PROSELITISMES i NOTICIES: StBenet ON FIRE

Darrerament els bidits de StBenet treuen foc...!!! ( eh Mohawk?!!)

No importa la neu, ni el vent gelat, ni els alejes, ni els passos inhumans, ni el grau collat...

Hi ha gent que "entenia", hi ha gent que ha "entès", hi ha gent que esta "entenent", hi ha gent que "entendrà"...hi també hi ha samberos que no s'enteren de res i passegen la seva misèria solitària i descarada per Monistrol (que trist)...

LA REALITAT es que cada cop que deixa de ploure o deixa de nevar, sense escàndols, els addictes es llencen cap a les escales, amunt-amunt-amunt! a enganxar-se com possessos a les pedres que els treuen la son...alguns coïncidim, altres no...però aquelles marquetes a les preses, aquelles vibracions enmigs del bosc, em diuen que els amics han passat per allà, i el silenci i el vent transmeten les emocions de les escalades que, en la SOLITUD, es van esdevenint...amb la calma...i que duri....

UNA DARRERA "INCORPORACIÓ" al club dels sanbeneddictes és la J. S, que després de "entendre" perfectament de què va el tema encadenava una de les vies clàssiques de l'Elefant, just damunt la Ermita de St Salvador.

CRIT de CRIM ( 7a 25 mts) és una via originalment cotada de 6c+ i que avui ja "sona" de 7a+...o més, sincerament, aqui dalt tot és bastant "ingraduable"...un mur aeri, amb ambient i assegurances allunyades (però al lloc precís)...25 metres de presa petita, passos hipertècnics i stress des del primer pas fins a la cadena...un vión de treure's el barret...

Ignorant el fred i el vent la J. ha insistit pacientment entenent que allà dalt les coses no funcionen amb números sinó amb sentiments, amb molt de respecte i amb paciència, tanta com la pedra ha tingut per conformar aquestes vies tant singulars i tant espectaculars...

Llegint el seu post http://uasunflower.blogspot.com/2010/03/re-sant-benet.html reconeixo part del "proselitisme" que vaig faig un i altre cop, de manera cansina...i HO SENTO...però no és proselitisme...és PASSIÓ...

Congrats 4 ur redpoint...keep on...next one POLONESA !!

Pd: Per la meva part...sense novetats, solos a BRUTUS ( 7b), PILÓN ( 7a-7a+), Direcció Obligatòria (6a+), TOSTAO ( 6a+) PILLA CATXO ( 6b), DUENDE STORY ( 6b+...sense els arreglats 6c+ potser..lance a catxo des de dues lefes...), PABELLÓN ( 6c)...blocs "alts" sense crashpad que si s'haguéssin obert en aquest segle no tindrien xapes ( o algun arreglat)...vies molt i molt boniques...l'ÒS segueix sense rosegar encara que caic aprop de cadena...amb la calma...StBenet és així...

Jose Agustí encadena SORPRENDENTE ( 8a), en Mohawk acaba amb "ENANITO" (7b+) i molts altres van encadenant i provant les vies de sempre i altres de noves...

PER FLIPAR: passeu-vos pel blog "escalada tradicional"...no només de xapes vieun els escaladors...amb "RILAX" a la Momia, de nou un pas més en la búsqueda de la puresa en l'escalada...

PRIMAVERA...

Hi ha qui diu "PER FÍ !!!"...hi ha qui diu "JA??JODEEER!!"

Tantmateix en el fons totes les estacions són prou bones, sinó seria un avorriment...el canvi és el motor de TOT...l'esperança, l'il.lusió o fins i tot la por i la incertesa... Encarant la incertesa a UNICORNI ( 7c+/8a)- L'Elefant, StBenet

Cap a inicis dels 90 va començar a sonar un grup anomenat THE CARDIGANS, de estil variable dins de una estabilitat prou interessant...personalment el LP que em va molar més va ser "GRAN TURISMO" amb alguns temes hipermatxacats com "My Favourite Game" que eren els que fins i tot alguna nit es punxava al Karma...(aquelles nits bojes a la Plaça Reial!!)....també "Lovefool", "Rise&Shine" o "Erase /Rewind" van ser temes que darrera una música "lleugera" amagaven bones lletres...

I ja del 2003 "embido" aquest "You're The Storm" on la cantant, ja no tant Rossa saluda un nova primavera desitjant "la tempesta"...després de revisitar alguns dels seus vídeos des de les etapes inicials és agradable veure que tots plegats anem acumulant "primaveres" prou bé...hehehe! I si us agrada el grup recomano llegir algunes lletres i escoltar temes com "NO SLEEP" ( http://www.youtube.com/watch?v=Q4bN_Hm3nuk )


Apa a gaudir de la Primavera, del bon temps, del desglaç, dels canvis, dels nous projectes i de tot plegat...

Ice Error Party Stress

Ja m'agradaria....però crec que Cavallers queda bastant lluny de Canadà...

Amb en Xavi J, com sempre, acabem endagant alguna sortida "a darrera hora", quadrant agendes impossibles i horaris estrafolaris, rutes divergents i condicions terminals a muntanya...vaja, l'antítesi de la "PACIENCIA de l'ALPINISTA"...i no sé com al final gairebé sempre triomfem...

Són les 17:00 del divendres...surto corrents de la feina ( plegava a les 15:00, però ja se sap...sempre l'"última hora")...a les 18:00 tenim una reunió i hi arribo pels pèls, a les 19:45 acabo un plat de pasta que no sé ni què hi he posat.

A les 20:07 sóc al DON CANDIDO de Terrassa, canviem els trastos al cotxe del Xavi i FUGIM de la ciutat...a les 21:45 estem sopant al AUTOGRILL de la autovia...a les 23:30 ja sóc dins del sac a ISIL...buà...puc dormir! Sona el despartador a les 04:45...l'ignoro i espero a que soni el del Xavi... ales 06:00 sortim per Bonaigua cap a l'Aran..travessem el túnel i a les 07:20 estem al pàrquing de Cavallers després de saludar per la carretera solitària a tots els isards ressacosos del piri...
NO hi ha ningú, un dia radiant i el risc 4 deu ser a partir de la presa...bé, la del Víctor esta coberta ( fins colgant mitja PASTELERIA) per un allau descomunal...de fet no existeix...i a la esquerra de l'African la RULETA RUSSA ha caigut...quina angúnia...ens quedem a Roques Negres, més val ser prudents..i de pas aprofitar per fer el darrer pegue a les cascades d'allà que els queda poc temps...hores? Començo fanàtic per RASKA d'ALASKA ( 3/30 mts)...buf, la part de dalt costa de protegir, és fàcil i ramposa però en algun tram acabo traspassant la cascada i assegurant amb un pont inmens de gel...clooonggg ! Això sona guai eh bou? Somric per dins...som uns pringats...amb el solet que deu estar fent a StBenet i nosltres aqui rascant misèria...Dubtem, el sol comença a estar alt i no sabem què fer...Debatim, Valorem, Negociem i anem cap a YUKON al ROM ( 5/75 mts)....Fa anys que la vull fer i mai hi és quan jo hi sóc...i a l'inrevés...no arriba al terra i pujem per dalt, ens despenjarem...

Baixo rapel.lant i col.loco alguns cargols per intentar anar per sota...però el gel a baix és una trista capa d'uns centímetres i la part més potent esta descarnada...La línia contínua va per uns tubs gairebé desplomats i sònics a la dreta...poc protegibles...¿Què fem?...buf...li crido al Xavi que col.loqui la corda per fer un inmens toprope de 60 mts i ja veurem...rapel.la... En Xavi dubta, ell en sap més i jo estic més sonat ( o fanàtic)...pero com que està protegit pel desplom el convenço que m'asseguri...li vull fer un pegue en tosrop a veure què tal i si de cas després premosquetonejat algun cargol a dalt li foto de primer.

Començo a pujar...AGUANTA!!! Vaig sel.leccionant cada picada, m'enfilo a poc a poc pel verglàs vertical i just en un moment delicat veig que la comba creix cada cop més...MERDAAAA! En Xavi s'ha oblidat de passar UNA SOLAcorda per les cintes i a dalt el nus deu haver bloquejat el sistema...estem atrapats a la R1, 60 mts verticals per damunt i 20 ( desgrimpables) per sota..no podem recuperar les dues cordes i jo atrapat enmig de la placa de verglàs....waaaaaah! Que tontos!!!...

Amb molt de compte en Xavi em llença el shunt...m'anclo a les cordes...i tiro amunt ..a poc a poc i autoassegurant-me...passo les "flautes" desplomades i la cosa ja va més de pila delicada al mig i de pila-conti fins al cim...a cada parell de cops m'he de deixar anar d'una mà per autoassegurar-me, les cordes estan gelades i no corren pel shunt...vaig molt tens però gràcies a les hores de plafó ( qui ho diria!!!) baixo els braços i la sang em torna a circular...perdo la noció del temps...una hora?45 minuts? Poc a poc avanço pel gel vertical, em deixo anar d'un braç, em pujo la corda pel shunt, pico un parell de cops més, obro les cames...

EL GEL NO SÉ SI M'AGRADA MASSA, però a pesar del dolor als dits, a pesar de la por i la incertesa, al final acabes entenent més o menys com interpretar cada cruixit, com valorar cada cop, cada vibració de la estructura i aleshores la angoixa esdevé una mica més plaent...vanitat? M'és igual...estic gaudint i és l'important...acabo puntejant en estalactites que creia que ni aguantaríen el meu pes i en un viatge al.lucinant em planto a la reunió...la corda esta bloquejada al nus i glaçada...en un segons de tensió desfaig el tema i asrribo finalment a l'arbre del cim...bufff...Rapel.lo, trec els cargols i li deixo el tosrop al Xavi que, aquest cop ja més tranquil, escala, primer dubtós, i després gaudint, l'infinita formació agonitzant...

Com que cada cop goteja més i gairebé no queda res que punxar a baix li crido, que quan arribi a dalt rapel.li, que fotem el camp...quan arriba a dalt no ens sentim...veig que la corda es tensa...no sé si vol que pugi o vol muntar millor el ràppel...veig que fa la senyal que pugi i corrents m'enfilo com puc, la corda es tensa..ok vaig de nou amunt...i de repent la corda cau avall mentre estic enmigs dels tubs...NOOOOOOOOOOOO ! XAVIIIIIII! PILLAAAAAA!...buah, és per flipar ! La corda es tensa.... avanço un metre i de repent baixa de nou una comba inhumana fins la repisa deu metres més avall....jodeeeeerrrr!!!! Estic pìllat o vaig a pèl?!!!! Casumdena XAVIIIIIIIII !!! La dutxa que em cau al damunt m'estressa...començo a intentar baixar amb molt de compte però m'agafa el pànic, és pràcticament impossible, a baix ja no queda gel punxable...i de repent la corda es tensa novament...pujo i quan veig que la corda em va seguint penso alleujat que ja ens hem entès...buffff...arribo a dalt amb el coet al cul...boooow, no m'ho facis mésssss!!! Riem.

Decidim que en Xavi baixa a peu i jo rapel.lo de nou ( tenim les motxilles a la repisa...)...baixo a tota pastilla pel desplom i miro de no "destensar-me" a la repisa mentre recullo les motxilles, no sigui que el Xavi tragués la coda de la instal.lació...crec que amb 60 mts arribo gairebé al terra...bé, me'n falten sis o set...desgrimparé, no és molt vertical... De repent veig que la corda ( a la que ja no estic connectat) puja una mica...MERDAAA!!! EN Xavi, com hem quedat...esta a punt de llençar-me al damunt dues cordes de 60 mts ( i el que vingui al darrera) i jo a pèl enmig de la canaleta d'entrada...NOOOOOOO!!!!! Per sort només cauen les cordes, i per separat....m'aferro als piolos i em resingno...un corda...dues cordes...intento desfer-me com puc de la xarxa que m'atrapa i desgrimpo fins al terra...JODER...fa 18 anys que ens coneixem i SEMPRE ens hem entès a la primera, en roca o en muntanya...anem a pinyón...i avui crec que ens hem relaxat...o potser sí que ens fem vells? La puta, quines pujades d'adrenalina!!!...Al final ric i l'espero mandrejant als blocs del prat...gaudim del sol...Anem al Viuet a fer roca o tornem a casa?

S'imposa la cordura...17:00 som al cotxe camí de Pont sota un sol de puta mare....20:30 sóc a casa...un quilometrada i dues cascades...buf...no sé si surt a compte però la "Yukón" tampoc al tinc al costat de casa, no sempre es pot escalar i aquesta temporada me l'he controlat...a veure si la propera arriba a baix i la puc fer posant cargols per sota...

Lína contínua ( des de la R1, per la DRETA) de glaç "escalable" fins al cim a YUKON AL ROM, 60 mts bastant verticals que a les xorerres de la part inferior fins i tot tirava enrrera...RASKA d'ALASKA, 3/30 mts, interessant per escalfar i en condicions prou bones...

Zona inicial desplomada al LL2 de YUKON al ROM...

Buah, em falta temps per fer de tot...igual aquest estiu em dedico a assajar la MUTANT per l'hivern que vé...heheheh...

LINIES SANTES...

Foto: Victor Montilla, IMATGE del picassa que linko més avall...

Buf...una ascenció expréss a Montblanc, amb la taula de snow, sense aclimatació i amb molt de fred encara em passa factura als pulmons????...i suposo que després de les experiències "alpines" encara pitjor...

El "carburador " em falla i estic a mig gas, ja vuere que diu el neumòleg...joder...

El NAwet esta sortint de la seva neumònia i el finde la LILA va a trepar dissabte...jo em quedo amb ell...juguem, cuinem i a la tarda m'escapo un ratet a la PXB...encadeno SANTA PACIÈNCIA, un 8a o 7c+ interessant , el vaig equipar fa un parell de setmanes..és resistent amb una entrada Stbenetera i un lance clon de TWO SMOKING BARRELS ( més curt...no hi ha espai!!!)...no ho entenc,calentant m'ofegava en un 7a+!!!

Al vespre amb la família anem a sopar a cal PASCAL, tot un cavaller i tot un cuiner que ens regala amb un capó amb figues i castanyes...riem, xerrem i debatim sobre l'univers...

El diumenge em llevo cruixit, la tempesta perfecta esta apunt d'assolar Catalunya i marxem a STA LINYA...fa fred i els ianquis arriben tard...som quatre arreplegats fanàtics apurant abans de la nevada.

Escalfo al 7a+ del lance galactic, a la dreta, fa molta rasca però encadeno a la tercera, joder el vaig fer a vista en el seu dia...,vaig trencadíssim...tinc son i ressaca...m'adormo al peu de la DEVORA HOMBRES ( 7c+ "durillo")...i miro com la fan uns guiris...em quedo amb els passos i decidim fer-li un pegue...en Juanjo va de xapa a xapa i confirma que el crux esta mullat...és igual pujo i arribo al crux (havia vist com pujaven els guiris i m'he quedat a la primera amb els passos!!!!!), caic, trobo un mètode nou i acabo la via sense problemes...caurà?

Al segon intent m'ofego al pas, però ja domino el crux amb el meu mètode, totalment diferent al que fa tothom ( per mi més fàcil, l'altre ni l'ensumo...ni que estés sec!). Els altres ni s'hi aguantes i jo no ùc fer el seu...que curiós...

En Juanjo encadena ( tot i mullat!!!). FELICITATS BOW...jo ho intento de nou...tinc una mica de febre però ho tinc apamat, faig el crux i just sortint se'm calen els pulmons de nou...caic desesperat..merda...

Em poso dins del plomes espero que desmontin, m'enfonso al seient del darrera...estic trencat...buahhh!

NEVA, i seguirà nevant...quin temps!!!!

http://victormonti.blogspot.com/2009/12/photobucket_7647.html linko el picassa dels gefs locals, un bon recull de fotos per motivar-se en aquest món al revés!!

NOTA: TOTS agrairem que es respectin es normes de convivència amb els altres"usuaris" de la cova, i amb els propietaris...s'h habilitat un pàrquing alternatiu ( l'altre esta inundat)..USEU-LO i accediu a peu a la cova, no toqueu res que no sigui la roca i els bolts...RESPECTE!!!

EMILIE SIMON

Si quelcom té la XARXA és que és un pou sense fons de coses, algunes bones, algunes negres, altres sense importància...

A mi si m'agrada és perquè la paraula "link" hi té un sentit tant plè com l'inmens camí sense cap orientació concreta que hi pot fer un mateix...buscant info sobre un pensament acabes tant TROBANT com BUSCANT allò que en un moment se't descarrega...

Recordo abans aquell "ho tinc a la punta de la llengua!!" que em passava quan em quedava en blanc sobre un nom o una frase...avui ja no em passa, no estic tota la nit rumiant ni m'arriba la llum enmig del curro o a la dutxa...ara ja hi ha la wiki i el google, i allò que busquis generalment "hi és"...

Vaig veure una peli, STRANGE DAYS, on la Juliette Lewis hi feia una versió GLORIOSA ( que viu de versión més que de temes personals) de un fosc tema de la PJ HARVEY anomenat HARDLY WAIT...en els links del TUBE hi trobo que la LEWIS també ha versionat WANNA BE YOUR DOG dels STOOGES,...i d'aqui, entre covers i versions arribo a la EMILIE SIMON ( que retrobo després de un fugaç encontre el 2003 quan va publicar el seu primer treball ) donat que ella ha fet també la seva versió del tema wbud dels STOOGES.

La Emilie Simon té alguns temes interessants, i d'altres que no m'agraden ( que no vol dir que no siguin bons). Entre els intimistes n'hi ha un que es diu OPIUM, dels més recents, i dels quals hi han versions i covers a la xarxa...aquí us presento una de les que m'han molat més que ha fet una anònima Lilyiou...

Blanc i negre..i colors...i s'acaba la tele...

Aquest post vé amb manual d'instruccions, vaja, de recomanacions que l'imperatiu em repugna:

1) aneu a baix de tot i poseu la cançó del Cash...que s'ho val i ambienta la lectura, primer ben baixet i després si voleu podeu veure el youtube amb la lletra...que encara s'ho val més...
2) llegiu el post...i deixeu el link a l'entrevista pel final, és llarg i són paraules interessants...no com les meves xorrades

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

La blastoestimulina és un placebo...o no?...

Cara d'adrenalina incerta abans de endinyar-li sol a un couloir a la zona de Grau Roig...bé, sol no...amb la "Lucille"...

Entra Targa , la PXB i "l'OS PIRÍPIC"...tinc els dits descranats i inflats...el PALACE em diu que té un dit tocadíssim..pos jo no estic tan malament en el fons...!Aquest es un dia de descans estrany i extra de l´entreno...el Nawet te pneumonia i l'he de cuidar...no hi ha mal que per bé no vingui...ens ho passem bé mentre ell es recupera ( com es pot estar convalescent i ser tant i TANT alegre...?).

Hi ha diverses dimensions al món on visc...hi ha una lent TANT propera que de vegades obvio allò que m'ensenya...hi ha lents "locals" i paral.leles...hi ha visions grandioses de inmenses opinions que em permeto elucubrar.., i hi ha galàxies llunyanes d'altres universos que tot i ser a només milers de quilòmetrs em perdo...no entenc res i alhora ho entenc tot...som formigues...som bacteris...som no res en una inmensa i caòtica barreja de intencions, aspiracions i vacuïtats...

Caos de gel al peu de la Nord del Margalida...segles i tenebres...

I l'Arnawet em somriu..i els dits em fan mal...i en tinc prou amb un somriure mentre segurament a la C-58 la caravana de llums que veig a l'horitzó és deguda a algun accident greu i anònim...

Aquests dies un insistent i molest cartell blanc i de lletra petita i insidiosa a la pantalla ens tortura punyent dient que d'aqui a 8 rotacions de la terra ens quedarem sense televisió...fffff! quina pallissa...es veu que no devíem veure-ho bé i ara ens toca pillar un aparell que ens permetrà ( a més) veure més canals...suposo que aquest inmens negoci, a més dels de la TDT millorarà el benestar d'aquells que, amb les tonteries que posen als canals actuals, no en teníen prou...pofale...

Suposo que el tema a casa passarà per una objecció de consciència temporal..o no...de moment estem gaudint ( o no) dels darrers dies de l'ANALOGISME..i la veritat es que mirat amb lupa en això de la tele de vegades pilles quelcom interessant.

Aquest diumenge vaig retornar a STBENET...juas..que bo...el pas de "l'OS" ja em surt al 90% quan fa dos mesos no m'hi movia a gust...vaig fer un parell de parades en els 25 metres de nonstop de la puta ONA desplomada...boooooow...quin bon flow allà a l'elefant, els coneguts on fire, somriures fanàtics, sinèrgia portugeisa i bellesa pètria...què més fa falta per estar a gust?

Llàstima que les raves a urgències del Taulí sempre acabin amargant la festa...joer...per sort tot millora i el DALSY i la AMOXICILINA ( 82 cèntims -???-em van cobrar a la farmacia!) fan el fet...i sort d´aquest fantàstic sistema sanitari universal...no ens podem queixar...val més el pàrquing del monas que un medicament que salva vides..hehehe...guai no?

Ahir vam gaudir de una entrevista interessant del Barberà a l'EDGAR VINYALS, al programa "SINGULARS" ...per pensar...http://www.tv3.cat/videos/2747210

Avui acabo de veure un documental al 33 ( de la BBC, que no és TELE5...) sobre la malversació de fons-altrament 23.000 milions de òlars americans desviats- de contractistes dels USA en la reconstrucció de IRAK...per flipar també bows...es com quan parlen de distancies còsmiques...amb tanta pasta em perdo...

I la vida ha passat del Blanc i Negre al Color..i del color al negre..o depèn de com ho vegis...no sé...en Nawet ja tos menys...els dits se'm desinflen i quan pugui torno a St benet, que la Piripi cada cop va prenent més forma...la por esdevé emoció, i l'emoció plaer...vaig donar per Haití de la nòmina ( espero que els hagi arribat, que a la empresa la fundació col.labora per triplicat del que tu dones...) i per pocs dies gairebé ni m'assabento del que ha passat a Xile!!...putos medis informatius i la quota de share...

"La Ruleta Russa" cobreix finalment després de anys de espera,amb un vel gelat, el 7c "galàctic" de la via de la CRIS...El mur inicial és la ´bonica placa per on discorre aquesta bella diagonal...

Però allà dalt a Montserrat tot seguiex tot igual...bé, ja no fa tant de fred i les vies es desperten mandroses de l'hivern...al Mccanna han desbrossat les mates del peu de la Sesión i les de la canal amb el Totxo del Manolito...sento el taladro Carioca al Trencabarrals mentre escalfem els dits...buah..quin pesat el bow no descansa ni en diumenge...pujem a St Salvador...

Marquem de nou les preses i aquells peus invisibles...i tornem a insistir en el lance a aquell bidit inferno desde la regleta dibu (es tant perfecta i localitzada que a pesar que em nego a creure que l'Alsina la "rasqués" endevino una mà divina en la geologia còsmica que la va col.locar allà)...i encara que els peus no són res ja m'hi recolzo...em falta resistencia i en uns pegues més ja em saltaré algun els dos burils vells...el Jose em diu que és un 8b molt dur i el Cristóbal que no cal valorar el grau, que 8b és un número i que l'important és la pedra...i la meva vanitat em fa sentir lleig per l'orgull que em desperta provar aquest vión i la falsa modèstia...joer es que costa de no caure en el pecat davant d'un tros de via com aquesta...com mola...uns pegues més...

L'"onada desplomada" de l'OS...algun dia que ja esta més proper...

l'Arnaw millora..en uns dies ens quedem sense tele...adéu per sempre Fofito, Torrebruno i Terra d'escudella...em faig gran...no em mola la modernitat...és cansina...

Els reis incompresos de St Llorenç i la Mola...ells carreguen menjar...noslatres les nostres culpes...i tots plegats duem els genolls pelats...

I de propina el MILLOR d'una vella glòria, en Johnny Cash,que havent caminat damunt el fil de la navalla ens fa una raflexió de les de deturar-se...i abans de desapareixer ens deixa aquesta cançó...l'he recordat en veure un concert a CONCIERTOS DE LA 2 on el Luís Auserón en feia un versió gloriosa per tancar...que no hi ha mal que per bé no vingui bows...arriba la primavera per tots els que hem aconseguit sobreviure aquest hivern ( o és al revés? i igual arriba l'hivern als que hem gaudit d'aquesta primavera...) i demà serà un altre dia...tot segueix...irie i salut...