"Les llàgrimes més amargues que es vessen sobre una tomba són aquelles derivades de les paraules mai dites i de les obres inacabades..."

( Harriet Beecher)

El temps...qui ho hauria de dir oi? Canvien des de les nostes cèl.lules a les formes de expressió, que són (de fet) una mostra de copm ens treballa la ment. Sentiments, valors i maneres de pensar que amb el pas inexorable dels anys, es van modelant. MAI SEREM IGUALS, TOT CANVIA, tot es modela i tot varia. On és la consciència? Qui som en realitat? Potser són preguntes absurdes, o potser no tant...en tot cas encara que semblin inútils si no ens plantegem com adaptar-nos a aquests canvis mai ens trobarem realment. Creure's que ets qui eres fa 30 anys és mentir-se...tant com creure que el que eres fa 30 anys i ara són persones diferents...

Oi que assumir que has canviat no t'allibera de què senties o pensaves fa 30 anys? O no ser capaç d'assumir-les és una resposta a no reconeixer  que pots fer aquest canvi?

Del que no som conscients és de que el temps malgrat ser inescrutable, no funciona enrrera. hi funciona la memòria...i no som record, ni il.lusió. Hi funciona el sentiment gravat fins a l'inconscient i que ens condueix en el present i fins i tot encamina un futur que no veiem...

I malgrat no poder anar enrrera sembla que ens abandonem al mateix perquè creiem que no el podem canviar quan només sabem mirar enrrera.

TOT CANVIA, i els juraments avui en dia ja no tenen el valor que crèiem, ni les paraules, ni els actes, ni les promeses, ni els sentiments...o potser és la percepció actual que tenim dels mateixos?

NI TANT SOLS ELS BLOGS que van substituir altres lectures, romanen...i ara mateix tot sembla tant breu com la fugacitat de cada fet, com la etereïtat d'un HOLA o un T'ESTIMO...

L'ÚNIC que podem fer és guardar la BELLESA a la retina, l'AMOR al cor i inspirar-nos de manera inequívoca en allò que ens ha dut al bé...la resta són detalls...