"La vida de vegades és helicoïdal..i de vegades quadriculada, la geometria la domina de manera determinista, encara que la estètica la modela de manera hedonista i la ètica la condiciona contenint-la..." (Living K.Talonia.TR Agost 2008)
Dies i setmanes passen rodolant com una estampida a mesura que el temporitzador regula cada instant de la existència. Feina, nano, horaris i ENMIG DE TOT, l'entreno programat on les visites a la PXB han deixat de ser "socials" i esdevenen un compost d'individualisme galopant en pos de DOS objectius a sis mesos: PSICOBLOC a FULL i intentar aconseguir el TOP de rendiment de la meva carrera..."el camí cap a un mateix és la introspecció..." Ei Bow...ja saps el que et toca...tot té un preu...(Lila dixit). Raul com sempre, amb el somriure alsllavis i els ulls brillant sigui com sigui la neu a ripar...( a la foto pala ventada d'accés a un paketón interessant) Lila Rider visualitzant línies de baixada des d'una coma a PORT del COMPTE, neu variable i en quantitat, vibrazzione amb la nova taula...
És una sensació total de petament en que desitges que els segons entre serie i serie passin més lents...el temps es distiorsiona, es liqua, s'escurça, s'escola, es difumina i acaba dissolent-se mentre els meus braços i el meu cor no arriben a atrapar el cronèmetre que CINIC, es riu de mi cada cop que m'avisa que cal tornar a la tortura...suposo que és el graó final del desig de arribar al màxim...com a "l'imperi dels sentits"...tot pel clímax bows!
Després d'una setmana de rebentar-me a sèries, blocs i traccions el dissabte descanso i anem a fer snow...amb la Lila i el Raúl, un vell amic amb qui vam compartir eternitats a St Benet, i a qui vaig viciar una mica a l'snow..i hi ha acabat dedicant molts anys...ara amb la seva filla ja som del club de los "puretas muertos", (suposo que podrem acabar sortint en un pipe en algun anunci de seguros)...hehehe...bon flow, ripant amb la Lila en algunes pales de PORT DEL COMPTE...el perill al PIRINEU era de RISC 5 i 4 als llocs que anem habitualment i tampoc apretaven tant les ganes..queda MOLTA NEU...vam acabar el dia en un kikcer que van muntar uns bows, intentant recordar els temps OLD SCHOOL i mirant d'apendre alguns trucs frikis...
Provant trukillos en un Kicker improvitzat...old school (TR)vs frikis actuals ( compi 360)...0-1, però mola l'aire i el bon flow amb la penya que s'engorila a cada salt...planxades dures i esquena dolorida
Diumenge el Nawet s’emprenya amb mi quan em piro amb en Palou...en certa manera té raó...(fins i tot entre semana, quan estic treballant i arribo es pensa que estava trepant !!!)...En JOAN fa una mica de tard però ja em va bé...he guanyat una horeta amb la familiy...guay!...LA METEO no l’ha encertat de plè..”ei PALOU! Que tal si anem aprop??...el TRAINER m’ha dit que toca escalar “ a vista” tantes vies de 7b com pugui.A Gombrèn fot 4 graus i el dia gris...rotllo DUR una altra vegada ... DUBTES...és igual!!! Es veu un raig de sol i tots hi correm desesperadament...rotllo“MILAGRO en MONTGRONY”(:* premi a qui encerti la referència a un film boníssim italià)...l’encertem i fotem un dia RODÓ a SALERETES.
Molt bon flow amb uns fanatics i fanàtiques andorrans(Juanan, Chencho,Cris i Yolanda…)deu n’hi dó amb una cordada femenina antítesi de las chicas grigri !, riem, parlem amb en Chencho de snow i canals, compartim cordes, cintes i cantos.
Cristina " a muerte" a "Companyes de llit" 7b boníssim de Saleretes CHENCHO afull a PEQUENAJA-JA-JA 7b a Saleretes Encadeno A VISTA un 6c, un 7a, un 7b+, un 7b, un 7c+( em sembla 7b) i caic literalment obert en un darrer 7b ja cara a fosca...LLOC MOLT BO...repetirem!
Tornem al cotxe entre xerrameca i rasca, el poble s’apaga i les xemeneies treuen aquella olor a fum de llenya i candor de llar...em quedaría aquí però m’enyoro de la family...caic sobat al seient del darerre...i apareixo a Ripollet. DEWDEW!!, la clapada m’ha anat de puta mare, pillem unes birres i uns donners, fem un cous-cous i a les 9 estem sopant, xerrant i jugant amb l’ARNAU que encara no es refia de mi quan se’n va al llit...a veure si demà me’l guanyo...
Més entreno...al següent finde haviem de tornar a SALERETES, però al final canviem els plans i pujem a les Gavarres. Fred i llar de foc, el dissabte amb l'Arnau jugant pel bosc i el diumenge a trepar...amb en Pep i en Zoilo, els ZP-jefes del DUC. Encadenant PLORAMIQUES ( 7c sense repetició...actualment sembla que els qui la proven diuen 7c+ o 8a...ja veurem, em costa molt graduar correctament...)Zoilo encadena "IRON MUSA" (7a+) molt guapo i digital. Pure 80's...
NO M'AGUANTOOOO! Calento en un 6b, em rebento i caic en un 7a+ que havia et a vista, provo un projecte INHUMÀ i al final en ZOILO em deixa catar la seva via i a la segona la faig sencera..."CELIA" (7b+ del Zoilo,per confirmar), és una via bellíssima, passos estètics i coreogràfics, lance i monodits en desplom i placa desplomada, quedarà més o menys com proposaven ells suposo...xapo la darrera cinta, i abans de cadena em tiro...la primera oficial ha de ser per ell, el futur pare de la Celia...bon flow, que li queda un mes i prou!!!! Marxem i a casa m'espera el peke, la Lila i la llar de foc...el crono m'espera, impàvid i sorneguer...n'hi ha per estona...la vida de vegades és quadriculada...