dimecres, de febrer 18, 2009

LO PUTO AMO

Ostres...suposo que és qüestió de rodatge, però els VIDIUS del "WARRIOR" són cada cop millors...

FANATISME (amb majúscules, negreta, vermell i a tamany extralarge), BON FLOW, ORIGINAL, BEN MUNTAT...suposo que cal ser un "paraPRO" en el tema per tal que quatre lokus encaramant-se a pedres donin un resultat tant interessant i alhora estètic com el de WINTER'S BOULDER...
Per a algú aliè al món del bloc resulta curiós com es pot fanatitzar tant en pedres petites ( i no tant petites), però a través d'aquest filmet fins i tot una trave arrastrosa com la del Met assoleix el mateix nivell que l'assedi al megaprojecte del Ferran...VIBRANTEEEEE !!!!!
El secret de la genialitat és el de consevar l'esperit del nen fins a la vellesa, i no perdre mai l'entusiasme ( Aldous Huxley 1894-1963)
A disfrutar-lo...
PD: Ferran, havia de fer aquest post, s'ho mereix. I per cert...i felicitats pels encadenes...Bows,el que requereix més esforç és el que s'acaba estimant més...(Aristotilbow 384 AC-322 AC)






5 comentaris:

Ferran Guerrero ha dit...

CUllons ara si que m'has deixat flipant, HO HAVEU VIST, i a més amb el petito.

Molte grácies, tant sols intento transmetre i comparti el meu fantisme amb tothom,si ho aconsegueixo ja soc feliç.

Una vegada més moltes grácies per aquest homenatge.

Salut company.

Ferran Guerrero ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
TRanki ha dit...

ey Bow...al César lo que és del César...enveja sana ketetengo cabronaxo...ara no podré evitar basar-me en els teus per fer els cutremeus...

felicitats en serio...molt bo...de veritat...

Anònim ha dit...

Waaa tiuuu m’encanta aquest homenatge…. (no ho havia llegit fins avui)
Buffff.. M’encanta pel que significa: No es tracta simplement d’etiquetar maneres o persones … Sinó de trobar el reconeixement de diferents camins que ens ajuden a comprendre quan treball personal, i comú, compartim altruísticament en aquest món…
Vinga ànims… Una abraçada gegant!!!

QUO …descobrint en cada pas.. que cada persona es original i irrepetible

Pekas ha dit...

Desde luego... em trec el barret i crido un OLÉÉÉÉ.. !!!!

Eso si... em guardo la frase del Huxley... i a veure si me la puc "tatuar" a l'ànima.. ;-)))

( per cert.. va morir quan jo vaig neixer... :-)))))