dissabte, d’abril 11, 2009

Lumignano's affair

Els primers dies han estat de PARON degut a la humitat procedent del cel...però mai dura tant i per sort surt e sol quan començava a creure que he fet tants quilòmetres per ofegar penes entre el plafó i les cerveses...Buah, que guai, avui anem a una zona que ja he visitat i on puc provar algun projecte que vaig deixar penjat el darrer any: Lumignano!!!!.

A pocs quilometres de VICENZA ( Autopista A4, entre Vicenza i Pàdova, a la sortida VICENZA OVEST, direcció Riva Bericci. Longare, Costozza i a mà dreta cap a Lumignano). Es tracta de una genial escola calcària sobre un piccolo poblet molt guapo i tranquil, amb totes les orientacions i graus. L'escalada ja s'hi practicava des dels 50, va eclosionar als 70, es va desarrollar amb el free climb als 80 i saturar-se als 90 i 2000's. És escalada esportiva al 100%, l'entorn bucòlic i els accessos molt curts. Hi ha un pàrquing amb zona picnic i lavabo ( pernoctable amb furgona o camper) a sota el sector LUMIGNANO CLASSIC.
El fet que l'escalada esportiva hi eclosionés als 80 té com a resultat un gran nombre de vies ( però moltes!!!) amb preses “atrezzatte” , ”modificatte”,”sacavatte” e “molto “scavatte”...increïble...”noi stiamo facendo altro che rimediare ad una dimencanza di Dio, che si è scordato di fare gli appligi...”. En realitat moltes de les preses són “bucco” que tallen molt...la llima, el martell, l’escarpa..i al final el trepant... Vies de placa grisa i desploms taronja i blancs, algun degotall fugisser i molta potencia per una roca que ja esta una mica “lavata” per l’ús...tot “molto chiodato” i graus en algún cas molt ajustats...especialment en les vies de 7ª a 8è, dels anys 80, obertes i encadenades per figures com Casarotto, Mariacher,Manolo, Scheel, Dal Prà, Guerrini, i equipadors de la provincia com Minetto, Piardi i fins un tal Mc Clure (?)...etc. A Lumignano anava amb la intenció de “catar” les vies megaclàssiques del sector “clásico”...”Il Somaro”, "Atomic café” ,”Boomerang”, ”Arco d’Oro”,”Orient Expréss”...em vaig estampar directament...seria com arribar sense haver tastat el conglomerat amb la idea il.lusa de provar mites com “Sorprendente”, “Paranoies Petites”, “el Castigo”...etc...vies dels 80, molt fanàtiques, molt dures...quan el 8ª era “il massimo”...(a destacar que Paola Padovan o Luisa Iovane ja encalomaven aquestes vies al final dels 80 inicis dels 90 (!!))...són vies de placa desplomada, amb passos de dits de una duresa contundent, i desploms monolítics bastant explossius. Aconsegueixo fins a 7ª+ i 7b/c’s a vista ( Marguerita, Odore dei sogni, Spiral mind a brojon...), però em quedo clavat a SOGNI d’ORO, una mena de Bastardo però en putilla i atlètic...7c de tres xapes on si no et saltes un xape del sostre no aguantes els 10 contundents metres de la via...guapíssima, dolorosa i Frankenjúrica...al tercer intent aconsegueixo el rotpunkt i em dono per satisfet...cau també ex-Oro puro ( 7c+ molt retocat que no em mola) i Orient express ( un 7b+ historic i cinc estrelle, de ditti e dolore), els 8ens clàssics no tinc temps ni d'ensumar-los, no tinc temps ni dits...en una altra visita faig Bucco Bagnato i Flash Goldon (7a+ i 8a). Els sectors més interessants són el CLASSICO (SOLEJAT FINS DARRERA HORA), i l'STRAPIOMBO di BROJON ( SOL VARIABLE, més nou i amb grau més humà), igualment abunda ( més i tot) la via de 5º i 6º de placa i desplomet curt, amb roca bona i llargs complerts. Zona ideal per a grups heterogènis, familia i turisme. es pot combinar amb una visita a VENEZIA, MONSELLICO; PADOVA o la mateixa VICENZA, que amb els seus cascs antics ens mostren la imatge de altres temps de grans riqueses i esplendor derivat de un auge mercantil italià que encara es nota en els milers de naus industrials i caravanes de camions que trobarem arreu...

NOTA: Flipareu amb l'estil de conducció italià, avançaments en doble contínua, en els que el voral de la carretera és, sense cap problema, com un segon carril...i la penya ni s'inmuta...

GUIDA: LUMIGNANO, ARRAMPICATTA nei monte Bericchi (Guerrini-Minetto) Antersass casa editrice. Montecchio Maggiore (http://www.intraisass.it/)

METEO: Http://www.provincia.tn.it/meteo/ http://www.arp.veneto.it/

BAR FANTASY i ENOTECA CA'd'ORO a la carretera d'entrada al poble són dos llocs de referència per als escaladors amb calma i bon gust. No dubteu en menjar en algun lloc típic i demanar "pissacane", Polenta, i qualsevol varietat de carn i pastes varies, les pizzes, formatges i antipasto són per quedar-se guenyo...

Prop de la città de Vicenza hi ha una sèrie de petites escoles, totes interessants, encara que una visita a LUMIGNANO és imprescindible si s'està per làrea de VERONA-VICENZA-PADOVA o camí del TRENTO des d'aquesta àrea...en post següent parlarem de altres zones...

6 comentaris:

Fernando ha dit...

Oriol,
empiezo a estar preocupado, ¡no has flaseado ni una sola vía!
¿Tas enfermo?.
A disfrutar más

TRanki ha dit...

hehehe...

Fernando...aqui casi todo ha sido LORSAI.

En las vias largas intentábamos ir tan rapidoq ue a veces no recuerdo ni el largo i la dificultad del mismo. 56 tiradas a cañon bow...supongo que mi RAM se autosituó en "hibernar" para no explotar! %P.

En Cuanto a deportiva, escalé tambien " a vista" lo cual en un sector estilo "stbenet" no da para muchos resultados...(7c's de 4 chapas con uno o dos intentos...)...fue genial...

Si algú necessit un FLASH precís de SOGNI d'ORO ( Lumignano) o PAPERINO and CO ( COVOLO) són els únics que tinbca apamats !!! heheheh!

Y tu lesion que tal???

PGB ha dit...

56 llargs?! O_o' tu-lo-flipas-neng!

Veig que has tibat de valent! Si senyor! ;)

TRanki ha dit...

Iep bow, 4 dies donen per molt...a ARCO hi ha tapies EQUIPADES amb tirades a 30 mt ( per anar en corda simple suposo)...que es poden emplmar...allà la xifra "300 mts" és l'habitual..si el descens són entre 20 minuts i 1 hora, i hi ha vies una al costta de l'altra...imagina't quantes vies pots encadenar en un dia...a més el calcari i és molt bo i el grau entre facil i duret, però assumible..i si a més moltes vies estan entre 6a i 7a....paflipaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaar!!!!

A muerte..

mauri ha dit...

Placa articolatta strapiombante!!!
Vaja amb els italians... i que em dius amb el grau ochentero, uff, com apreta.
Aquest estiu passat, vaig passar uns dies a Arco i em va semblar que aquests italians tenen unes falessi de lo mes interessants.

Per cert, bow, ja saps que a Berga sou benvinguts.

Fins aviat.

Mauri

TRanki ha dit...

Iep Mauri,

Haurem de fer un bergadanu no?

A veure si xerrem que feia dies que non sapeva niente di te!!!!