Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dimarts, de desembre 07, 2010

INTROSPECCIÓ: Pel PACA

Ja fa molts anys que al Bar de l'Anna vaig veure la PIADA del PACA de la repetició en solitari de la AMICS DEL SOL ( A3+/6a ,5 llargs, a la ROCA ROJA de MONTSERRAT SUD...i no vam trigar en anar-hi amb un amic...a muerte...
Posteriorment vaig escollir aquesta via com a eina catalitzadora i analítica del meu jo en un període confús on necessitava trobar-me ( o simplement fer una paret com diu en PACA)...i hi vaig pujar en solitari, a reflexionar mentre escalava...
AQUESTES MORTIFICACIONS MAI EM FUNCIONEN, igual que no vaig trobar absolutament res, enmig del fred hivern, i sol, a la NORD DEL MARGALIDA...misèria i polls que diria en DAVID!!!...al final te n'adones que la majoria de nosaltres naixem per viure acompanyats, estimant...i que tanta suada inútil serveix només per adonar-te'n de les coses boniques que estas deixant enrera...
Però no hi ha mal que per bé no vingui, avui estic aquí, gaudint de l'amistat i l'amor dels qui m'acompanyen...tinc bons records que gaudir i records durs per fer-me reflexionar...tinc CELS i AVERNS al cap, al cos, al cor i a l'ànima...hi ha VIDA i aquesta "INTROSPECCIÓ" que forma part d'ella. La vida no és circular, sinó el.líptica, no ho puc negar, és una evolució recurrent a través d'un eix mòbil i òrbites que es distorsionen i es recargolen sobre un punt que som nosltresmateixos...un infinit variable que s'extingeix cansat de tant repetir-se sobre sí mateix...
INTROSPECCIÓ:
veig les ones rodoladisses, que sen vénen i sen van
Les que venen duen flors, i alguna fulla marcida
més aquelles que se'n van,
només s'enduen ruïnes,
¿de les que em venen damunt, quina s'endurà les mies?
(+ o -...no record lo vers exacte..Jacint Verdaguer)

No sé perquè m'agrada tant escalar...no ho entenc...hi ha alguns dies però, que si, que ho entenc una mica més ...no són la majoria...i és aleshores quan també em comprenc més a mi mateix...hi ha altres dies, però, que NO HO ENTENC, i malgrat tot segueixo pujant per tot arreu...TAMPOC M'ENTENC...però el cert és que M'AGRADA...potser és l'important..potser no cal cap resposta...o es que la pregunta no és el PERQUÈ sinó el QUANT...i aqui ja no em queda dubte en la resposta...MOLT
(TRanki i segur que la majoria de fanàtics...)


DIA 6: Estic enmig de un mar de pedra i soledat...miro les xemeneies i fumeroles dels Brucs i imagino la gent despertant-se, desmandrant-se, esmorzant i preparant-se pel dia que també es lleva...i jo aquí...buah...

Començo a estar petat de canyell...falta de pràctica...duc tant sols mig llarg dels dos que he de fer ( el primer de gairebé 50 mts...), i començo a agobiar-me..suposo que com que vaig una mica arrepentit estic clavant i assegurant tot el que puc i més...no hi ha res en tot el llarg ( excepte un clau sortint de reunió...es surt en un breu lliure a la esquerra (Vº))...i la cosa tiba de valent sense recés...passo una bauma amb una figuereta..m’hi pillo i pitono a la dreta...les falques que em vaig currar el finde van a “canyón...( bruc i cirerer..simplement “tallo” cilindres de diversos diàmetres i alguns els afilo amb la destral...). No controlo massa com carregar el material ( ¿deixo una fifi uns claus per sota amb la metralla i vaig recuperant?) i vaig carregat com un burro...em fa una mica de mal l’esquena i tota l’estona em vaig recolocant l’arnés...

Buah estic desentrenat bow...

Estant aquí dalt creía que seria un bon moment per rular el cap, però es tracta de una batalla contra el temps i no paro ni per respirar...tac-tac-tac! Tactectectiiiic!...ja esta, ha entrat a caldo!!! Daysi, provo, poso pedal, fifi, apropo, miro el següent, falca, omplo, repasso, uve...una altra...
Ahir parlant molta estona amb una amiga me’n vaig adonar que la REALITAT és variable, tots la veiem diferent i cada situació, cada moment, cada argument, cada desenllaç que percebem són SIMPLEMENT INTERPRETACIONS...potser d’aquí es genera la BABYLON que fa que no ens entenguem...donada aquesta premissa el clau que tinc davant pot ser solid o no, pot aguantar o no..però la sensació que em dóna és tant sols una sensació MEVA..la diferencia entre les paraules ETERNITAT i ETEREÏTAT és molt tènue, i són conceptes pràcticament ANTAGÒNICS...un error de interpretació pot dur-nos a conclussions pràcticament oposades...és la vida i tantmateix tot va “tirant” sense massa adevacles..no som res en realitat...

Collons! Va tira amunt que t’encantes amb aquest ocellot que va grallant Fina amunt Fina avall...!!! Entenc que la POR és una sensació, mentre que el que es tracta és de valorar si tot està correcte i si ho esta deixar-se d’òsties...comprovo nus, grigri, cadena de seguretat i espero que a baix no m’hagi equivocat en res...en QUIMI em va explicar al rocòdrom com fer que la corda no pesés tant..però jo tenia un ull posats en el cul d’una noia, i en les explicacions del meu amic...no recordo com era ( la noia si, la tècnica no)...una goma..duc gomes? Buf doncs no...miro de fer un microprusic microscòpic amb codino de 2mm i només dues voltetes de res..., suposo que aguantarà la corda i no una caiguda...espero que funcioni.

Sóc sota la bauma...gairebé en la part plana poso més fusta, un parell de uves a caldo i miro amunt...joer...que valent era de jove...busco a ma esquerra i hi veig EL FORAT..a veure? PLINK, PLINK,PLINK..bé, no poso més “plinks” perquè vaig estar almenys 30 segons FRUINT de la PENETRACIÓ dels 15 cms d'acer de “u” SENCERA dins d’aquell orifici...EROS i TANATHOS...quina imatge bow...si no estés aqui dalt fins i tot estic segur que conec algu a qui li posaria el veure-ho...a entrat fins l’ull...és un parabolt que em dóna plaer enmig d’aquest mar de angúnies...m’hi refugio una estona i reflexiono( post coitum omnia homine tristum est)...ostia..i el que vé ara? Torno a pensar amb la conversa d’ahir..no hi ha res ni blanc ni negre..tant sols són percepcions de llum i de colors, interpretacions del què ens envolta...res és sòlid i res és imperceptible, és la nostra opció sentir-ho com poguem o com volguem..miro amunt...uns deu metres desplomats, una mena de TOTXO MANOLITO ARTES MOLINA, però desequipat ( buah..imagino sortint en lliure per una Brutus aquí dalt...booooooow ¡ Tornaaaaa!)...em centro, que això del pedal “deskizia”, especialment si ja venies inflat d'aspirina i red bull i amb el cor i el cap a Venus...

A mà dreta col.loco un parell de pitonisses, no em permeten elevar-me molt però ja m’aixeco amb el cos enmig de la bauma...joer quin pati bow...tinc la “u-parabolt” als peus i ja em puja la taquicardia...com més amunt pitjor...segueixo? Quina pregunta més imbécil..què puc fer sinó? Hahahah! Fins i tot somric...això no és un bloc o un psico, no hi ha expansions ni una cadena , ni la corda per dalt...ostia, com costa de vegades de canviar el xip...
Remeno el portamaterial...un gantxo per recolzar l’estrep esquerre, m’hi fifejo bé i ja estic ben col.locat per la següent punta...un dolç que entra dolçament un parell de centímetres...no me’n fio...tibo i salta...buah!!!!! descàrrega..tiutiutiutiut ¡!! Alarma..pensa!...joer clar...li poso DOS clauets..i tal i tal, i es veuen més sòlids...de fets ho són i ho comprovo quan en el seguent pas m’he de estirar a topppppppe per pillar un plom que hi ha més amunt...buf buf...poso un altre plom per asegurar l’anterior...porsiaca que el cable esta molt fet caldo...i dos ploms més i un gantxo...

Recordo els meus crits al mateix pas..ara fa molt de temps....JOER ADOLF CALLA QUE EM MATO! NO DIGUIS RES BOU I ESTIGUES AL LLORO QUE AIXÒ ES DESMUNTA SENCER uaaaaaaaaaa! JOER QUINA TRALLA DE POR!!! Quan m'espanto deixo de ser educat...i l'Adolf l'unic que em preguntava...(rotllo lletania, cada 20 minuts) era "ei tiu, com va? de què estas?"..vaig trigar cinc hores en fer el llarg...de les 12 a les 17:00 ens va pillar el negre a metres del cim...i vam baixar...

Ostia...roda món i torna al born...on deu ser el punki de l’Adolf ara? Fa 15 anys almenys...o més...vaig pujar amb ell per aquí..quina paciencia que tenia...recordo q e amb ell vaig decidir que usaria corda simple i grigri en aquestes vies...el paio es clapava a les R’s!!!! Vam fer aquesta, la LADY, la Vol Ras..i alguna més...un okupa divertit i filòsof que barrejava escacs, escalada, filosofía mística, bon rotllet i era molt tranquil..em compensava bastant el carácter...amb ell tota anva bé, i tot i que passava por era un curarnte i no es posava massa nerviós...Aquell dia vam tornar contents a casa, amb la victòria a les mans i al cap...i el SEAT FURA GROC de la mare, heretat de l'avi, va perdre la cadena de transmissió a Vacarisses...un any abans havía destrossat aquell mateix cotxe tornant del PEDRÄNCANO amb la DEL JOSEP a la butxaca...joer espero que avui no em passi res a la carretera...són les 9:30 del matí i ja estic molt cansat...molt...!!!

Ara sóc en el mateix lloc i enyoro tantes coses!!!!...És una sentiment passatger ( potser quan tens el cor tant al límit tot és més profuund...ara t’entenc SQ quan deies que es poden anyorar també tant els amics ...joer, veus com la realitat és variable?)..miro avall i no veig la cara de taliban de l'ADOLF, el MESTREMOTIVADOR amb la barba negra, la calva i la microcresta, les malles de licra per on mostrava provocador els gallumbos i de vegades algun ou, i el somriure tranquilitzador...collons...joer...on són tots...? EOOOOOOOOOOOO!!!! Ningú em contesta...tant sols el puto corb...em sembla que vaig una mica just de neurones avui... o sobrat..qui sap...

M'estiro dels ploms i a dalt veig una baga podrida...no hi arribo..passo ben bé deu minuts sel.leccionant i mirant de fer encaixar un BONG en un llavi estrany...un metre! Necesito tant sols un metre més d’abast i pillo la baga!...estar acompanyat dóna ànims..estar sol deprimeix..i ara estic una mica deprimit bow...i si peta? I si no arribo? HI ha quelcom més d’on elevar-me? Em dóna una petita crisi de eufòria quan veig un foradet a la dreta i hi col.loco un gantxo...traaaaanki, de vegades hi ha oasis que ens enlluernen i ens fan perdre el món de vista..hi correm extasiats, malbaratant forces i deshidratant-nos, i quan hi arribem són miratges o bassals bruts...EL BONG és el verdader refugi, allò on m’he de centrar...el hook és l' ajut, simplement, per arribar amunt...poso baga a la punta del bong per evitar palanca i apreto el cul ( no sé resar bow) per tal que no peti...quina gracia de vegades m'imagino que sé com fer per pesar menys als estreps....

Pillo amunt, trinco la baga i m’elevo pels dos pedals fins al darerra graó...bidit esquerra...joer quin TAC més podrit...ràpidament poso un friendaco totxón i respiro...ja estaaaaaaaaaaaa!!!! CAGONLAPUTAAAAAAAAAAAAA, ho he fet!!!! Ara sé que tinc alguna possibilitat...buah...respiro, crido mig boig un parell de cops espantant al corb de la Fina i em relaxo...guai la ostia...fote't puto corb !!!!

Miro darerre...l’Aritjol ( l'agulla no el bar...), TOT el Serrat de perfil...caminets, boscúria, boirines, degotalls que sonen amagats en la meva ment o en algún racó de torrentera...que bo bow..que guapo que és tot...ahir vaig fer coca de recapta i la seva energía es desborda per dins ( no tinc cap apretón...es que em sento fort)...tiro amunt i vaig recuperant friends per si de cas...quan el darrer queda lluny en deixo un. CLIP, CLAP, RIS RAS, CLACK. M’anclo i davant queda una llastreta estranya..un plom i…damunt a la esquerra molts burins I bagues I fins I tot un parell de moscates de seguro abandonats…Vaig de subidón...em descarrego totalment i pillo tant sols dues cintes..m’elevo, poso un tímid clau, pillo una sucada de magnesi i em dóno tres metres de corda...TORA-TORA, INSHALLAH, SHAPOROSKI, VIA FORA...és V+ o 6ª però em sembla 6c+...apreto una minifissura, un cantillo de esquerra i gairebé em tiro en lance a la instal.lació de la R, que és hipervolada i aèria...m’anclo, passo la corda, fixo estàtica i ràpidament tiro avall...

De vegades cal aprofitrar un subidón...és bàsic..els trens passen i cal enxampar-los al vol...de vegades et troves viatjant allà on no volies, és una probabilitat, però en general si no et vols quedar a terra el millor és tirar i ja veurem què passa, no hi ha miracles, però si n'hi ha els hem de aprofitar, no mirar-los...tiro avall i vaig recuperant alguna cosa....el més fácil, especialmente els friends i tascons..passo la estàtica pels seguros i arribo al GRAN FORAT...bec, menjo un sniker i em dóna el bajón...l’esperava...ara sí...em queda jumarejar 50 mts DESCLAVANT almenys 30 peces...un putoputoputopal...ADOOOOOLFFFF...TORNAAAAAAA!!!! MALUTAAAAAAA!!!! ON EEEEETS??? Joer només em respon el cabrón del corb des de la Fina fotent-se'm de nou...La corda és fixada a dalt...tampoc podría abandonar...foto una siesta al forat? BUah...amb fred será pitjor i encara queda el llarg final...són ja les 10:30

¿Qui ha dit que he de fer el llarg final?

JOer amb els UELI’S STECKS, ELS PAQUES, ELS ALSINES, LES SILVIES VIDALS, ELS XIMENIS, ELS ATHOS I tots els solitaris power dels collons..quina pressió!!!! Quins bows, quin aguante…osties si fer A4 no és el pitjor..el pitjor és el curro, remuntar, desmuntar, aguantar la tensió després de la tensió i estar disposat a pasar-ne més...¿Què hi tenen al cap? De vegades crec que sóc de ferro, de vegades crec que sóc de sucre candi...va a estones...i de vegades no sé com sóc...va a instants...

Novament pensó amb la S, hi penso massa, amb la K, amb la L, amb la A, amb la D, amb la A de quan era petit, amb la Y, amb la G, ...amb tot l’abecedari sencer i algunes lletres repetides i altres que mai vaig poder escriure... TOT ES RELATIU, tot depèn de com ho miris, de vegades estas a dalt i et sembla que estas a baix..i a l’inrevés just després...perquè tot depèn del marc de referència, de allò que prens com a dalt o baix...i sovint la miopia t'impedeix llegir quan toca, o mai tens el llibre que toca quan te'n cal un altre...com em lio joer...quina son....zzzzzzzz!

PLOP!PLOP!PLOP! Les gotetes que cauen en un racó del forat em desperten...m’he quedar uns instants mig somniant dins el plomes...miro al forat, i veig esquelets sencers, egagròpiles, restes de tot tipus d’éssers que em lluquen inquisitius...un petit crani ratolí sembla que em critica embotat dins d'una mena de bola de pèl i ossos...i em diu “Que cabrón, mite'l el filldeputa! Aquí amb disquisicions existencialistes i jo assecant-me dins una cagada i a l’ombra de la eternitat” TIRApaAMUNTMALPARIT que m'ofens!!!!

Ostia, perdona bow..que sí, que tens raó...! L'entenc..no tinc motiu per queixar-me...ell si..i a sobre no es va buscar ni acabar dins un mussol ni pujar vies bastardes, ni esgotar abecedaris...com eixut em trec el plomes i li faig cas...em sento avergonuit i em foto un altre red bull...

11:20:Sóc una puta màquina elecrohidràulica desfermada, el sol va girant damunt meu...aprofito per extasiar-me rotllo mártir iraní que es fueteja..però jo ho faig a cops de Martell...ris-ras! TAURINA DIRECTA EN VENA i al CERVELL ,és com NITROGLICERINA pels meus braços!!!!... Dues manxades al júmar i set cops al clau..RIS RAS...PLACPLAC PINK.. cauen dos o tres claus avall de tant ràpid que vaig...encara no m'he picat cap dit però tinc els nusets a caldo...


Arribo suant i espitós a sota al R, amb els ulls oberts, rient, plorant, bufant, com un posseït embogit i destruït...Em calmo... Ja no tinc força..miro avall com algú que mira enrrera d’un camp de batalla quan ha sobrepassat la línea enemiga...no s’ha de fer!!!..Veus allò que deixes enrrera, maldeixes la batalla i t’arrepenteixes de haver matat...et compadeixes de tu i de les tevés víctimes...et sents monstre..i tens por de l’incert...GUANYAR UNA BATALLA implica una responsabilitat, la d’administrar els vençuts...no m’estranya que després la metralleta elimini les mirades dels presoners...són la prova del teu desfici...de la teva desorientació...és més facil compadir-se de un vençut que d'un vencedor i jo no buscava alabances sinó consol...merda...

A dalt tinc la següent trinxera a conquerir..la darrera, una paret fosca de 10 o 15 metres, o més, o menys...jo què sé!, la bauma de la visera final...estic fotut...no em sento les mans..no em sento els braços..miro el corb i el maleeixo, ell pot arribar allà dalt com una alenada, sense esforç...l'odio, i ell em somriu sorneguer si tingués una escopeta ( ho confesso , i ho sento) li fotria una perdigonada al putocorbdelscollensdedéu...i jo aquí baix, entumit, sol i una mica ( be, no, ho confesso recollons..MOLT I MOLT) espantat...rotllo terror, rotllo panic..rotllo NO PUC MÉS!!!...Miro de buscar qualsevol raó que justifiqui un abandó fins al terra...ho vull però no ho desitjo...ho penso però no ho reflexiono...no sé si ho sento però ho percebo...ho visc però mentalment ja no hi sóc...estic a casa, calent i segur...estic projectant una situació que tot i satisfer el meu cos i el meu cap no satisfà la meva puta ànima...si me’n queda...i avui tant sols duc un llarg...joer amb els lolos..que lolos són...a més tinc al corda solta a baix..i tot desploma i el forat queda a la dreta...molt..l'he cagat com un burro....em sembla que només puc sortir dalt...és com una mena de darerra part de una peli que vaig veure fa anys...PLATOON...sentoq ue estic rodejat..les veus..l'amenaça...em poso nerviós i ara no estic filosofant...l'he cagat.

Em desperto enmig de bardisses com un animal a qui li deixa de fer efecte la morfina d'un dard, M’arrossego pels peus de la Tonsura com un moribund, llenço el petate avall...marejat, ...no recordo res...ha estat com una orgia de sang enmig de un assalt de soldats bojos i espantats a un poble de desamparats...he caigut un cop i ni m’he alterat. Havia tancat tots aquells forats per on entrés res que no fós la visió totalment quadriculada de preses i maneres d’agafar-m’hi, de llocs on picar, de aquella savina i aquell buri dalt de tot...les meves retines eren un puto punt de mira que es movia a tort i a dret com en una consola d'un joc d'ultraviolència, disparava, apunyalava, recarregava, sentia com punts i bonus pujaven a cada pas mentre cada moviment esgotava el combustible, la munició i les ganes de lluitar...però no era cap joc ni hi havia opció...trencava cranis, esbudellava cossos i pujava, tant sols pujava entre aquell infern de pedres i pati que volia engolir-me...Gairebé rodolo avall del cim, cap a l'altra banda...era dalt...

LA resta ha estat un TREBALL de BOTXÍ...com cavar fosses, amuntegar cadàvers, tirar-los dins, posar-hi calç, tapar-los,i oblidar cada imatge que pot ferir el sentit comú...hi ha gent que ho va fer, hi ha gent que ho esta fent...no recordo massa cosa, tant sols com punxava cada esbarzer del descens fins damunt de les vies del Senglar...he llençat coses avall, he baixat la motxilla, he dormit una estona al solcaient, i m’he arrossegat al cotxe...no sabia si riure o plorar...i no he fet res...no m'ha molat....
========================================================================
Ara encara no puc dormir, a pesar de les cerveses i l’afartada de cacauets, a pesar del mal al colze, a pesar de tot el que em pesa al damunt...no puc deixar de reviure i tentar el record...perquè sinó no quedarà res més que el PANIC per amagar...i al cap d’uns dies la VANITAT per relatar.

Ja enyoro... enyoro l'abans, el més abans, l'ara fa una mica i el fa uns dies i uns mesos i uns anys...i també el molt abans...m'agrada recordar com si a través del record els meus somnis em fessin estar de nou amb aquells i aquelles amb qui vull estar, allà on vull estar, tal i com vull estar...no imagino, revisc...i m'agrada molt...somric satisfet qui sap de què...semblo un babau...i em llenço al portàtil sense ni tant sols dutxar-me...
========================================================================
Ja esta, ara ja m’adormo...buah quin petament...mola més el friki...bé...no..l’artifo però acompanyat també..que si no se’m gira l’olla...o no...i el psico? Joer també mola bow, recordo aquell pas fliñant...zzzzzz..i la birra, i les noies...i la meva més, buah, que guapa que és, la que més...bé, ehem, ho retiro, totes són increïbles....ella irreal...i...l’Arnau petitó..quin carall de pare que té...zzzzzz..i els pares i els amics, uf que bons, i quines paciències...i la vida..zzzzz....tot mola i els que la treuen o la fan malbé són uns malparits de merda...i al Congo, i a Colombia..i a l’Afganistan, i l’Irak i el Tibet i Somalia...ostia segur que hi ha mil llocs que ni conec i estan patint...som imbècils de patir nosaltres per tonteries...buf quina son..el cap ja es va deturant, la roda es para...blanc, i claror, i calma...bona olor de les mantes i dels llençols...zzzzzz

MMMMM, així ja em sento millor...tot esta bé...el món és una merda o és un paradís..depèn d’on siguis i de com te’l miris...a mi m’agrada...tantmateix és perquè tinc sort...zzzzzzz.....buh quina via més guapa que ..que ...zzzzzzzz.....zzzzzz


AMICS DEL SOL a la ROCA ROJA ( klamontse sud) A3+/6a 180 mts aprox. Via GUAPISSIMA i molt de curro ( gairebé non expansion), oberta per ABC i DURAN i JC PEÑA, pero que guapa joer....molts i molts i molts claus per al headwall central ( tot tipus, amb L.A, Us de diverses talles, v de diverses talles, joc de pitonisses varies), algun plom porsiaca, joc de tascons bicoins i friends complerts, algun gros repe, joc de gantxos, algun cordino i baga, fusta variada incloent un o tres tacs per a la part de baix del ll3 ( tram de roca bona desplomada amb canto i tal...), i algun foradaco del ll4...no sé...¿he dit que és molt guapa? Compte amb el Ll1, no és txungo però no s'equipa adequadament. El ll2 és una alambrada d'arítjols...amb la motxa per davant es pot fer...i el LL3..buah, ojo la roca al mig....a pinyon i el flanqueig, és el truquet en lliure...hehehe...i el ll4...puta batalla de martell i cap...50 mts non stop de perullo, i pila i conti, i enmig un bloc dur dur...aeri i precari, monolític de flipar fins que veus la sortida...fissura final de puntilla al clatell..peta. LL5 irreal...marca A1+/V+ jo li donaria 6b+ i A2 estrany..no sé, cal mirar-lo molt, igual m'he liat...una mica rotllo estrany, pedra estranya i cap seguro massa bo i tots bé..o mig bé...estil liante que no saps si sortir en lliure, surts i al metre i mig ja has pillat, com diu en PACA els que es repeteixen més són, en realitat, els més txungos d'escalar...final de festa de columpio, i savina...cim precari rotllo visera, t'aixeques i ja hi ets...

Descens per la via a ràppels ( 15 - 50 -ojo aeri i tècnic entrar al forat si no hi ha reenvio..potser impossible i tot a no ser que es desescali el llarg, un cop solta la R3 - 35- 30 - 45 o 50) Per darrera es baixa desgrimpant entre bardisses i canals i rappels de arbres fins el cim de la agulla del Senglar...seguir per la canal fins al la vira i anar per sota la TONSURA-PROA , desgrimpant i fins les instal.lacions que menen a la Bauma del Cabrit ( ojo, roca trencadota en algun tram i amb el petate i molt carregat es fa incòmode en algun lloc molt puntual... també des de la repisa hi ha 1 sol ràppel si saps on hi ha la instal.lació d'accés als "tops" de les vies del Senglar ( damunt "Viatge imaginari"..o des de algun parabolt del passamà que mena ja sobre els 6ens de la zona de l'Agulla del Senglar...

Feta en dos atacs LL1-LL2-LL3 i LL4 i LL5, ojo que a partir de les 15:00 et quedes a l'ombra i hi fa FRED, mola entrar sempre de matinada...mireu regulacions per escalar...

28 comentaris:

En Massagran ha dit...

Brutal... els dos relats són com un puto documental! Sembla que vegis una peli... em suen les mans.

Espectacular! Una abraçada als tres

Ferran Guerrero ha dit...

Bufffffffffffff, costa que m'estresi, i tu ho has aconseguit.

Felicitats per el relat i per el viote, ho he llegit en el temps que jo creia que ho has escrit i pensat, o sigui bastant rapid i acelerat rollo escolto veus.

M'ha agradat molt, ets el meu heroi, ja que et veig posat en el tema et comentere un dia un proyectillo que fa temps m'agradaria fer a cara nord¿?¿?¿?¿?

Salut bou i ara ja pots dormir com un xaiet

oriol ha dit...

GRAAAAAAN, molt GRAN bow... Això és GRAN!!
Felicitats!!!

PD. jo crec que el cordino de 2 no és el millor.. però com diem sovint... "es lo que hay, no? juaaa

Vinga.. una abraçada y a clapar!

QUO ...pillant la ressenya per acavar de flipar!

Piju ha dit...

Aquella secta de pre-hippies culturetes dels 60’s em cauen molt be i sempre li he tingut ganes a la via,...uff!, però en solitari es un 10 bow!, chapeau!

Segur que l’Astre Rei també s’ha fet amic teu.
I el corb també, encara que no t’ho sembli estava amb tu.

FELICITATS!

TRanki ha dit...

Ei Ferran...ahir a l'inici de la tarda el cap encara em bullia...han sigut dos dies non stop però començant de nit...buah..és el que deies...els dits van tant ràpid com el cap...és com anar "a vista"...quan parava de escriure m'adormia..i al final ( va en serio) ja no podia més...avui ho he rellegit i sembla que no hi ha moltes faltes..visca l'office!!!! JA EM DIRÀS EL PROJECTE BOWWWWW!!!!

PIJU, un vion tiu...en realitat són TRES TIRADES de artifo amb el rostoll inicial..però no tenen despeerdici. La realitat es que el HEADWALL és un TRIPI fenomenal..una passada...molaria reforçar alguna R, quan estàs allà dalt, escagarrinat i amb tot el percal, els burils ( bons i sans) donen una mica de iuiu...especialment en sortir la darerra tirada...CAL MOLT DE MATERIAL, a no serq ue siguis un artista dels friends ( jo no ho soc). I CAL MOLTA FUSTA. Són 50 mts non expansion..per flipar...crce que va ser de les primeres vies on van usar els ploms ( a l'Aritjol en PIcazo ho havia fet..a l'"ARMONIOSA"..i ABANS també s'usava per falcar pitonisses...

QUOOOOOOO !!! entre atac i atac, el primer dia vaig anar a veure una exposició de fotos ( BRUTAL i IMPACTANT), i a la nit, casualment vaig veure PLATOON ( que ja havia vist)...l'home esta coom una puta cabra...sóm animals descontrolats i sense rumb...i enmig de una situació "tensa" veus que les reaccions que tenim són similars..si hagués tingut una escopeta li hagués fotut una perdigonada al corb...ja veus...

Massagran=Jaume? Heheheh! Salut bow...com va? el nano esta fet un bollito caminaire i entremaliat...molt guai això..i molt i molt DUR....m´ñes que escalar...

s.f.c. ha dit...

Relat espectacular quina angúnia llegir-ho però... sort que ja ha passat!

Ostres quina casualitat precisament ahir al matí estàvem a l'agulla del senglar i sentíem clink-clounk-clank.. i algun crit em va semblar, de tant en tant sortia de l'ombra dels arbres i mirava enllà a la Proa.. estaran fent una via.. però no hi veia ningú.. poc m'ho pensava que series tu des de la roja!!

Un viote, felicitatts! Quina fortalesa de bow tant de temps sense tocar artifo i et poses aquí, si mira com flipava el corb!

Ara tindràs ressacon uns dies és a dir que toca clapar com un liró i menjar bé, cuida't molt!

TRanki ha dit...

Ei...S...què tal?

UNa mica més i us rapel.lo a sobre!!!!!!!!!!!...Vaig sentir veus a sota mentre baixava però creia que caurien pedres i em vaig escolar cap a la baixada de la esquerra de la Tonsura..i després de clapar una estona no tenia ni forces ni humor de venir a xerrar ( no sabia que fossiu vos)...i em vaig pirar a poc a poc cap al poble...home, sort encara!! que si m'hagués espatxurrat hauria pogut comptar amb ajut...igualment portava el mòbil al damunt i hi havia cobertura, no pateixis!

JOer al Senglar...a veure quin dia m'hi portes i repasso alguns records allà també...seria interessant tornar a encadenar algunes d'aquelles vies...

Ja diras boweta

Jortx ha dit...

Que curiós, si obro el navegador amb Windows puc llegur el nom de la via; si ho faig en Linux em surt codificada jejejeje

Estàs fet un tot terreny bou!

Tranki ha dit...

Bow...

Copy paste a word i cambia la font...

busco colega per una parell de vies d'aqui a unes setmanes ( res extrem...festukis pakeres a regina-calorets- i Frares -fredfredfred)...

Ja diràs!

Ferran Guerrero ha dit...

Bow, ja veig que has aterrat del tot, ara si que estas amb el subidon d'adrenalina.

Un projecte, La vudu....

TRanki ha dit...

Buf,

Això són PARAULES MAJORS !!!

FA anys vaig fer el primer llarg..i la veritat es que em va costar dos dies i molta por...

El segon llarg és encara més PANICÓS..no li veia ni color...no entenc com es puja per allà..segurament molt del rotllo HOOK or BOOK amb un arbre sec a sota i unes Reunions de dos spits mal expansionats que feien por...

Ostia seria un trip eh?

Ja xerrem!!!

Bullarolas ha dit...

"De vegades crec que sóc de ferro, de vegades crec que sóc de sucre candi...va a estones...i de vegades no sé com sóc...va a instants..."

Quin-puto-crack! ...o era kauk??)

TRanki ha dit...

Ei Dani...

De vegades...és el que hi ha no?

CEL I AVERN...

hehehe! Tiu ens veiem el 14?

TRanki ha dit...

All things that give us a great pleasure gives also a big pitty when dissapear...don't know how to do the pleasure remains all allways on top...

what is pleasure?what is pain?

will tell you my theory about PERFECTION of NOTHING, maybe the only way to nirvana...

PD: what a boring life living in the nirvana of nothing...prefer to enjoy the imperfection of all...in spito of certain pains...it's the price of living isn't it?

TRanki ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Ei Oriol,

Com disfruto llegint el que escrius i quants records ...

salut desde Torredembarra, Josep

TRanki ha dit...

Ei Bou!!!!

Sens dubte també podria escriure alguna altra història sobre cursetistes acompanyant a un monitor llençat , a fer una de les poques repeticions de una via desequipada, a muerte, l'endemà de un gran desprndiment i quan encara queien coses de dalt...hehehe. Eh???

Josep, l'altre dia vaig veure un BLOG d'escalada NETA, on es ressenyava una obertura just pel mateix lloc on nosaltres vam pujar...i es veu que ENS VAM EQUIVOCAR i vam "obrir" un llarg del que ara és la via nova....a muerteee!

MIRA'T aquest post:
http://escaladatradicional.blogspot.com/2010/11/intent-pecata-minuta.html

La ressenya del sector ja no és a la web( els vaig escriure i no sé si l'hn retirat o no la sé trobar un altre cop, tampoc tinc resposta al mail)...si de cas fes-li una ullada, a veure què en recordes!!

Jo recordoq ue de la R1 vaig sortir FLANQUEJANT a la esquerra uns 5-8 mts( bong, friend i un clau amb fusteta), clavant un o dos seguros, i d'allà recte amunt, fins una ralla on vaig clavar de nou...de la ratlla dos seguros i de nou amunt fins la R. Ara aquest llarg és quelcom entre la la TECNOPUNKY RETIRAT i PECATTA MINUTA ( mira't les fotos)...hahaha...encara recordo la teva calma enmig d'aquell merdé...i els braços apunt de rebentar i les excursions entre aquella merda de seguros que vaig posar!!! BONA ESCALADA eh?

Vinga company una abraçada i SALUT!!!

TRanki ha dit...

Ei Bou!!!!

Sens dubte també podria escriure alguna altra història sobre cursetistes acompanyant a un monitor llençat , a fer una de les poques repeticions de una via desequipada, a muerte, l'endemà de un gran desprndiment i quan encara queien coses de dalt...hehehe. Eh???

Josep, l'altre dia vaig veure un BLOG d'escalada NETA, on es ressenyava una obertura just pel mateix lloc on nosaltres vam pujar...i es veu que ENS VAM EQUIVOCAR i vam "obrir" un llarg del que ara és la via nova....a muerteee!

MIRA'T aquest post:
http://escaladatradicional.blogspot.com/2010/11/intent-pecata-minuta.html

La ressenya del sector ja no és a la web( els vaig escriure i no sé si l'hn retirat o no la sé trobar un altre cop, tampoc tinc resposta al mail)...si de cas fes-li una ullada, a veure què en recordes!!

Jo recordoq ue de la R1 vaig sortir FLANQUEJANT a la esquerra uns 5-8 mts( bong, friend i un clau amb fusteta), clavant un o dos seguros, i d'allà recte amunt, fins una ralla on vaig clavar de nou...de la ratlla dos seguros i de nou amunt fins la R. Ara aquest llarg és quelcom entre la la TECNOPUNKY RETIRAT i PECATTA MINUTA ( mira't les fotos)...hahaha...encara recordo la teva calma enmig d'aquell merdé...i els braços apunt de rebentar i les excursions entre aquella merda de seguros que vaig posar!!! BONA ESCALADA eh?

Vinga company una abraçada i SALUT!!!

TR ha dit...

ei bow, ja tinc la ressenya, és aquesta
http://1.bp.blogspot.com/_ZV5HsTL4lQI/Syv9KJNLVzI/AAAAAAAAA_E/vwG5K3ExDVU/s1600-h/IMG_9147.JPG

Mira't però la 1a foto de l'escalador, en els escassos 4 metres que hi ha entre la via 7-4 i 3 és per on vam passar...

en Girbén ha dit...

he dormit una estona al solcaient...
Manoi! Saber dir així del temps alentit, fer sentir-nos el corb que t'escrutava, és un equivalent A4 literari. Tinc les mans escorxades només de llegir-te.

"PACA" ha dit...

les mortificacions no et funcionen perque son com la tonica: que "es que las has provado poco"...
va per barris,quant baixo d`una mogida estic millor (per lo menys els primers 5 minuts de tocar terra) fins que qualsevol problema que es presenti(feina,amor, diners...)m`enpenten a la vertical i fuigo (l` escalada es de covards!!!)

TRanki ha dit...

Ei Girbém, TINC BONS EXEMPLES en blogs inspiratius com el teu o els que llegeixo linkats al teu...el que de vegades em sap greu és que la "inspiració" de vegades només apreix quan estas en estats lluny de la rutina i la normalitat...és interessant vist des de lluny però en canvi sentoq ue motes 'aquestes asecncions són com una rebequeria o una necesstat de estar "sol", o "aïllat" perquè la pressió en la que de vegades vivim t'hi aboca.
Tot i que una emprenyada o un moment redical no són els millors companys l'altre dia vaig estar apunt de nou de agafar gats i magnesi i anarme'n a pujat sol per algun lloc...fins que vaig valorar el perill que implica i ho vaig deixar estar...fff !!!

PACA: Si i no...crce que hi ha una diferencia, i els resultats salten a la vista...hi ha qui VIU l'artifo ( com jo pouc viure el lliure o l'esportiva ara) i hi ha qui l'usa com una prova puntual de superació o mortificació...crec que sóc dels segons..i si el gaudeixo només és en casos puntuals...jo devoro roca en lliure ( gairebé m'és igual què escalo, simplement m'enfilo a tot el que pugi amunt)...mentre que NO FAIOG ARTIFÓ o PARETS, sinó només DETERMINADES vIES que m'aytrauen molt, per la història, el lloc. el grau o el prestigi..és com a més complicat...
Ei tampoc no vull dir que no em moli, sempre que t'he "fet cas" la veritat es que m'hn marxat els fantasmes i m'he quedat més tou que l'òstia!!! hehehe!

Anònim ha dit...

Hola Tranki

Fa poc temps vam intentar aquesta via i no em vaig veure amb cor de superar la panxeta fins la fissura del llarg del headwall, tot i veure "el truc" que detalles al post ( la u-parabolt que entra fins l'ull...). Vaig aixecar-me un parell o tres de passos més i ens vam baixar...com vas resoltre aquest tram? Intentarem anar-hi si la regulació ho permet...

El primer llarg també el considero bastant eliminatori...fa bastanta angunia...

I el darrer? No es pot treure molta informació detallada del tu escrit!!!

Gracies per endavant!
Joan

Anònim ha dit...

uala...quina memoria!!!!!

gracies pel flash tiu, de veritat! A veure si sortim per dalt...!!!

Joan

"PACA" ha dit...

be...et comprenc!...pero recorda que en aquesta vida no hi ha res millor que fotre un clau!!!!(per això faig artifo)
...en serio:el lliure es la base,sense lliure no vas enlloc.Faig artifo per que m`agrada i com a segon recurs per pujar a tot arreu...si jo escales en lliure tant be com tu no perderia el temps fent artifo!!!..pero " a falta de pan..".

TRanki ha dit...

hahah...

Hi ha una escena a PULP FICTION, quan el sr LOBO ajuda als protas a netejar el cotxe de la sang de una que han pelat...ells estan MOLT agraïts el Sr LOBO els diu una frase MOLT adequada per al teu comment...no la diré mira't la peli si tens una estona que és ULTRABONA...

En quant a l'artifo..el problema, ERA, ÉS i SERÀ el TEMPS ...sempre..si tingués 100 vides faria 120 coses diferents, inclòs tapies una rera l'altraaaaa! per això miro de sel.leccionar...

I segons com quan necessito fotre un clau me'n vaig a picar parets..hehehe...és la vida dels casats eh?

Gracies pels consells bowww!

pd: ostres com s'aconsegueixen els PLOMS avui en dia si no ets un manetes i te'ls fas...vaja..ON ES COMPREN????? No deixo de banda el projectillo que tinc rotllo hamaca a regina i mirar si es fa en rotpunkt!!!

"PACA" ha dit...

els ploms ho es fan o es regalen....Quant en vols? tels deixo a la Pantxa???

TRanki ha dit...

hahah...PACA que no demanava res bow! El que passa es que URGENTMENT el finde aquell vaig intentar aconseguir-ne alguns per anar a un lloc alternatiu i no en vaig trobar enlloc....

Però mira...ara en tinc uns 5 i en certa manera em fa angunia anar a REGINA a la teva party i anar just.

L'alternariva a la de REGINA, el finde aquell de marres era la de FRARE GRAN, i em vaig tallar també per dubtar de si en tenia prous!...I ENCAR NO HE DESFET EL PETATE...vaig a fer esportiva amb una motilleta de 15 litres, l'arnés i els gats a fora perquè la motilla bona encara la tinc plena de fustes claus i catxarreria variada!!!

Si de cas te'ls canvio per unes birres, i si no beus, per unes birres, joder que un dia és una dia...i no te'ls canviaré per magnesi o un respall de bloc no? o si?

Jo sóc a la PANXA dimarts i dijous, i m'emprenyaria que hi passessis i no em diguéssis res...en serio.

I si vols repeti alguna festa ja tens partenaire!