Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dijous, de juny 14, 2007

GERMINAL i els RAIMS de l'IRA

En els dos darrers POSTS de la RAKEL, es parlava sobre si l'escalada havia perdut el romanticisme, arràn de les declaracions dela Josune que, havent trobat un nou camí en l'alpinisme, observa el panorama de l'escalada i el jutja ja com a mancat dels valors que ABANS existien.

Volia posar un comentari al post, però com que ja era un post passat entenia que poques persones el podrien llegir, de manera que m'animo a fer un post singular, recollint les opinions que he ullat i mirant d'aclarir ( me), les idees respecte a aquest fet...La vida dóna moltes voltes, i a mi m'ha passat a l'inversa que la Josune !!! I en canvi segueixo sentint que el cor se m'eixampla quan es pon el sol, i retirem la corda del desplom, i anem a fer un cafè o un pa`amb tomàquet mentre el fred s'escampa per les valls...

ADVERTÊNCIES:

a) Com és usual aquest post és una "fumada". Però al contrari que a l'insti, aqui qui entra i llegeix és perquè li interessa.

b) S'accepten comentaris de tot tipus sempre que siguin respectuosos amb els participants.

c) Como te digo una cosa te digo la otra...

d)Agarrate que viene la e)...

e) Bon profit


¿Què és el romanticisme? de fet la propia Rakel ja en penja una definició treta de enciclopèdia...no cal liar-se, segurament tenim un concepte més ampli, i més personal de aquesta paraula,q ue de fet fa referencia únicament a un moviment artistic-ideològic de fa dos segles...".
Hi ha opinions "pragmàtiques" ( i sempre encertades Oskar) d'en K., mostrant que en realitat hi ha un "sindrome mitificador" en que el romanticisme és tot allò que anyorem, que ens provoca un sentiment de pèrdua entre el passat ( llunà i recordat com a millor) i el present ( dur i cru...com sempre).

Hi ha opinions que miren de trobar una explicació més individual, més personal, als sentiments, i indagar si el romanticisme ha de ser un fet personal o col.lectiu.
En Ferran s'endinsa en aquesta direcció, de manera que anomena "actitud" a aquest sentiment, però alhora declara la pèrdua d'actitud de les actuals generacions.

En realitat tots plegats crec que teniu raó, es tracta potser que estem mirant un MOMENT de l'evolució del nostre esport, enfocant poser a un nivell molt MICROSCÒPIC un corrent que divaga ja fa 200 anys i del qual formem part.

Seria potser qüestió d'allunyar-nos de manera que es pogués veure la evolució de l'escalada, i com s'encaixa un sentiment PERSONAL i INDIVIDUAL dins d'un corrent col.lectiu..i com definir aquest sentiment que es transmet a través d'una ètica...

Després de donar-li algunes voltes he arribat a algunes conclussions que m'agradaria contrastar amb tots plegats.


ESCALADA i HISTORIA:

*L'escalada és una activitat amb un component SOCIAL. Els escaladors formen un col.lectiu, dins d'un col.lectiu més ampli del qual no es poden deslligar: La societat.
Si bé de vegades la filosofia i ètiques de la escalada poden semblar absurdes als nostres contemnporanis, en certa manera es "conviu" en un determinat moment HISTORIC, SOCIAL, IDEOLÒGIC i sobretot TECNOLÒGIC.

De la mateixa manera que la INFRASTRUCTURA crea una ESTRUCTURA socio econòmica que es vesteix amb una SUPERESTRUCTURA ideològica, de valors etc... en la escalada, les idees i la tecnologia fan que aquesta en certa manera no es deslligui del moment social en que es desarrolla.

El ROMANTICISME ESCALADOR era un moviment artistic que predominava en una època de conquestes, de descobertes, de colonialisme, en que els aristòcrates anglesos descobrien els alps més enllà de la seva illa. I això els va dur a enfrontar-se amb les muntanyes de manera molt diferent a què ho feien els pràctics i temerosos pastors de les valls alpines.

De la mateixa manera els nanos del Reich, amb l'ajut dels mosquetons, els crampons ( que els alemanys sempre han estat molt avançats tecnològicament), i sense feina i matxacats en el seu orgull per la derrota de la Iº Guerra Mundial) es llançaven en bici cap a les cares nord en que anaven a vida o mort en pos de un un rescabalament personal i nacional...formaven part de un context històric..com tots nosaltres.

Cap hippie del 70 als USA es llançaria pel seu país a conquerir cap cim..en canvi mig penjats de LSD s'enfialven pels A5 i alliberaven tot allò que els havien deixat els "carques" dels rocciatores de les generacions anteriors. Això va arribar a Europa més tard, i ja no eren els hippies sinó els punks que alliberaven velles vies ( mireu els noms dels 80..són per partir-se), amb nous materials. L'estat del benestar feia que molts escaladors poguessin anar a trepar i entrenar molt, currant poc..els que no es van morir amb la xutona enganxada al braç van acabar fent 8ès...

Actualment un nano, en tres anys, deixa absolutament OBSOLET a nivell tecnològic, a qualsevol generació anterior. El Capitalisme necessita de creació de noves necessitats per fragmentar i tornar a redefinir mercats, i això implica incrementar productivitat, baixar costos, etc, de cara a arribar a més mercat en poc temps. L'accés de la dona a la feina i l'igualtat de drets ( socials i econòmics), implica una redefinició de la familia...la economia ( estructura) sempre va per davant de la superestructura, i mentre no ens adaptem a la nova situació, als nous marcs econòmics, ELS ANTICS VALORS CAUEN ( no em refereixo als de l'escalada), i se'n creen de nous, no basats en certa racionalitat microeconòmica sinó fruit de moviments socials de resposta a la actual situació. Lamentablement les distorsions de "moments" que hi ha entre les diferents maners de organitzar societats, nacions, etnies i models socioeconòmics que han deixat d'estar aïllats degut a la globalització, fa que hi hagi un caos derivat del CONTACTE entre les diverses visions i maneres de organitzar-se i viure...Els models de societat més antics s'oposen als models naixents, s'intyenten adaptar creant opcions poc madures basades en la individualitat feta col.lectiu, contra sistemes que enlloc de madurar ie evolucionar es tanquen en banda amb la intenció de preservar allò que està obsolet. El resultat són conflictes, intents de conquesta i respostes encara més dures i letals a aquelñls que intente imposar la seva "normalitat"...¿no us sona?

EN L'ESCALADA PASSA EL MATEIX...en el darrer número de DESNIVEL part de l'editorial passa a denunciar una situació que es repeteix cada cop més. No es que es vulneri un ètica fins ara acceptada..es que hi ha una NOVA ÈTICA de NO ETICA, de individualisme col.lectiu que permet a aquell qui té medis fer allò que li roti..és el neoliberalisme que també té els seus efecte en l'escalada!!!

La ESPECIALITZACIÓ ( a tots nivells i també a l'escalada), demandada per l'increment absurd de productivitat que significa el moment en que ens trobem, implica una intensivitat TAL en les activitats, que es fa al preu de perdre CONEIXEMENT en la resta de camps, ambits i entorns. Avui en dia un nano sap descarregar-se qualsevol arxiu de qualsevol racó de de la xarxa, instal.lar-lo, i executar-lo saltant-se qualsevoil codi requerit i a cost zero...en canvi no sap el nom de la comarca del costat...a la pel.lícula LEONES CONTRA CORDEROS (joder què densa i que bona) podem veure cap on duu el camí que portem...

A l'escalada podem observar exactament elmateix . Com és possible que jò ( ie ls de la meva època) sapiga qui era PREUSS o CASSIN..i que avui en dia la majoria de nanos que comencen ja ni tan sols sapiguen qui van ser EDLINGUER, GULLICH , BEN MOON, KAUK, etc..? Abans es venien llibres de història, i ara manuals de COM INCREMENTAR EL NIVELL...és increïble...A partir d'aquí, com a la societat, és molt fàcil l'aparició de apòstoils POPULISTES que ens intenten vendre un model UNIC i adaptat al màxim nombre de consumidors desinformats..i al mateix temps, deixebles radicals de postures igualment absurdes que defensen models caducats ja fa temps...TOTES aquestes postures respaldades SEMPRE amb un mínim de racionalitat, gens de lògica i menys coneixements encara...

I el pitjor..igual que en la societat la DEMOCRACIA es veu substituida per la influència dels medis, una influència que permet esbiaxar la informació, manipular-la a gust dels qui la elaboren.

La societat actual és conformista, egoista i voluble. Volem electrodomèstics però que les linies d'alta tensió passin per casa del veí. Volem dur cotxe a tot arreu ( tres autos-15 places- per a tres escaladors que ens trobem per escalar a la tarda dues hores a Montserrat i tornar a casa), però ens diem ecologistes i estem en contra de peatges, taxes de contaminació..etc. Volem reciclar però no volem les plantes de reciclatge aprop de casa. Al meu poble hi ha una paperera cada 20 mts i un rceiclador de caques de gos cada 100, et venen a recollir els trastos a domicili quan vulgis, tenim una deixalleria on deixar els trastos bonifica el rebut de l'aigua, i en canvi hi ha escombraries, mobles i caques arreu...LES OPOSICIONS argumenten que trauràn la taxa doble d'ecombraries, i EL PARTIT AL PODER fa calculs per mirar si por rebaixar-la o invertior més per donar MILLORS PRESTACIONS al poble

CAP POLITIC es planteja reeducar la població per fer-la més neta i fotre puros de veritat al qui faci el guarro...això no ven...

ÊTIQUES I CONFLICTES.

Cada moment ha estat decorat amb una ètica concreta. Al 1920 al final de la època romàntica, i enmig del bullidor filñosòfic centreuropeu PREUSS retenia la evolució predicant el solo i l'enfrontament pur amb la paret. Als 30 els escaladors punters s'enfrontaven a les parets amb millors medis i això va permetre pujar les Nords amb els els "heil berg" gairebé suicidan-se per conquerir-les. Al 50 i 60 el plà Marshall i el consumisme , junt amb l'home a la lluna feien que a base de burilades s'arribés a tot arreu...i als 70 va arribar el free contestatari a la societat burgesa, junt amb l'esportiva als 80...i ara la superesportiva i el neoliberalisme amb la parabolització de qualsevol ruta ( els equipadors ja han de presentar un pòlissa de RC abans de posar un bolt...).

I sempre els de abans deien que es perdia l'ètica i els valors, i que l'escalada perdia romanticisme ( llegiu PREUSS, REBISCH, LIVANOS, MESSNER o BACHAR...).

Per cada col.lectiu l'ÈTICA són un conjunt de normes establertses, de valors que ajuden a mantenir un equilibri en un sistema determinat, més enllà de les lleis o normes escrites, a les quals inspiren. L'error de moltes d'aquestes "ètiques" però ( i una religió és un compendi ètic), és que s'obliden dels "fons" en favor de la forma,i sovint adapten aquest "fons" a les necessitats o limitacions dels qui les prediquen.

Els escaladors ACROBATICS dels 30-50 usaven els claus que en Preuss DEMONITZAVA, i alhora acusaven de antiètics els dels 60 que burilaven les directissimes. Els classics dels 60-70 acusaven de inmorals i poc respectuosos als dels 70-80 que alliberaven les seves vies, n'eliminaven els claus i posaven espits. Ara els dels 80 es queixen de que els del 90-2000 ho parabolten tot.

En qualsevol cas, cadascuna de les ètiques es feia A MIDA de les limitacios tècniques del moment. Als 20 no es feia un ús massa eficaç dels claus ( de fet no hi havia ni moscates), pel qual es limitava l'ús de la corda i la dificultat "autoritzada" era el Vº. Als 30-40 passava el mateix amb els burils i el VIº. Però si calia es burilava a partir del VIº.
Als 70 passava el mateix amb el VIIº, i ara a tot arreu.

En u blog hi ha una extensió de les reflexions de un escalador històric español.

Segons es defineix, l’ESCALADA VERDADERA és aquella que implica un COMPROMÍS de l’escalador amb la via que obre o repeteix. S’enten com a compromís la idea de ASCENDIR PER SOTA i LIMITAR AL MÂXIM la protecció no ecològica, i la protecció en sí com a objectiu final. LIMITAR l’impacte de l’escalador sobre el medi...EVIDENTMENT això implica reduïr la protecció a aquells punts d’assegurança NATURALS, independentment del grau que s’escali.
S'enten aquesta com a ESCALADA HONRADA...

EVIDENTMENT aquesta ètica està per sobre de la búsqueda de la dificultat PURA (escalada en lliure), donat que es prioritza l’ESTIL per davant del resultat FINAL. Si bé PREMISSA d’aquesta ètica és INTERESSANT ( compromís, ecologia), el resultat NO HO ÉS, donat que:

a) El “maxim” és diferent a nivell de cada escalador. El que un aguanta sense assegurar-se altres no o poden fer. El que pot escalar un amb dos tascons els altres no ho poden fer.

b) Si ampliem les premisses a totes les NOVES APERTURES podem optar per dues solucions

a. QUE OBRIN NOMËS aquells capaços d’escalar al límit (9ª+ i A6 actualment), amb les proteccions i estil permès
b. PERMETRE apertures a tothom sempre i quan es segueixi l’estil de MAXIMITZAR el compromís.

Ambdues opcions porten a solucions poc pràctiques. LA PRIMERA és inviable. LA SEGONA condueix a un estat de les coses en que CADASCÚ escull el seu LIMIT de capacitats,pel qual el que es tracta és de aplicar la ètica a nivell de cadascú (uns claven o espiten a partir de 6ª, altres a partir de 7b). PERÒ NINGÚ escala de manera VERDADERA sinó interpretant aquesta VERITAT fins al seu nivell d’incompetència. Ningú l’aplica a ultrança perquè és un joc de suma zero amb el resultat de la mort en un o altre moment (PREUSS..BATALLÉ...). Es tracta doncs simplement de VEURE QUI ÉS MÉS VALENT. La DIFICULTAT és un objectiu secundari ( AMB UN PES MENOR).

L’ESCALADA ESPORTIVA, però, té unes premisses ètiques molt més clares. Es basa en que TANT SOLS es considera ascendida una via en el moment en que s’ha recorregut la mateixa en lliure, de prmer i sense caigudes.
En aquest cas doncs, no hi ha interpretacions ni termnes migs ( us imagineu que en escalada esportiva s’acceptés el rotpunk “ a mesura” de cada escalador, uns amb A0, els altres en toprope, igual a vista que amb 10.000 pegues.
Amb unes premisses tant clares es redueix tot a VEURE QUI ÉS MÉS FORT. El compromÍs és un objectiu secundari o no contemplat.

Són FINALITATS diferents. NO ES PODEN COMPARAR a nivell ètic, sinó TANT SOLS a nivell de COMPLIMENT de la ètica establerta. I ALESHORES, analitzant-ho d’aquesta manera QUEDA CLAR que l’escalada esportiva és molt més transparent, molt més coherent i s’acompleixen molt més les premisses ètiques ESTABLERTES que en l’escalada clàssica.

ACLARIT AIXÒ podem retornat al ROMANTICISME...sóc més del parer de l'OSKAR...el romanticisme 8 en lacepcio que li vol donar la RAKEL), és una idea d'un millor passat que tenim grabat en el record, de manera que tot l'actual ha perdut aquells "matisos" que tenia abans...

L'escalada ROMANTICA per mi era anar amb una corda llogada al C.E.PUIGMAL, a St benet, amb cletes, a fer la pANXA del BISBE. En aquella primera tirada de la PELDAVANT hi havia un sol burí, escalavem a nivell maxim de IV+ ( i era IV+), i no teniem cintes express, gats asimètrics..etc...ah..i fins als 25 anys vaig anar sempre en autocar o tren...AVUI EN DIA la penya va al curs amb un arnés de gama alta, gats bons, mig equip en propietat i amb un VW Golf..de fet inclús els "alternatius" porten furgones amb les que molts ni somniem, tenen tres jocs d'ALIEN que ni el Bachar hi somniava, i van en un finde a Montrebei o els Alps...

Aquesta és la pèrdua de romanticisme...el romanticisme és la preponderància del sentiment ( ni que sigui individual) sobre el raonament, i actualment el que és una premissa és el MATERIALISME per sobre les idees i, el pitjor, un MATERIALISME INDIVIDUALISTA...

---------------------------------------------------------

Uf m'estic quedant petat..

De fet aquestes reflexions són a nivell GENERAL..sempre m'ha quedat clar que la gent, individualment és més aviat maravellosa, el que passa es que també queda clar que destaquen més les tendencies més extremes..que són les que fan mal i les que dominen les mogudes.

NO SERIA DONCS IDEAL que la GENT NORMAL recuperés les regnes d'aquests conflictes, de cara a trobar solucions debautudes, més properes a les necessitats de la majoria, i alhora respectuoses amb el passat les 2petites cultures" que conformen el món ???

me'n vaig al plafó a veure si netejo les neurones..no sé si aquest finde anem a fer tapìa o a fer esportiva..potser fins i tot bloc..segur que arreu hi trobaré bons col.legues..

APA SALUT!!!

2 comentaris:

PGB ha dit...

Un molt bon article d'opinio Oriol! :)

Podria dir moltes coses pero em sortiria un comentari igual de llarg que el teu post ;)

Bona currada, bou! Subscric al 100% (diria) el que has escrit en aquestes linies.

Percert, deu n'hi do el totxo! ;)

Raquel ha dit...

Ostres Oriol, això sí que és tota una resposta a la pregunta de si l'escalada ha perdut romanticisme!!

Quan vaig penjar l'article del diari de l'entrevista a la Josune va ser per què al llegir-lo em van sorgir molts dubtes (fruit de la meva desconeixença i ignorància envers el passat de l'escalada), per això el vaig penjar... a veure si la gent em podia ajudar a pensar.

I llegint el teu article se m'ha reafirmat el per què de tants dubtes... no es pot saber si l'escalada ha perdut romanticisme si no saps "el romanticisme" del passat.

Ara, gràcies al teu currat article, ja en sé una mica més...

No és que ara ja tingui clar la meva opinió personal sobre si l'escalada ha perdut romanticisme o no... Però sí que tinc més base històrica/cultural per seguir donant-li voltes al tema.

Així doncs, gràcies per compartir els teus coneixements!