Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

diumenge, de juliol 30, 2006

CEL a PEDAL....ARTIFO FANATIC!!! ( AG Picazo al Pedra...)




Foto: En el Primer llarg de la via..una tènue fissura, bona i segura, preludi de metres de adrenalina controlada, feina i sublimació...(foto: Guillem Malet AKA MALUTA)

BUf...feia almenys sis anys que no em penjava de cap via...

A finals dels 90 estava molt fanàtic pel pedal...vies com "el MIrall", la "cinc de NOu", la "Vol ras", la "amics del sol"..la "Anglada" a l'Aeri, la "viatge sentimental", la LAdy FAntasia", i altres..m'havien menjat molt l'olla...va ser una mena de "catarsi" de la por...una mena de "desquite" per la angunia que m'impedia practicar el free a molta alçada, i que em va permetre superar alguns fantasmes i afrontar nous reptes en l'escalada lliure de paret...

Després una etapa friki total va fer que tot això es quedés en res...

Aquest hivern volia tornar al tema...heheheh! I vam escollir una ruta "aparentment" fàcil sobre la ressenya. A més, el segell de l'autor ( el Picazo), i la pinta que feia, així com la proximitat ( la cara Nord del Pollegó inf del Pedraforca), feien que fos ideal per tornar a "practicar" en condicions durilles.

Havia fet la PICAZO a la Nord del Calderer el 1998, també en hivern, i la que volia fer aquest any semblava més curta i assequible..així que després de reunir de nou el material i "liar" al superMALUTA ( el Guillem), vam encaminar-nos cap a l'Estasen.

Aviat vam flipar amb la rasca i el VENT que no ens va abandonar. Després de l'infern de pujar la teretar amb neu fins al genoll, la tempesta de neu ens va esbatussat de valent. El GUILLEM assegurava en un forat, dins la funda vivac i glaçat mentre jo, sense poder treure'm les manoples, només vaig poder fixar el primer llarg ( un A2 facil...).

L'artifo és una qüestió de paciència...i vam tornar avall, esperant millor temps...

I el millor temps no va tornar...després de dos intents més les cordes tant sols penjaven a la tercera reunió ( un llarg per intent!!!). Estavem flipant...A2 amb cinc passos de gantxo seguits sense possibiliatt de clavar...falques a dojo, mur compacte, llastretes, algun plom...dues caigudes del GUILLEM en una sortida de reunió...un llarg estelar ( el tercer...per un costat era un AVERN, per l'altre el CEL del repte i l'assoliment...jo disfrutava ( perdona'm Guillem) benmig d'aquesta èpica absurda de l'alpinisme..quin flipe... adarrera hora, trucades per telefon mòbil des dela reunió...fixar o desmuntar??? VAig decidir fixar i ja veuriem...i si calia l'acabaria sol...

El GUILLEM em va acabar deixant per sonat i per dedicar-se a coses més "normals"..però de seguida ( i recomanat pel GUILLEM), em vaig liar amb el XAVI LLANOS...bon rotllet, quedava tant sols la sortida al cim ( dues tirades també d'A2"), uns 80 mts...
Amb les noies, amb alegria i amb la caloreta d'Abril ( o era maig???), vam pujar amunt..molta gent fent la "normal", allò semblava les rambles.

LA quarta tirada...molta molta feina, molta estona, i després de la tensió...cap lloc on muntar una reunió bona...
Les noies van començar a tenir fred, i quedant-nos la darerra tirada, van decidir baixar..igual que el sol...Damunt una llastra desplomada, i l'incertesa. L'antrada marcava V+ ( HAHAHAH!), quina broma del PICAZO...clavant pitons cutres, en una placa vertical, aqui em pillo allà m'agafo...fins la llastra....20 mts desplomats, fissura gran i impossible pitonar massa..tota a friends i després d'un petit ensurt...sortida de curro i pitons curts fins la reunió...que tampoc existeix...munto un reunió de "manual". El XAvi jumeja, desmunta el llarg, remuntem el petatillo i el sol se'ns tira al damunt..just quan em poso les wambes la reunió fa "plaf"!!!! ie s desmunta pel clau més bos, seguit de una latres de la dreta...resultat, acabem penjant del reenvio a un clau de via que havia posat "per si de cas"...
Es fa fosc...sóm a cinc metres de la sortida al cim...tirem avall corrents i espantats, trobant les reunions de la FELIÇ ANIVERSARI (UN PARABOOOOOOOLT!), i l'Estorach ( es veu brutal...de nit...). Arribem al refu que les noies ja volien trucar als bombers...a més de haver preparat un wok de pasta i verdures ( osti Vane que bona estav la pasta i quina gana tenia...).

L'endemà anem cap a Berga...per casualitat i de rebot donat que el canell del xavi fa pena de inflat que el té ( això de assegurar i desmuntar llargs no és cap broma). El roc de l'Alou és una maravella, vies de 4rt a 8b...per fi trobem un sector "per a tots els públics"! Aquí recupero les ganes de magnesi i goma cuita i aquí em retrobo de nou amb la 8a dimensió!!!!

Moltes gracies als amics, a l'amistat, als del refu i a la Ceci per la paciència.

MAterial: Molts claus, "us curtes", V normals, alguns universals i lost arrows, moltes falques IMPRESCINDIBLE un joc complert de gantxos variats, i un joc complert de friends ( des de Micros repetits a friends migs i grans repetits...), alguns ploms ( almenys tres o quatre), un bong, i la metralla típica per una via on NO HI HA RES DE RES, excepte algun burí i clau ocasional. Les reunions s'han de muntar sobre la marxa, ojo als factors 2. Tot iq ue no és "extrema" en el sentit de grau ( pot ser A3 complicat sobradament), a nivell tècnic és molt exigent. Roca , ambient i recorregut la fan una de les millors vies que he escalat mai ( no n'he escalat tantes però és igual....brutal totalllll !)

3 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Aquesta si que és bona, acabo de descobrir el teu blog i ara em sembla que ja sé qui era el "sonat" que estava penjat a la nord del Pollegó Inferior aquest hivern, un dia de fort vent i força fred, mentre nosaltres pujàvem i baixàvem, clar, amb esquís el Pollegó Superior (post del 5 de març).

Enhorabona, d'això se'n diu esperit d'alpinista !

Oriol ha dit...

hehehehe!

El Món és u mocador eh??

El que passa es que amb la rasca i tempestes que vam enganxar val decidirdeixar-ho fins a l'Abril...aquesta vegada va persisitir més l'ambient "playero"...encara que sigui sense neu la via s'ho val...de veritat...aneu-hi que tot i PTITA és una de les imprescindibles de PEDAL...

Crec que també us vam veure...i la LILA, la meva companya, és la que anava amb l'SNOWBOARD...crecq ue va xerrar amb algú de vosaltres!

Salut!

Josep Manel ha dit...

Ostres Ori,

Entre aquest link i l'altre que m'has passat et puc assegurar que em queda força clar el concepte de fer artifo. Quin fred i quins collons que tens!!!!!!!!