert i fet la SESIÓN CONTÍNUA, que era un 7c+/8a que només ell encadenava...i ens va dir que l'havia feta també...
Desorientats, vam escoltar amb el seu castellà-alemany-anglès, com ens explicava que havia acampat sota el Mccanna i havia equipat el VUELO A CIEGAS...que era 8b. recordo la cara que se'ns va quedar. Li vam comentar que el 8b no existia, que devia ser en grau UIAA...i ell ens va dir que no, que era un 8b francès, i que tenia un projecte de 8b+ a la mòmia...Era en MARTIN SCHEEL, un "mesies" suís que havia passat per St Benet arrassant amb tot. Un paio molt tranquil, mig hippie, amb unes ulleres estil John Lenon , amb una melena arrissada, fibrat i que escalava levitant ( ens va muntar les vies mentre nosaltres encara no podiem ni respirar d'emoció). El 8b existia???
En Martin Scheel va equipar la via MU ( 7b+), la VUELO A CIEGAS (8b), i va deixar el projecte que posteriorment en Comino tombaria, "El PRISIONERO" ( 8b+), el fred i la neu no li van deixar provar aquella via del braç de la Momia...Com a realitzacions també destacades, recordo haver llegit que havia obert vies molt dures per sota i repetit algunes del Kammerlander. A Australia va repetir la inmensa via d'en Gullich PUNKS in THE GYM (8b+), que havia tombat a molts lolos i que va donar collejes a masters com en Glowach...També eren molt interessants les seves teories filosòfiques i sobre el rendiment que vaig llegir en una entrevista a l'extrem...fa molts anys...
Quan torno a la Cúpula recordo aquells moments, i les inacabables tardes fanàtiques, després dels Cursets. recordo també com en Xavi Rodríguez i el Dani Ferrer m'explicaven la vegada que van sortir corrents cap al peu de la SAME, on un escalador es va matar i ells el van haver de recollir. Recordo el Xavi i les seves series a muerte a l rei del Mambo...en Xavi va morir al Llec, fa anys, i en Moreno i els del CADE li vam dedicar la via del "XAVI" a l'Aeri...
Passat el Crux de carcamal: 7b+. entrada regletera, pas fanàtic, crucificció i braços amb pas final divertit. Els 5 intents que li vaig dedicar anaven en consonància a la rotura de preses així que li feia el "pegue definitiu"...per sort els cursetistes havien après a fer anar bé el Grigri!!!Foto: Mireia Cade ( curs 2007)
Aquest finde, per casualitat, vam coincidir gent d'aquella època al peu de la Cúpula, tots igual de fanàtics: El Karki, en Ximenis, en Queipo, van passar la Mariona i un colega fortíssiim, vam penjar moltes cordes, algú va dur uns quintos de birra...
Al vespre, mig adormit davant del foc, a Llimiana, me'n vaig adonar que enlloc de ser al bar dels caçadors, mig borratxo i piant a tort i a dret...era amb la Ceci i la seva panxa...tot queda però tot canvia, el temps passa, la gent, els cursets, les anècdotes, el dolor i el plaer...i tot romàn en el record, menys l'amistat i el bon rotllo, que després de tants anys, em va omplir el cor unes hores...tibant a la CÚPULA...
El millor de la vida és el passat, el present i el futur...
Pier Paolo Pasolini (1922-1975) Escritor i director de cinema italià
MINIGUIA: L'escalada és purament atlètica i resistent, encara que podrem trobar una mica de tot si ho combinem amb els sectors adjacents.
Hi ha dos sectors. D'esquerra a dreta, trobarem PROPIAMENT, la CUPULA. A l'esquerra hi queden tres o quatre vies més facils ( no incloses al croquis), i a la dreta del que és el desplom, hi ha les plaques que tanquen el Pilar del Segre, amb una sèrie de vies interessants que van del 5+/6a, al 7a+ ( vidilla), combinant placa, presa petita i algun pas atlètic cap a la'esquerra del tot.
La CÚPULA, propiament, és un desplom de uns 15 mts a 10/30º, amb presa bona, algun canto curiós i algun degotall. La tònica és el pas-repòs-pas-repòs, vies aparentment complicades que un cop controlades s'escalen de manera dinàmica amb bonics taloneigs, bloquejos i passos llargs. Les noves vies aporten un complement ideal a les vies del Moreno, l'Olivé, Pato, i altres que, des de finals dels 80, van saber intuir un estil d'escalada que avui en dia està totalment vigent...
Les vies , descripció i graus són les següents:
1* V+, pas dur i placa fàcil. Spits vells. A l'esquerra del tot hi ha dues vies fàcils amb parabolts.
2* 6a+. Poso el "plus" perquè realment el pas és prou fanàtic com per mereixer més grau de 6a...
3* ENERGIA ANTINUCLEAR. 6c+ (7a/a+?) extrem i a bloc. Molt guapo però infracotat. Un bon 7a un xic sobat, on un pas selectiu tomba al personal. REEQUIPAT EL SPIT PETAT AMB UN BON BOLT ( TRANKI 01/07)...Muntable en toprope des del 6a+...
4* CARCAMAL ( Tati). 7b+. Presa petita a l'inici, pas a bloc i sortida atètica amb final curiós. Bonica . mUNTABLE DES DEL 6A+
5* REI DEL MAM ( Kim). 7b+. Pas a dur de bloc i sortida atlètica, a tibar fins al final. Guapa i dura . mUNTABLE DES DEL 6A+ TRAVESSANT PER CARCAMAL
6* REI DEL MAMBO.( Ortega, Pato, Moreno i cia) 7b ( pels baixos) 7a/a+ per a alts. Via atlètica i contínua. El pas clau, a la tercera xapa, té dues versions: la DIRECTA ( alts) i un pas fanàtic dur per a baixos...MOLT BONA i CLÀSSICA. MUNTABLE DES DE L'ESQUERRA
7* CUPULADORS. (Xevi). 7c Bona via , molt atlètica amb un tram molt dur al primer terç...degotalls i canto combinats fan un vión. MUNTABLE PER L'ESQUERRA
8* LA LLIMA DEL 4 . ( Moreno). 7c+ Vión imprescindible. Un 10. Degotalls, canto, regletes i pas selectiu que configuren una via MOLT BONICA. Anteriorment cotada de 8a, els trucs i nous cantos descoberts l'han deixada com un genial desplom a no perdre's, obra d'un mestre com en Moreno, avançat en molts aspectes. dedicada a la "llima"... MUNTABLE PER L'ESQUERRA
9* TROS de SOCA. (Xevi). 7b+ Exigent. Cal domesticar l'entrada, uns deu metres de remades i un pas impossible que resulta menys en realitat. Una altra via 10 dels Manresans. Ojo a muntar-la per sota"a vista", les assegurances no estan aprop si bé estan on cal. Té molts trucs i el plaer final en descobrir-los i escalar-la és dels que queda en la memòria. Gran desplom i bona presa excepte el pas final...entrada comú a Tendresa.. MUNTABLE PER L'ESQUERRA I FLANQUEIG DE 5º
10* TENDRESA ETS TU ( Aldeguer i cia). 8a Vion com una casa. Entrada atlètica i sinuosa amb colleja final que ha sorprès a més d'un lolo. Cal pillar el feeling al pas final per encadenar-la després de la entrada i desplom resistents i exigents. Poc repetida injustament es de les millors del sector... MUNTABLE DES DE L'ESQUERRA AMB PÈNDOL
11* VARIANT DE L'EMIGRANT. Projecte d'en Kim. No l'he feta
12* MUERE A VISTA (Olivé ) 7c+. Cotada com a 7c d'aquells dels 80, actualment el plus no li sobra massa. Via al.lucinant encara que d'un estil diferent als de les vies del desplom central. Es tracta de un bombo brutal amb passos molt resistents i curiosos, i un final de pel.lícula i tendons...un altre 10 ( mermat per uns picats inicials) per als equipadors visionaris.
Contundència i estètica units a la bellesa de la roca...reequipada recentment pels Manresans, quan la vam fer amb en Moreno vaig posar una dissipadora en un dels spits de 8 que quedava, apunt de petar...!!! Actualment ja és segura...
13*Projecte Kim. No en tinc dades
14* TONI BINAKI ( Brascó) 8a. Via molt contundent. No l'he feta i no la puc recomanar. Pas dur a baix. De les menys tocades del sector tot i que ascensionistes l'han deixat prou bé. Una anècdota curiosa és que en Puigdomènech, el mateix dia de repetir el LL1 de DESEOS DE PLACER (A5), va encadenar aquesta via...quin bou...
En Tati igualment, em va informar a través de www.CARANORTE.com que just enfront de la Cupula, en la banda esquerra, a l'inici dela Roca dels Arcs i sobre l'anomenat Tocho Techo, davant dels aparcaments, hi ha un 7b+, de 40 mts molt complert i interessant ELS ILUSIONISTES. Obra dels incombustibles tati Kim i Cia
5* REI DEL MAM ( Kim). 7b+. Pas a dur de bloc i sortida atlètica, a tibar fins al final. Guapa i dura . mUNTABLE DES DEL 6A+ TRAVESSANT PER CARCAMAL
6* REI DEL MAMBO.( Ortega, Pato, Moreno i cia) 7b ( pels baixos) 7a/a+ per a alts. Via atlètica i contínua. El pas clau, a la tercera xapa, té dues versions: la DIRECTA ( alts) i un pas fanàtic dur per a baixos...MOLT BONA i CLÀSSICA. MUNTABLE DES DE L'ESQUERRA
7* CUPULADORS. (Xevi). 7c Bona via , molt atlètica amb un tram molt dur al primer terç...degotalls i canto combinats fan un vión. MUNTABLE PER L'ESQUERRA
8* LA LLIMA DEL 4 . ( Moreno). 7c+ Vión imprescindible. Un 10. Degotalls, canto, regletes i pas selectiu que configuren una via MOLT BONICA. Anteriorment cotada de 8a, els trucs i nous cantos descoberts l'han deixada com un genial desplom a no perdre's, obra d'un mestre com en Moreno, avançat en molts aspectes. dedicada a la "llima"... MUNTABLE PER L'ESQUERRA
9* TROS de SOCA. (Xevi). 7b+ Exigent. Cal domesticar l'entrada, uns deu metres de remades i un pas impossible que resulta menys en realitat. Una altra via 10 dels Manresans. Ojo a muntar-la per sota"a vista", les assegurances no estan aprop si bé estan on cal. Té molts trucs i el plaer final en descobrir-los i escalar-la és dels que queda en la memòria. Gran desplom i bona presa excepte el pas final...entrada comú a Tendresa.. MUNTABLE PER L'ESQUERRA I FLANQUEIG DE 5º
10* TENDRESA ETS TU ( Aldeguer i cia). 8a Vion com una casa. Entrada atlètica i sinuosa amb colleja final que ha sorprès a més d'un lolo. Cal pillar el feeling al pas final per encadenar-la després de la entrada i desplom resistents i exigents. Poc repetida injustament es de les millors del sector... MUNTABLE DES DE L'ESQUERRA AMB PÈNDOL
11* VARIANT DE L'EMIGRANT. Projecte d'en Kim. No l'he feta
12* MUERE A VISTA (Olivé ) 7c+. Cotada com a 7c d'aquells dels 80, actualment el plus no li sobra massa. Via al.lucinant encara que d'un estil diferent als de les vies del desplom central. Es tracta de un bombo brutal amb passos molt resistents i curiosos, i un final de pel.lícula i tendons...un altre 10 ( mermat per uns picats inicials) per als equipadors visionaris.
Contundència i estètica units a la bellesa de la roca...reequipada recentment pels Manresans, quan la vam fer amb en Moreno vaig posar una dissipadora en un dels spits de 8 que quedava, apunt de petar...!!! Actualment ja és segura...
13*Projecte Kim. No en tinc dades
14* TONI BINAKI ( Brascó) 8a. Via molt contundent. No l'he feta i no la puc recomanar. Pas dur a baix. De les menys tocades del sector tot i que ascensionistes l'han deixat prou bé. Una anècdota curiosa és que en Puigdomènech, el mateix dia de repetir el LL1 de DESEOS DE PLACER (A5), va encadenar aquesta via...quin bou...
En Tati igualment, em va informar a través de www.CARANORTE.com que just enfront de la Cupula, en la banda esquerra, a l'inici dela Roca dels Arcs i sobre l'anomenat Tocho Techo, davant dels aparcaments, hi ha un 7b+, de 40 mts molt complert i interessant ELS ILUSIONISTES. Obra dels incombustibles tati Kim i Cia
