dimarts, de desembre 19, 2017

PASSA LA VIDA. Agulla del Senglar

Sol, molt de fred, verd, quasihivern i retorn a una paret on tantes hores havia passat...la gelor de l'hombra i el calor dels somriures de coneguts...també hi ha un clan allà dalt
La darrera vegada que hi vaig pujar seriosament en Nawet tenia 2 anys i al baixar cap al cotxe li va sortir de dins quelcom que em va frepar..." adéu muntanyes, avui fa fred i es fa fosc, marxem a casa però un altre dia tornaré..." 
I Dissabte era el dia...
L'AGULLA DEL SENGLAR és un racó màgic on el cor el cap i els braços es multipliquen i cada respiració és felicitat...el regne de la resistencia i les apretades...escalada amb majúscules però a l'abast...i en la llunyania i aprop la AGULLA FINA, on el sentiment es multiplica per infinit... 
 Amb 8 anys almenys de diferencia...el mateix pas, venint de VIATGE IMAGINARI ORIGINAL ( 8a) o de DISCORDIA IMAGINARIA ( 8a/a+)... AMBDUES FOTOS d'EN LUICHY 
              Passa la vida, no sabem a on anem, però hi som...
Passa la vida, el que importa és el que estem fent, no el que vam fer,
"volem volar sense amos" va ser el que vam dir...
Cony, ens vam anestesiar
Vivim de memoria, i per tenir-ne
Contra la monotonia del dia a dia
Tots els dies
ens escapem
De qui sinó del temps
de qui sinó del plor
Pero aquesta por té el seu encant
I passa la Mort, per davant i em saluda
Per que no quedi cap dubte ja,
fujo del càstig perquè sé que duc a dins un enemic
I cec, sense vertígen, persegueixo els meus somnis
I sento la mossegada del remordiment 
De la rata passiva de la guerra interna...
I els danys col.alterals fereixen als amics
però ens sobren motius per seguir units
Amb la maldat d'un Déu i la bondat d'un Diable
I la impressio de tant sols jo saber de què cony parlo...
Parlo de que per la meva part ja fa anys que vaig morir
Ho vaig descobrir i des d'aleshores em diverteixo
Roca i gel, cor gelat que crema pel un petó de dona
¿I com t'aixeques l'ànim Company?
Jo amb les muntanyes, companyes de fatigues
No cal que em segueixis,
ni fa falta que et digui que el 90% de cadascu és sa mare...
I que si, puc fer-me mal o matar-me,
pero realment no som res, y sempre será tard si no ho entenem...

Adaptació lliure de PASA LA VIDA ( KSO)

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Passa la via i l'hem d'aprofitar Oriol!

TRanki ha dit...

amen Jaume...mai millor dit!

I va d'això...casualment aquests ultims temps he fet fotos a llocs iguals amb anys de diferencia, per un costat t'alegres de seguir-hi sent i poder-ho gaudir...i per l'altra és una mostra de que el temps va passant i no té volta enrrera...

S'ha de gaudir!

Salut!!

Anna ha dit...

uf TRANKI vaya paranoia...
Segurament tens molta raó però hi he de donar moltes voltes al cap !
Digue'ns també quin elixir prens que sembla que no la vida a tu no et passi igual que a la resta!

TRanki ha dit...

hey ja saps que el fanatisme no es crea ni es destrueix, es transforma!

Quan no tinc el cap plè d'escalada se m'omple de pensaments...