dilluns, d’octubre 12, 2015

St Benet Classics: EL OPORTUNISTA

Corria l'any 83 o 84...ja en fa més de 30... joder...estàvem amb en Rai i el Meiss a la Quarta de Trinitats, tres adolescents mirant d'enfilar-nos de buril a buril per la PÓLVORA EN LOS DEDOS ( 6a+ aleshores i 6b avui)...mentrestant la quadrilla local mirava de encadenar una via que ni coneixíem...desplomava, tenia un bloc a la entrada i una sortida on tots queien bastants metres just davant de la cadena...eren 4,5, o més fotent-li intent darrera intent...
Nosaltres amb prou feina vam arribar a la reunió i rapel.lar encongits i impotents, se'ns obríen les mans a dalt. La via estaba equipada amb dobles burins i encara dúiem la Fifí..
.
Vam tornar al refu i vam menjar les engrunes que quedaven a les motxilles, i més tard van venir "ells", cerveses, llenya a l'estufa, espelmes, canutos...vam sentir el nom de la via: EL OPORTUNISTA...Una coneguda cançó de Leño amb un curiós misatge

Sembla que la va encadenar en PACO TD, era un projecte dels TRINI que va aguantar algún temps fins que li van fer el rotpunkt.

Cap als 93 jo pujava a assegurar al Moreno a Degotalls. Ell provava la OCTOPUSSY i jo les seves vies de calentar i recalentar. El menú era sempre igual: POLVORA EN LOS DEDOS, OPORTUNISTA, rapel.lar el Botijo abans que marxés el sol, 2 o 3 intents en que em quedaba literalment congelat només assegurant ( un dia no vam poder accedir al rapel perquè l accés estaba verglassat!), i acabar amb els darrers raigs de llum a CASTIGO ( 7b+ durissim a l'Agulla del Guarda).
Del Moreno, aquells dies, vaig apendre que coreografiar una via, memoritzant moviments i marcant preses, era bastant eficient...van caure CASTIGO i OPORTUNISTA...

Com que Castigo té preses picades vaig repetir-la sense elles quan van dir que, com la BASTARDO, era posible fer-la al natural ( encara MOLT més dura), però ja mai més m'hi vaig acostar...En canvi l'OPORTUNISTA és per mi una via talismà, i la vaig fent periòdicament.

Uns amics volien conèixer Montserrat, i què millor que ST BENET!!! Els vaig dur amunt i amablement em van regalar una petita filmació. Gracies!!!

En Toni, que regularment puja allà a presentar els respectes al conglomerat, em va asegurar pacient. Vam acabar com sempre, amb unes birres al refu i se'ns va fer tard, prou tard per contemplar una tempesta eléctrica que ho il.luminava tot i no pagar el parquing...

St Benet sempre será un lloc magic, solitari, enigmàtic i que encara em segueix omplint de records inesborrables.

Us deixo el video ( m'han canviat l'editor i encara no el domino), i el tema original que dóna nom a la via...ST BENET POWER absolut, caldria escoltar-lo en cassette, al refu, una nit d'hivern fent vivac al sac mentre dins passaven coses que sempre quedaràn allà i a les cròniques de la historia de l'escalada montserratina més avançada...






20 comentaris:

jaume v ha dit...

Via bonissima, el pas d entrada em va costar molts intents, i el de sortida el vaig fer el dia que vaig enkadenar.
No crec que repetexi!
Dels millors de Kalamontse

Tranki ha dit...

Ben cert bow, ara amb el.temps el veig mws.normal.
Aleshores em va semblar impossible
Quan la.vaig fer em va semblar inhumà, inclus més dur que el de BUENOS AIRES, quan vaig fer la INTEGRAL LOLEK un hivern fredíssim, que ense.escalfavem els.gats al.foc de.l.ermita.
Ara, fent bloc, ja em.sembla.un pas mes normal.
Sens dubte aquella època es feia bloc i graduava a bloc i no ho sabíen!

Mohawk ha dit...

Osti, l'altre dia el vaig fer fins la reunió de dalt, quins alejillos més tensos. Via boníssima!!

St. Benet Power!

Tranki ha dit...

hahah....per posar la.corda al càmera vaig pujar la.ESTAMOS.SIN UN.DURO...vibrazzione curiosa...el.darrer bolt, per la.dreta.te.canto que a vista.no.es veu....per.xapar la.R.et.jugues una ostia sublim.
Mohawk, tot i.que enmig tens.un repòs que quasi.et.deixa nou, seguir per BUENOS.AIRES (INTEGRAL LOLEK, 7b) permet un dels.llargs."llargs" de.Stbenet, tranki que a.dalt no.pica.tant.
StBenet mola molt...ho.havia dit mai??

Anònim ha dit...

BUENAS

Vaig estar fa temps en aquest sector, molt complet i interessant, per cert.

Vam probar algunes vies però ens van semblar força dures i amb algún aleje. També vam veure la ermita molt desastrada i alguna porquería pels voltants, una llàstima.

Video ninteressant. ES MORODO? No havia sentit aquesta versió del tema

Salut

TRanki ha dit...

Hola anònim

Crec que és un sector dels primers que va comptar amb vies esportives, la POLVORA i la ESTAMOS SIN UN DURO i MALOS ROYOS ja sortien en l'especial de l'EXTREM aquell tant antic on es combinaven graus francesos amb graus encara amb nombres romans...imagina't.

Excepte la ARESTA MONISTROL ( avui esportivitzada i amb nom de PERE BOTERO crec) i la CERDÂ POKORSKI ( ojito cal material, sinó és quasi un solo...vaig pillar i en bamwes...quasi em van tirar una corda perque vaig arribar a dalt només amb un burilillo en 30 o 40 mts), i la NORMAL, la resta són vies esportives equipades en tres o quatre fases.

HI ha les primeres, equipades originalment amb burils i reequipades crec que per la convenció ( Tírate un peo, Almorranas, Polvora, Malos Royos, estamos sin un duro i Oportunista) que junt a algunes de segona fase ( DOSSIER, NI X ni J, Buenos Aires-Lolek) tot i haver estat regraduades encara conserven un sabor santbeneddictí bastant flipant. L'altre dia les vam escalar i la veritat es que apreten.
HI ha vies com KKDEVAKA i els 6c dels costat que es fan millor tot i que en altres cops serien mes altes de grau...a mencionar la KAMIKAZE que si la fas com toca ( amb només dos seguros) pots flipar. Respecte a les clàssiques, apart de dificils tenen algún pas allunyat, sempre amb un truc que, a vista és difícil).

La OPORTUNISTA tot i difícil esta MOLT ben equipada( mola sortir amb el primer prexapat)

HI ha vies a Esquerra , per la canal, i dreta, de dues fornades posteriors ( la segona equipant a la dreta), amb millors Assegurances i graus entre 6a i 8a, sempre amb segell local. el fet que hi bhagi un rang de vies de V+ ( que ja pos comptar com a 6a durillo, i abans era Vè!) a 8a el fa un lloc molt interessant per anar amb colleta.

El tema ermita és una putada, estaba mig enrunada i el SANTI la va rehabilitar, en molts aspectos. No se´si va marxar o el van fer marxar però ara fa pena, com altres tantes de la muntanya. La merda ha anat a èpoques, de vegades estaba tot més cuidat i de vegades et trobaves un matalàs cremat i porquería per tot arreu. TRINITAT era un lloc xulo per vivaquejar ( als Prats de sota o a la ermita si feia fred), ara em faria angunia i això que hi he passat bones estones amb amics i novies...fins i tot hi buscavem aigua en una bassa que hi havia i cap problema,,,

A destacar que sempre ha estat un lloc estrany, ojo al POU que hi ha sota la antiga ermita, un forat amagat on hi van trovar el darerr ermita oficial, mort pels francesos ( se suposa) que tantes barrabassades van fer a Montserrat a la guerra de 1812...

A sobre, al SERENO, hi ha també vies de 5 a 7a durot, però el peu de via no és tant xulo!

Josep Batlle ha dit...

Ei Tranki un gran "revival" d'una que no perdrà mai el títol de clàssica del lloc. Bon rotpunkt.
Salut

TRankiTR ha dit...

Bones Josep, Aquesta no podía faltar. Espero penjar-ne més...ja tinc penjades aquí la DIRECCIÓ OBLIGATORIA, UNICORNI, BASTARDO, la FRIGO,la CARNE PODRIDA i OPORTUNISTA, i videos del RAFA a SESION i ARRRiBABA, junt a un del GUILLE a SORPRENDENTE i el GUAL a PRISIONERO o el VICTOR a JULIA...
M'agradaria filmar-ne tantes com pugués, si mai volguessis seria un honor fer alguna imatge en algua via, independentment del grau mentres fos un classic del friky esportiu de stbenet!

david gual ha dit...

Bona vía bou! Gran clásica , pero sempre bona per "escalfar" tendóns... Salut!

TRanki ha dit...

Hey David, El mateix que al JOSEP, tot i que ja t he penjat la del PRISIONERO, si tens cap video o vols filmar ( rotllo cutre eh?) alguna via avisam!

PD. JOSEP, en aquest blog també hi ha penjt video de la PIRIPI-PIRIPA a l'ELEFANT...que l'haia oblidat..haha...

Jaumegrimp ha dit...

Com hi disfrutes a Sant Benet Oriol!!

TRankiTR ha dit...

Buuuuf, no pots imaginar-t'ho JAUME, és sempre com una mena de retorn al passat, com si no hi passés el temps, i alhora una inmensa mel.lancolia, allà tot i resta quasi igual, les olors, els colors, i un mateix s'hi veu més gran, més atrapat per la vida...i tantmateix, aquelles hores que hi sóc és com si tornés a ser un xavalet fanàtic i sense por del temps ni de res més que de la via...ES BRUTAL.

Acaronar les preses que has agafat tants anys, i ser al mateix lloc que eres fa tants anys, és com quelcom místic...

En Josep BAtlle, al seu blog, té una foto, en un mateix pas, amb 30 o més anys de diferencia...ho diu tot...

Merci per la visita booooow

Anònim ha dit...

Ke tiempos joder.

Uno se hace viejo, pero leyéndote por unos momentos casi se me hace como si volviera de nuevo al pasado. Sanbenet fue es la polla...

TRanki ha dit...

Idem anònim

Per molt temps que passi s'ha de tractar d'un lloc especial si cada cop que hi pujem implica una sensació tant vibrant...

Sempre he dit que és curiós com a ALTRES LLOCS les vies de vegades es tradueixen en un grau, i l'oblit de tota la resta. En aquest racó CADA via apart de la historia, és una figura mental, un repte que, més enllà del grau, mola assolir per sí mateix...
Ho he dit 10.000 cops i ho diré 10,001...fet BASTARDO o fer POLONESA no és escalar 7b+, sinó escalar AQUESTES VIES...cada nom, cada pas, cada totxo, són llocs on la mateixa figura de sí mateixos és el que atrau...i en aquest cas el fet del grau collat o no és el de menys...i finis i tot potser és més atractiu que no pas si fos fácil.

L altre dia vaig pujar per la PIXORRO...7a+...hahaha...quina gracia...40/45 mts de bombo, el pati i els alejes, i aquest "grau" de riure...
Si em trobés una via ai´xí en un altre lloc igual em putejaria...i m'incomodaria haver de patir d'aquesta manera per "només" un 7a+.
En canvi ALLÂ, el fet de ASSOLIR PIXORRO 8 sigui quin sigui el grau) és directament proporcional a la motivació que m'hi duu...i es estrany, perquè no em passa enlloc més...

Apali.,..StBenet SEMPRE!

bodhi ha dit...

Avui hi hem pujat, i esperonat pel teu text tenia un munt de ganes de probar-la. Primer dossier per aclimatar-se, la estamos sin un duro per plorar molt amb la sorpresa de l'onsight, i després la joieta del sector. Genial via, en Genís (un company) ja me'n va parlar en el seu moment, però les vies que són vies i no graus sempre han de provar-se i ara ja l'oportunista te el seu propi nom gràcies a aquestes històries (gràcies tranki pels teus textos).

Ahm, desgraciadament no he probat l'oportunista, ens hem confós hi hem tirat per l'esquerra quan arribes a la tercera :_( però això em dona més motius per tornar-hi.

TRanki ha dit...

Hha...molt be boooow.....o pillo la variant que heu.fet....la.OPORTUNISTA de fet..pots anar a LA DRETA a lat tercera o quarta xapa (MALOS ROYOS,un altre ultraclassica) pero l entrada, es.dels passos mes.hards de la.OPORTUNISTA....nomes.us quedava la.sortida, el.lance.de banyera rima.dreta a bolo-pinçs final que surt al.video.
Vinga bow, moltes.gracies.pels.comentaris, aquest hivern fare diversos POST DE.STBENET.CLASSICS....
stbenet power!!!!

Anònim ha dit...

Bones

Video motivador. ¿és molt chunga la via en si? allà a stbenet tot el que passa de 6c em sembla inhumà mentre qua altres llocs algún 7b cau.

TRanki ha dit...

Hola ANONIM

A St Benet, com he comentat moltes vegades, el grau apreta per divereses raons, no és quelcom tant simple com un rancisme aliè a la resta de graduacions sinó una evolució concreta.

CAp als inicis dels 80 es van alliberra ja algunes vies quan encara el grau màxim que la gent s'atrevia a posar quelcom MOLT dur era V+ o VI inferior. Paral.lelament he vist alguns V+/Artifo en que es va anul.lar l'artifo i quedava de V+. Sovint era perque es feia LLIURE OBLIGAT entre Claus,q ue, si estaven aprop era molt poc.

La realitat als inicis dels 80 es que el grau en llocs on s'havien alliberat vies o obert noves vies referenciades a aquestes, es va collar bastant SIMPLEMENT perquè el punt de partida era collat.
En les vistes de guiris tamb´ñe en aquell periode, no es va tocar massa i es van obrir vies noves ja de setè grau en que es manetnia el grau dels VUITANTA.
Quan es va fer una ORDENACIO GENERAL, es va fer una enquesta a cegues en que cadascú votava que li semblaven els graus de totes les vies que havia encadenat. El resultat es que algún 4+ va pujar a 6a i algún V+ a 6b o més...tantmamteix el grau en els totxos va cambiar poc, i despres del periode inflacionista es va acabar encara matitzant i relativitzant de manera que MAI es va equilibrar definitivament al de moltes altres zones modernes de la muntanya.
En quant a LA ROCA, es tracta de un lloc on és difícil escalar a vista i el magnesi no dura molt, de manera que s'afegeig cert estil nd'escalada esquerp.

L'OPORTUNISTA en principi no ha variat massa de grau respecte a la primera proposta als 80 ( 7a), i actualment es cota de 7a+, sense que sigui un dels 7a+ inhumans, esta MOLT BEN EQUIPADA i té un pas de bloc ala entrada ( un rom difícil)un zona de bons forats i a la darrera xapa una banyera força roma de dretes i has de llençar a pinça molt alta des d'una posición una mica forçada. A sota té un bon repòs.
EM costa comparar amb altres vies, entenc que esta ben graduada i és d'un estil homologable a altres zones tot i que "diferent" comparada a vies de CAN JORBA, EL VERMELL, etc.
EN comparació a altres 7a+ de STBENET ( PIXORRO, el grau actual de CRIT DE CRIM, BATALL, QUE MONOS SOMOS, etc, és de les asequibles...i no diguem ja comparada amb vies de totxo com les del totxo KNIJO, l'ENERGUMEN, AS DE BASTUS, etc).

En les vies de totxo, en general el grau s'assimila quasi exactament igual al grau de Boulder lleugerament suavitzat com més llarg és el totxo, és com escalar rotllo Targa, etc...)

Apali, a provar-la, el primer seguro es xapa des de sobre de l'ermita ( oju), la resta es munta be de xapa a xapa. El darrer pas es obligat o igual amb un pedal arribes bé a la pinça..

Toni ha dit...

Un lloc meravallós... Gràcies per portar-nos, per les classes d'escalada... Enciclopedia d'escalada...yeaaaah!!

TRanki TR ha dit...

I a tu pels sempre fantastics BELAYS Toni...IRIE BOW