Fotos: Joan Mas
Pujant amb les taules al Montblanc...massa rapid...massa ansia...dos anys de "bronquitis" i manca de "fuelle"...
Pujant amb les taules al Montblanc...massa rapid...massa ansia...dos anys de "bronquitis" i manca de "fuelle"...Milers de quilometres, asfalt, carretera i autovies, peatges, llums de nit, senyals, aire acondicionat i calefaccio, benzineres, redbulls i xocolatines, cafès, aigua al refrigerador i alguna pana..trucades al Racc, a casa i als col.legues, claus dins del cotxe, material oblidat a casa...hores senceres debatent místiques i pragmàtiques opinions, llibertat, música al CD, punk, tralla o clàssica, reggae, ressaca al seient del darrera de furgonetes, cantos i piades, decotacions, apertures, l'olor a suor i romaní de les motxilles amb material, els pàrquings de cada sectoret...
Escales,Camins, senders, tarteretes, topis i senyals ( qui els fa i desfà)..el cant dels ocells i els animalons de cada lloc, pagesos, pastors, caçadors, excursionistes, moters i ciclistes...fauna variada...cordes d'accés, alguna ferrada, humitats o pols, fullaraca que rellisca o perfuma l'ambient junt a la molsa humida.
Centenars de matinades, son i trucs al telèfon..."plou...¿Sortim igualment?"..sempre A MUERTE, i sinó al plafó..de vegades triomfant, de vegades pillant..sempre tibant, sempre endavant, sense rebobinar ni un segon...endavant. Cursos, alumnes, novies, amics, gossos i nens; bon o mal flow, locals i ocasionals, vies dures o vidilloses, sorpreses, desencants i alegries...
Escales,Camins, senders, tarteretes, topis i senyals ( qui els fa i desfà)..el cant dels ocells i els animalons de cada lloc, pagesos, pastors, caçadors, excursionistes, moters i ciclistes...fauna variada...cordes d'accés, alguna ferrada, humitats o pols, fullaraca que rellisca o perfuma l'ambient junt a la molsa humida.
Centenars de matinades, son i trucs al telèfon..."plou...¿Sortim igualment?"..sempre A MUERTE, i sinó al plafó..de vegades triomfant, de vegades pillant..sempre tibant, sempre endavant, sense rebobinar ni un segon...endavant. Cursos, alumnes, novies, amics, gossos i nens; bon o mal flow, locals i ocasionals, vies dures o vidilloses, sorpreses, desencants i alegries...
Fotos: Mohawk ( TECNOESTRESS 7c. Corones. Ripollès)
Calentant malament, recalentant pitjor. Emoció a les vies d'esportiva..por a les d'aventura...sempre la incertesa d'un futur proper. I quan l'has assolit..ja està...a per altres moments, tornant a començar. Flaixos, a vistes, treball i mil intents...remuntar cordes fins al darrer punt on ens vam "rajar" ("sortiré avui d'aquell pas?¿Petarà el plom? Aguantarà el verglass?).
Estress i felicitats momentànies seguides de més estress...ja sóc al repòs..em sento bé...i si se m'acaba la pila allà, abans de xape? Quina volada!
Sol, calor..nuvols, ferd..gorros de llana o pantaló curt...anoraks de ploma, dits entumits, bon o mal grip...regletes, roms, xorreres, dibuixos, lances i bloqueigs..algun "yaniro"...Fuixardes i plafons, somriures, ànims...el company a la reunió o al costat...a l vivac...
Sempre endavant, sempre amunt...
Topropes, assaigs, volades més o menys curtes..retirades, intents, èxits i fracassos, que més enfdavant seràn èxits o interiorització de les limitacions...No he abandonat mai..perquè...m'he proposat mai res impossible?
Mal als colzes, dits glaçats, osso trencats, mal de cap i de pulmons, esgotament, felicitat..son al vespre mentre fumeja el fogó i els espaguettis, infusions i cerveses, vi, algun "flai", més debat, més debat, més flaixos, revivint el passat..però no un futur...¿Què és reviure un futur?
No logro mai passar de recordar CADA MOMENT de la meva vida, cada moviment, cada tibada, cada imatge que el meu cap capta mentre vaig, mentre sóc i quan torno...cares de gent, arbres, tactes de pedra...tot...i sempre endavant..però mai més enllà del passat.
Dissabte vam quedar, plovia però vam sortir..musica al cotxe, somriures, debats i piades, BURN i XOCOLATINES a l'autovia...cafès al bar..més somriures...fils de les vaques que calia passar ( estarà electrificat? Qui el toca?...hehehehe)...pista, motxilles a l'esquena..il.lusió..sol al cel i neu als cms..la sang borbolejant a les temples...roca seca i caloreta...el cos que es posa apunt. Més flaix, més moviments. més sinèrgia...En Cristian Rossell un conegut de fa tant de temps que ja no recordo quan ..ell era un bollycao y ara es tot un bou...( tant gran sóc? joder...).
De sobte una de la colla em diu la seva edat..impossible, increible..es cert, sóm ja adults..i ELLA no m'ho semblava pas...em passa el mateix..no és el SINDROME DE PETER PAN..no, jo he crescut, he madurat..però estic aquí...com sempre, tibant amunt, tibant endavant...i ella m'ho ha fet veure...
Més sinergia, més bon rotllo..la quadrilla va encadenant, el vell amic també, i el sol va escalfant els muscles i el cap.
Munto el que l'any passat no em sortia..tenia els pulmons molt tocats després de fer el tonto a massa alçada, no hop vaig aclarar amb el metge, però estava molt tocat i els costipats em duraven mig any( http://celiavern.blogspot.com/2006/12/saludar-i-somriure.html: cap d'any a 39 de febre..i trepant)...ara ja estic millor i el cap m'ajuda, el dia m'ajuda, els amics m'ajuden, el gran esperit m'ajuda...tot ba vé i a la primera cau el repte que tenia pendent i que inexplicablement se'm rebotava...i després un altre cop, i un altre....via superada...
El sol se'n va i els amics ja desfilen..i com sempre el darerr toprope, el darrer intent, el darrer rebot..pleguem, cansats, contents, amb reptes per al proper dia, amb noves il.lusions, amb la calor s'hivern, amb els somnis compactes bullint al cap...més caminets, més animalons, més carretera, més cocacola, més llums de creuament, més senyals, fer benzina, xerarr, musica, trucades pel mobil que s'esgota ( demà familia..no puc)...siaw parets, fins el finde que vé!!!!
Primer creia que estava anant endavant, cap al desconegut...l'altre dia, per un moment, vaig veure que amb il.lusió es pot rebobinar el futur, fer del passat un futur interessant, perquè segueix sent allò que ens proposem, allò que volem, pillant meandres ja recorreguts, en l'HELICOIDE del plaer, de l'hedonisme il.lusionat que només depèn de la nostra capacitat de ser feliços i reproduir moments, reproduir sensacions, reproduir felicitat per poder viure-hi sempre, fins al punt de poder Rebobinar el Futur....
Estress i felicitats momentànies seguides de més estress...ja sóc al repòs..em sento bé...i si se m'acaba la pila allà, abans de xape? Quina volada!
Sol, calor..nuvols, ferd..gorros de llana o pantaló curt...anoraks de ploma, dits entumits, bon o mal grip...regletes, roms, xorreres, dibuixos, lances i bloqueigs..algun "yaniro"...Fuixardes i plafons, somriures, ànims...el company a la reunió o al costat...a l vivac...
Sempre endavant, sempre amunt...
Topropes, assaigs, volades més o menys curtes..retirades, intents, èxits i fracassos, que més enfdavant seràn èxits o interiorització de les limitacions...No he abandonat mai..perquè...m'he proposat mai res impossible?
Mal als colzes, dits glaçats, osso trencats, mal de cap i de pulmons, esgotament, felicitat..son al vespre mentre fumeja el fogó i els espaguettis, infusions i cerveses, vi, algun "flai", més debat, més debat, més flaixos, revivint el passat..però no un futur...¿Què és reviure un futur?
No logro mai passar de recordar CADA MOMENT de la meva vida, cada moviment, cada tibada, cada imatge que el meu cap capta mentre vaig, mentre sóc i quan torno...cares de gent, arbres, tactes de pedra...tot...i sempre endavant..però mai més enllà del passat.
Dissabte vam quedar, plovia però vam sortir..musica al cotxe, somriures, debats i piades, BURN i XOCOLATINES a l'autovia...cafès al bar..més somriures...fils de les vaques que calia passar ( estarà electrificat? Qui el toca?...hehehehe)...pista, motxilles a l'esquena..il.lusió..sol al cel i neu als cms..la sang borbolejant a les temples...roca seca i caloreta...el cos que es posa apunt. Més flaix, més moviments. més sinèrgia...En Cristian Rossell un conegut de fa tant de temps que ja no recordo quan ..ell era un bollycao y ara es tot un bou...( tant gran sóc? joder...).De sobte una de la colla em diu la seva edat..impossible, increible..es cert, sóm ja adults..i ELLA no m'ho semblava pas...em passa el mateix..no és el SINDROME DE PETER PAN..no, jo he crescut, he madurat..però estic aquí...com sempre, tibant amunt, tibant endavant...i ella m'ho ha fet veure...
Més sinergia, més bon rotllo..la quadrilla va encadenant, el vell amic també, i el sol va escalfant els muscles i el cap.
Munto el que l'any passat no em sortia..tenia els pulmons molt tocats després de fer el tonto a massa alçada, no hop vaig aclarar amb el metge, però estava molt tocat i els costipats em duraven mig any( http://celiavern.blogspot.com/2006/12/saludar-i-somriure.html: cap d'any a 39 de febre..i trepant)...ara ja estic millor i el cap m'ajuda, el dia m'ajuda, els amics m'ajuden, el gran esperit m'ajuda...tot ba vé i a la primera cau el repte que tenia pendent i que inexplicablement se'm rebotava...i després un altre cop, i un altre....via superada...El sol se'n va i els amics ja desfilen..i com sempre el darerr toprope, el darrer intent, el darrer rebot..pleguem, cansats, contents, amb reptes per al proper dia, amb noves il.lusions, amb la calor s'hivern, amb els somnis compactes bullint al cap...més caminets, més animalons, més carretera, més cocacola, més llums de creuament, més senyals, fer benzina, xerarr, musica, trucades pel mobil que s'esgota ( demà familia..no puc)...siaw parets, fins el finde que vé!!!!
Primer creia que estava anant endavant, cap al desconegut...l'altre dia, per un moment, vaig veure que amb il.lusió es pot rebobinar el futur, fer del passat un futur interessant, perquè segueix sent allò que ens proposem, allò que volem, pillant meandres ja recorreguts, en l'HELICOIDE del plaer, de l'hedonisme il.lusionat que només depèn de la nostra capacitat de ser feliços i reproduir moments, reproduir sensacions, reproduir felicitat per poder viure-hi sempre, fins al punt de poder Rebobinar el Futur....Només cal proposar-s'ho...ara inclús crec que coneixia a l'Arnau i a la Lila des de sempre...Aquesta surfera i aquest petit bou que em transporten en el temps i fan que el passat i present del desig d'allò que estimem passi una i altra vegada....
Salam Bous!
Gracies Mohawk per les fotos, Ozzy,Esther K. i Marta pel dissabte tant bonic després de dies de no dormir amb la Lila a l'Hospital i el nano malalt..i gracies JOAN per la teva paciencia eterna, per la teva calma i pel bon flow...
Ah! Gracies Lila per entendre'm i gracies Arnau per portar-te bé...gracies roques per deixar-me pujar!!!!
Són les noves generacions.
