Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dimarts, d’agost 22, 2006

EL MERCAT DEL GRAU


Una de les capacitats que determina el grau de racionalitat de l'esser humà, és la ABSTRACCIÓ, i derivada de la mateixa, la capacitat de establir COMPARACIONS entre objectes i accions.

De fer TOTA la TEORIA ECONÒMICA ( Microeconomia i MACROECONOMIA), i com a tal la " SAGRADA EXPLICACIÓ DEL DEVENIR de L'EXISTENCIA HUMANA i ALHORA DE LES SEVES INTERRELACIONS CONDICIONADES" entre éssers racionals, es basa en els resultats que es deriven d'aquesta capacitat.
La interpretació i matisos que en base a visions metodològiques o ideològiques es faci de aquesta teoria, porta a variants i escoles, però TOTES parteixen en major o menor mesura, del fet de la COMPARACIÓ...

En ABSTRAURE I COMPARAR, som capaços de interpretar el BENEFICI que ens reporta el CONSUM de un bé ,o exercici de una ACCIÓ. És evident que no estic parlant de un benefici monetari, sinó un benefici en termes de BENESTAR o SATISFACCiÓ.
A partir d'aquestes COMPARACIONS, ORDENEM preferencies i CORBES de BENESTAR, que mentalment fan que les nostres accions i intercanvis "economics" configurin cadascuna de les actuacions i interrelacions amb el nostre entorn.

NO us donaré més el rotllo, el cas és ressaltar que, des de la més minima de les nostres accions, EL FET DE COMPARAR ÉS PRESENT EN TOT MOMENT, donat que la ESCASSETAT DE RECURSOS a ASSIGNAR ( sempre també present), fa que en major o menor mesura les eleccions impliquin sempre un cost de oportunitat ( renúncia).

Una de les premisses que aquesta teoria en la seva base primaria contempla, és la de la INFORMACIÓ PERFECTA, de manera que un MERCAT DE COMPETENCIA PERFECTA necessita que els seus agents tinguin tota la informació sobre el bé a consumir o acció a realitzar, i sobre les seves conseqüències. Quan la informació que té un dels agents, o tots, no és complerta, les eleccions i accions es realitzen igualment, però el seu resultat pot no ser ÒPTIM. És per aquest motiu que la INFORMACIÓ és un pilar essencial de la existencia de l'ésser humà, i com a tal, intenta contínuament obtenir sempre el major grau de dades per tal que les seves eleccions siguin el màxim de eficients i efectives.
Amb una INFORMACIÓ CORRECTA ( i com més gran sigui la mostra estadistica d'on s'obté la mateixa, més correcta serà), l'OPTIMITZACIÓ de decisions i efectes de les mateixes permetrà que el "Mercat" funcioni millor, de menera que s'assoleixi un òptim paretià a un nivell superior que en un mercat de competencia IMPERFECTA.


LA GRADUACIÓ DE VIES D'ESCALADA:

EN L'ESCALADA LA INFORMACIÓ és també un instrument BASIC. Tenim uns determinats RECURSOS (roca, preses, material, energies), i de manera instintual, la informació que percebem de l'entorn ( equilibri, tacte, cansament, rugositat i adherencia de la pedra, distancia entre cantos, etc), fan que el nostre cervell prengui decisions sobre com desplaçar el cos, la força a imprimir als muscles, el dinamisme a posar en funcionament...etc.

AQUESTA INFORMACIÓ fa que poguem alhora elaborar la ABSTRACCIÓ de la DIFICULTAT que estem ascendint, de manera que un cop comparat amb altres dificultats semblants podem ORDENAR jeràrquicament aquelles ascencions que hem realitzat, en funció de la dificultat que ens ha semblat escalar.

Si bé la dificultat de un pas o una via d'escalada és una PERCEPCIÓ personal ( igual que la utilitat marginal del consum de un bé o acció, a nivell de anàlisi microeconòmic), derivada de les NOSTRES CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES, ESTAT, CANSAMENT, etc...sent l'escalada una acció amb condicionants SOCIALS ( és un esport que implica interaccions, usa informació proporcionada per altres éssers racionals, i basa les seves accions en l'apertura, equipament i gradació de rutes que altres escaladors repeteixen...o no), ens trobem que la GRADUACIÓ es fa en base a l'ACORD ( punt d'equilibri), que la majoria de oferents-demandants de cada via, assoleixen en quant al seu PREU (dificultat).

En un món globalitzat, i amb una alta capacitat de moviment dels escaladors i per tant INTERCANVI DE INFORMACIÓ, ens trobemperò, encara amb l'existencia de MERCATS TANCATS, en que el nivell de PREUS-GRAUS s'estableix sota un marc referencial més reduït.

Es pooden donar alguns factors que condicionen aquests mercats TANCATS:
*poques ascencions ( mostra estadística escassa),
*escaladors amb marcs de referència poc amplis
*condicionants PERSONALS que si bé formen part de les forces actuants en quan a l'establiment de un grau en una via, poc tenen que veure amb el fet de l'ESCALADA PURA i la dificultat real de la via. ( piques, tendències preestablertes..etc)

Si bé a nivell evolutiu, l'establiment de una BASE de GRAU diferent, degut a una manca inicial de informació, podria donar lloc a una apreciació ERRÒNIA de dificultats, ACTUALMENT, un cop consolidada la evolució de l'escalada lliure, i amb amplis referents en quant a graus, és poc viable que casos de vies o escoles MAL COTADES acabin subsistint, i més PROBABLE que a la llarga els graus s'acabin traduïnt sota un patró més informatiu...

DIFICULTAT...ASPECTES OBJECTIUS:

La dificultat en escalada depèn de una sèrie de condicionants objectius que es combinen:

*Tamany i forma de les preses
*Adherència de la roca
*Distancia de les preses
*Inclinació de la paret

A partir d'aquí hi ha una sèrie de CONDICIONANTS,que en no ser originaris de la pedra poden incrementar-decrementar la percepció de la dificultat PURA de la via, però que en no ser ni excloents i que no depenen de la roca(sinó de la acció que hi fem i del moment en què ho fem) no formen part de la dificultat real de la mateixa:

*Condicions climatològiques ( humitat, fred,insolació) i del'entorn ( alçada sobre el nivell del mar..)
*Condicions personals ( morfològiques, ritmes circadians..etc). preferencies sobre estil en que millor escalem, o el tipus de roca en què estem especialitzats..etc, adaptació al buit o a certa exposició...)
*Si la vai esta marcada, si s’escala “ a vista” , al “flash” o en toprope..

Si bé els FACTORS OBJECTIUS són la BASE de la dificultat de una via, molts haurem sentit o experimentat que tal o qual via és MËS o MENYS dura, en funció del dia que fa, de l'alçada de l'escalador, de si es fa en top rope o de primer..etc. En canvi, però, l'escalada de la via per part de MOLTS ESCALADORS, i SOTA CONDICIONS DIVERSES, fa que, al final el GRAU DEFINITU acabi sent el més NORMAL ( en el sentit estadistic), quan s’escala de primer i en rotpunkt.

Si bé la elecció DEMOCRATICA ( més o menys) d’un grau per a una via, és un dels mètodes menys imperfectes per a la seva correcta cotació, ens podriem trobar, però, amb diversos factors que alteren la veracitat de les cotacions “populars”

1) Acceptació PERMISIVA de un determinat grau en base a que la cotació de l’aperturista és més o menys dura, i s’usa el SEU GRAU amb el matís que dóna el fet que les seves vies siguin més facils o més dures. Tothom acceptaq ue determinat 8ª és dur perquè és un 8a made in X, però ningú el recota. Tantmateix realitzar les vies d’aquest aperturista implica ja de per sí una satisfacció adicional ( afegim una informació més a la nostra elecció). Passa també que certs aperturistes tenen fama de “sobrecotar” pel qual encaraq ue no es decoti la via, realitzar-la no implica, a nivell social, haver fet aquella dificultat ( excepte per a les revistes....)

2) Graduació aceptada pel col.lectiu, sense que la via hagi estat suficientment repetida. Hi ha escoles locals, o fins i tot zones més conegudes, on les poques ascencions d’una via fan que s’accepti un grau sense que aquesta via hagi estat encadenada per moltes persones.

3) Manca de REVISIÓ de les cotacions de una via después que hi hagi hagut modificacions a la mateixa. Sovint pot succeir que es peti una presa, sense que es revisi a l’alça el grau de la via tot i que el pas sigui més dur. També pot succeir que les posteriuors repeticions després de una primera ascenció trobin o desarrollin nous mètodes o coreografies en una via, fet que la pot fer més facil ( un repòs abans no descobert, preses amagades, cantos fragils que per l’ús es dilaten, etc...), es donen casos en que a mig metre al costat de on l’aperturista va escalar, hiha reposo

4) Reticencia col.lectiva, o manca de iniciativa en revisat graus que fins aleshores estaven acceptats pel col.lectii local. Això deriva en que es conegui un grau no reall ( aperturista) sinó local. Grau de la “zona x”, més dur o més suau que en la resta de zones...
L’aparició de graus “locals” pot donar-se debut a factors personals ( que ja hem comentat), a factors objectius o a la barreja dels dos. De fet hi ha llocs amb tipus de roca o escalada que exigiexen certa especialització. En anar-se especialitzant els escaladors locals estableixen cotacions que a ells els semblen justes però que a escaladors foranis, mancats de aquesta especialització, els semblen molt més dures que als locals. Igualment, partint d’una referncia inicial ERRONIA, les vies es graduen en relació a aquesta referencia inicial, traslladant-se l’error a la resta d’apertures posteriors...


La GRADUACIÓ de VIES doncs, és un aspecte que si bé de manera general sembla senzilla, pot presentar serioses dificultats en el moment de homogeneïtzar graus que poden divergir segons Estils ( bloc, força resistencia o continuïtat), Tipus de roca ( arenisca, granet, conglomerat,calcari de placa, calcari de forats i calcari de desploms), Tipus d’escalada ( rampa, mur, placa fisura,degotalls, desploms, sostres).. etc...

LLUNY DE DONAR UNA SOLUCIÓ, des d’aquí proposem diverses maners de evaluar i transmetre la informació. No són solucions OPTIMES però a nivell de satisfacció personal m’han permès sempre de evaluar correctament les vies, tant en vies de les que no conexia la cotació, com en vies en que coneixent-la havia de classificar en relació a altres vies semblants.

METODE COMPARATIU: Cada vegada que he intentat GRADUAR una via ho he fet en comparació a les sensacions “recordades” de vies semblants. Evidentment el màxim desaventatge d’aquest mètode és la EVOLUCIÓ i CANVIS en la meva forma física, que han anat falsejant idees sobre la complexitat o facilitat de tal o qual via. En canvi en vies que he anat repetint, o en moment que he anat obtenint un nivell homogeni, aquest mètode ha estat molt efectiu.
Es tracta de COMPARAR la via amb el màxim número de vies, del mateix estil i de zones i roques diferents. Així evitarem les diferències de judici que implica escalar vies de zones diferents amb diferents graus.

Exemple: FRAMBUESA. Via molt tècnica en granet. Fisura cega en mur de 12 mts ( força-bloc) semidesplomat, on condicions climatològiques ( calor i humitat) són claus. GRADUADA de 8ª+.
Vies del graus semblants amb què hauria de comparar.
FRAMBUESA vs Vuelo a ciegas ? (8ª+ St benet)
FRAMBUESA vs Lucky Lluch?
FRAMBUESA vs Tu diràs (7c Ventosa).15 mts Granit
FRAMBUESA vs Glucosa Extended ?(8a Pasteleria) 15 mts Granit
FRAMBUESA vs Rigor mortis (8ª.Afrikan Cavallers) 10 mts Granit
FRAMBUESA VS TIRABRECS o Kiff me Kiwi ( 8ª ‘s del Can simiro oel Duc )
FRAMBUESA vs Citius altius Fortius (8ª La Vena.Montgrony).10 mts Calcari

El resultat de analitzar la via un cop encadenada, es que en el seu estil és més comparble a graus semblants a 7c/c+ que a graus de 8ª i 8ª+.


HOMOGENEïTZACIÓ: Sovint em trobo amb vies semblants que ofereixen cotacions diferents en la mateixa zona. L’error més freqüent que faig és sobrecotar les vies que em costen ( estil en que escalo pitjor) i decotar les vies que em costen menys ( estils en que pugui estar més especialitzat o que morfològicament em van bé). El que intento en UNA MATEIXA ZONA i per extensió, respecte a altres, és elaborar una llista de vies, ordenar-les per grau OFICIAL i PROPASAR un GRAU PERSONAL. Realitzant la ordenació de les vies pel grau personal descobreixo que realment el grau personal evalúa de manera més homogènia la difrencia de dificultats entre vies. Comentat.ho amb els comopanys aquest mètode ha donat resultats curiosament bons i coincidents si es realitza de manera CEGA

Exemple: Comparar blocs de vies de estils i roca semblants com :

Unicorni ( St Benet 18 mts força resistència) 7c+ oficial. 8a suau PERSONAL
S de Sorro (Guilleumes 25 mts. Estil variat-de tot-). 7c oficial 7c+ PERSONAL
El Vianant ( Xincarró 25 mts .Resistencia). 7c+ oficial. 7c PERSONAL
Ministra de Verdures ( St Benet 40 mts. Variat) 7c oficial 7c+ dur PERSONAL
Coma etílic (Guilleumes 30 mts Resistencia-Força amb pas bloc) 7c+/8ª oficial. 8ª PERSONAL
Clan del Bonsái 7c+ 20 mts Força –resistencia
Xylum 8ª 25 mts. Resistencia-Força amb pas dur


RESULTATS FINALS:
Utilitzant la COMPARACIÓ ENTRE VIES, la HOMOGENEïTZACIÓ ENTRE ZONES, i la DOBLE COTACIÓ ( OFICIAL /PERSONAL), s’obté com a resultat una cotació més ordenada, més real i més adaptada


El Vianant 7c
S de Sorro 7c/c+
Ministra de Verdures 7c+
Coma etílic 8ª/7c+
Unicorni 8ª /7c+
Xylum 8ª /7c+Clan del Bonsái 8ª

Tantmateix, com sempre, el MATIS apareix quan acceptem la FREDOR ( i per tant poca utilitat informativa), dels mètodes alfanumèrics per determinar una dificultat que en el fos és subjectiva...aleshores l'AJUT de un mètode més DESCRIPTIU és BASIC per matisar les verdaderes característiques de una via.

Per mi "un 7c INFERNO de DIBUS IMPOSSIBLES del l'ISAAC sempre serà molt més dur que un 8a PERULLERO de CONTI, ROTLLO PIM-PAM"...o no?


PER CERT..SI HAS ARRIBAT AQUÍ LLEGINT ETS UN BOU AMB MOLTA PILA I UN BON SAC DE BLOC I TARRO...FELICITATS!!!


11 comentaris:

PGB ha dit...

M'ha molat la classe d'estadistica i economia aplicada al grau ;)

Guay, soc un bou amb molta pila i un bon sac de bloc i tarro! (no m'ho crec ni jo) Gracies! :P

En serio, bon article i molta rao. Jo normalment sempre apunto el grau que te la via a les ressenyes i dono la meva opinio sobre si es correcte, sobrecotat o infracotat. Comparant sempre amb les vies que he escalat (aqui peco ja que la meva mostra estadistica, digali "N" :P, es bastant petita pero a veure si escalant escalant vaig ampliantla i tinguent una major poblacio :)

Oriol ha dit...

hehehe,

pos si que ets bouuuu!

COm més repertori tens més "sensibilitat" tens respecte al grau.

HI HA EL FACTOR "E" (edat). per assolir una maxima mostra, o ets l'Andrada o han de passar molts FINDES, i ja se sapq ue amb el temps els tendosn s'arruiguen i els muscles s'estiven i la titola baixa...de fet hi ha hagut "èpoques" en que vies on anava sobrat em costaven moltíssiim després...la forma física varia.

Cal tenir el cap clar per acceptar-ho i seguir aplicant el mateix "raser" a les cotacions..i un bon EXERCICI és anar "repetint" o "tornant a tocar" vies que has fet abans, per veure què tal estàs...

Ramon SolsoClimb ha dit...

Excelent article i millor reflexió, molt bé bou!!!

no crec q tingui pila ni bloc, xò si un munt de temps per llegir les teves reflexions, je,je.

Peró no trobeu que estem en el mateix lloc? després de varios posts (k, birdio...) no acabo de trobar la resposta correcte, xq no existeix.

Hauriem de dixar-nos de pensar en quina via és més dura i encadenar-les totes!!!

penso q si el grau de totes les vies fós homogeni, li estarien treient la personalitat als sectors, i en part als aperturistes.

hauriem de prendre el grau NOMÉS com un REFERENCIA per no enganxar-nos el dits quan anem a fer CORDA.

Salut i + graus "d la casa".

TR ha dit...

Totalment d'acord Ramon...

com dic al final...millor una BONA REFERENCIA que un numero...

Em feia gracia comels ARTIFICIALEROS ( esportius) intenten buscar una graduació més informativa.

Compara:

A4bE7C2

o

Un A2+ d'aquells txungos, que si et despistes et menjes una repisa sota la reunió..una mica infierno perquè el pas de les cordades ha anat "dialtant" els dos emplaçaments dels ploms a la sortida de la R ( has de posar dos RP's), i la r és un sol espit i una "v " invertida...rotllo txungo i una mica burrot...no cal martell..però si clñaves coses millor...

Jo prefereixo les "referencies"...

Ramon SolsoClimb ha dit...

Les REFERÈNCIES són molt més importants alhora d prendre decisions del que realment ens pensem.

Així, kuan un llegeix un post en un blog, depenén de qui és i d què fa, ens fem una idea del contingut. independentment dels graus. Si ell ho pot fer, jo també, pensem.

Quan llegeixo una piada del Willow o el Gerber, a priori, ja m'oblido d'anar a repetir la via. Si en llegeixo una del Piju, i em sento inspirat, potser m'ho plantejo. Això va independentment del grau, segons l'exposició, l'etica, les condicions, el moment personal...

Quan el Kim va anar a repetir la Feli de Patriarques i es va fer mal, es va crear un MITE. No deixen de ser referències: Si ell no va poder i escala millor que jo........ Quan el Manu es va baixar de la Libertàrias d'Ordesa, un altre.

Així, almeny jo com a escalador, crec que em motiven molt més les referències q no pas els pròpis graus/vies.

El GRAU és importantíssim, no per viure, sinó per SOBREVIURE, (aka, enganxar-se'ls dits)

salut

Mohawk ha dit...

Booouuuu!!! Ja l'he llegit... ara em manca interioritzar-lo i fer-me un excel per comparar vies (malditos informáticos!), ja,ja,ja...

Si, com tu mateix has dit moltes vegades, el col·lectiu d'escaladors no ens tirèsim pedres a la teulada, estaria molt bé poder fer graduacions amb campana de gauss (rollo democràtic), però em sembla que es feririen molts egos, no creus?

Jo ara m'he passat als colorins, perquè són més alegres, tot i que és evident que per interactuar amb la gent cal una escala estàndard i el millor mètode, si no pot ser el de les votacions, és la comparació, sens dubte. Tot i això, cal decidir quina és la referència correcta per poder comparar, i tornem al principi...

A tibar-li brau!

Jortx ha dit...

Aquí Jortx rinxolant el rínxol!

M'agrada molt com planteges el tema, però discrepo amb això de les graduacions personals.

Com tu mateix dius, tens èpoques bones i èpoques dolentes. Si això fós així, tal com també dius, pots repetir vies que ja tinguis fetes per veure si et segueixen costant igual.

Però els humans som més raros que un gos verd, i a vegades el rendiment no va a èpoques, sinó a dies! I amb un dia no pots repetir vies i provar-ne de noves... El que avui et costa, potser la setmana que vé ho fas xiulant i d'aquí un mes ni ho ensumes.

:P:P:P:P:P:P

Birdio ha dit...

Espes segons a quines hores!!
Vaya curro!!!!
a) Tot el que dius són eines individuals d'apreciació però no colectives (no porten a una solució per un consens colectiu)
b) Si comparem escales de diferents tipus veurem que no coincideixen els graus (canvien difrentment, un grau d'una escala engloba dos d'una altra, ...)
c) El mateix que parles d'economia (suposo que saps el que dius) podrien trasl·ladar tb amb la llengua. Hi han paraules, expresions que en altres no tenen traducció. Mira els xinesos, per ex.

No li doneu més voltes. No hi ha solució colectiva i si individual. Però no podem pretendre que la nostra realitat sigui la mateixa per a tothom per a tant SEMPRE hi hauran discertacions i per tant "joc de ball".

La informació "establerta" sobre el grau d'una via dóna informació amb un marge d'error que ha de ser acceptat i assimilat.

No es pot criticar de imperfecte el que és imperfecte i que mai tindrà perfecció a excepció per a un mateix que si ho pot ser: "Per a mi es blanc i punto". Ningú t'ho pot discutir. O algú et pot discutir que trovis dolç al que un altre ho trova soso?

A dormir un rato, bous!

Piju ha dit...

M’ha recordat l’article sobre “ètica–estètica” del Gálvez...
es conya, l’altre es una anada d’olla messiànica, però tots dos busqueu una metodologia per consensuar valoracions i decantar, al menys, la balança de la subjectivitat a la objectivitat.
El grau, per mi te dues utilitats:
Com a orientació de dificultat per repetir una via. Personalment al final el que em fa decidir es la línia, llavors els possibles desfasses tampoc m’afecten massa, ja que no era la motivació principal.
Com a guia per progressar. En aquest sentit, m’emporto constantment “collejas” i “alegries”, en la mateixa proporció però ja ho tinc assumit.
Es interessant però tractar el tema seriosament i que tots plegats pensem una miqueta mes a l’hora de posar el famós numeret.

Oriol ha dit...

hehehe...TANTMATEIX veig que el tema, com sempre, és dels que crea polèmica no?

PIJU. El Gàlvez s'ha fet una ètica a mida del seu nivell d'incompetència. Barreja valors, disciplines diferents, en base a un unic axiòma vàlid: La ecologia i la "puresa " ètica..POFALE, però per a mi em sembla que si s'establei un debat ( no un discurs unidireccional, com ell ha fet), no aguanta ni un parell de rondes...

EN EL CAS DEL POST -PRECISAMENT_ només s'intenten plantejar tres qüestions:

a) EL GRAU ËS IMPORTANT 8 o valorat), en el nostre col.lectiu. El "grau" pot ser de dificultat, de expoosició o de bellesa...però serveix per traslladoar-nos una moticvació, una informació i una satisfacció en repetir la via...

b) Hi ha una serie de factors que influeixen en com establir el grau...alguns directes i altres indirectes..alguns positius i altres negatius...

c)Donat que una bona part de la apreciació és subjectiva...SUGGEREIXO ( precisament), que a través de una doble escala, veurem qque a nivell personal, si logrem fer-la servir, les graduacions ens semblarant molt més coherents i no tindrem tant de batibull..una cosa ´`es el grau oficial i l'altre la nostra apreciació. En no tenir gran part dels factors distorsionadors, l'apreciació personal és més clara, més homogènia i més constant...

És només una ideaaaaaaa!

per ecrt a mi em va bé...ho vam provar amb el PALAN amb les vies de Cavallers, a cegues, i si bé algun grau absolut diferia...realment la ordenació de vies, i les seves diferències era gairebé idèntica!!!!!!

Salut i a escalar-la!
b)

jd ha dit...

Joer Uri vaya post neng! t'has quedat agust tio!

Hi ha mases variables i depen de molts factors. El que estar clar es que la experiencia, tocar molt tipus i estils de roca i llocs diferents son determinants per almenys tenir una bona base per poder opinar objectriva. Si no, no hay ti tia, en lo que vas bien decotas i en lo que te cuesta sobrecotas, i eso ta mu feo! ni hablar ya del ego...

Eix tio, de que es parlaria al bar i a peu de via sino? de futbol?