Justamente ayer, al salir de clase, pudé leer en una publicación de mi escuela, una historia que decía...
"Un maestro zen le pidió a su díscípulo que limpiara el jardin del monasterio. El discípulo limpió el jardin y lo dejó en un estado impecable. El maestro no quedó satisfecho.
Le mandó hacer una segunda limpieza, y una tercera... Desanimado, el pobre discípulo se quejó : .- Pero Maestro, no hay nada más que poner en orden, ni que limpiar en el jardin. Todo está hecho. está perfecto.. !!!!
.- Falta una cosa - le respondió el Maestro.
Sacudió un árbol y algunas hojas se desprendieron y cayeron tapizando el suelo. .- Ahora sí que el jardin está perfecto." :-))))
LA foto és al turó de l'home..el pujava des de STa fè amb KATIUSKES, tant campante..l'altre dia vaig anar-hi amb unes FIVE TEN...i vaig pujar amb cotxe fins al cim...curiós..heheh..
jajajaja.. bona reflexió... katiuskes - Sta Fé i cim.. versus Fiveten - cotxe - cim...:-)))
L'altre día vaig pujar desde ksa fins a dalt amb la bici... i alguns que anaven en cotxe... i portaven calçat tipo Pánama Jack.. ;-))) crec que no van entendre del tot que feia un individuo com jo a sobre d'quell extrany artefacte pujant fins allà dalt.. ;-)))
El plaer de la baixada... veient ls seves cares.. no te preu..;-)))
Salut bow.. i a continuar buscant "l'imperfecció"... ;-)))
mmmh...posiblement , com moltes altres atribucions que fem a un objecte o idea o situació, la seva valoració no deixa de ser subjectiva...
I dins de aquesta valorció de pERFECCIÓ o ESPECIAL, hi té molt a veure el procés cognitiu, alterat, segurament per un procés hormonal que alimenta la nostra sensació de perfecció o especialitat de l'objecte...
A partir d'aquí jo passaria a valorar les coses eternement perfectes o eternaent especials com allò realment perfecte o especial...
I la resta son il.lusions imperfectes que transformem en perfctes...i que duri eh?
5 comentaris:
Justamente ayer, al salir de clase, pudé leer en una publicación de mi escuela, una historia que decía...
"Un maestro zen le pidió a su díscípulo que limpiara el jardin del monasterio. El discípulo limpió el jardin y lo dejó en un estado impecable. El maestro no quedó satisfecho.
Le mandó hacer una segunda limpieza, y una tercera... Desanimado, el pobre discípulo se quejó :
.- Pero Maestro, no hay nada más que poner en orden, ni que limpiar en el jardin. Todo está hecho. está perfecto.. !!!!
.- Falta una cosa - le respondió el Maestro.
Sacudió un árbol y algunas hojas se desprendieron y cayeron tapizando el suelo.
.- Ahora sí que el jardin está perfecto." :-))))
Salut i muntanyes... !!!
Pekas,
Com sempre arguments IRREFUTABLES...
LA foto és al turó de l'home..el pujava des de STa fè amb KATIUSKES, tant campante..l'altre dia vaig anar-hi amb unes FIVE TEN...i vaig pujar amb cotxe fins al cim...curiós..heheh..
UNA abraçada bow...
jajajaja.. bona reflexió... katiuskes - Sta Fé i cim.. versus Fiveten - cotxe - cim...:-)))
L'altre día vaig pujar desde ksa fins a dalt amb la bici... i alguns que anaven en cotxe... i portaven calçat tipo Pánama Jack..
;-))) crec que no van entendre del tot que feia un individuo com jo a sobre d'quell extrany artefacte pujant fins allà dalt..
;-)))
El plaer de la baixada... veient ls seves cares.. no te preu..;-)))
Salut bow.. i a continuar buscant "l'imperfecció"... ;-)))
Las cosas más bellas no son las perfectas...son las especiales
mmmh...posiblement , com moltes altres atribucions que fem a un objecte o idea o situació, la seva valoració no deixa de ser subjectiva...
I dins de aquesta valorció de pERFECCIÓ o ESPECIAL, hi té molt a veure el procés cognitiu, alterat, segurament per un procés hormonal que alimenta la nostra sensació de perfecció o especialitat de l'objecte...
A partir d'aquí jo passaria a valorar les coses eternement perfectes o eternaent especials com allò realment perfecte o especial...
I la resta son il.lusions imperfectes que transformem en perfctes...i que duri eh?
Publica un comentari a l'entrada